Com tots sabem, els alumnes de segon de Batxillerat han
estat fent les exposicions dels treballs de recerca que amb tant d’esforç han
hagut de preparar durant molt de temps. Uns quants alumnes de primer del Batxillerat
humanístic vam tenir l’ocasió de veure l’exposició d’en Juan Antonio el passat
dilluns 11 de febrer i aprofitant l’avinentesa
hem escrit aquesta crònica amb l’objectiu de donar a conèixer el que vam veure.
En Juan ens va transportar fins la Barcelona del S.XX recordant-nos que els avis de la majoria de
nosaltres van haver d’immigrar des de diversos llocs de la Península en uns trens
que deixaven molt a desitjar fins a Barcelona per poder guanyar-se la vida
treballant majoritàriament en la indústria.
A més de conscienciar-nos sobre la situació d’aquelles
persones ens va explicar com en certs moments de la història el barraquisme ha estat un problema estètic per a la ciutat. L’última
vegada que va passar això va ser arran dels els jocs olímpics i per això es van
anar eradicant a poc a poc a base de construir edificis de protecció oficial i
d’embellir els carrers. Ens va parlar de com els habitants del camp de la Bota
van passar al nou barri de la Mina, des d’una visió molt personal, i va
recalcar la gran labor social que encara avui en dia s’està fent per tal
d’esborrar la imatge de marginalitat que pesa sobre aquest barri
Cal destacar que el tema i els continguts que apareixien a
l’exposició eren molt interessants. La nostra conclusió és que s’ha de procurar
que els nervis no ens traeixin a l’hora d’exposar-lo ni ens facin reiterar-nos,
excedir-nos en el temps o perdre el fil sortint-nos de l’esquema, tot això per
tal de poder fer una exposició a l’altura merescuda del treball.
Alèxia Aguilar i Tiburcio (article) i Raul Roman Lancharro
(fotos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada