Les nostres torres: foc, terra i aire!

Avui hem dedicat aquesta secció a fer-li unes preguntes a alguns alumnes de 2n i a l'Anabel,
la directora, sobre l’origen de l’institut i les torres que caracteritzen el centre de l'Institut Marina.

QUÈ DIU L'ANABEL?

Per què li veu posar aquest nom a les torres? 

Perquè són els tres elements de la natura: FOC, AIRE i TERRA. L’aigua és el claustre.

Per què veu decidir que les torres serien rodones?

Li hauríem de preguntar a l’arquitecte, no el vaig conèixer i no he pogut preguntar-li. Imaginem que
li semblaria més estètic o més còmode, però la veritat és que no ho sé.

Quan es va inaugurar l’institut?

Al gener del 1993, fa poc va fer 25 anys.

T’agrada com està dissenyat l’institut?

Quan vaig entrar era original, però quan treballes dins és complicat. M’agrada perquè és el que tenim
i me l’estimo però té coses bones i dolentes, l’intentem tenir ben net i arreglat.

QUÈ DIUEN EL NENS DE SEGON?

De segon C han estat el Pau, l’Aquiles i Neizan Sbai.

T’agrada el disseny de l’institut?

Pau Pérez: No, perquè hem de pujar moltes escales. 

Aquiles Shappiro: Sí, perquè està guai, és diferent.

Nizar Sbai: Sí, és original.

Faries algun canvi a l'institut?

Pau Pérez: Sí, posar escales mecàniques.

Aquiles Shappiro: No, perquè està be com està.

Nizar Sbai: Sí, canviar les taules i cadires, estan trencades.

Saps per què es diuen així les torres?

Pau Pérez: Sí

Aquiles Shappiro: No

Nizar Sbai: No

T’agradaria saber-ho?

Pau Pérez: Ja ho sé.

Aquiles Shappiro: Sí, seria interessant
Nizar Sbai: Sí, m’agradaria

Nizar Sbai

Pau Pérez

Aquiles Shappiro

De segon D hem estat amb la Marta López, amb l'Adam Balhamri i amb el Ian Pierre.

T’agrada el disseny de l’institut?

Marta López: No molt, per les escales.

Adam Balhamri: No, hi ha moltes escales.

Ian Pierre: No, em sembla molt lleig.

Faries algun canvi a l'institut?

Marta López: No, ja està bé

Adam Balhamri: Sí, posaria escales mecàniques, pintaria les aules i les torres i canviar una mica
els colors de les torres.

Ian Pierre: Sí, les escales, pintaria i canviaria alguns professors.

Saps per què es diuen així les torres?

Marta López: No

Adam Balhamri: Sí

Ian Pierre: Sí, perquè són els elements de la natura.

T’agradaria saber-ho?

Marta López: Sí, m’agradaria.

Adam Balhamir: Ja ho sé.

Ian Pierre: Ja ho sé.

Ian Pierre

Marta López

Moltes gràcies alumnes de segon!

Ainhoa Herrero i Paula Miranda

     

  Adam Balhamir

                 

Racons del Marina

Avui dediquem aquesta secció a parlar de les instal·lacions del nostre institut! Hem fet algunes fotos a alguns racons importants.

L’Àgora:

És un lloc per als alumnes i el poden utilitzar a l’hora del pati. Normalment l'utilitzen els professors i professores per donar les classes als nens i nenes de primer. De vegades per fer algun examen o hi ha alguna assignatura allà.

Carpa:

Un espai especialment per fer Educació Física i per jugar a futbol al pati.

Torre de Foc:

És una de les tres torres, aquest any l'ocupen els/les alumnes de tercer i a l'últim pis hi ha el Laboratori de Física i Química.

La Cantina:

És l’espai on podem comprar llaminadures, "paninis", canyes, patates, entrepans o qualsevol cosa per esmorzar.

Tesla:

Una aula de tecnologia per fer treballs amb fusta o manualitats.

Pati Maragall:

Un lloc on podem descansar la mitja hora que tenim de pati, hi ha uns bancs i a més es comunica amb el pati de l’escola de primària Joan Maragall.

Taquilles:

Són moltes taquilles, tres pisos. Els/les alumnes hi guarden els llibres, llibretes o arxivadors que no utilitzen.

Consergeria:

És on anem quan els professors ens demanen alguna cosa, guixos, paper en blanc, paper de lavabo...

Aula de Visual i Plàstica:

Un aula on anem a pintar i a dibuixar. És a dalt de tot de la torre d'Aire.

Direcció:

És on hi ha tots el papers de direcció i on guarden els mòbils.

Escrit per: Paula Miranda 

Diferències entre Corea del Nord i Corea del Sud

A Corea del Nord hi ha alts nivells de pobresa, fam, molt poca qualitat de vida.

En canvi a Corea del Sud, un país capitalista, manté millors condicions i molt millor tracte als seus ciutadans. Són dos extrems que tenen una forma de viure molt diferent l'una de l'altra.

El fotògraf alemany Dieter Leistner ha estat en els dos països i va fer unes fotos que mostren com és la vida diària en tots dos països, i les diferències van ser més grans del que podríem imaginar.

1. Els ciutadans de Corea del Nord viatgen al tren Pyongyang

El metro de Pyongyang es troba a 110 metres sota terra, és el sistema de metro més profund del món, està dissenyat com un búnquer nuclear.

Aquests trens són vells vagons d'Alemanya que van ser comprats per Corea del Nord en 1999. Els trens van ser construïts a Corea del Nord, però tot i els intents d'ocultar el seu origen, alguns vells grafits es pot veure en els vagons. Les estacions de metro de Pyongyang no tenen el nom del seu origen, però han rebut noms per recordar als ciutadans la revolució socialista, com" Camarada "," Estrella Roja "," Glòria "i" Victòria completa ". Al cap i a la fi són vells trens amb poca fiabilitat i amb moltes normes.

2. En comparació amb un metro modern de Seül, Corea del Sud

L'Organització de Turisme de Corea va fer un nou disseny de la línia 7 del metro de Seül, a Corea del Sud, on cada vagó està ambientat en un lloc del món: Laos, Sydney, Macau i la República Txeca estan representades en aquests vagons, les parets i el terra simulen aquests llocs. Tenen moltíssima seguretat i molts serveis.

Una imatge de Dieter Leistner

Paula Pozo Díaz

Steve Mccurry: una vida dedicada a la fotografia

Steve mc curry que és per a mi un dels millors fotògrafs del món, és per això que us presento aquest breu recorregut per la seva vida i la seva obra.

Steve McCurry (24 de febrer de 1950) és un fotoperiodista nord-americà, mundialment conegut per ser l'autor de la fotografia d’aquella nena afganesa de mirada profunda, apareguda a la revista National Geographic el 1985.

La seva carrera de fotògraf va començar amb la guerra d'Afganistan (1978-1992).També ha cobert altres conflictes internacionals com la guerra entre l'Iraq i l'Iran o la guerra del Golf.

Steve Mccurry diu sobre la seva obra que “en el moment en què la persona es troba desprevinguda, quan li afloren a la cara l'essència de la seva ànima i de les seves experiències... Si trobo la persona o el tema oportú, en ocasions hi torno una, dues, o fins a mitja dotzena de vegades, sempre esperant l'instant just. A diferència de l'escriptor, en la meva feina, una vegada que tinc fetes les maletes, ja no hi ha una altra oportunitat per a un nou esbós. O tinc la foto o no la tinc. Això és el que guia i obsessiona el fotògraf professional, l'ara o mai. Per a mi, els retrats d'aquest llibre transmeten un desig de relació humana, un desig tan fort que gent que sap que no em tornarà a veure mai més s'obre a la càmera, esperant que algú ho observi a l'altra banda, algú que rigui o pateixi amb ella. "

Kenneth Robles

CONSELLS PER SER UN BON FOTOGRAF

La Vero i jo us deixem aquí un article sobre la fotografia i els consells per fer una bona foto.

 De vegades veus un paisatge, un objecte, etc., que t’agrada molt i vols capturar-lo per guardar-te aquella imatge tota la vida, però molts cops la fotografia no surt com imaginaves, per això t’aconsellem el seguent:

1- Identifica allò que vols fotografiar. No n’hi ha prou en agafar la càmera i fer-la servir com si fossin els teus ulls disparant a tort i a dret. Una bona fotografia o una bona composició requereix rumiar una mica per decidir què volem transmetre. És un objecte? És un element d’un paisatge? Un ocell?

2-Analitza l’entorn. Observa com és el fons i mira si hi ha altres objectes que puguin desviar l’atenció del teu motiu principal.

3. Has sentit a dir mai “aquí hi ha massa aire?”. Va relacionat amb el fons, i es refereix als espais que no aporten res. Un exemple podria ser una fotografia d’una persona en vertical on li hem tallat els peus i al damunt del cap té un munt d’espai que no ens diu res.

4. Com ja us vam explicar al post La força de les línies, aquestes s’han de tenir en compte per dirigir la mirada i l’atenció.

5. Els colors també són importants. Un bon contrast o uns colors vius faran la composició més atractiva. S’han de tenir en compte.

 

Carla Rueda i Verònica Perea 

FOTOGRAFS ENSENYEN LES FOTOS AMB LES QUALS ES VAN FER FAMOSOS

1.Steve McCurry

"Vaig buscar a aquesta noia durant 17 anys i al final la vaig trobar l'any 2002. El seu nom és Sharbat Gula".

2.Lykl Owerko

"Ningú va saber que un dia tan bonic podia ser l'inici d'un dels fets més dramàtics per a la humanitat. Aquesta imatge és només una petita part d'un fet que va provocar milers d'històries en milions de persones, i que per primera vegada, es van sentir unides [...] Vaig intentar fotografiar els fets del 9/11 de la millor manera possible perquè les futures generacions poguessin tenir una idea del que va passar, i per a tenir evidències de com la innocència es pot destruir tan ràpidament".

 3.Thomas Mangelsen

"Vaig estar una setmana en una petita plataforma sobre les cascades intentant capturar aquesta imatge. Vaig fer moltíssimes fotografies i sis setmanes més tard, quan estava revelant les imatges, vaig trobar aquesta foto. Va ser una agradable sorpresa veure el que havia aconseguit".

 Font: Adolescents.cat


Carla Rueda