Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treballs de Recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treballs de Recerca. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de novembre del 2018

Treball de recerca 2018-2019



El dia 6 i 7  de noviembre els alumnes de 2n de batxillerat un altre cop  han
fet les exposicions oral del treball de recerca. S’han presentat 28 treballs de
diversos temes, com per exemple el de LGTB 360º, de Andrea Mejias;
Feminisme, de Dina Ben Abdelkader; Addicció als mòbils, de Nuria Flores

.

Exposició de  Nuria Flores 
  Milena Garcia
Ainhoa Azpiri



dimarts, 19 de desembre del 2017

Treball de recerca 2017-2018

Com cada any tornen a l'Institut Marina les exposicions orals sobre els treballs de recerca de batxillerat. Des de avui, 19 de desembre, a les 8 del matí fins demà a les 14:30 h., els alumnes de  2n batxillerat culminaran el seu treball de recerca amb la exposicio oral. Enguany ens trobem títols com ara La tècnica de l'holografia, El reciclatge de plàstics, Mitjans de desinformació, Seguretat informàtica, La immigració senegalesa a Catalunya, Són necesaris els animals d'experimentació...
i molts d'altres igualment interessants. Desitgem molta sort a tots, endavant!!!



Ayyoub Hassnaoui

dijous, 26 de gener del 2017

SABER MÉS SOBRE EL TREBALL DE RECERCA

A continuació vos oferim unes entrevistes que hem realitzat a 4 alumnes de 2n de Batxillerat sobre el treball de recerca. Esperem que vos doni una visió més àmplia de l’experiència.

  • Porta molt de temps preparar el treball? Quant exactament?
Laura Jerez: Sí, es tarda bastant temps. Jo vaig trigar 2 setmanes, però en teoria es necessita molt més.
Marta Amat: Sí, penso que és molt necessari perquè n’aprens molt.
Nadia Egea: Sí, si el vols fer bé. Jo porto des de la primavera passada.

  • De quin tema has fet el treball?
Laura Jerez: De robòtica. El professor em va donar un robot, el vaig haver de muntar i després vaig haver d’investigar el seu funcionament.
Marta Amat: Sobre com crear una empresa de publicitat.
Paula Benítez: D’Instagram i els influencers, que és un fenomen que ha sorgit en aquesta època.
Nadia Egea: Del feminisme de les escriptores decimonòniques i de com van defensar els drets igualitaris amb la seva literatura.

  • Penses que ho podries haver fet millor?
Laura Jerez: Sí, amb més temps ho podria haver fet millor.
Marta Amat: Sí, sempre es pot millorar.
Paula Benítez: Jo també crec que sempre es pot fer millor.
Nadia Egea: No, en el termini de temps que ens donen i les condicions que ens posen, no ho crec pas.

  • T’ha agradat el tema que has escollit?
Laura Jerez: Sí, perquè m’agrada molt la tecnologia.
Marta Amat: Sí, perquè el treball que he escollit és del que vull treballar.
Paula Benítez: Sí, perquè vaig escollir un tema que m'interessava molt i no se’m va fer pesat investigar.
Nadia Egea: Sí, m’ha encantat, sobretot perquè penso que amb el meu treball he contribuït a destapar el silenciament de les dones escriptores i de les dones en general.

  • Costa molt fer el treball?
Laura Jerez: No, és senzill, però jo crec que ens haurien de donar més temps.
Marta Amat: Sí, perquè les teves eines per trobar la informació són molt escasses.
Paula Benítez: No és que costi molt, però li has de dedicar molt temps.
Nadia Egea: Sí, exigeix molt sacrifici.

  • Quin tipus d’obstacles se t’han presentat fent el treball?
Laura Jerez: El temps.
Marta Amat: Que les diferents institucions públiques no et donen els papers necessaris per fer el treball.
Paula Benítez: Per exemple, utilitzar el Word, que sembla molt fàcil, resulta complex a l’hora de realitzar algunes coses.
Nadia Egea: Per trobar informació són moltes hores, i en el meu cas concret, per trobar informació sobre una de les escriptores, que era alemanya, vaig haver de demanar ajuda a un amic meu que viu allà i me la va traduir.

  • T’ho has aprés tot de memòria o has improvisat?
Laura Jerez: Els dies anteriors a l’exposició m’ho vaig preparar.
Marta Amat: M’ho sabia tot de memòria perquè és un treball llarg.
Paula Benítez: No ho he aprés tot de memòria perquè la presentació t’ho fa molt més fàcil.
Nadia Egea: Sí, però quan ho has preparat tant de temps, no costa gens fer-ho.


Marc Benítez i Manel Maspoch

divendres, 4 de novembre del 2016

I tu, com vesteixes?

 


Hola, companys i companyes!

Sóc una alumna de l'Institut Marina i estic fent el Treball de Recerca de Batxillerat sobre els gustos i les preferències que tenim els i les adolescents i joves de La Llagosta a l'hora de triar i comprar la roba que vestim. M'ajudeu responent aquesta petita enquesta? Hi accedireu a través de l'enllaç que hi ha avall.

Moltes gràcies!

https://goo.gl/forms/8Ee2jKMZifN0JxFQ2



Es mostra Moda.jpg.

dijous, 3 de novembre del 2016

Us presentem l'entrevista a Nati Castillo sobre el projecte Erasmus+






NATI CASTILLO, PROFESSORA D’ANGLÈS A L’INS MARINA


“Quan era jove, vaig fer un intercanvi, i com que em va agradar molt, vaig pensar que els meus alumnes haurien de viure també aquesta experiència.”


holaqeuasoaquiconuncafe.JPGNati Castillo, professora d’anglès d’ESO i batxillerat a l’institut Ins Marina, prepara un projecte d’Erasmus+ per als seus alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. Aquí tenim un petit resum de com serà aquest viatge.

Emma Carmona, Andrea Hermosilla i Manel Maspoch



-Quins creus que són els avantatges per als alumnes per participar en un Erasmus+?
“Els estudiants fan servir l´anglès en una situació real per comunicar-se. Tots som de països diferents i no parlem en castellà. A més aprenen cultura i a treballar en un projecte de recerca. Nosaltres, en aquest projecte, treballarem els motius de l’ansietat i la motivació dels alumnes en les classes de ciències i d’anglès.”

-Hi ha més oportunitats de treball per als joves si han fet un Erasmus+?
“Evidentment pel fet de participar en un Erasmus+, les empreses ho tindran en compte. En aquest sentit, els joves tindran més oportunitats en el món laboral.”

-Recomanes a tots els alumnes que tinguin l’oportunitat de fer un Erasmus+, que en facin un?
“Evidentment. Tanmateix, no tot el món pot anar-hi alhora. Per exemple, al proper Erasmus, que farem a Lituània, només poden anar-hi tres alumnes. Tres alumnes aquest any, l’any que ve tres alumnes més, i així successivament. En total hi aniran dotze o tretze. No obstant això, quan anem al febrer a Lituània, ens juntarem amb els alumnes d’altres països: hi participaran dotze nens de nacionalitats diferents.”

-Hi ha alguna cosa per la qual els pares dels alumnes s’hagin de preocupar a l’hora de fer l’Eramus+? És tot segur?
“Potser el nen o nena no s’avingui amb la família d’intercanvi. En aquest cas l’alumne ho hauria de comunicar i els professors hi buscaríem una alternativa. Però normalment no hi ha cap problema.”

-Quants projectes d’Erasmus hi ha?
“Actualment hi ha dos projectes: un el porto jo, i l’altre el porten la Marta Vellisca i la Raquel Abad.”

-En total quants viatges fareu?
“Com acabo de dir, hi ha dos projectes Erasmus+, els quals són diferents. En el meu projecte Erasmus+ es visita cada país. D’una banda, aquest any, al febrer, anirem a Lituània, i la primera setmana de maig vindran aquí. D’altra banda, el curs vinent, anirem a l’octubre a Sicília, al febrer a Finlàndia i al juny, quan acabi la selectivitat, anirem amb els de segon de batxillerat a Xipre.”

-D’on va sorgir aquesta idea de participar en Erasmus +?
“Quan era jove i era estudiant de batxillerat, vaig fer un intercanvi amb Anglaterra i em va agradar molt, de manera que vaig pensar que als alumnes també els agradaria. En aquest sentit, la direcció del centre s’hi ha implicat molt.”

-Qui proporciona els bitllets?
“Europa subvenciona aquests projectes, per la qual cosa no cal pagar res, excepte si els alumnes volen fer alguna activitat extra pel seu compte.”

-És difícil comunicar-se amb una persona d’un altre país?
“No. De fet, ja escollim alumnes que es puguin comunicar, que tinguin un bon nivell d’anglès; no fa falta un excel·lent, simplement que tinguis un cinc. L’important és que l’alumne tingui la ment oberta, que no li importi el país on va, que tingui ganes, que sigui extrovertit…”

-Qui decideix quins alumnes hi participen?
“Això depèn del que es demani. Evidentment s’ha de tenir un nivell bàsic d’anglès; això és un requisit. Així mateix, si l’erasmus és de ciències, matemàtiques -com els que tenim aquest any, si es situen en un àmbit de recerca, no és tan important la nota en aquestes assignatures. Però si hi haguessin molts alumnes que volguessin anar, es tindria en compte que la nota fos alta en aquestes assignatures (les de ciències).”

-Quin ha sigut el motiu del viatge a Xipre?
“Hi ha una pàgina web on hi ha un fòrum on, si als missatges que posem hi ha persones que ens contesten per estar interessades a treballar amb nosaltres el projecte, ens mantenim en contacte amb elles. Jo intento buscar cada any projectes de diferents assignatures: fins ara hem treballat l’esport, i aquest any els toca a les ciències.”

-Com van els preparatius?
“Els professors ja hem anat a Xipre per tenir una reunió sobre com ens organitzarem, i l’any vinent ja anirem tots amb els alumnes.”

-A quins acords heu arribat amb els altres professors?
Hem parlat de l’organització, de com ens repartirem les feines i d'altres assumptes.”

-Creus que suposarà una gran despesa econòmica fer l’Erasmus+?
“Les famílies no han de pagar res. El projecte el subvenciona la Unió Europea.”

-Esteu nerviosos per aquesta nova experiència?
“En el cas dels alumnes, estan il·lusionats, perquè és maco. Tenen inquietuds com veure que trobaran allà, en quina casa els tocarà, com serà el clima... Sí, és bonic.”

-Vos imagineu què trobareu quan arribeu al vostre destí?
“Els nostres companys de projecte són amables. A Xipre, quan vam estar en contacte, va anar-hi tot bé. Volem que hi hagi un bon ambient. Si hi ha problemes, llavors s’ha de parlar i veure com ho solucionem.”

dimarts, 21 d’abril del 2015

Premi a Marina Marcos

Fa un any, unes alumnes de 4rt d'ESO van fer un reportatge sobre el treball de recerca de Marina Marcos sobre l'aplicació del codi de barres en les papallones. Si voleu saber més sobre aquest treball hem deixat un enllaç perquè pogueu informar-vos.

Enllaç a la notícia de l'exposició que va fer la Marina del seu TR:
http://revistadelmarina.blogspot.com.es/2014/02/lexposicio-de-marina-marcos-tr.html

Doncs ha aconseguit el Premi de Recerca Jove 2014 concedit per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca per fomentar l'esperit científic del Jovent.

El premi té l'objectiu de recompensar l'esforç d'alumnes de segon cicle d'educació obligatòria (ESO) i d'alumnes d'educació postobligatòria (batxillerats i cicles formatius de grau mitjà i superior). Com millor i interessant sigui el projecte més possibilitas tens d'aconseguir el premi.

A la Marina Marcos li vam fer unes preguntes sobre el premi amb el seu consentiment i això ens va respondre:


Què et va ensenyar fer el Treball de Recerca?
Com es treballa en un laboratori d'investigació.
Com redactar d'una manera clara i entenedora (per divulgar).

Et va agradar fer-lo?
La part pràctica al laboratori molt. Tothom al batxillerat hauria de tenir l'oportunitat de poder estar envoltat d'un entorn professional com l’entorn on em vaig trobar jo, ja no per fer “el treball de recerca”, sinó  per simple interès (sense pressions). El treball en si...també, perquè aprens sobre un tema d'interès, però considero que no hauria de ser obligatori de cap manera aquesta càrrega de treball extra a batxillerat.

Com et vas sentir quan vas rebre el premi?
No m'ho esperava, així que molt contenta.

Per què vas fer el treball d'aquest tema en concret?
Em van dir que treballaríem amb aquesta nova tècnica del DNA-Barcoding, i com que sempre m'han interessat les papallones doncs vaig pensar....per què no utilitzar-la amb les papallones?

Si no t' importa, podries dir-nos què faràs amb els diners del premi?
Faré un viatge a Londres aquest estiu.


Alex Espinosa 3rB

dijous, 5 de març del 2015

TR: "Estudi sobre el cronotip dels llagostencs". L'exposició de Verónica Aguilar i Raquel Pinteño.

Hem demanat a la Raquel i la Vero, autores del treball, que ens expliquin en què ha consistit la seva recerca. Aquí ho teniu:

ESTUDI SOBRE EL CRONOTIP DELS LLAGOSTENCS

El cronotip és un factor que reflecteix el nivell d’activitat en cada moment del dia, per això cada ésser humà té el seu propi cronotip. El podem dividir en tres tipus: matutí, vespertí i intermedi.
Matutí o “alosa”: aquestes persones es troben més actives durant el matí i solen anar-se'n a dormir també d'hora.
Intermedis: és la categoria més freqüent en una població. Són persones es troben actives tant el matí com a la tarda.
Vespertins o “mussols”: les persones que se solen llevar molt tard i els agrada passar-se desperts fins a elevades hores de la nit.


És important estudiar com pot repercutir negativament el cronotip quan es troba alterat. El cronotip es pot veure afectat com a conseqüència d'un canvi d'horari o per treballar en torns de nit, entre altres coses. Les conseqüències d'aquesta alteració són: insomni o somnolència, cansament, estrès, malalties cardiovasculars, desenvolupament de certs tipus de càncers (pròstata, mama i còlon), etc.
Aquestes alteracions poden ser degudes a una reducció en la producció de l'hormona anomenada melatonina, produïda per la inhibició de la llum. Quan es produeix un dèficit en la síntesi d'aquesta hormona durant el període de producció, hi ha una alteració en el cicle son-vigília que pot donar lloc a problemes secundaris com l'estrès, irritabilitat, envelliment, etc. A més, la manca de melatonina pot produir alteracions en l'ADN que poden donar lloc a tumors malignes.

Nosaltres vam fer un qüestionari amb la finalitat de poder determinar el cronotip que tenen les persones de la Llagosta, tenint en comte una sèrie de factors relacionats amb l'horari laboral o l'estil de vida que ells porten.


El qüestionari constava de 58 preguntes que van ser contestades per 60 persones, les quals les van dividir en 3 grups (persones d’avançada edat, adults i dels joves).
La conclusió a què vam arribar és que el cronotip dominant en la població de la Llagosta és el matutí, encapçalat per les persones d’avançada edat, tot seguit dels adults i dels joves.
Treball fet per: Raquel Pinteño i Verónica Aguilar
Dirigit per: Els investigadors Gemma Castaño i Lucas Salas, que els han ensenyat una metodologia per fer una recollida d'informació i el seu tractament.
Els investigadors Gemma Castaño i Lucas Salas
A partir d'enquestes han confeccionat un full de càlcul molt complex i amb aquesta informació han pogut obtenir unes gràfiques amb què han pogut confirmar  la hipòtesi del seu treball. 
Tutora: Anabel Giménez    

dilluns, 23 de febrer del 2015

El TR de la Giovanna Carrizosa: “Seguiment d’un grup de dones embarassades i dels factors ambientals del seu entorn que puguin influir en l’estat de salut dels futurs nadons”


L'exposició d'aquest TR  va comptar amb la presència de la investigadora del Centre de Recerca on va estar treballant la Giovanna a l'estiu. Ens ho expliquen la pròpia Giovanna i també la tutora del treball, l'Imma Llobet:

El passat 30 de gener vaig fer la presentació del meu treball de recerca. Estava nerviosa perquè tot l’esforç dels últims sis mesos quedaria reflectit en aquesta presentació, i s’havia de fer bé perquè la gent que vingués de públic l'entengués.

Vaig tenir l’oportunitat de fer unes pràctiques a un centre de recerca, el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental del PRBB), concretament en un estudi sobre la influència dels factors ambientals de l’entorn en les dones embarassades i en els seus futurs nadons. Vaig estar treballant amb la col·laboració dels investigadors Cyntia Manzano i Jeroen de Bont, que formen part d’aquest projecte. Val a dir que aquest treball m’ha aportat moltes coses, però bàsicament he après molt sobre una ciència, l’epidemiologia, i de com es treballa en un centre de recerca.
El dia de la presentació del treball la Cyntia Manzano en va venir a veure a l’institut, i això em va donar més pressió però a la vegada més raons perquè sortís bé. Un cop acabada la presentació vaig sentir molta satisfacció i vaig quedar molt contenta de com va anar.
Giovanna Carrizosa


El treball de la Giovanna resulta força innovador per la temàtica i l’abast global que té el projecte on va participar. L’estudi on va participar es desenvolupa al Centre de Recerca en Epidemiolgia Ambiental de Barcelona (CREAL) i està emmarcat dins un projecte europeu anomenat “The Human Early-Life Exposome (HELIX): Noves eines per integrar exposicions ambientals en etapes primerenques  de la vida i salut infantil”.
Consisteix en fer un seguiment de noies embarassades, a les quals se’ls mesura el grau d’exposició a factors ambientals perillosos per a la salut, així com la seva activitat física. L'objectiu de l'estudi és recollir una sèrie de dades d’exposició amb l’ús de sensors atmosfèrics, i a contaminants de l’aigua i dels productes alimentaris, amb proves analítiques. També es recullen les dades sociodemogràfiques i de l’estil de vida de la noia embarassada mitjançant un qüestionari. Es fan dos períodes de seguiment: un durant la setmana 14-20 d'estar embarassada, i l’altre, a la setmana 30-34 d’embaràs. En els anys posteriors al part s’anirà fent un seguiment dels nadons i si aquests desenvolupen algun tipus de malaltia s’intentarà veure si hi ha de correlació amb les dades d’exposició obtingudes durant l’embaràs.

La Giovanna va participar en el projecte durant dues setmanes i mitja del mes juliol. Primer, va estar treballant la informació dels qüestionaris de 20 dones embarassades a partir del quals va elaborar uns gràfics, i després, va fer unes visites a una dona embarassada que van servir per posar els sensors i recollir les dades que havien enregistrat. Amb tota la informació obtinguda va elaborar el seu treball de recerca.


El fet que la Cyntia Manzano, investigadora del CREAL, vingués a veure l’exposició va ser tot un honor i un reconeixement a la feina de la Giovanna. La participació d’alumnes de Batxillerat en programes de recerca és una de les prioritats del departament de Ciències Naturals de l’institut.

Imma Llobet (Tutora i Cap de Departament de CCNN)

En el següent enllaç trobareu la informació publicada a la intranet del CREAL:


dimarts, 17 de febrer del 2015

L'exposició d'Adrià Santos. TR: "Disseny i construcció d'un cotxe radiocontrol"

Us presentem el treball de recerca d'Adrià Santos Palomino, que ens va sorprendre amb el seu cotxe radiocontrol, construït pas a pas per ell mateix. Ens va parlar del model del seu cotxe i d'on havia tret el model per fer-lo.


El cotxe i el comandament 

A nosaltres ens va agradar molt el seu projecte, al noi que el va fer el felicitem molt pel seu esforç, perquè aquest treball va ser molt difícil, va explicar que li va costar molt fer-lo, perquè va haver de canviar moltes peces que no li funcionaven, però a la fi  li va quedar fenomenal.

L'Adrià explicant el treball


Felicitats de part d' Àlex Rene i Pedro Ascaso

dijous, 5 de febrer del 2015

L'exposició de Natalia Domínguez. TR: "Deconstruyendo a Holmes"

Vam anar a veure  el treball de recerca de Natalia Domínguez, que havia estat estudiant diferents aspectes sobre la figura de Sherlock Holmes.
La Natalia es va inspirar en  El Detectiu Conan, ja que li agradava de petita. Va voler fer diferents perspectives sobre l'autor Sir Arthur Conan Doyle, el creador de Sherlock Va explicar que la primera novel·la va ser Estudi en escarlata i que va morir el 7 de juliol del 1930.
Des  del seu punt de vista Sherlock ha anat evolucionant durant el temps, però tot i això té una mentalitat del passat, a més és un home bastant llest i viu per al seu ofici.
Després ens va parlar del dr. John H..Watson, que es un hombre petit i fort, i també de l'enemic de Sherlock, en James Moriarty, a qui li agrada molt mostrar la seva part astuta i és l'ùnic que pot derrotar Sherlock.
Ara sabem que Sherlock ha tingut molta infuència social.
 
Mentre la Natalia parlava ens demostrava com per a ella era important el tema, com ho sentia!
Es notava que era el que ella volia fer, que de veritat li agradava.


Va ser un bon treball de recerca i amb molt de mèrit, perquè no deu ser gens fàcil.
FELICITATS PEL TEU TREBALL, NATALIA

                                                                      Leire Álvarez, Cristina Rodríguez & Tamara Jiménez

L'exposició d'Andrea Moya. TR: "La tartamudesa"


 Andrea Moya va exposar un treball sobre la tartamudesa. Va explicar diferents aspectes de la tartamudesa que no coneixíem i històries de diversos personatges il·lustres que van superar-la. El seu objectiu és que la gent conegui millor aquest problema, que és més comú entre els joves del que ens pensem i que es pot superar amb esforç.

Creiem que va aconseguir el seu objectiu. La felicitem per la feina feta.




                                                                                         Ariadna Sánchez i Leire Álvarez

L'exposició de Marcos Villanueva i Marc Piña: "Anàlisi experimental de l'acidesa de diferents vinagres comercials"

L'exposició d'aquests dos alumnes de Batxillerat, des del punt de vista dels redactors de la revista, ha sigut molt bona. Van fer el treball i la exposició en català. A continuació us explicarem el treball i finalment posarem les imatges que hem anat fent al llarg de la exposició.


"El vinagre és una substància habitualment utilitzada a la cuina per potenciar els gustos del menjar. Es fan amb llevats d'etanol. Vam experimentar amb diferents tipus de vinagres: balsàmic, de cava blanc, d'herbes i d'arròs. Però no vam utilitzar el de Mòdena perquè tenia un color molt intens, i per fer-lo més clar, hauríem d'haver fet moltes filtracions; cosa que faria que l'error fos més gran.


La seva història es remunta al 300 AC, quan a la regió mesopotàmica es va fer el primer vinagre amb dàtils, i s'utilitzava per guarir ferides. Els romans van importar el vinagre a Itàlia i el van perfeccionar. El vinagre també s'utilitzava, com a l'actualitat, per conservar aliments.

El vinagre no crema greixos, però si es pren en excés pot empitjorar el fetge més que l'alcohol."
Aquest és el desenvolupament de l'experiment al laboratori:

Per cada Erlenmeyer de 100 ml utilitzàvem 10 ml d'òxid
 de sodi per no gastar-ne massa.


La fenoftaleïna canvia de color en pH base de 8 a 10


El vinagre de vi blanc (l'únic presentat) presenta un 6è grau d'acidesa.
"L'objectiu era comprovar si coincidia el grau d'acidesa que ens va resultar a nosaltres comparant-lo amb el que posava a l'etiqueta."


"Ens ha costat una mica fer el treball i hem fet un gran esforç. Amb una mica de treball en equip tot s'aconsegueix, i així hem fet el treball."
  

FOTOGRAFIES DE LA PRÀCTICA QUE VAN FER


Potser no ho aprecieu molt, però el vinagre ha adquirit
 un color blavós a causa de la fenoftaleïna





Sergio Ledesma i Marina Ortega