Quists ovàrics: Un dolor poc conegut

Els quists ovàrics són sacs o bosses plenes de líquid en un ovari o en la seva superfície. Les dones tenen dos ovaris; cada un té la mida i la forma d'una ametlla i està situat a un costat de l'úter. Els òvuls (ous), que es produeixen i maduren als ovaris, s'alliberen en cicles mensuals durant els anys fèrtils.

Moltes dones tenen quists ovàrics en algun moment. La majoria dels quists ovàrics no presenten molèstia (o molt poca) i no resulten perjudicials. La majoria desapareix sense tractament en uns pocs mesos.

No obstant això, els quists ovàrics (especialment, els que s'han trencat) poden produir símptomes greus. Per protegir la salut, les dones s’han de fer exàmens pèlvics regulars i informar-se sobre els símptomes que poden indicar un problema que potser és greu.

Símptomes

Dolor pèlvic: dolor sord o intens a la part inferior de l'abdomen, del costat del quist.
Sensació de sacietat o pesadesa a l'abdomen.

                

Claudia López Martínez

Què són les drogues?

Les drogues són substàncies vegetals, minerals o animals que tenen un efecte estimulant,

al·lucinogen, narcòtic o depriment. Es coneix com a droga tova a aquella que té un baix grau

addictiu, com el cannabis, mentre que una droga dura és fortament addictiva (com la cocaïna i

l’heroïna).

D’altra banda, les dogues són les matèries primes de origen biològic que s’utilitza, directa o

indirectament, per l’elaboració de medicaments. La composició química de la droga brinda

una acció farmacològica que resulta útil per a la teràpia.

A nivell general, es coneix com droga les substàncies que, al ser introduïdes a l’organisme,

poden alternar o modificar les seves funcions. Les persones poden prendre drogues pel

plaer que els genera,encara que la suspensió del consum genera una malaltia psíquica. La

ingesta excesiva de drogues, per altra banda,

tenen conseqüències per al cos.

Es coneix com drogodepedència la necessitat de consumir drogues per aconseguir sensacions

plaenteres o eliminar algun tipus de dolor.

Hi ha tres tipus de drogues:

*Depressores: inhibeixen el seu funcionament i genera lentitud en l’activitat nerviosa, com l’alcohol,

la morfina, la metadona i l’heroïna.

*Estimulants: incrementen les funcions corporals i exciten el sistema nerviós central, com passa

amb la cocaïna, la nicotina, i l'amfetamina.

*Al·lucinògenes: perturben la consciència i deforma la percepció, com ho fa l’LSD.

Cal destacar que existeixen drogues legals que poden comprar de forma lliure o amb prescripció

medica, mentre que hi ha unes altres que són il·legals, només es poden adquirir al

mercat negre.

A.V

1r A de Batxillerat visita el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

El dijous 13 de desembre els estudiants de Biologia de 1r de Batxillerat A van participar en un taller de genòmica en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). 

Van realitzar una electroforesi per comparar diferents fragment d'ADN de cèl·lules mare i de neurones madures. L'experiència s'emmarcava dins la investigació de "Microexons: small fragments of genes, essential for neurone maduration". Després es va fer l'observació, l'anàlisi de resultats i una discussió-debat amb la participació dels alumnes. Va ser una experiència molt profitosa.

Alumnes de 1r A de Batxillerat realitzant l'experiment al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Equip de redacció

Els animals extingits a l'Amazones

Principals especies en perill d'extinció a la selva amazònica

Hi ha al voltant de 50 espècies d’animals en extinció a la selva amazònica, entre mamífers, peixos, aus i amfibis, i al Brasil, en general, prop de 600 espècies.

OCELOT

L'ocelot és una espècie de mamífer carnívor de la família felina. Es troba àmpliament distribuït a Amèrica, on es diferencia en nombroses subespècies.

MANATÍ AMAZÒNIC

És una espècie de  que

viu als estanys d'aigua dolça de la conca del

riu Amazones. Viu al Brasil, Colòmbia, l'Equador,

Veneçuela. Els manatís amazònics són animals aquàtics

i herbívors. El 2015 es descrigué T. pygmaeus,

una pressumpta espècie nova de manatí, però les dades

genètiques indiquen que es tracta d'exemplars

immadurs de manatí amazònic

Arapaima

És un peix que viu als

rius, llacs i pantans dels boscos tropicals de la conca de l'Amazones, a

Sud-amèrica. Aquests peixos gegants, que són una de

les espècies d'aigua dolça més grans del món, poden arribar als

2,75 metres i arriben a pesar 200 quilos. Tenen un cos ample,

escatós i gris, i el seu cap és estret. Encara que els

arapaimes poden submergir-se durant 10 o 20 minuts,

solen estar-se a

prop de la superfície, on cacen, i emergeixen sovint

per respirar, amb un característic so de tos.

 Papagai vermell

És una espècie d'au pertanyent a la família dels psitàcids. A més, és una de les nou espècies existents del gènere Ara, del qual és una de les més grans, ja que arriba a aconseguir 90 cm de longitud i 1 kg de pes

Papagai de ventre groc

També conegut com guacamai blau i groc, papagai groc o parava blau groc, és una espècie d'au psittaciforme de la família dels lloros pròpia d'Amèrica del Sud. La seva àrea de distribució comprèn des de Panamà fins al nord de Paraguai passant per tota la conca amazònica. En captivitat es reprodueixen fàcilment; en llibertat viuen en grups de 25-30 exemplars. Aquest lloro és el representant inconfusible dels guacamais, lloros amb poderosos pics i cues molt llargues.

Tucà negre

El tucà és una au també coneguda com diostedé o diotedé, que pertany a la família dels ranfàstides. Aquest animal, que habita en diferents regions del continent americà, es caracteritza pel seu bec acolorit i de grans dimensions, el qual pot tenir una extensió similar a la del cos i utilitza tant per recollir fruits com per defensar-se.

Dofí Rosat Amazònic

És una mena de mamífer cetaci odontocet de la familia Iniidae. Es coneixen dues subespècies: Inia geoffrensis geoffrensis i Inia geoffrensis humboldtiana, els quals es distribueixen per la conca de l'Amazones, la conca alta del riu Madeira a Bolívia i la conca de l'Orinoco, respectivament.

Visita al CosmoCaixa 2018

El passat 21 i 27 de setembre els alumnes de 3r d´ESO han
anat al Cosmocaixa. Una vegada allà ens van separar en dos
grups, un grup feia experiments i l'altre grup visitava el
museu. Alguns dels experiments que es van fer va ser una
suposada pasta de dents que posant-hi segons producte químic
feia una mena d’escuma.

Al museu hi havia coses molt xules com el bosc inundat,
també havia una bola que donava corrent i el més sorprenent
per nosaltres va ser el bloc de gel gegant.

milena garcia

ainhoa azpiri

Gas mostassa

S’anomena gas mostassa a la família de productes químics emprats fonamentalment com a armes de guerra. La ciutat belga Ieper (Flandes) és on els alemanys el van usar per primera vegada el 1915.

El gas mostassa va ser sintetitzat per Sulliva Sieglinde en 1915 per assetjar i incapacitar a l’enemic i contaminar el camp de batalla. Viktor Meyer descriu la seva síntesi a mitjans de 1800, però no va ser qui el va descobrir, ni el primer a donar compte dels seus efects.

També se’ls denomina agents vesicants, ja que al contacte amb l’ésser humà causen butllofes a la pell i les membranes mucoses, la qual cosa sol comportar conseqüències com la mort per asfíxia agònica.

Vestits que utilitzaven per protegir-se del gas mostassa

FONT:

https://es.wikipedia.org/wiki/Gas_mostaza

Anna Rueda Castillo

Un recorregut estelar

A moltes persones els agrada contemplar el cel a la nit en zones poc il·luminades per descobrir i observar el diferents dibuixos que formen les constel·lacions. En aquest article us proposem un recorregut per algunes de les constel·lacions més conegudes.

L'Óssa  Major (en llatí, Ursa Major; abreujat, UMa), també coneguda com el Carro Major, és una constel·lació visible durant tot l'any a l'hemisferi nord. Entre els aficionats és coneguda amb el nom de "EL CARRO", per la forma que dibuixen les seves set estrelles principals, tot i que ha rebut molts noms diferents.

Cassiopea és una de les constel·lacions més conegudes del catàleg estel·lar de Ptolomeu, l’Almagest, del segle II. És fàcilment reconeixible per les seves cinc estrelles brillants en forma de W, que formen un conegut asterisme del cel circumpolar boreal.

Pisces és una constel·lacio del zodíac, está ubicada entre Aquarius al oest i Aries a l’est.

Lleó és una de les contel·lacions més conegudes. aquesta contel·lacio conté moltes estrelles brillants, entre les quals destaca leonis, anomenada Regulo (rei petit en llatí), i que en la antiguitat va rebre el títol de cor de Lleó, és coneguda en l’antiguitat grega com el cor de lleonis i en l’astronomia àrab Al Kalb al Asad.

Aquari és una de les 88 constel·lacions reconegudes per l'astronomia moderna, descrita per Claudi Ptolomeu. El seu símbol representa el flux de l'aigua. De tot el zodíac, aquari és una de les constel·lacions reconegudes amb major antiguitat.

imatge d’un dels telescopis més potents, on treballen alguns astrònoms.

IKER VARGAS      

El velociraptor, el dinosaure més ràpid

El Velociraptor és un gènere de dinosaures teròpodes com el Tyrannosaurus, és a dir, que eren carnívors i caminaven sobre dues potes. El  seu nom ve del llatí de velox i raptor que signifiquen àgil i lladre, respectivament.

En quina època van viure?
Van viure durant el Campanià, cap a finals del període Cretaci, fa uns 75 a 71 milions d'anys.

Com eren?

El velociraptor va ser un carnívor bípede, és a dir amb dues potes i tal com el seu nom indica era molt veloç. Tenia tres urpes a les mans i quatre  als peus, l'última urpa, també anomenada "urpa terrible" era el seu tret més característic: allargada i corba, servia per a causar en les seves preses ferides mortals. Era relativament petit, els adults aconseguien una longitud de 1,8 m, i aproximadament 0,5 metres d'altura al maluc, pesava aproximadament 15 quilos.

Quina velocitat podien córrer?

La gran urpa del peu era retràctil d'una manera similar a la dels felins, l’havia de retreure perquè si no ho feia l'urpa es desgastaria en contacte amb el terra. El Raptor podia córrer a 40 km/h gràcies als seves fortes potes i equilibrava el pes del cos amb la seva enorme cua. Com el Raptor tenia unes potes posteriors llargues, es creu que aquest animal corria fent unes grans gambades, com els atletes olímpics.

Ayyoub Hassnaoui

Sortida Cosmo Caixa

El passat dimecres 25 d'Octubre el alumnes de 3r d'ESO de les classes A i D van realitzar una sortida al Cosmo Caixa. La setmana anterior van anar les classes del B i del C.

El primer que vam fer va ser dividir-nos en dos grups. El primer grup va entrar al museu a les 10, quan obrien les portes. Durant l'estada al museu vam fer classes especifiques fent experiments. El experiments els vam realitzar els alumnes, amb l'ajuda de el professorat del Cosmo Caixa. Vam aprendre moltes coses sobre la física i la química.

Vam fer experiments utilitzant elements químics com l'aigua oxigenada, clorur de sodi, nitrat de plata, coure... Vam estar fent reaccions i experimentant d'una manera controlada.

Un d'els experiments, per exemple, era veure una reacció d'oxidació molt ràpida.

El més espectacular va ser una reacció explosiva amb flamarada.

Primer de tot vam omplir un recipient amb un líquids, i vam generar uns gasos. Vam ficar un dels gasos en un altre recipient de vidre, i en  apropar-lo a una flama, va fer una reacció química amb una petita explosió.

A banda d’aquests experiments, vam fer una volta pel museu, però no vam tenir temps de veure tot. Vam poder obtenir més informació sobre experiments i teories físiques. Per exemple, vam veure un habitat artificial amb fauna que es deia ”El bosc inundat”, on vam veure diferents tipus d´animals.

Els forats negres

Heu sentit parlar dels forats negres?

Segur que si. Un forat negre és un dels objectes més estranys en l'espai. És una àrea en l'espai on la gravetat és tan forta que fins i tot la llum no pot escapar d'ella. Com la llum no pot escapar d'un forat negre, aquest apareix negre. La llum pot viatjar més ràpid que qualsevol cosa que coneguem, a una velocitat de 186,000 milles (300,000 quilòmetres) per segon. Si la llum no pot escapar d'un forat negre, res més que coneguem pot. Un forat negre no és realment un forat i no està buit. Està ple amb una gran quantitat de material comprimit en un espai extremadament petit. Això és el que li dona a un forat negre la seva gravetat tan forta. El terme "forat negre" és usat perquè aquests objectes s'observen com forats negres en l'espai  ja que ells no irradien llum.

Hi ha algun forat negre en la nostra galaxia?

Sí, hi ha un forat negre molt gran en el centre de la nostra galàxia. Té una massa aproximada de 3 milions de sols i està molt lluny de la Terra a una distància aproximada de 24,000 anys llum. Enormes forats negres són pensats que passin, naturalment en el centre de la majoria de grans galàxies i molts han estat ja detectats. El forat negre que està al centre de la nostra galàxia està molt i molt lluny com per ser un perill per a la Terra.

Ayyoub Hassnaoui