divendres, 16 de març del 2012

"EM VISITEN MÉS NOIES QUE NOIS"

Des de fa algun temps a l’institut hi ha un projecte que s’anomena ‘’Salut i escola’’, que consisteix a ajudar els alumnes que tenen algun dubte sobre salut. La infermera que el porta a terme, la Glòria Huerta, ens ha explicat la seva experiència en aquest centre.

 
Q
Quant temps portes treballant d'infermera?
 Porto 30 anys
És dura la teva professió?
Bé...la meva professió d’infermera... veus moltes coses diferents, des de coses senzilles a coses impactants. Quant al dolor del pacient en accidents, que veus sang, que veus patiments..., en aquest aspecte, sí. I per això t’ha d’agradar la teva professió.
En què consisteix la feina que fas a l’institut?
La feina a l’institut consisteix en poder contestar les preguntes o dubtes que tenen els alumnes o els adolescents sobre temes relacionats amb la salut. Assessorar, principalment assessorar.
I quant de temps portes sent la infermera del nostre institut?
A l’institut vinc ja fa 5 anys, vinc 1 dia a la setmana 1 hora.
Els alumnes aprofiten el fet que hi hagi una infermera en aquest institut?
Sí que ho aprofiten, no en vénen tants com voldria, però hi ha molta gent que, potser ja només pel fet que un tutor o un professor veu alguna coseta o algun problema, l’adreça cap a mi, li diuen “pots anar allà, que t’assessorin..." segons el problema que tingui, doncs acaba venint.
Què et visiten més, nois o noies?
Em visiten més noies que nois, això sí.
Quines menes de preguntes et fan més?
Bé... moltes vegades, a part de tipus de preguntes sobre dieta i problemes d’alimentació, sobretot de sexualitat, em pregunten molts dubtes de sexualitat, inicis de la sexualitat, inicis d’acció de l’activitat de risc..., són les coses que més pregunten, del que tenen més dubtes.
T’ha passat alguna vegada que t’hagin fet una pregunta i tu no has sabut respondre a l’alumne?
Sí que me n’han fet alguna vegada, i el que he fet jo és intentar buscar la resposta, sigui investigant o esbrinant pel meu compte, sigui consultant amb un altre professional. Llavors ho he contestat. Et pot passar, és clar.
T’han preguntat alguna vegada com deixar de fumar?
Bé... més que deixar de fumar, m’han preguntat els problemes del tabac, si enganxa o no enganxa, perquè en aquestes edats normalment porten poc fumant, fumen molt poquet.
I de les relacions sexuals?
Sí, em pregunten molt.
Creus que els pares han de parlar més amb els seus fills sobre el tema de relacions sexuals?
Sí, això és orientatiu, els pares han de estar lliures i a gust amb la pregunta perquè a vegades es queden una mica com dient : ‘’Ostres, ara no sé què contestar’’. Clar que han de parlar, però en el moment idoni. Però sí que és bo.
Creus que la teva professió ajuda en aquest institut?
Jo crec que sí, perquè intento donar solució als dubtes que puguin tenir els alumnes.

Mónica Arce i Cela Novac

dimarts, 13 de març del 2012

29 DE FEBRER: JORNADA DE MOBILITZACIÓ

La vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants va mobilitzar estudiants arreu de l’Estat.
Multitud de gent per la Ronda Universitat. FOTO: Alexia Aguilar

Parlem de Barcelona,
La convocatòria per a la manifestació era a les 12.30 hores a la plaça Universitat, això sí, els universitaris més matiners van tallar l’autopista AP-7 a l’altura de Bellaterra (Universitat Autònoma) i l’avinguda Diagonal a Barcelona, la intenció era una mobilització pacífica en tots els sentits. Unes 30.000 persones segons fonts externes van assistir al acte.
Nosaltres, un petit grup de gent que ens havíem assabentat de la convocatòria, vam arribar a la plaça Universitat cap a les 12.15 del migdia, on hi havia un munt de gent esperant que la manifestació donés el tret de sortida.
La marxa va començar enfilant la Ronda Universitat, plaça Catalunya i a partir d’aquest punt vam començar a pujar el Passeig de Gràcia amunt, on, a les portes de la Borsa de Barcelona, hi havia un fort dispositiu de mossos.

La marxa enfilant el Passeig de Gràcia. FOTO: Juan Antonio Fernández
Aquí va ser quan un grup de persones van començar a llençar totxos de pedres i altres objectes contra la seu bancària “Banco Popular”, justament al costat de la Borsa. Van aconseguir trencar el vidres i causar diversos desperfectes.
Els mossos van actuar ràpidament, van dispersar la gent (alguns corrien, d’altres es ficaven en botigues…), finalment eren ja les 3 del migdia i nosaltres vam tornar cap al poble.

Cal dir que la cosa no va acabar aquí, a la tarda hi va haver una concentració a la Pl. Espanya on s’estava celebrant el “Mobile World Congress” , per sort no va haver-hi afectacions greus tret d’algun cas, remarquem també els diversos incendis i crema de contenidors a diferents punts de l’Eixample.
Moment de la detenció d’un jove a la Pl. Espanya (a la tarda)  FOTO: Diari ABC
Com es comenta al subtítol, el 29 de Febrer va ser una jornada de vaga i mobilitzacions  no solament aquí a Catalunya sinó també a diversos punts de la geografia espanyola com Madrid i València.

JUAN ANTONIO FERNANDEZ (1r Batx. B)

divendres, 9 de març del 2012


Us presentem a continuació l’entrevista que vam fer al César Arrizabalaga fa uns dies. Just després ha tingut un problema de salut del qual, afortunadament, s’està recuperant. Ens n’alegrem molt, esperem que torni aviat i li desitgem que pugui tirar endavant amb els projectes que ens explicava al final de l’entrevista... Fins ara, César!



“Jo no he deixat mai la política”

Hem parlat amb el professor de disseny gràfic, César Arrizabalaga, que havia estat en aquest institut fa molts anys, se’n va anar a fer alcalde a Montcada i ha tornat en aquest curs 2011-2012. En aquesta entrevista ens explica, entre moltes altres coses, els canvis que ha notat a l’institut.


  T’hem conegut com a professor de Disseny Gràfic i hem notat que t’agrada aquesta matèria. Per què?
R-  Perquè tota la meva vida he estat vinculat  el disseny gràfic. Però m’agrada més el disseny industrial .

On vas estudiar?
   R- Vaig estudiar a la Universitat de Huesca i Barcelona.

A quins instituts has treballat?
R- Montcada i la Llagosta.

Per què te’n vas anar a Montcada?
R- Perquè la ciutat on vivia no m’agradava, i vaig decidir anar-me’n a Montcada.

Per què et vas presentar per alcalde ?
R- Perquè jo des de petit vaig estar vinculat en  l’ambient polític. I volia transformar la meva           ciutat amb coses noves. 

Quant temps has estat alcalde de Montcada?
R- Vaig estar 17 anys a l’ajuntament, 4 de tinent d’alcalde i 12 d’alcalde.

Com va ser l’experiència?
R- Molt positiva.

Què t’agrada més, ser professor o alcalde?
M’agrada més professor, perquè la meva feina era ser professor.

Has notat moltes diferències entre com era l’institut abans i com és ara?
A l’institut no, però en els alumnes sí i en l’ambient també. El canvi ha sigut a pitjor. Però he notat molts canvis puntuals físics He notat coses que no existien en la meva època: càmeres a les escales, lavabos tancats a les torres, clausurats, hermèticament tancats, professors vigilant els patis quan abans no existien. Per tant he de dir que dóna la sensació que la societat en general hem anat endarrere, perquè la dels instituts no és una situació excepcional, és el mateix a tots els que hi ha a la zona, per això vull dir que hem anat a nivells d’educació i a nivells de comportament en el centre d’una manera regressiva.
Com són els alumnes a classe?
R- En les meves classes generalment els alumnes es comporten bastant bé.

Per al teu futur què esperes?
R- Fer moltes coses una vegada acabi la meva vida de professor. I tinc moltes il·lusions i moltes expectatives de futur.

   Aquestes expectatives inclouen, per exemple, viatjar, tornar a la política...?
   Jo no he deixat mai la política. Jo quan acabi la meva carrera...espero jubilar-me d’aquí a 3 o 4 anys. I  estic dedicat a temes de cooperació, també em dedico a treballar per a una ONG i per al Fons Català. Jo em dedico a treballar a Centreamèrica cada estiu. Al mes de juliol me’n vaig a Nicaragua i Hondures... Quan em jubili les meves expectatives són fer coses. Una de les coses que volia fer és estudiar, vull fer una carrera que no he fet abans, volia ser veterinari.   
 Gabriel Ñandauka

dilluns, 5 de març del 2012

UN TEATRE NEVAT

Els nois i les noies de 1r i 2n van assistir a una obra de teatre en anglès, nerviosos per la neu que queia fora.

Els alumnes de primer cicle d’ESO vam anar al Centre Cultural el dia 2 de febrer. Només sortir de l’institut ens vam fixar que encara nevava, i alguns no va resistir la temptació d’agafar la neu dels cotxes. Va ser un matí una mica caòtic... quan vam arribar al teatre vam deixar les motxilles i vam seure a les butaques.

Finalment els actors van sortir a escena, l’obra (Pigmalyon) tractava sobre una dona que era pobra i a la qual un home (professor d’angles) vol transformar en una dama anglesa abans del ball reial amb el príncep, com si fos un repte. Al final es va convertir en una veritable dama anglesa i va poder ballar amb el príncep.
Costava una mica entendre els actors parlar en anglès, però mes o menys vam poder seguir l’argument.
Finalment, quan vam sortir del teatre (després d’un enrenou amb les motxilles...) vam jugar amb la neu i alguns van anar a casa seva. A la tarda l’institut va estar tancat i no vam fer classe.
Ismael Chatón i Juanjo Jiménez

Foto de Gerard Alonso

I ara en anglès, però atenció! Hi ha cinc diferències, troba-les totes!! (si les trobes escriu-les en un comentari!!)

The students of 1st and 2nd ESO attended a play in French. We were very excited because of the snow that was falling outside.
The students of 1st cycle of ESO went to the “Centre Cultural” on the 2nd of February. When we left the institute, it was still snowing and some of us couldn’t resist the temptation of talking the snow from the cars. It was a chaotic afternoon... When we arrived at the beach we left our bags and we sat in our seats.
Finally the actors appeared on stape, the play (Pygmalion) was about a rich woman and an English teacher that wanted to turn her into on English lady before the Royal Ball with the prince. It was a challenge. In the end she became a real English lady and she could dance with the prince.
It was a bit hard to understand the actors speaking in English, but we could follow the plot.
Finally, when we went out of the theatre (after a mess with the bags) we played with the dogs and some of us went home. In the afternoon the institute was closed and we didn’t have any lessons.