VIDEOJOCS. Uncharted 3.

Som dos nois de 2n d’ESO, amants dels videojocs. Per això hem decidit tractar aquest tema i, durant unes setmanes, anirem publicant jocs de diversos gèneres. L’objectiu és informar a la gent de què tracten els videojocs que anirem publicant. Després farem una petita enquesta per saber quins dels jocs us agraden més. Esperem que us agradi!

Uncharted 3: La traició de Drake

Introducció: Hem pensat de fer aquest joc, perquè tot i que ha estat entre els més venuts, la gent no el coneix gaire.

Característiques: És el tercer videojoc d'acció-aventura de la sèrie Uncharted, i igual que els seus anteriors lliuraments, és d'ús exclusiu per a la Playstation 3. És un videojoc  desenvolupat per Naughty Dog i publicat per Sony Computer Entertainment. Llançat al mercat nord-americà l'1 de novembre de 2011 i a Espanya el 2 de novembre de 2011.

Sinopsi: El viatge ens porta per diverses localitzacions, des d'Orient Mitjà fins a Europa, i va acompanyat de l'acció i espectacularitat cinematogràfica marca de la casa. El bo de Nate també compta amb un major i renovat repertori d'atacs amb armes i a puny descobert, així com un nou sistema de lluita que ens permet enfrontar-nos a diversos enemics alhora.

Gènere: Aventura.

Plataforma: PS3.

Daniel Escobar i Germán Ginés

BARÇA-MILAN (TORNADA DELS VUITENS DE FINAL)

Partit que va acabar en 4-0 a favor del Barça, resultat final entre tot dos partits (4-2).

El Barça va posar una intensitat afegida al partit despréss de vindre de Milà amb un resultat de 2-0 en contra. Va ser un partit que el Barça va tenir controlat en tot moment i ho va aconseguir. El primer gol de Messi, al minut 5, amb un golàs des de fora del àrea, semblava que això i amb dos gols més, estava guanyat, però en una jugada que el Milà ens va agafar a la contra, van gaudir d’una ocasió de gol molt clara, que va acabar amb un xut al pal, i sort que li va donar al pal perquè sinó al Barça, hauria d'haver ficat 4 gols i hauria sigut una recaiguda total. Amb el segon de Messi, xut fort des de lluny, el partit controladíssim, el Barça s’ho creu i segueix creant un munt d’ocasions, amb ganes de ficar el tercer i donar pel finalitzat gairebé el partit.

 

A la segona part, segueix la mateixa intensitat que al principi, al Milà no aparèixer en cap moment, Villa, amb una recuperació de pilota de Mascherano, Xavi a Villa i  marca el tercer gol. El Barça ja estava classificat, però no n'hi havia prou. Quan, al minut afegit, Jordi Alba marca al quart per al Barça l’afició barcelonista esclata d’alegria i el Barça passa als quarts de final de la Champions League.

Visca el Barça!!!

 

Cristian Cordero Torres

Víctor Beltran: "NOSALTRES ENSENYEM, NO EDUQUEM"

En Víctor és professor de Música i no fa gaire que va venir a treballar a l’INS  Marina. Nosaltres l’hem volgut entrevistar perquè és el nostre tutor i ens agrada com a professor.

Quan eres petit ja pensaves en ser professor de música?
Quan de petit... Com de petit? Quan tenia 6 anys ja em van apuntar a l’escola de música i des d’allí ja vaig trobar la meva vocació.

Per què vas elegir ser professor de Música i no de... Biologia, per exemple?
Doncs perquè quan vaig acabar l’institut  tenia dos camins: o anar a estudiar Enginyeria o    anar-me’n al conservatori, i com que m’agradava molt la música, vaig anar-me’n al conservatori

Quina ha sigut la teva gran satisfacció en la teva carrera?
Doncs una alumna que vaig tenir a Tortosa de segon de batxillerat, li vaig portar al treball de recerca i va guanyar el premi de la Rovira i Virgili, la universitat de Tarragona.

Canviares alguna cosa del sistema escolar?
(Riu) Unes quantes...

Quina opinió tens dels alumnes d’avui dia?
Doncs que no tenen respecte pels grans, no tenen respecte als professors, ... 

Penses que les generacions passades eres més aplicades que les actuals?

Doncs  sí, sense córrer molt quant jo anava a l’institut els alumnes seien, callaven, escoltaven i si volien fer alguna pregunta... Hi havia més respecte pels professors i  ja no us dic abans de la meva generació, que llavors si et portaves malament et pegaven.

A l’actualitat quina creus que és la millor raó per tenir una carrera universitària?
Doncs per tenir més oportunitats de trobar treball.

Quina importància té un examen a classe?
Comprovar el nivell de conceptes que coneixen els alumnes.

Què és el que més t’agrada dels teus alumnes?
Doncs quan escolten i aprenen alguna cosa d’allò que he explicat.

Alguna vegada t’has vist en la situació d’agredir algun nen/nena?
No, no he pegat mai.

Quants fulls d’incidències has posat en un dia? I en una setmana?
Un en un dia, en una setmana dos o tres.

L’educació familiar influeix en l’educació escolar?
Moltíssim, perquè nosaltres ensenyem, no eduquem.

Tens fills?
Sí, tinc una filla.

Parles tant amb ella com als teus alumnes?
Doncs sí, dedico totes les tardes a ella.

D’on ets?
De les terres l’Ebre.

Per què vas vindre a treballar a la Llagosta?
Doncs perquè la meva dona i jo vam parlar i vam decidir  fer un canvi i viure una temporada a Barcelona.

Firmaries per quedar-te uns quants anys més aquí?
Doncs sí, sí.

El que més ens ha agradat del Víctor ha sigut que és molt amable i sempre està fent bromes, sempre ens motiva per fer classe. A més hem descobert que el Víctor és un home molt familiar que passa totes les tardes amb la seva filla.

                                                                                 David Bernal i Marta Amat

UNA RECEPTA CURIOSA: Ventall de filets d'emú amb puré de moniatos i salsa d'anís

Sortint de la rutina, avui us portem una recepta d’Austràlia, ja sabem que el país no és estrany, el que és estrany és l‘ingredient principal, l’emú, que és un animal molt rar. 

Aquí la teniu:

Ingredients

<1 kg de filets d’emú. 23 €

<2 moniatos. 2,50 €/kg

<1 patata gran. 0,78 €/kg

<Mantega. 1,95 €

<Sal i pebre.

<10 fulles d’anís.

<100 ml de vi porto. 30,69 €

<200 ml de nata líquida. 2,40 €

<100 g mantega

Preparació

Es couen i es fa un puré espès amb el moniatos, patates, mantega, sal i pebre. Es manté calent mentre es prepara la resta.

A una paella es dauren els filets, que queden amb un color rosa per dins. Es mantenen calents.

Per a la salsa: Es barreja l’anís amb el porto. A la paella (sense netejar) on s’han fregit els filets, s’hi posa el porto, i es deixa bullir fins que se n’hagi reduït la meitat. S’hi afegeix la nata i a foc lent es redueix quasi a la meitat. Afegiu la mantega tallada en trossets petits. Rectifiqueu, si cal,  de sal i pebre, i coleu-lo.

Col·loqueu el filets en forma de ventall en una plata amb el puré a sota del mànec del ventall. Tireu la salsa per sobre. Es pot acompanyar amb pèsols, cols de Brussel·les, espàrrecs...

Esperem que us hagi agradat tot i que creiem que només els atrevits cuinaran i menjaran aquest plat. Bon profit!

Miguel i Marc

L'EXPOSICIÓ D'ARGOITZ GUIJARRO I ERICK VARGAS. TR: "Pàrquing rotatori"

Nosaltres som alumnes de 4t d'ESO i per això veure una exposició del treball de recerca de 2n de Batxillerat ens va semblar una mica nou. Va ser una experiència molt interessant i instructiva, ja que ens va servir per fer-nos una idea sobre en què consisteixen els treballs de recerca.

L'Argoitz i l'Erick, mostrant el seu treball

L’exposició que vam veure va ser realitzada per l’Erick Vargas i l’Argoitz Guijarro. Ells, amb el seu treball, pretenien solucionar el problema de l’aparcament a ciutats com Madrid o Pequín mitjançant el pàrquing rotatori, solució que permetria una millora considerable, ja que els carrers estarien lliures de cotxes aparcats i disminuirien els riscos de desperfectes al treure el cotxe, a més d’estalviar temps, perquè disposa d’una base mòbil que deixa el cotxe a la sortida. Tot el procés és automatitzat i controlat per ordinador.

  

La maqueta del pàrquing rotatori

Veure'ls fer l'exposició també ens va servir per adonar-nos de com caldrà exposar el nostre treball davant d’un tribunal de professors. Per exemple, ells van utilitzar esquemes per a que l’exposició s’entengués millor.

En resum, ens va agradar molt l’experiència perquè d’aquesta manera vam poder observar els passos a seguir per fer un bon treball.

Sara Pellicer i Alba Ramírez

XERRADA DE L'ALCALDE AMB ELS ALUMNES DE 1r DE BATXILLERAT

El 22 de febrer l'Àgora de l'institut va acollir el senyor Alberto López, alcalde de la Llagosta, que va atendre les preguntes i dubtes que li plantejaven els alumnes de 1r de Batxillerat. Quatre reporters de l'equip de redacció d'AniraM (de 2n d'ESO) van assistir-hi i ens ho expliquen a continuació.

“EL AÑO 2013-14 VA A SER EL AÑO DE CONSEGUIR LAS COSAS”

Divendres, 22 de Febrer, Alberto López (alcalde de la Llagosta) va fer una xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat de l’institut Marina, en la qual va dir coses molt interessants sobre la Llagosta.

Durant la trobada li van preguntar moltes coses. Per exemple, van parlar sobre els megues que arriben a la Llagosta. Ell va dir que al seu despatx hi arriben 400 K, i va preguntar sobre els megues que tenia l’institut. Antonio (professor d’informàtica) li va dir que hi arribaven 9 megues   i va afegir que era molt poc per a un institut.

Després li van preguntar per què a Montcada hi ha WIFI gratuïta i aquí no. Els va respondre que s’està duent a terme aquest projecte, però assegura que no es podrà connectar tota la gent de la Llagosta perquè no tindrà molta capacitat.

Els alumnes de 1r de Batxillerat,
 escoltant atentament les explicacions de l'alcalde

Seguidament, li van preguntar sobre l’ambulatori, ell va dir que l’ajuntament no podia fer gaire cosa perquè per construir-ne un de nou, ho havia de fer la Generalitat de Catalunya i necessitaven molts permisos. Podrien haver-ho fet davant del Maragall i van tenir una discussió amb la Generalitat de Catalunya per millorar el servei d’Urgències. Va dir que a partir de les 24:00 hores de la nit no hi haurà urgències.

D’altra banda, el poble es queixa que hi ha molts coloms i que la plaça n’està plena. L’alcalde no creu que se’n vagin, entre altres coses perquè la gent gran els dóna menjar. Només veu una possibilitat, caçar-los amb falcons.

Un altre moment de la xerrada

També van comentar-li el treball de recerca. Una professora de l’institut va afegir que els alumnes no rebien ajuda de l’ajuntament i se’n queixaven. L’alcalde reconeixia que no van ajudar gaire l’any passat, però va dir que “ a partir de ahora colaboración absoluta. ¡Todo el ayuntamiento es vuestro!”.

Finalment, l’alcalde va dir que en el mes de juny, canviaran el nom del poliesportiu Riera Seca per poliesportiu Antonio García (actual campió del món de Handbol amb la selecció d’Espanya) i es posarà una placa amb el seu nom i totes les samarretes dels equips en què ha jugat.

L’alcalde ens ha semblat un home amb principis i confiem que complirà les seves promeses.

Cristian Cordero Torres   Ahmad Benhaddi Badr                                                                                                 

 Karina Zambrana Via      Marc Casamitjana Resa

L'Ahmad, la Karina, el Cristian i el Marc,
autors de la crònica

UGANDA

En Marc i en Miguel tornem amb un nou país que segur que no coneixíeu, Uganda, que se situa tocant amb el famós Llac Victòria, on comença el riu Nil.

Al 1962 es va independitzar del Regne Unit, als anys següents hi van haver unes quantes guerres civils però cap als 80 ja es tranquil·litzà tot.

Al paisatge predominen els llacs. Al nord hi ha sabanes i al sud la selva, el clima canvia molt d’un lloc a un altre del país. Té una extensió bastant gran, per tant  hi ha molta població on tots parlen angles o suahili.

La cultura és bastant variada, tot i que es trobi a Àfrica la majoria de població és cristiana davant dels hindús. A Uganda és famosa la vestimenta dels homes denominada kanzu, i la de les dones gomesi, que els podeu veure a la foto.

El plat més conegut d’Uganda és el matoke, fet de plàtan envoltat de les seves fulles, es cou i es tritura i es menja amb una salsa feta de verdures, cacauets o algun tipus de carn.

Per acabar, com sempre us hem buscat algun vol per visitar aquest país tan curiós. Sortiria per uns 500€. Esperem que us hagi agradat!

L'EXPOSICIÓ DE JUAN ANTONIO FERNÁNDEZ. TR: "Una nova Barcelona. El Camp de la Bota i el barri de la Mina."

Com tots sabem, els alumnes de segon de Batxillerat han estat fent les exposicions dels treballs de recerca que amb tant d’esforç han hagut de preparar durant molt de temps. Uns quants alumnes de primer del Batxillerat humanístic vam tenir l’ocasió de veure l’exposició d’en Juan Antonio el passat dilluns 11 de febrer i aprofitant l’avinentesa  hem escrit aquesta crònica amb l’objectiu de donar a conèixer  el que vam veure.

En Juan ens va transportar fins la Barcelona del S.XX  recordant-nos que els avis de la majoria de nosaltres van haver d’immigrar des de diversos llocs de la Península en uns trens que deixaven molt a desitjar fins a Barcelona per poder guanyar-se la vida treballant majoritàriament en la indústria.

Algunes d’aquestes persones, els esforços de les quals a dia d’avui han quedat desprestigiats, es van anar establint en barris de barraques, com per exemple el Camp de la Bota, el Carmel, Montjuïc,  el Somorrostro o la Perona, per intentar tirar endavant en condicions deplorables.

 

A més de conscienciar-nos sobre la situació d’aquelles persones ens va explicar com en certs moments de la història  el barraquisme ha estat  un problema estètic per a la ciutat. L’última vegada que va passar això va ser arran dels els jocs olímpics i per això es van anar eradicant a poc a poc a base de construir edificis de protecció oficial i d’embellir els carrers. Ens va parlar de com els habitants del camp de la Bota van passar al nou barri de la Mina, des d’una visió molt personal, i va recalcar la gran labor social que encara avui en dia s’està fent per tal d’esborrar la imatge de marginalitat que pesa sobre aquest barri

Cal destacar que el tema i els continguts que apareixien a l’exposició eren molt interessants. La nostra conclusió és que s’ha de procurar que els nervis no ens traeixin a l’hora d’exposar-lo ni ens facin reiterar-nos, excedir-nos en el temps o perdre el fil sortint-nos de l’esquema, tot això per tal de poder fer una exposició a l’altura merescuda del treball.

Alèxia Aguilar i Tiburcio (article) i Raul Roman Lancharro (fotos)

L'EXPOSICIÓ D'IVAN GARCÍA. TR: "Steve Jobs, el hombre que cambió nuestro mundo"

L’Iván García, alumne de segon de batxillerat, va fer la pasada setmana una exposició sobre el creador d’Apple, Steve jobs. En aquesta exposició va desenvolupar cada un dels aspectes necessaris perquè ens féssim una idea de qui era aquest personatge.

L’Iván  va decidir exposar sobre l’Steve Jobs perquè va considerar que avui en dia  tothom fa servir ordinador, ipad, o petits ordinadors en forma de mòbil, però ningú no es fa la idea de qui ha creat aquestes petites meravelles que avui utilitzem a diari.

El primer quer va fer va ser indroduir-nos en el món de Steve Jobs a través d’un vídeo. A més a més per estructurar la informació, i fer-la més comprensible, va portar un ipad on enviava la informació sobre el que exposava a través del seu mòbil.

L'Ivan, en homenatge a Steve Jobs

Ens va explicar la biografia de Jobs, com era de perfeccionista, la seva filosofia... i com va crear Apple i va acabar sent un geni.

En general l' Ivan ho va fer molt bé, amb molta seguretat i amb un ric vocabulari i acompanyant amb gestos les seves paraules.

Malgrat alguna incidència que va provocar un cert retard, l'exposició va estar molt bé, i ens vam assabentar de qui va ser Steve Jobs.

Carmen Meroño