TALLER DE FER UN LLACET.

Avui farem un llacet de paper de suro del color que vulguem i molt fàcil, pot servir per disfresses:

Materials:

*Una cartolina gran de paper de suro del color que vulguem, nosaltres l'agafarem vermella.
*Una altra cartolina de suro de color blanc, la cartolina pot ser mes petita.
*Fil del color necessari.
*Agulla.
*Tisores.
*Retolador negra

Procediment:

PRIMER: agafem la cartolina del color que vulguem fer el llaç, nosaltres l'agafem vermell.

SEGON: fem dues tires, una més llarga que l'altra, les dues seran d'uns 5 cm de gruix, la tira més llarga serà de 45 cm de longitud i l'altra més petita d'uns 30 cm de longitud.

TERCER: agafem els extrems de les tires i els unim amb les mans de manera que quedin en el centre.

QUART: quan ja tenim els extrems units, els cosim.

CINQUÈ: quan ja estiguin les tires cosides ens han de quedar dues rodones; posem la rodona més gran abaix i l'altra a d'alt, i les cosim.

SISÈ: agafem la cartolina de suro blanca i fem una rodona de 3cm de radi, la tallem i dintre posem una lletra o un dibuix i ho unim a sobre del llaç i li fem un punt (cosim només amb una o dues voltes), pintem la nostra lletra o dibuix i ja està!

Marta Amat.

''VULL ARRIBAR FINS ON PUGUI, PERÒ SÍ QUE VULL FER UNES OLIMPÍADES'' PAULA MACIÀ ("una màquina amb una taula als peus")

Ara entrevistarem una alumna d'aquí de l'Ins Marina, que és molt esportista, té tan sols 15 anys, va a 3r d'ESO i teníem la intriga de saber com és la seva vida després del col·legi... Aquesta noia ha arribat a tindre bastants títols tant en esports de neu (snow) com en els d'estiu (wake), i hi ha qui l'anomena una màquina amb qualsevol taula als peus. I aquí teniu les respostes a les preguntes que li hem fet. Esperem que us agradi.

1. Com et sents quan estàs en acció?

Em sento com una nena disfrutant com quan era petita, t’oblides de tot, no penses en res i això fa que continuïs cap endavant.

 2. Els teus entrenaments són molt durs?

Feia dos anys no, però ara que vull preparar-me per les olimpíades sí.

3. Com és entrenar-se per a les olimpíades? Tens possibilitats?

Entrenar-se per a les olimpíades... al 2018 en tinc unes, llavors ara mateix no tinc molta pressa, però l'any que ve he de tindre una bona dieta, un bon físic, una bona psicologia i esperances (riu amb ironia), les possibilitats depenen de les meves rivals, si les meves rivals són bones tindré més oportunitats i si tenen menys nivell tindré més possibilitats, és a dir el temps ho dirà  tot

  4. Quan guanyes què sents? I quan perds?

Sento que tot l’esforç que he fet té la seva recompensa, quan perdo no em rendeixo mai i continuo esforçant-me, a vegades m' han saltat algunes llàgrimes perquè l'esforç que he fet per entrenar i no ha sortit quan ha hagut de sortir et fà ràbia i llàgrimes.

  5. Quin esport fas a l'estiu?

  Wakeboard.

La Paula, practicant wakeboard

 6. Quin esport és aquest, com funciona?

Aquest esport és un esport que funciona amb una taula, una corda i una llanxa o un cable de cinc politges o quatre, que vas pel damunt de l’aigua i tens obstacles als costats.

7. Quina és la sensació d’aquest esport?

La sensació, indescriptible, et sents com volant, s'ha de provar

8. Quins nivells hi ha? En quin nivell competeixes?

Els nivells a Espanya són bastant baixos, ja que ningú practica aquest esport, en l'absolut, que vol dir que competeixo en totes les categories.

9. Quines competicions has guanyat en wake?

He guanyat la d'Espanya de 2012 i 2013.

10.  Fins on vols arribar?

Vull arribar fins on pugui, no vull atabalar-me però sí vull fer unes olimpíades.

11.    Aquest esport és olímpic?
No, però dintre de uns anys sí, i tindré temps per entrenar.

12. Quan vas guanyar el campionat  d’Europa en tercera posició, com et vas sentir?

El fet que sóc la segona dona espanyola que puja a un pòdium europeu em dóna més forces per seguir endavant.

La Paula, a la dreta (3a posició), dalt del podi europeu

13.  Quins esports fas a l'hivern?

Faig snowboard

La Paula, fent snow

14..  Quin esport és aquest?

Aquest esport és un esport que funciona amb una taula damunt de la neu que té uns obstacles.

15.  Quin nivell hi ha? I en quin participes? Com funciona?

El nivell de l'snow és bastant alt, bueno normal, jo participo en competicions que tenen estels, és a dir, que donen punts per anar a campionats mundials

16.  Hi ha moltes persones que facin aquest esport? Per què?

D'homes sí, però de dones no, perquè és un esport molt arriscat i que has de ser atrevit per saltar per on has de saltar, però amb experiència i esforç pots arribar molt lluny.

17.  Fins on vols arribar?

Vull arribar fins les olimpíades de slopstyle, que és una mena de categoria de fer el que tu vulguis traient el màxim de punts possibles.

18.Aquest esport és olímpic?

Sí

19.   Quines competicions has guanyat en snow?

Al 2011 el campionat d’Espanya de slopstyle, tercera d’Europa al 2013.

20.  Quin esport t'agrada més, el snowboard o el wakeboard? Per què?

Són molt diferents, en el snow practiques moltes més hores, i en el wake amb dues hores més o menys ja estàs cansadíssima, a mi m'agrada més el wake perquè ho faig a l’aigua i a mi l’aigua m’encanta, i perquè fa calor quan faig l'esport.

 21. Com compagines aquests esports amb els estudis? És difícil?

Bueno no ho compagino molt bé, perquè no sóc una estudiant perfecta, però tampoc vaig molt endarrerida, així doncs que bé.

Si voleu veure videos sobre la Paula Macià, fotos d'ella, o informació cliqueu en aquest link:

(http://www.trickon.com/contents/paula-macia-una-maquina-con-cualquier-tabla-en-los-pies-5837)

Marta Amat

El projecte UMA

Fa uns quants anys que funciona al nostre institut un projecte anomenat UMA, pensat per ajudar alguns alumnes de 4t a aprovar l'ESO.
Hem volgut saber més sobre aquest projecte, i per això hem decidit entrevistar un dels professors, l'Agustí Ortiz..

1-Què és l'UMA?

Bueno UMA és un projecte que es fa amb els alumnes de 4t on el alumnes tenen l'oportunitat de treure's l'ESO d'una manera diferent, dividint el currículum en dues parts, una la fan a l'institut i una altra la fan fent pràctiques a una entitat o en una empresa del municipi. Tot això condueix doncs a obtenir el graduat, ja que està dirigit alumnes que, per la raó que sigui, no poden seguir un ritme massa teòric estant moltes hores a l'escola, i li donen una oportunitat per desenvolupar algunes competències i així anirà molt bé a l'hora d'incorporar-se al món laboral o, encara, fer un cicle formatiu més endavant.

2-Què signifiquen les lletres UMA?

L'UMA significa... és una acrònim que es diu, i té dos significats, un és el d'Unitat de Massa Atòmica, vol dir que és una força d'atracció que tenen  els electrons, jo parlo per mi eh, que no entenc massa de Física, els components atòmics que els atrau cap a dintre  i això, eh... un altre és l'aigua, vol dir aigua en llengua Aimara* i es diu aigua perquè si us fixeu a l'institut hi ha tres torres, una és la del Foc, una altra la de l'Aire i l'altra la de Terra, i faltava la de l'Aigua, aleshores aquest nom una mica simbolitza aquella cosa que falta a alguns alumnes perquè acabin d'agafar-se al projecte del nostre centre.

*la llengua aimara és una llengua parlada  a Sud-Amèrica, als Andes centrals.

3-Quina finalitat o avantatges té?

La finalitat que té és que els alumnes s'acabin traient l'ESO, tot i així no tothom aconsegueix tenir la graduació i la idea que tenim és que ells segueixin fent formació del tipus que sigui i que la història de petits fracassos o dificultats que han tingut durant tota l'estància al centre doncs... fer un  curs i enganxar-se al sistema educatiu, que no surtin amb mal regust de l'escola, no com un fracàs sinó com una experiència d'èxit, i que entenguin que els instituts i els centres són llocs on pots trobar oportunitats per sortir endavant.

4-Quin és l'horari?

A veure, nosaltres l'horari que tenim a l'UMA és igual que qualsevol altre, tenen 30 hores de classe, però hi ha una part que es fa fora de el centre fan 20 hores al centre  i 10 hores de pràctica fora.

5-Els alumnes van escollir formar part de l'UMA o van ser escollits?

A veure hi ha .... Quan vam escriure el projecte, doncs vam dissenyar un protocol o sigui una lògica, perquè l'alumne pugui entrar, aleshores hi ha diferents camins per arribar,  un és que el propi alumne i la seva família faci una demanda, que accepti la família és imprescindible perquè hi ha una modificació de currículum i hem de estar d'acord, i un altre és que via tutor es faci una demanda al departament d'orientació o be al coordinador, que sóc jo.

I aquesta es l'opinió d'uns alumnes de l'UMA, Dani Tápanes i Alison Ávila:

 

1.Per què estàs a l'UMA? Ho has escollit tu o t'ho van proposar?

Dani Tápanes: A mí me lo han propuesto.

Alison Ávila:  Porque lo quise yo.

2.Què és el millor i el pitjor de l'UMA?

Dani Tápanes: ¿Lo mejor de l'UMA? Es el huerto, yo creo que es lo mejor y lo peor las clases de Mates, es que tenemos muchas clases de Mates, tenemos demasiadas clases de Mates y creo que las Mates son un aburrimiento.

Alison Ávila: lo mejor es que hacemos menos clases y hacemos prácticas fuera del instituto.

3. És una bona idea?

Dani Tápanes: Sí, sí que es una buena idea.

Alison Ávila: Sí, sí que es una buena idea para los que les cuesta estudiar.

4.Recomanaries que alguns altres alumnes ho fessin?

Dani Tápanes: Eh...  Pues claro que sí, a ver está bien el UMA, no está mal, lo que pasa es que hay muchas clases repetidas.

Alison Ávila: Sí claro, es una manera más fácil de sacarse la ESO.

Des del nostre punt de vista, ens sembla un bon projecte, ja que ajuda a treure's l'ESO d'una altra manera.

Edgar Galiano, Dani Escobar i Rolando Ávila

EL TR D'ANAÏS GARCÍA: WHY IS IT SO DIFFICULT TO LEARN ENGLISH FOR CATALAN STUDENTS?

Li hem demanat a la pròpia Anaïs que ens expliqui com ha estat per a ella l'experiència del Treball de Recerca, i això és el que ens ha explicat

Amb esforç, hi ha recompensa!

                          

Com tots sabem, els alumnes de segon de batxillerat ens hem trobat darrerament en una gran situació d’estrès: hem hagut d’acabar el nostre treball de recerca, el treball que tants maldecaps ens ha donat, el treball que també cal exposar, el treball que ens comptarà un 10% de la nota de batxillerat.

És cert que el treball ha estat costerut, llarg i difícil, però, què podem esperar d’un segon de batxillerat? Quan vam decidir entrar aquí, ja sabíem al que ens exposàvem, així que les excuses no són vàlides en absolut.

Tot i que, com ja he dit, el treball no ha estat gens fàcil, hem de mirar més enllà. Tenim ja una edat en la qual som conscients de les coses, i per tant no ens serà difícil comprendre que aquest treball amb el que tant hem sofert, ha donat uns resultats.

D’entrada, estic contenta perquè el tema que vaig triar, la comparació del nivell d’anglès a diferents països europeus, ha fet que no m’avorrís confeccionant el treball, i que sempre hi estigués interessada.

D’altra banda, penso que el fet d’haver-lo realitzat en anglès, m’ha ajudat a millorar el meu vocabulari i la gramàtica, així com la meva capacitat de traducció.

Al realitzar el treball, m’he adonat que en veritat no anava mal encaminada respecte el que jo pensava: el nivell d’anglès a Espanya és molt baix, i hauríem de prendre mesures.

                    

                

Al meu projecte, mitjançant entrevistes a gent d’altres països com Finlàndia i Suècia i a través d’enquestes a la població de la Llagosta, he confirmat que l’anglès forma part de les nostres vides, i que no podem deixar-lo de banda, ja que amb el domini d’aquest, el món ens obrirà moltíssimes més portes.

Una altra cosa que he comprovat, ha estat el perquè per als estudiants catalans és tan difícil aprendre l’anglès. I això sí que m’ha impressionat. És veritat que els estudiants espanyols tenim més dificultats per aprendre idiomes estrangers degut a les poques vocals que tenim, degut que els mitjans de comunicació estan en espanyol, degut al doblatge... però tan important com això és l’esforç.

                                                                                        

Els espanyols solem mostrar una actitud relaxada i passiva cap a l’aprenentatge d’aquesta llengua, i el que hem de tenir clar és que si nosaltres no fem l’esforç, ningú el farà per nosaltres. Aquest mateix fet, l’he pogut comprovar ràpidament a les enquestes que he dut a terme, on de 16 persones, només dues acceptarien una nova llei que digués que tots els mitjans de comunicació estiguessin en anglès.  Vuit de les catorze persones que no acceptarien aquesta llei, estarien inclús disposades a marxar del país si s’arribés a imposar.

                                                                               

Com a conclusió, penso que totes les hores que he dedicat al projecte han valgut la pena, i que he après moltíssim, no només sobre el tema sinó també sobre l’idioma.

Caldria remarcar la importància que té l’anglès a les nostres vides actuals, que no pensava que era tanta, i l’esforç que hem de fer envers l’aprenentatge d’una llengua, ja que com he comprovat, és bàsic.

L'EXPOSICIÓ DE LAURA GONZÁLEZ. TR: L'ARBRAT VIARI DE LA LLAGOSTA.

                            

La Laura González feia el treball de recerca sobre els arbres que podem trobar als carrers de la Llagosta, concretament, i en les seves paraules: "he localtzat els arbres més importants de la Llagosta, a més de fer 33 fitxes d'aquests arbres". Tot això podeu veure-ho en el seu blog:

http://arbratlallagosta.blogspot.com.es/

         

Mostra de la informació que podeu trobar en el blog de la Laura

El treball de la Laura no era gens fàcil, va escollir-lo per superar-se ella mateixa, es va deixar la pell per trobar tota l'informació, com que el va fer ella sola (amb l'ajut de la seva tutora) va haver d'esforçar-se molt. Finalment li va quedar impecable i creiem que va donar una bona impressió als membres del tribunal. El contingut del seu treball era ampli, la seva exposisió va durar 20 minuts aproximadament, i es notava que tenia les idees molt clares, tot i que a l'hora de exposar es va posar molt nerviosa, a mesura que anava passant el temps, es va anar calmant.Va tenir alguns errors lingüístics, però finalment l`exposició va estar molt bé.

Però la feina que ha fet la Laura no queda aquí. Segons explica ella mateixa:  "el meu objectiu és que aquesta invertigació serveixi com a aplicació per orientar les escoles de la Llagosta  i que sàpiguen quins tipus d´arbres tenim a la nostra localitat". Esperem que pugui aconseguir-lo.

Jason Merino, 4t C

(amb la col·laboració de Carlos Navarro i Ainhoa de Pablo)

Entrevista a Marta Manresa:"la meva funció és fer acompanyament, guiar i orientar els joves"

Hem decidit fer-li una entrevista a la Marta Manresa que és la professora que ens dóna educació emocional, perquè no sabíem quin era el seu treball principal a l'Institut Marina.

1Quina és la teva feina i quina relació tens amb l’institut?

Doncs bàsicament la meva funció és realitzar funcions d'acompanyament, de guiar i d'orientació pels joves del muncipi entre els 13 i els 17 anys, i això ho faig amb diferents tasques, diferents serveis que s'ofereixen des de l'ajuntament.

2.Quin treball fas a l’institut i quantes classes fas?

Doncs amb l'institut... vinc aquí dos cops per setmana, el que comentava abans, que faig diferents tasques,   una és el punt d'informació que es fa cada dimecres a l'hora del pati a l'Àgora,  llavors la meva funció és informar tots els nois i noies que s'apropen de tots el temes que puguin ser del seu interès ja sigui de temes acadèmics, per exemple què puc fer després de l'ESO, sigui temes relacionats amb la salut o temes relacionats amb oci, o què puc fer després d'esports al municipi,... és a dir, qualsevol tipus de dubte que pugui tenir la persona, i després el divendres faig educació emocional amb dos grups, concretament 3r C i 3r D d'ESO.

3Per què vas escollir fer aquesta feina a l’institut?

La feina que realitzo... jo sóc psicopedagoga i  vaig escollir aquesta feina i aquesta formació perquè és una cosa que m'apassiona, m'encanta, que disfruto i que m'agrada molt poder ajudar als altres i veure  sobretot que aquell noi o noia que tu estàs ajudant d'alguna manera progressa, és una satisfacció enorme.

4Quan véns els divendres al Punt d’Informació, quines preguntes et fan els alumnes?

 Doncs em pregunten una miqueta de tot, però sí que és veritat que hi han dos temes estrelles: el primer tema acadèmic, el que és l'educació acadèmica, com el que comentava abans, doncs per exemple quins cicles formatius hi han o quins tipus de batxillerat o inclús alguns em vénen allà i em pregunten doncs quines sortides universitàries por tenir, etc. Un altre tema és en relació amb la salut, més concretament amb dubtes, o de sexualitat... Un altre tema que potser  no demanen  és el tema de participació, què és el  que es fa en el municipi, activitats per joves ...  

5A part de treballar a l’institut, fas una altra activitat?

 Sí, el que he dit abans que faig dintre, i fora una tarda a la setmana orientació acadèmica i després  a més a més faig suport educatiu amb 4 grups i un grup que és 1r i 2n d'ESO, un altre grup que és 3r i 4t d'ESO del Marina, després faig un grup de 6è de primària als tres centres públics del muncipi i  tinc un altre grup de primària i de 1r d'ESO de l'altre institut, la Balmes, dintre d'aquest suport educatiu  es treballen tècniques d'estudi, també temes emocionals i òbviament de coneixements curriculars, doncs per exemple "no entenc aquest problema" o "no he entès aquesta lliçó de naturals" o el que sigui, i llavors també faig una mica aquesta ajuda.

6Sabem que el Punt de Trobada Jove és al Facebook. La teva feina surt en una altra web o xarxa social?

Aquesta feina que et comento ara no surt a  Facebook... el Facebook seria el punt de trobada jove, on es fa difusió de les activitats de cada mes. En canvi el tema de les orientacions acadèmiques es fa difusió mitjançant el boca-orella  perquè a més a més el professorat també ho sap i et deriva algun nano, o els mateixos nanos entre ells, les famílies també, i la veritat és que funciona, perquè vénen. 

                                                  

7Quina carrera vas estudiar? Et va costar aquesta carrera?

Doncs mira, jo sóc pedagoga, sóc psicopedagoga, i actualment estic estudiant també Educació primària de l'especialitat d'Educació especial. Home clar, no è
és...  (riu) qualsevol  carrera no és que sigui fàcil, vull dir has de treballar, però clar, tu tens l'avantatge d'estar estudiant el que t'agrada, doncs vulguis que no és millor.

8Què fas en el temps lliure?

En el meu temps lliure m'agrada molt anar a la muntanya, m'agrada molt el cinema, m'agrada llegir, escoltar música, passejar, quedar amb els amics .. etc.

Aquesta entrevista ha estat interessant, hi ha moltes coses que no sabíem del seu treball i ella ens ha explicat tot sobre el seu treball, ha valgut la pena fer-li una entrevista, esperem que us hagi agradat.

Miguel i Fatima

XERRADA DE L'ALCALDE AMB ELS ALUMNES DE 1R BATXILLERAT

El 21 de Febrer, l’Àgora de l’institut va rebre el nostre alcalde, el senyor Alberto López, que va oferir una tertúlia als alumnes de 1r de Batxillerat sobre els problemes de la Llagosta.

Durant la tertúlia, li van preguntar variats dubtes sobre la Llagosta. El senyor Alberto López va respondre amb molta iniciativa tota i cadascuna de les preguntes que li van fer. Un dels temes era la situació en que es trobava l’skatepark. L’alcalde va respondre que l'skatepark s’arreglarà en breu i pel maig es farà una espècie de torneig per a tots aquells que vulguin participar. A continuació, un noi li va preguntar si tenia una carrera, i ell va respondre que no té cap carrera, perquè va començar a treballar i treballar i no va tenir temps de fer-la. Té la il·lusió de treure’s una carrera en un futur. També va dir que al Parc Popular li fa falta una remodelació, però no es podrà fer pel simple motiu que no hi ha diners i costaria al voltant de 3M€ o 4M€ un parc nou. Uns instants més tard, li van preguntar pel tema de la fira, que cada vegada hi havia menys atraccions. Al que ell va respondre que no depen d'ells, que depen dels feriants que se'n van a altres pobles aquells mateixos dies, perquè creuen que tindran més beneficis en un lloc amb més gent.

Algunes preguntes que li van preguntar que són importants al nostre país, és sobre la independència, la llei d’avortament, la Doctrina Parot i la corrupció. A la primera va respondre que està d’acord al dret a decidir, però que falta molt per tenir el dret. A la llei d’avortament va respondre que està totalment en contra, i que estem retrocedint als anys 80 i que les dones estan obligades a córrer riscos i això no pot ser. Sobre la Doctrina Parot està en contra i no vol la justícia fins a aquest punt. I sobre la corrupció va contestar que s’ha d’eradicar totalment. Tampoc creu que pot succeir aquí el que esta succeint en Kiev.

L’alcalde també va dir que el carril bici no servia per a res i, al final de la xerrada, l’alcalde va anunciar que a partir d’aquest any donaran un premi per al millor treball de recerca. L'alcalde va nombrar moltes vegades a Chomsky, lingüista, filòsof i activista nord-americà.

Valoració: l'alcalde ens ha semblat un home amb les idees ben clares, fent de la Llagosta un lloc millor i confiem i esperem que compleixi les seves idees.

Joel Fernandez Sahuquillo i Cristian Cordero Torres

L'EXPOSICIÓ DE DOLORS NAVARRO. TR: "L'ÚS EDUCATIU D'AUDIOVISUALS A BATXILLERAT. ESTUDI DE CASOS"

El dia 14 de febrer es va realitzar l'exposició del treball de recerca de la Dolors Navarro, alumna de segon de Batxillerat humanístic. L'exposició va tenir lloc a l'aula T31 a les 13:00 hores.

L'exposició anava sobre l'ús d'audiovisuals a les classes de Batxillerat. Primer, la noia va introduir el tema amb una explicació força acceptable per tal de fer als espectadors, i en major grau d'importància, al tribunal, cinc cèntims del tema sobre el qual anava a parlar. En segon lloc, va exposar la tesi del seu treball i finalment, va informar sobre els resultats que havia obtingut, mitjançant un discurs llarg però que va tenir un cert punt d'interès. Dins de la darrera fase, va explicar que havia fet una enquesta a diversos alumnes i professors i que el resultat d'aquesta s'havia situat clarament en el bàndol dels que deien que "sí" a la introducció de les noves tecnologies a les classes, ja que un tant per cent força elevat, és a dir, la majoria de persones, estava d'acord en què l'ajuda de les tecnologies havia fet que les classes funcionessin molt millor.

Durant tota l'exposició, la noia va mostrar un cert nerviosisme, però a l'hora d'explicar el seu treball no es va notar en excés, ajudant així a la comprensió de les seves paraules. Calia destacar en la noia la bona traça d'acompanyar les explicacions amb els seus gestos i el gran domini que tenia del català, ja que s'expressava molt bé i amb molta claredat. Malgrat els nervis, ho va fer bastant bé i va mostrar tot l'esforç que li havia posat al treball que durant mesos havia estat elaborant.

Per acabar, el tribunal, que havia intervingut en l'exposició realitzant algunes preguntes, va fer una valoració del treball de la noia. Aquest, estava format per tres professors del centre: Miguel Herreros, Josep Lladó i Ramon Benabarre, que van valorar principalment la presentació del treball. Estava força treballat però els membres del jurat van explicar a la noia allò que no els havia agradat del tot, com per exemple, la falta de divisió en paràgrafs en cada full i la revisió ortogràfica.

Després d'aquestes valoracions es va donar per finalitzada l'exposició.

GERARD BARTALOT i CARLOS MELO, 4t A

L'EXPOSICIÓ DE MARC GUTIÉRREZ. TR: CONSTRUCCIÓ D'UNA BICICLETA RECLINADA.

L’exposició de Marc Gutiérrez va transcórrer amb un ambient tranquil i relaxat gràcies principalment al to moderat i fluix amb el que el jove estudiant va exposar-nos un projecte que tanmateix mostrava el duríssim treball previ que havia portat.

Durant l’exposició vam poder gaudir d’aproximadament mitja hora d’una explicació perfectament detallada del noi, que no va tenir inconvenient a explicar pas per pas com va crear la seva pròpia bicicleta reclinada de principi a fi amb els seus propis recursos. Serè, tot i la pressió que exercia un jurat format per Jordi Jímenez, tutor que ha guiat a Marc durant el treball, Miguel Herreros i Judit Tolentino, va presentar-nos un Power Point, en el que vam poder observar un ampli repertori de diagrames, imatges i textos dels diferents passos que va seguir per crear la bicicleta.

Ja acabant la presentació, l’estudiant ens va mostrar quines conclusions havia extret del seu dur treball i com creia que havia acomplert els seus objectius. Finalment va donar un sincer agraïment a Jordi Jímenez per guiar-lo en aquesta experiència i la gran ajuda que aquest va proporcionar-li i va donar gràcies als altres membres del jurat pel seu temps i ens va reproduir un vídeo de la seva bicicleta ja en ús, movent-se pel carrer sense dificultats.

Ja acabada l’exposició, cada membre del jurat va exposar les seves opinions i tots tres van coincidir en la bona preparació que Marc havia mostrat, i només Miguel Herreros va trobar un “però” a la part teòrica del treball on va trobar a faltar la comparativa entre la bicicleta reclinada i altres bicicletes semblants.

Personalment, tant jo com el meu company Roger vam trobar l’exposició molt interessant i vam coincidir que el noi mereixia un 10 pel gran treball, sense cap objecció.

                                 

                                                                                 Carlos Javier Melo Novoa

                                                                             Roger Periáñez San Nicolás                                                                                                                 4t A                                             

                                                                                                                    

L'EXPOSICIÓ DE YOUSSEF ADDAHLALI I MOHAMED EL HALLOUZI. TR "COPPI, MERCKX, QUI VA SER MILLOR?"

El treball que van presentar el Youssef i el Mohamed pretenia demostrar el millor ciclista de la història és en realitat Fausto Coppi, i no Eddy Mercks, tal com es diu en els rànquings.

Avaluació per part nostra dels alumnes Youssef i Mohamed:

En primer lloc no volien que nosaltres estiguéssim en l'exposició perquè deien que es posarien nerviosos.

Després ja es van anar tranquil·litzant gràcies a una professora que es diu Esther, i que formava part del tribunal.

Van començar l'exposició presentant-se i donant les gràcies al tutor, que es diu Lluís, perquè els alumnes diuen que van escollir el tema gràcies a ell. Van començar sense nervis i amb seguretat. Van presentar el power point d'una manera bastant clara i entenedora.

Una vegada acabada l'exposició, el professors van començar a fer algunes preguntes i ells les van contestar totes bé.

Els professors no es van queixar del treball en cap moment.

Opinió personal: ens ha semblat bastant bé perquè s'expressaven clarament i ens ha servit perquè així nosaltres ens fem una idea de com fer-ho en un futur.

A l'acabar la classe es van mostrar molt educats amb nosaltres i ens van dir que si teníem alguna pregunta però no en teníem. L'única cosa que els vam demanar va ser la següent:

                                                   Mariam Addahlali i Nerea Mendieta, 4t C