Durant el mes d'octubre, tots els alumnes de l'INS Marina vam anar al teatre Victòria de Barcelona a veure Mar i Cel, una obra que commemorava els 40 anys del grup Dagoll Dagom. Es tracta d un musical que ha fet història, el drama reconvertit en cant a l'esperança que ha emocionat i commogut centenars de milers d'espectadors, sobretot els més de 500 alumnes i professors que van gaudir de l'espectacle. En complir uns esplendorosos quaranta anys, Dagoll Dagom posa Mar i cel en escena per tercer cop i amb una força renovada, un nou càsting i noves sensacions que ens emocionaran. Un espectacle sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident. Dues religions eternament enfrontades – la islàmica i la cristiana-.
Una bella història d'amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc.
Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
A continuació us mostrem l'opinió de dos dels alumnes assistents:
La veritat és que no em semblava una obra molt entretinguda al principi , però em vaig equivocar perquè després de veure l'obra era impensable que algú pogués pensar així, i a més aquesta obra estava molt sol·licitada ja que hi havia 40.000 persones en cua després de nosaltres, gràcies a l'Alba Oliveras i al departament de llengües, vam poder gaudir d'aquest espectacle tan emocionant. (Pedro Ascaso Sandoval, 3rA).
En alçar el teló les emocions van aflorar, tot el teatre que fins aleshores estaven xerrant, va quedar bocabadat amb el pla d'escena, aquell immens vaixell omplia tot l'escenari i ens feia formar part d'aquella història, com si estiguéssim dins la lluita dels musulmans contra els cristians.
Saïd, el capità musulmà, i la seva tripulació de pirates van raptar uns cristians a la mar i els van fer presoners. Arran d'aquí Saïd es va enamorar d'una presonera cristiana, anomenada Blanca, filla del capità del vaixell cristià, el qual, en assabentar-se de la relació de la seva filla amb Saïd, va ordenar la mort del musulmà. Abans d'aquesta situació s'havia produït un canvi de papers, els musulmans van ser alliberats per un l'endemà Carles, el pare de la protagonista, va començar l'execució però Blanca, que estava en contra va dir-li al seu pare que si matava a Saïd ella mateixa es suïcidaria. Això va provocar en els espectadors una gran commoció, jo mateixa em vaig sorprendre de l'amor que sentien l'un per l'altre
Carles desafiant a Blanca, va matar a Saïd d'un tret i tot seguit ella e va clavar una creu cristiana que sempre portava a sobre, morint a l'acte i deixant tota la sala en un gran silenci degut al tràgic final. (Marta Díaz Gómez, 2n Batxillerat)
Aquí teniu algunes fotos prèvies a la representació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada