Reportatge: "PROJECTE FIGUERA"

   Ens van informar que probablement hauríem de treure la figuera, però és del tot cert?  

Fa anys que tenim una figuera al pati, i aquest estiu va caure. Ara us explicarem quin ha estat el procés, però primer hem buscat informació sobre les figueres, i hem trobat que es tracta d'un arbre caducifoli de la família de les moràcies que pot assolir fins a 5 m d'alt (però la del nostre pati no deu fer més de 1'95 m ) Presenta un tronc gruixut amb l'escorça llisa i de color gris. Les seves fulles són grans, 10-20 cm de longitud, i es disposen de forma alterna a les branques. Les flors són molt petites i es localitzen dintre d'un receptacle en forma de pera, que més tard es transformarà en el fruit; la figa. És una espècie molt resistent i es cultiva amb finalitats ornamentals i com a fruiter de segona categoria .

Aquest arbre probablement és originari de del sud-oest d'Àsia. Actualment es troba naturalitzat per tot el sud d' Europa, especialment a la zona de la Mediterrània. La del nostre pati ha sobreviscut molts anys, tal com ens ha explicat el senyor Evaristo Silvestre, que és qui la va plantar l'any 1980: <Yo empecé trabajando en el trozo de tierra de aquí al lado> (on és ara l'Escola Joan Maragall), i llavors li van oferir l'oportunitat de treballar a l'institut com a jardiner. Com que al institut hi havia un munt de rosers on venien tots els nens a fer-si fotos, i com que hi havia un tros buit va decidir plantar la figuera. La figuera va arribar aquí perquè ell tenia uns vinyes en Cerdanyola amb figueres i cireres, i va agafar una planta de figuera i la va plantar en el tros que hi havia lliure. 

Ja fa un temps la  figuera va caure  perquè la van podar malament, i com que va fer molt temporal aquest estiu, doncs ha caigut. "No sabem si les arrels estan ben agafades o no", ens ha dit l'Anabel Giménez, directora de l'institut. És un perill que estigui caiguda perquè a l’ hora del pati els alumnes surten allà i pot caure del tot. "Abans de treure-la, vindran experts per diagnosticar l’estat de la figuera, i depèn de el que ens diguin decidirem què fer, però si la podem salvar la salvarem."

Han decidit, doncs, salvar-la tot i que l'Anabel també ens va comentar que " a vegades  la figuera pot ser un inconvenient, sobre tot a l’ hora del  pati  perquè es veu que , uns alumnes menjaven figues i uns altres es dedicaven a llençar-les,  Projectil dóna figues", però d'altra banda és un arbre molt bonic i na figues molt bones. "Seria una una llàstima que l'haguéssim de treure", conclou.

Finalment, ha estat l'home que la va plantar, l'Evaristo, qui l'ha salvada. Diu que a ell li era igual treure-la o deixar-la , però l'institut li va demanar que per favor l'arreglés.  <L'any que ve tornarà a donar figues>.

El nostre conserge Josep i l'Evaristo orgullosos amb el seu treball a la figuera.

                                                                                     Leire Álvarez i Ariadna Sánchez