El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el fundador de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologista del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.
Però qui era Ramon Llull?
Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca el 1232, pertanyia a una família noble catalana arribada a l’illa després de la Conquesta. L’educació que va rebre va ser la pròpia d’un cavaller de l’època. Als trenta anys se li va aparèixer Jesucrist crucificat, aquesta i altres aparicions van ser interpretades per Llull com una mena d’avís perquè abandonés la seva vida mundana de cortesà i servís Déu.
El primer projecte fou intentar convertir els infidels, que representaven el 33% de la població.
En segon lloc, escriure un llibre, el millor del món, contra els errors dels infidels.
L’últim projecte era aconseguir que les autoritats civils i eclesiàstiques fundessin monestirs per a la formació lingüística dels missioners.
Un dia va pujar al puig de Randa, on Déu il·lustrà la seva ment mostrant-li l’Art, és a dir, la “forma i manera” de fer el llibre contra els errors dels infidels.
Gràcies a l’infant Jaume de Mallorca, Llull aconseguí fundar l’escola missionera de Miramar (1276), en què es van instal·lar tretze frares menors.
Posteriorment, viatjà a París (1288-1289) on va tenir l’oportunitat de presentar els seus plans missioners i reformistes.
Al seu primer viatge, Llull utilitzà uns fonaments diferents als tradicionals: en lloc d’atacar l’adversari, li regalava l’ofensiva sota la premissa següent: “si podeu trobar errors en la meva fe, em convertiré”. Així aconseguí que homes influents es bategessin, la qual cosa alarmà les autoritats musulmanes i el rei l’expulsà del país sota pena de morir apedregat.
Llull tornà a Bugia el 1306. El bisbe de la ciutat no va poder contraatacar els arguments del beat mallorquí i manà que l’encarceraren. Mig any després el rei de Bugia manà la seva expulsió. De camí a Gènova, la nau en què viatjava Llull va naufragar a causa d’una tempesta i va perdre gran part dels escrits en què havia treballat durant el seu captiveri.
Vell i malalt, Llull va retirar-se a Mallorca després d’haver recorregut mitja Europa i el Mediterrani en la seva tasca evangelitzadora. Tot i això, hi ha constància documental de la presència de Llull, el novembre de 1314, a Tunis. La proximitat d’aquestes dates a la d’una suposada data “oficial” del seu traspàs (29 de juny de 1316) ha alimentat la llegenda de la mort de Ramon Llull per lapidació a mans dels infidels. Un final preciós per a la seva missió, però fals. Ramon Llull va morir retornant de Tunis o bé ja instal·lat a Palma i està enterrat a l’església de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca.
Adrián Mateo i Iván Del Pozo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada