ELS GUANYADORS DEL SANT JORDI

Aquí teniu els guanyadors del Concurs Literari de Sant Jordi:

LLENGUA CATALANA

Narració curta:

Categoria A

1r premi Un nen com la resta, de Núria Isabel Molina (2n D)

2n premi Què amaga el professor de ciències, de Laura Martínez Alcocer (1r C)

Categoria B

1r premi Felicitat?, de Pedro Ascaso  (4t) 

2n premi Et tornaria a trucar i tornaria a començar, de Carmen Estévez (4t)

Categoria C

1r premi La ciutat de les històries,  d'Ana Martínez-Alcocer (2n Batx)

2n premi Rescat a Venècia, d'Ángel Manzaneda Vílchez 

LLENGUA CASTELLANA

Categoria A

Poesia:

1r premi ex aequo El Rojo, d'Ainara  Baeza (1r D)
1r premi ex aequo La igualdad, de Sara Sánchez (2n A)

2n premi Artistas, de Judit Giménez

Narració curta:

1r premi ex aequo Mi querida abuela, Sara Varón (2r C)
1r premi ex aequo Historias de un trovador, de Laura Martínez-Alcover (1r C)

2n premi Gracias a España, de Núria Isabel Molina (2n D)


Categoria B

Poesia:

2n premi Atardecer, de Nàdia Egea (1r Batx B)

Narració curta:

1r premi Charla de mente a corazón abierto, de Carmen Estévez (4t A)


Categoria C

Narració curta:

1r premi ex aequo Color intenso, de Nerea Cortés (1r Batx A)
1r premi ex aequo La carta, de Nàdia Egea (1r Batx B)

2n premi ¿Sólo un sueño...?, d'Edurne Benítez (1r Batx A)

LLENGUA ANGLESA

Categoria B

Narració curta:

1r premi Except that night last summer, d'Elena Marruecos 

2n premi Bye, de Pedro Ascaso 

Moltes felicitats als premiats!

Suplement literari imprès de Sant Jordi

Clicant sobre la portada podreu accedir a tot el contingut. Gaudiu-ne!

BON SANT JORDI!

Amb aquesta rosa animada que hem creat, us desitgem que gaudiu dels tallers i que passeu una bona diada de Sant Jordi a l'institut. Feu lliscar el ratolí per sobre de la rosa i veureu què passa!

Created with Tagul.com

La moda

Avui en dia a la gent li agrada bastant anar a la moda. Gairebé tots els adolescents vesteixen de la mateixa manera: pantalons estrets, dessuadora i unes sabatilles de marca. La majoria de les noies porten unes sabates que es diuen Adidas Superstar i els nois acostumen a portar les Nike Airmax o les Roshe Run. La moda de les sabatilles canvia molt de pressa. Cada poc temps surten models diferents i cada cop són amb colors més llampants i cridaners. Les marques per excel·lència són Nike i Adidas. De marques de dessuadores, n’hi ha moltes més: Kaotiko, Dope, Pull&Bear, Bershka, Zara, Hollister, Lefties…

També hi ha adolescents que copien la vestimenta dels seus ídols musicals, televisius o de personatges de videojocs. Molts d’aquests joves formen part del que s’anomena tribu urbana.  Les tribus urbanes es reconeixen per tenir una manera de vestir i uns símbols propis que els identifiquen com a tals. Prefereixen la companyia d'altres persones de la mateixa tribu, freqüenten els mateixos llocs i tenen aficions similars. Algunes d’aquestes tribus són: swagger, gòtics, hippies, punks o rapers.                                          

Swagger: Els agrada que els mirin, tenen un punt exhibicionista, i es fan notar en les grans superfícies de l'àrea metropolitana. Addictes al consum, encara que el seu poder adquisitiu és molt limitat, busquen en la seva vestimenta un estil particular que els defineixi. Són, la majoria, nois que es mouen en grans grups d'entre 15 i 20 persones on no hi sol haver grans líders.

Swaggers

Hippies: Porten els cabells llargs i sempre vesteixen amb roba de colors brillants (d'estètica psicodèlica): camises florejades i molt acolorides, llargues faldilles, pantalons de campana, etc.

Hippies

Punks: La moda punk va aparèixer a Anglaterra durant els 70. Porten crestes de colors, jaquetes de cuir, anells a les orelles, tatuatges i botes militars. Els agrada la música punk i s'identifiquen amb els moviments anticapitalistes, okupes, antifeixistes i antimilitaristes.

Punks

Rapers: Els agrada la música rap i el hip-hop. Critiquen les injustícies del sistema i ballen break dance. També els agrada patinar i pinten grafits. Vesteixen amples, amb gorra, vambes esportives i marques americanes.

Rapers

Gòtics: Els gòtics són una tribu urbana associada a un moviment ideològic individualista, cultural (literatura, cinema, música, dibuix) i estètic que va començar al Regne Unit a finals de la dècada del 1970. Els cabells poden estar tenyits de negre o d'un color viu. Solen anar amb roba obscura i intenten tenir la pell com més blanca millor.

Gòtics

I a tu, quin és l’estil que més t’agrada?   

        Enrique Manzano, Mohamed Abou i Adrián Mateo

Enric Granados

                                

Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida, Segrià, l’any 1867 i va morir al canal de la Mànega el 1916. Va ser un compositor i pianista català. Junt amb Albéniz fou el creador de l'escola catalana moderna de piano.

És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas (1911). Va crear una escola de piano a Barcelona, l'Acadèmia Granados, que ha produït una llarga llista de talentosos pianistes, amb figures tan rellevants com Frank Marshall i Alícia de Larrocha.

El fons personal d'Enric Granados es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona: inclou l'epistolari amb cartes de Pau Casals, Enrique Fernàndez Arbós, Jules Massenet i d'altres.

Una mort tràgica

Va morir el 1916 en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega. El Sussex va ser confós amb un vaixell de transport d’explosius i va ser torpedinat per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Granados es va llançar al mar i va ser hissat a una llanxa de salvament, però en veure la seva esposa debatent-se entre les ones, es va llançar a rescatar-la i finalment van ser els dos engolits per la mar.

Algunes anècdotes sobre la família de Granados

El fill de Granados, també de nom Enric Granados, va ser campió d'Espanya de natació de 100 metres lliures el 1923, i va nedar per primera vegada a Espanya en estil crol. La seva muller també va guanyar campionats de natació, i els seus fills, Enric i Jordi -néts del compositor- van ser també campions de natació en les modalitats de fons i mig fons. El 27 de juliol del 2011, per celebrar el seu naixement, Google, va dedicar-li un doodle.

Doodle commemoratiu de l'aniversari del naixement d'Enric Granados

Nayla Ballesta i Raúl Lobo

Ramon Llull

El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el fundador de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologista del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.

Però qui era Ramon Llull?

Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca el 1232, pertanyia a una família noble catalana arribada a l’illa després de la Conquesta. L’educació que va rebre va ser la pròpia d’un cavaller de l’època. Als trenta anys se li va aparèixer Jesucrist crucificat, aquesta i altres aparicions van ser interpretades per Llull com una mena d’avís perquè abandonés la seva vida mundana de cortesà i servís Déu.

El primer projecte fou intentar convertir els infidels, que representaven el 33% de la població.

En segon lloc, escriure un llibre, el millor del món, contra els errors dels infidels.

L’últim projecte era aconseguir que les autoritats civils i eclesiàstiques fundessin monestirs per a la formació lingüística dels missioners.

Un dia va pujar al puig de Randa, on Déu il·lustrà la seva ment mostrant-li l’Art, és a dir, la “forma i manera” de fer el llibre contra els errors dels infidels.

Gràcies a l’infant Jaume de Mallorca, Llull aconseguí fundar l’escola missionera de Miramar (1276), en què es van instal·lar tretze frares menors.

Posteriorment, viatjà a París (1288-1289) on va tenir l’oportunitat de presentar els seus plans missioners i reformistes.

Al seu primer viatge, Llull utilitzà uns fonaments diferents als tradicionals: en lloc d’atacar l’adversari, li regalava l’ofensiva sota la premissa següent: “si podeu trobar errors en la meva fe, em convertiré”. Així aconseguí que homes influents es bategessin, la qual cosa alarmà les autoritats musulmanes i el rei l’expulsà del país sota pena de morir apedregat.

Llull tornà a Bugia el 1306. El bisbe de la ciutat no va poder contraatacar els arguments del beat mallorquí i manà que l’encarceraren. Mig any després el rei de Bugia manà la seva expulsió. De camí a Gènova, la nau en què viatjava Llull va naufragar a causa d’una tempesta i va perdre gran part dels escrits en què havia treballat durant el seu captiveri.

Vell i malalt, Llull va retirar-se a Mallorca després d’haver recorregut mitja Europa i el Mediterrani en la seva tasca evangelitzadora. Tot i això, hi ha constància documental de la presència de Llull, el novembre de 1314, a Tunis. La proximitat d’aquestes dates a la d’una suposada data “oficial” del seu traspàs (29 de juny de 1316) ha alimentat la llegenda de la mort de Ramon Llull per lapidació a mans dels infidels. Un final preciós per a la seva missió, però fals. Ramon Llull va morir retornant de Tunis o bé ja instal·lat a Palma i està enterrat a l’església de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca.

Adrián Mateo i Iván Del Pozo

Víctor Català

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català, (11 de setembre del 1869 - 27 de gener de 1966), fou una gran escriptora catalana, autora de Solitud, obra que la consagra i traspassa les fronteres.

Inicià la seva carrera literària de molt jove, col·laborant en l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.

Públicament la vida literària de Caterina Albert s'inicià el 1898 quan li foren premiats als Jocs Florals d'Olot un poema, "Lo llibre nou" i un monòleg teatral, La infanticida, l'autoria femenina del qual originà un escàndol que la portà a refugiar-se sempre més sota el pseudònim de Víctor Català.

Algunes obres seves són:

Retablo (1944)
Mosaic (1946)
Vida mòlta (1950)
Jubileu (1951)

Ombrívoles (1905)

Llibre Blanc (1944)

Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (obra pòstuma, 2005)

Enrique Manzano i Iván Martín

William Shakespeare

El més gran escriptor de tots els temps. Figura única en la història de la literatura. No pertany a una sola època sinó a l'eternitat. Després de Déu, qui més ha creat. Són algunes de les frases que han estat utilitzades per definir William Shakespeare. Conegut com l’escriptor més important en la llengua anglesa, va ser dramaturg, poeta, actor i copropietari d’una companyia de teatre.                   

              

 

Després de gairebé mig mil·lenni, l’obra del dramaturg continua omplint les sales de teatre de tot el món.

Algunes adaptacions que s'han fet de l'obra de Shakespeare al català són:

Pel que fa a la gran pantalla, s'han produït unes 250 pel·lícules basades en texts de Shakespeare, la qual cosa demostra l'enorme influència de l'obra d'aquest escriptor. L'obra més vegades duta a la pantalla és Hamlet, amb 61 adaptacions al cinema i 21 sèries de televisió entre 1927 i 2000.

Altres pel·lícules basades en obres i en la vida de Shakespeare són les següents:

The Lion King (1994)

Otel·lo (Othello, 1995)

Romeo + Juliet (1996)

El mercader de Venècia (The merchant of Venice, 2004)

Shakespeare in love (1998)

Anonymous (2011)

Algunes curiositats que no coneixíem de Shakespeare:

1. No se sap per què va morir i es diu que la seva tomba està maleïda.

2. Es va casar amb una dona embarassada bastant més gran que ell.

3. No se sap quina és la forma correcta d’escriure el seu cognom. En cap de les sis firmes que es conserven (Shakespe, Shakspe, Shakspere, Shakespear) va lletrejar el seu cognom com ho fem avui.

4. Va inventar un total de 1700 paraules i expressions o, almenys, va ser el primer a escriure-les.

5. Més de 60 personatges moren a les seves tragèdies.

6. Es creu que els seus pares i fills eren analfabets. 

7. Va morir el mateix dia que Miguel de Cervantes: el 3 de maig de 1616.

Tania Melo i Ainhoa Molina

Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes Saavedra va néixer a Alcalá de Henares el 29 de setembre de 1547. Va ser novel·lista, poeta i dramaturg, conegut sobretot per ser l’escriptor de la novel·la El Quixot, una de les millors obres de la literatura universal, a més de ser el segon llibre més editat i traduït de la història, només superat per La Bíblia.



Algunes curiositats sobre la intensa vida de Cervantes:

El 1569 va marxar a Itàlia, possiblement exiliat fugint d’un conflicte amb la justícia.

També va enrolar-se en l’exèrcit i va participar en la Batalla de Lepant (1571) com a membre del terç de Montcada on va rebre un tret que va deixar-li inutilitzada la mà esquerra.

El 1575 va ser fet presoner juntament amb el seu germà Rodrigo per un corsari algerià quan es trobaven a tocar de la Costa Brava i va veure’s captiu a Alger durant cinc anys.

Després del captiveri, Cervantes va retornar a Madrid on va escriure les seves primeres obres de teatre.

El 1585 apareixia la seva primera novel·la: La Galatea. La literatura, però, no seria mai la seva forma de guanyar-se la vida. Així, entre 1587 i 1600 viuria a Sevilla exercint de comissari d'abastos, requisant cereals i oli per a l’expedició que Felip II planejava realitzar contra Anglaterra, i cobrador de rendes de l’Estat.

És una etapa marcada novament pels problemes amb la justícia. El 1592 va ser empresonat per unes suposades irregularitats administratives i econòmiques, i el 1597 tornaria a trepitjar la presó després que el banquer en el qual havia dipositat els diners dels impostos es declarés en bancarrota. Finalment va ser exculpat.

Es diu que és a la presó de Sevilla on comença a escriure El Quixot. El 1605 apareix publicat, però l’èxit de les aventures de l’Alonso Quijano es veuria enterbolit per un nou afer obscur que incloïa la seva família i que el portaria de retorn a la presó: la mort del noble Gaspar de Ezpeleta davant la seva casa. Cervantes i la seva família va ser processats, però van ser absolts.

En aquesta etapa publica també Novelas Ejemplares (1613), el poema Viaje al Parnaso (1614), Ocho comedias y ocho entremeses nuevos nunca representados (1615) i la segona part d' El Quixot (1615). Mor el 23 d’abril de 1616. Tres dies abans de morir, havia acabat d’escriure la seva darrera novel·la: Los trabajos de Persiles y Sigismunda (publicada pòstumament el 1617).

Tania Palomino i Alba Nicart

XXI CONCURS LITERARI DE SANT JORDI

Per 21è any consecutiu, els escriptors i poetes de l’Institut Marina hem tingut l’oportunitat de participar en el Concurs Literari de Sant Jordi. Com tots sabeu, els autors que homenatgem enguany són Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Caterina Albert (Víctor Català) i Ramon Llull. 

Els alumnes de Taller de revista us farem cinc cèntims de la trajectòria d’aquests escriptors perquè els pugueu conèixer una mica més.

A més, en commemoració del centenari de la seva mort, us parlarem del pianista i compositor Enric Granados, un dels màxims emblemes de la història musical del nostre país.

         

          Miguel de Cervantes                                                William Shakespeare                               Caterina Albert (Víctor Català)

 

                                                                  Ramon Llull                                      Enrique Granados

Joel Díaz, Mohamed Abou i Érika Ceño