El Comenius és un programa europeu que té com a objectiu reforçar la dimensió europea, promovent la mobilitat i la cooperació entre centres educatius. L'idioma de comunicació acostuma a ser l'anglès. Poden participar alumnes d'educació infantil, primària i secundària. L'INS Marina està realitzant el projecte actual amb alumnes de 1r batxillerat, ja que els països participants també aporten alumnes de 16 anys o més.
El programa Comenius té una durada de dos anys, i el nostre acaba al 2013. Els països participants, juntament amb el nostre, són Itàlia, França, Alemanya, Polònia i Eslovàquia.
L'INS Marina ha escollit els alumnes pels seu nivell d'anglès, interès en el viatge i actitud a classe. Tots s'han mostrar molt col·laboradors /es, venint les tardes del dimarts i del dimecres per a fer la feina encomanada per al viatge a Estrasburg. Aquest treball consistia en preparar una sessió de jocs que havia de durar 90 minuts i una actuació sobre "Working and living in your contry", que havia de durar una hora. Cada país va fer el mateix, i vam poder veure els jocs i les actuacions dels altres països a Estrasburg. La experiència va ser genial, i els alumnes volen tornar a marxar el curs vinent, a Alemanya. Ja veurem!
Cap alumne no ha hagut de pagar res, ja que el viatge està subvencionat amb els diners que l'Organisme Autònom de Programes Europeus ha enviat a l'INS Marina.
Nati Castillo
 |
| El grup que va anar a Polònia |
P: Us va agradar el poble?
R: Sí, s’ho van passar bé, però com a Barcelona no hi ha res, perquè, clar, allò, és `petit, no hi ha tantes coses per a veure i per fer...
P: Era molt diferent el menjar?
R: Sí, a més ells deien que no tenien “lunch”, que no tenien menjar al migdia, i es menjaven entrepans i per a ells el menjar més important era el “diner”, que li deien així, o sigui el sopar, que era sobre les 7.
P: I després de les cinc de la tarda sopaven i no menjaven res més?
R: Bé, després és clar que havien de menjar alguna cosa més, era una distribució diferent. A casa menjaven l’esmorzar, després tenien un segon esmorzar, que ells ho deien així, i després d’això una mena de sopar més “ light”, a la tarda.
P: Sempre hem tingut aquesta curiositat: tenien la mateixa tecnologia que nosaltres?
R: Sí, la veritat és que els adolescents feien el mateix que nosaltres fem, a les escoles també tenien el mateix. Per exemple, a classe només entrar a l’aula, vosaltres que us queixeu tant de les càmeres, estava tot controlat per les càmeres.
P: A les classes també hi havia càmeres?
R: A dintre de les classes no sé, però només entrar a l’institut hi havia una pantalla gran... –Saps com la que hi ha aquí a l’entrada? I es veia com a quadradets de diferents sales. Hi havia una sala perquè els alumnes es relaxin però estava controlada per càmeres, perquè si no és clar, si es donen conflictes, baralles i tal...
P: I allí vau conèixer molta gent?
P: I els vau ensenyar castellà o català ?
R: Ells ja sabien algunes paraules, i ens van ensenyar polonès, paraules així com insults o coses així... és això el que sempre ensenyen els alumnes, millor que els pregunteu a ells “quines paraules sabeu dir en polonès?” te quiero, i altres paraules que no són tan maques...
P: Agafàveu molt l’autobús per desplaçar-vos?
R: Sí, sempre agafàvem el tramvia o l’autobús per desplaçar-nos.
P: I allí vau visitar moltes coses?
R: Vam anar a visitar un parc molt gran, també vam anar a veure una mena de parc aquàtic interior i un museu d’antiguitats on els polonesos van patir molt, entre l’opressió dels russos i els alemanys, tothom volia Polònia i... bé, vam anar a un museu que era sobre això, la sublevació de Polònia, i també vam anar a un museu contra els comunistes.
Xènia Bernal i Denisa Raduca
 |
| Homes sense cap ja tenen cap! |
