dimecres, 31 de maig de 2017

ENTREVISTES ALS ALUMNES DE L'ESO

Aquí finalitza la segona part del nostre treball d'entrevistes!

video

Gerard Castillo i Yaiza Rubio, 3r B.

dijous, 25 de maig de 2017

Jornada de les arts

Jornada de les arts


Aquest any a la jornada de les arts, aprofitarem que és l’any del turisme sostenible per fer un viatge a través de diferents llocs del món.

Ens acompanyen alguns turistes i una guia que ens ajudarà a no perdre’ns res!

Us preguntareu com es farà aquest viatje, no? Doncs aquest es farà en avió, i serà molt emocionant!

Aquest any han col.laborat a la preparació de la jornada molts departaments de l’institut; Música, plàstica, llengües, tecnologia, educació física, socials… així com també l’escola de música de La Llagosta.

Aquesta jornada es celebrarà els dies següents:

  • El dilluns 19 ho faran els alumnes de segon d’ESO, tot i que també hi participaran alumnes de primer i de quart

  • El dimarts 20 de juny és el torn dels alumnes de tercer, i també participen alumnes de segon i de quart.

Ah! Per cert! Per als pares! Què s’apigueu que també esteu convidats i dintre de poc ja tindreu les vostres convidacion voladores!!!

Abans d'acavar, donar les gràcies a tot el departament de música per la seva gran col·laboració!

Esperem tindre tots junts una gran JORNADA DE LES ARTS i que disfrutem fent el que ens agrada, la música!



Gerard Castillo i Yaiza Rubio, 3r B.

dimecres, 24 de maig de 2017

EUROVISIÓ 2017

El passat dissabte 13 de maig va tenir lloc la celebració d’Eurovisió on tots els països d’Europa que es presenten, exposen els treballs que han fet durant 1 any.
A Espanya, el nostre representant va ser Manel Navarro amb la cançó de “Do it for your lover”.
L’actuació va ser força bona però en l’últim moment tot va empitjorar; a Manel Navarro li va sortir un gall que va aparèixer a les televisions de tota Europa. Per aquest error la seva puntuació va deixar molt que desitjar: vam quedar últims de 42 amb 5 punts.
Al final del festival va quedar guanyador Salvador Sobral, de Portugal, amb la cançó de “Amar Pelos Dois”, que significa `Estimar pels dos´.
                                                                                               Mireia Pubill



ENTREVISTA AL GONZALO20170330_115739.jpg

Algunes alumnes del Taller de revista hem fet una entrevista al Gonzalo de la cantina per assabentar-nos una mica més de com era l’antiga Llagosta...

Vas néixer a la Llagosta? No.

A quin any vas arribar a la Llagosta? A l’any 1965.

Amb quants anys? Amb 2 anys.

Com era la Llagosta  quan vas arribar? Era molt diferent, no hi havia quasi cases; era tot camp.

Quan vas arribar a la Llagosta, l’Institut hi era? No. On és l’Institut hi havia un descampat amb muntanyes de terra. Féiem fins a 8é d’EGB i després anàvem a Instituts de Mollet o Montcada.

T’agrada el teu treball en l’Institut de La Llagosta? Sí.

Trobes a faltar alguna cosa de la Llagosta que vas conèixer quan vas arribar-hi? Sí, la discoteca, el cinema i la plaça que hi havia abans.

T’agrada viure aquí? Sí.

Què creus que té la Llagosta que hauria de conèixer més gent?  L’ambient que hi ha a  la festa major.


Quina diferència hi ha entre els joves d’avui en dia i quan tu tenies la nostra edat? Molta, perquè abans els joves jugaven més perquè no hi havia mòbils; hi havia més companyerisme.

Paula Gómez, Aroa Silverio i Mireia Pubill

dijous, 18 de maig de 2017

Call of Duty WW2


A l’estació de tren de Saint Lazare de París, a l’alba, va sortir una imatge publicitària que confirma la data de sortida, el dia 3 de novembre de 2017, del videojoc Call of duty WW2.


Aquest joc tracta d’acció, motiu pel qual a moltes persones els agrada. En aquest cas, l’han ambientat en un context més antic, i no futurista, perquè és més realista. Per exemple, al Call of duty World WAR, els moviments dels personatges es pareixen més als d’una persona real. El nou joc és realista perquè en la campanya, quan et disparen, et fereixen com si fos de veritat i cal anar a l’esquadra perquè et curi la persona encarregada.


La campanya serà emocionant perquè el començament del joc és el desembarcament a les platges de Normandia, després s’aniran a França per alliberar París i finalment anirien a Alemanya on es disputaria una de les batalles més importants.


De moment no hi ha més informació, però entre el 13 i el 15 de juny, en Los Angeles (California), explicaran tot el que entrarà en aquest joc.


Podeu consultar tota la informació que desitgeu al voltant del videojoc a la pàgina següent: https://www.callofduty.com/es/wwii



Joseph Álvarez

dijous, 11 de maig de 2017

ENQUESTA A 4 ALUMNES DE L'INSTITUT

ENQUESTA A DOS ALUMNES DE PRIMER D’ESO I A NOSALTRES MATEIXOS.


Els pròxims dies, la Yaiza Rubio i en Gerard Castillo, faran una enquesta a 4 alumnes de l'institut de diferents cursos.


Aquesta constarà de les següents preguntes:


  1. Com et dius?
  2. Quants anys tens?
  3. Has notat un canvi a les teves notes durant aquest curs respecte l’any passat?
  4. Creus que hi ha canvi de nivell entre la primària i l’ESO?
  5. Quines matèries et semblen més difícils?
  6. Tens els mateixos amics que abans?
  7. Tots els teus amics han vingut a aquest institut?
  8. Esperaves als professors més exigents o creus que són igual que a l’escola?
  9. A classe en general us porteu bé o cadascú està a la seva bola?
  10. En quina aula estàs normalment? T’agradaria que la teva aula fos més gran?
  11. Et parles amb tots els teus companys encara que només estigueu junts a classe?


Quan ho tinguin tot, penjaran els vídeos de les entrevistes.


Esperem que us agradi la idea!



Gerard Castillo i Yaiza Rubio, 3r B.
Múltiple

Múltiple és una pel·lícula que tracta sobre un noi anomenat Kevin el qual, a causa d’haver patit abusos, ha desenvolupat 23 personalitats, cada una amb un punt fort per no patir més.
La seva psicòloga es dona compte d’això, i parla amb un consell per financiar una investigació d’aquesta síndrome. Ella sap la capacitat de canvi d’aquestes persones; ha vist com una personalitat amb diabetis s’havia de punxar insulina i les altres no…
Mentrestant, a la casa de Kevin i les 23 personalitats (té una habitació per a cada personalitat), hi ha segrestades 3 noies que “no han patit”, per tal de fer un ritus anomenat “ritual de la bèstia”. 2 de les 23 personalitats creuen en la bestia, les altres no i per aixo influeixen a l'única personalitat que és capaç de sortir a la llum quan vol i fer que qualsevol surti.
Línflueixen per poder tenir pista lliure per preparar el ritual de la bèstia, on es despertarà la 24a personalitat, una personalitat sense debilitats.
A la vegada, les noies observen el comportament de Kevin, i la psicològa rep e-mails de les altres personalitats de Kevin demanant ajuda. És en aquest moment quan uns successos inesperats ens desvetllen com funciona la ment de Kevin i què ocorrerà després…


Per Pablo Martínez
jaja saludos.png ELS ANTIESTRÈS

Fins ara, els mètodes més utilitzats per relaxar-te i no estar tan estressat, era comprar-te un CUB antiestrès. El cub antiestrès consta de sis cares. Cada cara és diferent, i cadascuna d'elles té un element diferent: una bola que gira, un polsador, uns botonets, un interruptor i un buit per posar la molla del teu dit. Però fa uns diesque la gent està eufòrica: S’ha introduït un nou antiestrès al mercat: El spinner.

Es tracta d’una joguina que gira mitjançant eixos sobre si mateixa. Hi ha moltes varietats de spinners: amb diferents noms, carcasses, engranatges i, en especial, amb diferents preus. N’hi ha alguns de 3€ i d’altres que poden arribar a 700€.

Sin título.pngasdaas.png





Com ja podeu veure, es nota moltíssim la diferència, en  el material, en la forma, inclús en l’envàs… I això sense parlar dels engranatges, gràcies als quals un pot girar entre 1 i 3 minuts i l’altre pot arribar a 10 o més.

Nosaltres, en la imatge, mostrem dos spinners amb el mateix número d’aspes. Però en podem trobar que en tinguin menys (2 aspes), o que en tinguin més (fins a 8).


              Amb els spinners no només et pots relaxar o entretenir, hi ha persones que hi fan trucs. Aquestes són conegudes com a fidgeters. Aquí teniu un vídeo  d’un d’aquest fidgeters professionals.



Per Pablo Martínez i Daniel Quiñones

dimecres, 10 de maig de 2017

UNA LECTURA: PLUJA ALS LLAVIS

LA PLUJA ALS LLAVIS:

Fa un temps a l’escola vaig llegir un llibre que es deia ‘La pluja als llavis’. L’altre dia, ordenant la meva prestatgeria el vaig veure i em va entrar molta curiositat de tornar-lo a llegir.
En dues nits el llibre ja me l’havia acabat. No té moltes pàgines però em va semblar un dels millors llibres que he llegit, no per com estava escrit, sinó pell que volia transmetre..
A l’arribar a classe de matèria optativa, li vaig explicar a en Gerard Castillo el llibre que m’havia llegit i ell em va dir que també se l’havia llegit fa poc perquè el va veure a la biblioteca municipal i com que li havien parlat bé d’aquest llibre, el va agafar.
Per tant, vam decidir fer-ne un resum i una valoració junts.

No coneixíem a aquesta escriptora i com que jo havia llegit ja uns quants llibres, al tornar a trobar-me’n amb un altre, vaig decidir saber una mica més sobre ella.

El seu nom és Eulàlia Canal. Va nèixer a Granollers el 6 de març de 1963. És autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp de la música i el teatre, i escrivint lletres per cançons infantils. Amb l’ajut dels seus llibres ha guanyat diversos premis de literatura infantil, i han estat traduïts a l'espanyol.
Alguns dels seus llibres:
  • (2016) En Roc i l´escala de les portes secretes
  • (2016) No surtis de nit…, amb Glòria Marín
  • (2016) Els fantasmes no truquen a la porta
  • (2015) La Gina dins del mirall
  • (2014) La nena que només es va poder endur una cosa
  • (2013) La Tocanassos
  • (2012) Cargol, i que faràs dins un iglú?
  • (2011) Un poema a la panxa
  • (2010) La pluja als llavis
  • (2010) El fantasma de casa els avis
  • (2010) La Palangana i el cas de l'àvia Hortènsia
  • (2010) El viatge terrífic del Patufet
  • (2009) L'arbre de les històries
  • (2009) Un Cargol fabufantàstic
  • (2008) Un somni dins el mitjó
  • (2006) Un Petó de mandarina
  • (2005) Les Set dents de la Palangana
  • (2003) Emocions i sentiments
  • (2005) Qui enviava petons a l'Estrella?
  • (1999) Andana blanca

*Els llibres marcats amb negreta han sigut llegits per nosaltres.



BREU RESUM:

El llibre tracta sobre la Jana, una adolescent òrfena de pare des de feia uns nou mesos. La seva mare no estava molt bé des de que el seu pare els va deixar.
El dia de halloween, el grup d’amics de la Jana va voler anar al cementiri, ja que era la nit que suposadament els esperits sortien.
A l’arribar, va començar a ploure i els nens van decidir donar la volta. La Jana va veure alguna cosa darrere de l’arbre, com una persona i aquella persona li semblava familiar. De sobte, allò va desaparèixer.
Van anar a un bar on el cambrer era el seu veí, l’Alexis. Ella no havia parlat mai amb ell però li agradava molt com vestia i la seva forma de ser.

Al dia següent, la Jana va decidir unir-se a una pàgina de buscar parella per a la seva mare, encara que la mare no ho sabia. Tot just quan es va registrar, van trucar a la porta, era la Nicole, venia a estudiar uns quants mesos a Espanya. Era la filla d’una amiga de la mare. El seu origen era francès, de mare espanyola.
A la tarde, va decidir anar al cementiri a veure si veia aquell home. Un cop allà va anar a la tomba on es trobava el seu pare i aquell home va tornar-hi. La Jana li va explicar tots els seus problemes i preocupacions. De sobte va començar a ploure i l’home se’n va anar.
Va tornar al bar on treballava el seu veí i ell li va dir que tornarien junts a casa, que no volia que tornés sola. Ells dos, amb el temps, es van fer molt amics, tant, que van començar a sortir.
Per altra banda, van quedar amb l’Enric, el pretendent de la seva mare. A la cita els hi va fer un truc de màgia. A la mare li va agradar bastant, així que li va demanar el seu g-mail i van anar parlant. La seva mare es sentia molt a gust amb ell, i va voler seguir parlant amb ell i conèixer-se.
La Nicole, als tres mesos, se’n va anar a Nova York a veure a la seva nòvia.
La Jana no va tornar a anar al cementiri, ja que havia trobat a l’Alexis, un nen que li ajudava en tot.
Al final del llibre, ens explica que aquell noi que la Jana veia al cementiri era el seu pare de jove. Ho va saber perquè va trobar una foto dels seus pares junts.

CONCLUSIÓ:
Aquest llibre, et demostra que per molt que perdis a una persona essencial per a tu, has de seguir endavant, ja que has de viure la teva vida disfrutant el màxim possible i envoltat de les persones amb qui estiguis més còmode i feliç, perquè la vida són dos dies.

YAIZA RUBIO I GERARD CASTILLO, 3rB.

dijous, 4 de maig de 2017

ELS PROFESSORS, per Mireia Pubill

Durant les primeres setmanes de Matèria Optativa vaig estar interessada en la vida del professor; vaig voler saber una mica més enllà de com es senten els professors al fer el que fan, per què ho fan i les seves inspiracions. Ho he fet a través d’un qüestionari, amb preguntes  al voltant de com són les seves vides. M’ha agradat bastant l’experiència. Aquí us deixo el meu treball acompanyat de part del buidatge del qüestionari.

Què et va inspirar a ser professor/a? Alguns professors que van tenir, a alguns altres els agradava ensenyar, hi ha altres van decidir el seu futur a la recta final de la seva formació.

T'agrada fer el teu treball? A tots els hi agrada.

Com et sents fent de professor?  Tot i que de vegades hi ha moments difícils es senten bé amb el seu treball.

És complicada la vida d'un professor? En general transmeten que no ho és, però alguns matisen que depèn del dia.

Quants anys portes exercint? Hi ha qui porta 1 any i hi ha qui en porta fins 30.

Quina sensació vas tenir la primera vegada que et vas posar davant d'un aula amb persones? És una barreja de estats, alguns tenien nervis i d’altres s’ho van prendre amb tranquil·litat.

Va ser difícil estudiar la teva carrera? Per què? La majoria diu que no perquè els agradava el que estudiaven i la gran minoria va dir que algunes coses els costaven més que unes altres.

Sents satisfacció quan saps que els teus alumnes aprenen coses noves? Tots diuen que sí, que els omple de satisfacció veure com aprenem.

Com a professor/a, et definiries… Alguns es defineixen com a treballadors, i d’altres una barreja entre estrictes, treballadors, simpàtics o normals.

Ets la mateixa persona dins que fora de classe? Alguns professors sí i d’altres no perquè fora de classe no han de fer callar als alumnes.

Aprens coses dels teus alumnes? Tots aprenen coses dels seus alumnes i diuen que mai deixaran de fer-ho.


Remuntada històrica al Camp Nou

Tot va començar el dia 8 de març a París. El Barcelona va caure derrotat per un resultat de 4-0. El 14 de març el Barcelona hauria de fer la major remuntada en el seu estadi, el Camp Nou.

L’equip blaugrana va sortir a l’atac amb una formació de 3-4-3. Tota l’afició va estar animant cada segon del partit. Luis Suárez va començar marcant en el minut 2. En aquell moment la gent estava molt confiada. El segon gol va venir d’una gran jugada d’Iniesta, en la qual Kurzawa va fer-se gol en pròpia porteria. La part va acabar i ja quedaven menys gols per aconseguir la remuntada.

A la segona part, després de passar uns minuts,el Barça va començar a jugar la pilota; se la van llençar llarga a Neymar a qui van fer un penal, la qual cosa va fer que Messi pugès el marcador. Tot el camp estava eufòric fins que Cavani, el jugador del Paris Saint Germain, va marcar. Això va fer que els culés es desanimessin: però els jugadors van seguir donant-ho tot.

Uns minuts després, el PSG va fer una falta a la frontal de l’àrea on Neymar la va col·locar per l’escaire. Molts dels aficionats ja havien marxat després del gol de Cavani; pensaven que ja no es podria fer res…

Dos minuts després de la falta a Neymar, Luis Suárez va provocar un altre penalt, el qual va llençar Neymar: no els hi valia aquest resultat.

Ja era el minut 90. L’àrbitre va afegir-hi 5 minuts en els quals Neymar va ficar una pilota a l’àrea petita i Sergi Roberto es va llençar per tocar la pilota i fer-la entrar. Tot el camp va començar a cridar, ningú ho podia creure. Era la major remuntada feta en la Copa de Campions.




Èric Roquet