dimecres, 10 de maig de 2017

UNA LECTURA: PLUJA ALS LLAVIS

LA PLUJA ALS LLAVIS:

Fa un temps a l’escola vaig llegir un llibre que es deia ‘La pluja als llavis’. L’altre dia, ordenant la meva prestatgeria el vaig veure i em va entrar molta curiositat de tornar-lo a llegir.
En dues nits el llibre ja me l’havia acabat. No té moltes pàgines però em va semblar un dels millors llibres que he llegit, no per com estava escrit, sinó pell que volia transmetre..
A l’arribar a classe de matèria optativa, li vaig explicar a en Gerard Castillo el llibre que m’havia llegit i ell em va dir que també se l’havia llegit fa poc perquè el va veure a la biblioteca municipal i com que li havien parlat bé d’aquest llibre, el va agafar.
Per tant, vam decidir fer-ne un resum i una valoració junts.

No coneixíem a aquesta escriptora i com que jo havia llegit ja uns quants llibres, al tornar a trobar-me’n amb un altre, vaig decidir saber una mica més sobre ella.

El seu nom és Eulàlia Canal. Va nèixer a Granollers el 6 de març de 1963. És autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp de la música i el teatre, i escrivint lletres per cançons infantils. Amb l’ajut dels seus llibres ha guanyat diversos premis de literatura infantil, i han estat traduïts a l'espanyol.
Alguns dels seus llibres:
  • (2016) En Roc i l´escala de les portes secretes
  • (2016) No surtis de nit…, amb Glòria Marín
  • (2016) Els fantasmes no truquen a la porta
  • (2015) La Gina dins del mirall
  • (2014) La nena que només es va poder endur una cosa
  • (2013) La Tocanassos
  • (2012) Cargol, i que faràs dins un iglú?
  • (2011) Un poema a la panxa
  • (2010) La pluja als llavis
  • (2010) El fantasma de casa els avis
  • (2010) La Palangana i el cas de l'àvia Hortènsia
  • (2010) El viatge terrífic del Patufet
  • (2009) L'arbre de les històries
  • (2009) Un Cargol fabufantàstic
  • (2008) Un somni dins el mitjó
  • (2006) Un Petó de mandarina
  • (2005) Les Set dents de la Palangana
  • (2003) Emocions i sentiments
  • (2005) Qui enviava petons a l'Estrella?
  • (1999) Andana blanca

*Els llibres marcats amb negreta han sigut llegits per nosaltres.



BREU RESUM:

El llibre tracta sobre la Jana, una adolescent òrfena de pare des de feia uns nou mesos. La seva mare no estava molt bé des de que el seu pare els va deixar.
El dia de halloween, el grup d’amics de la Jana va voler anar al cementiri, ja que era la nit que suposadament els esperits sortien.
A l’arribar, va començar a ploure i els nens van decidir donar la volta. La Jana va veure alguna cosa darrere de l’arbre, com una persona i aquella persona li semblava familiar. De sobte, allò va desaparèixer.
Van anar a un bar on el cambrer era el seu veí, l’Alexis. Ella no havia parlat mai amb ell però li agradava molt com vestia i la seva forma de ser.

Al dia següent, la Jana va decidir unir-se a una pàgina de buscar parella per a la seva mare, encara que la mare no ho sabia. Tot just quan es va registrar, van trucar a la porta, era la Nicole, venia a estudiar uns quants mesos a Espanya. Era la filla d’una amiga de la mare. El seu origen era francès, de mare espanyola.
A la tarde, va decidir anar al cementiri a veure si veia aquell home. Un cop allà va anar a la tomba on es trobava el seu pare i aquell home va tornar-hi. La Jana li va explicar tots els seus problemes i preocupacions. De sobte va començar a ploure i l’home se’n va anar.
Va tornar al bar on treballava el seu veí i ell li va dir que tornarien junts a casa, que no volia que tornés sola. Ells dos, amb el temps, es van fer molt amics, tant, que van començar a sortir.
Per altra banda, van quedar amb l’Enric, el pretendent de la seva mare. A la cita els hi va fer un truc de màgia. A la mare li va agradar bastant, així que li va demanar el seu g-mail i van anar parlant. La seva mare es sentia molt a gust amb ell, i va voler seguir parlant amb ell i conèixer-se.
La Nicole, als tres mesos, se’n va anar a Nova York a veure a la seva nòvia.
La Jana no va tornar a anar al cementiri, ja que havia trobat a l’Alexis, un nen que li ajudava en tot.
Al final del llibre, ens explica que aquell noi que la Jana veia al cementiri era el seu pare de jove. Ho va saber perquè va trobar una foto dels seus pares junts.

CONCLUSIÓ:
Aquest llibre, et demostra que per molt que perdis a una persona essencial per a tu, has de seguir endavant, ja que has de viure la teva vida disfrutant el màxim possible i envoltat de les persones amb qui estiguis més còmode i feliç, perquè la vida són dos dies.

YAIZA RUBIO I GERARD CASTILLO, 3rB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada