dimarts, 28 de febrer del 2012

UNA CLASSE DE TECNOLOGIA MOLT CREATIVA

Avui hem fet una entrevista a uns alumnes de 3r d’ ESO de l’institut que han fet un treball una mica peculiar per a tecnologia (amb els professors Carlos i Estefania). Són el Juan Ramon, en Josep i el Kilian. Els  preguntarem una mica sobre el que han fet, com i per què.
 Muntatge de fotos a càrrec de Jon Fernández i Jorge Verdura
-Expliqueu-nos l’activitat que heu fet.
-Doncs el professor ens va deixar fer un treball lliure i vam decidir fer-lo sobre el joc al qual juguem, WarHammer
-Què heu construït?
-Hem fet un camp de batalla cadascú, el joc consisteix en destruir la base  de l’altre o conquerir-la.
-Ens han dit que heu comprat coses... podríeu separar el que heu fet vosaltres i el que heu comprat?
-Nosaltres hem fet tot el camp de batalla, els edificis... Només hem comprat els guerrers, però venien desmuntats, així que hem hagut de muntar-los i pintar-los nosaltres.
-Quant vau tardar a fer-ho tot?
-Doncs 5 hores, més o menys.
-Suposo que aquest treball també tindrà nota, no? Quina nota us han posat?
-Sí que té nota, però encara no ens l’han dit...
-Ara què esteu fent?
-Jo estic fent una caixa per guardar coses per al meu pare, exactament per guardar rellotges, ja que en fa col·lecció. (Juanra)
Doncs ja veieu, aquests nois han treballat molt per fer aquest camp de batalla. A continuació us posarem unes fotos sobre aquest treball, on podreu veure els guerrers i tot el camp de batalla. Esperem que els posin una bona nota!
Ismael Chatón

dimarts, 21 de febrer del 2012

MOSQUES AMB CÀNCER?

El passat vint-i-cinc de gener tots els companys i companyes de la classe de Biologia de quart d’ ESO, amb l’Imma Llobet i la María Català de professores, vam anar al Parc Científic de la Universitat de Barcelona a fer un taller que es diu “Mosques amb càncer?”

A primera hora del matí vam agafar el tren i ens en vam anar cap a Barcelona. Mentre fèiem el canvi al metro quasi se’ns escapa. Una vegada vam arribar al  Parc Científic, ens van deixar menjar l’entrepà i més tard vam pujar al laboratori, on ens esperava una monitora per fer-nos el taller.

Durant el taller vam experimentar amb unes mosques que des del laboratori havien demanat a una Universitat dels Estats Units. Aquest model és útil per als estudis ja que té una mutació en un gen que sol estar implicat també en el càncer en humans. Cada cop que reben un stock de mosques, han de comprovar que porten les mutacions que han demanat, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Així que vam comprovar que les mosques que han arribat porten la mutació d'interès, i ho vam fer analitzant les larves i els embrions amb dues possibles tècniques. La monitora era molt bona amb nosaltres i ens ajudava a fer qualsevol activitat que no ens sortia, com per exemple, treure les mosques del recipient on eren, i agafar els seus embrions per més tard mirar-los al microscopi.

Fotos cedides per Judit Navarro

La sortida va acabar molt bé i tots amb ganes de tornar un altre cop. La tornada amb el tren va ser una mica llarga però igualment vam arribar molt contents d’aquesta experiència.


Marina Marcos

dilluns, 13 de febrer del 2012

"M'AGRADARIA MILLORAR LES INSTAL·LACIONS"


Hem parlat amb l’Anabel Giménez, directora i professora de l’Institut Marina. Fa 18 anys que treballa a l’institut. Li hem fet l’entrevista perquè ens interessava la seva opinió sobre el centre: el funcionament, l’edifici, l’alumnat...
P: Quant temps fa que ets professora?
R: Fa 21 anys.
P: Per què vas decidir  treballar de  professora?
R: Per què? No era la meva idea quan vaig fer la carrera, la meva idea era ser investigadora científica , però vaig començar a fer classes en un laboratori i veia que m’agradava i m’ho passava bé, i a partir de aquí , vaig preparar oposicions i em vaig convertir en professora .
P: Quant temps fa que ets directora?
R: Aquest serà el tercer curs.
P: Per què vas decidir presentar-te a ser directora?
R: Ben bé va ser una mica... no va ser preparat des del principi, jo formava part de l’equip directiu, llavors l’altre director va haver de marxar, i algú havia de fer-se càrrec de l’institut i vaig decidir ser jo, llavors després d’ uns mesos d’estar de directora, doncs vaig pensar que també m’agradava, no és el mateix que ser professora, és molt diferent, vaig demanar ajut de companys i vam fer un equip, i vaig presentar-me  com a directora.
P: T’agrada fer les dues coses?
R: Sí, m’agraden les dues coses, hi ha dies que m’agrada més ser professora  que directora, és més agradable ser professora que directora, però bé, m’agraden les dues coses, són diferents , però totes dues tenen coses interessants per aportar .
P: Creus que és molt difícil portar un institut?
R: Fàcil no és, tenim un equip de gent que treballen i que són bons professors , i els professors  del claustre són professionals; tenim les famílies que ens recolzen i si els alumnes són bons alumnes llavors és fàcil. Totes aquestes coses no es donen, però tampoc és tan difícil. Si tan sols és posar  ganes.
P: Què podria millorar de l’institut?
R: M’agradaria millorar les instal·lacions, reconstruir les formes de les  classes...
P:  Què opines del tema de les guàrdies?
R: El tema de les guàrdies ...Es pot dir que hi ha menys guàrdies que altres anys, però pot passar que hi hagi un cúmul de professors malalts i per això hi ha tantes guàrdies. Abans no hi havia feina per les guàrdies, ara es deixa una feina per als alumnes.
P: Hi ha bones relacions entre el professorat?
R: Entre el professorat? Sí, hi ha bones relacions, tant al l’equip directiu com en el claustre.
P: Es noten molt les retallades a l’institut?
R: És cert, com ja sap tothom, que ens han abaixat una mica el sou i que els professors aquest curs estem treballant una hora més. Tot i així , la meva opinió és que ens podem considerar afortunats de tenir feina. El que sí  em preocupa és el fet de rebre menys diners per part del Departament d’Educació per cobrir les despeses generals de funcionament del centre; els diners amb que hem de pagar la neteja, la llum, l’aigua l la calefacció, el telèfon etc. Estem  dissenyant un pla d’estalvi que passa per demanar la col·laboració de tota la comunitat educativa. En concret, vosaltres, l’alumnat heu de fer tot el possible per cuidar les instal·lacions al màxim . Això és també casa vostra i tots volem treballar en un lloc agradable i ben cuidat. Tots veieu que tenim alguns vidres de portes o finestres trencats, els anem arreglant a poc a poc , tot això val molts diners i cada vegada en tenim menys. Aprofito per demanar la vostra col·laboració en el manteniment  del centre, que torno a repetir, és també casa vostra.
Gerard Alonso i Iván Manzanal

dimecres, 8 de febrer del 2012

"SI NO FES MATEMÀTIQUES M'AGRADARIA FER EDUCACIÓ FÍSICA"

HEM PARLAT AMB JOSÉ MARÍA LACAMBRA, PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES D’AQUEST INSTITUT  DURANT MOLTS  ANYS,  I ENS HA EXPLICAT LA SEVA EXPERIÈNCIA EN AQUEST CENTRE.

Quants anys  fa que treballes en aquest institut?
-Doncs, jo crec que fa 16 o 17 anys.
Recordes el teu primer dia en aquest institut?
-El primer dia que jo vaig passar va ser quan em van nomenar, que vaig venir a parlar amb els companys del departament de Mates. El primer dia de classe no el recordo, perquè va ser com la resta de dies. 
T’agrada el teu treball?
-Sí , m’ agrada
T’agradaria impartir una altra  matèria que no sigui Matemàtiques?
-Doncs, si no fes Matemàtiques m’agradaria fer Educació Física, perquè com que jo he passat uns anys a primària i hi havia fet Educació Física... I és una assignatura que també m’agrada. 
 Et consideres  un bon professor?
-Jo crec que això ho hauríeu de dir els alumnes i els pares. Jo faig les coses el millor que sé. Si sóc un bon professor o no, això ho haureu de dir vosaltres.
Quina opinió creus  que tenen el alumnes de tu?
-Doncs, m’imagino que hi ha de tot. Hi haurà alumnes que tindran una bona opinió i n’hi haurà uns altres que no estaran tan contents amb mi. No sé, això tampoc no sabria dir-ho. Crec que molt mala no la tenen, crec... 
 Ha  canviat el comportament dels alumnes al llarg dels anys?
-Jo crec  que quant a l’activitat davant l’estudi, sí. Crec que ara treballen menys que fa uns quants anys. Abans treballaven més, feien els deures i crec que estudiaven més
Has notat el canvi dels directors?
-Clar, cada director té la seva manera de ser. Des  que jo estic aquí n’hi ha hagut tres o quatre i cadascun és diferent. No em pregunteu quin és millor que l’altre perquè això no crec que ho he de dir, però sí que es nota. Clar que es nota la diferència.
Quin ha sigut el teu millor any en aquest institut?
-Jo no diria que hagi tingut un any millor que un altre, més o menys tots han estat igual. Alguns anys tens més dificultats pels alumnes que tens , altres anys ... són una mica millor, però en definitiva no sabria quin és el millor.
Has tingut alguna discussió amb algun company teu sobre la feina?
-Discussions en pla de barallar-nos no. De no estar d’acord en algunes qüestions, doncs a vegades, sempre ens trobem qüestions en què no estem d’acord i per tant podem discutir però sempre... sense barallar-nos.
T’agradaria anar-te’n a un altre institut?
-Jo ja no penso canviar d’ institut, en principi, perquè com que ja em queda no massa anys per jubilar-me ... crec que ja no canviaré.
Vols fer algun comentari per als alumnes d’avui en dia?
-Doncs s’haurien d’implicar més en els estudis. Perquè el que facin ara ajudarà al seu futur.  

Mónica Arce i Cerasela Novac

dilluns, 6 de febrer del 2012

EL PARKOUR, UN ESPORT AMB EL COS COM A EINA

Aquest any a l´Institut Marina  nois de 3r fan un esport poc habitual al gimnàs.  L’Ivan Vila junt amb el Juanjo,  el Hamza i el Carles,  els dijous, a l’hora del pati, fan parkour. I això ens ha inspirat per fer aquest reportatge per a vosaltres!
El Parkour (o també Free running) va ser creat per David Belle. El parkour és un art de desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí de la forma més fluïda i eficient possible, fent servir únicament el cos.
L’equipament necessari són unes bones vambes, simplement han de ser còmodes, amb bon amortiment, que agafin bé el turmell i una sola que subjecti bé, per no relliscar, la roba únicament ha de ser còmoda, que permeti llibertat de moviment.
Existeixen moviments anomenats tricks que consisteixen en rotacions de cos en l’aire com back flips (mortal cap endarrere), front flips (mortal  cap endavant), aerials...
Back flip
Side flip


En el vídeo següent podreu veure els nostres companys Carles Lobato i Juan José Jiménez, de segon d’ESO, i Nico Vila i Ivan Vila, de tercer d’ESO,  fent  parkour a un gimnàs a prop de Barcelona. Els  veureu fent back flips, front flips, side flips. En el minut 1:10 surt unes de les acrobàcies més difícils, realitzada pel Carles Lobato.





 Juan José Jiménez Hernández i Ismael Chaton  Alsina.