divendres, 16 de març del 2012

"EM VISITEN MÉS NOIES QUE NOIS"

Des de fa algun temps a l’institut hi ha un projecte que s’anomena ‘’Salut i escola’’, que consisteix a ajudar els alumnes que tenen algun dubte sobre salut. La infermera que el porta a terme, la Glòria Huerta, ens ha explicat la seva experiència en aquest centre.

 
Q
Quant temps portes treballant d'infermera?
 Porto 30 anys
És dura la teva professió?
Bé...la meva professió d’infermera... veus moltes coses diferents, des de coses senzilles a coses impactants. Quant al dolor del pacient en accidents, que veus sang, que veus patiments..., en aquest aspecte, sí. I per això t’ha d’agradar la teva professió.
En què consisteix la feina que fas a l’institut?
La feina a l’institut consisteix en poder contestar les preguntes o dubtes que tenen els alumnes o els adolescents sobre temes relacionats amb la salut. Assessorar, principalment assessorar.
I quant de temps portes sent la infermera del nostre institut?
A l’institut vinc ja fa 5 anys, vinc 1 dia a la setmana 1 hora.
Els alumnes aprofiten el fet que hi hagi una infermera en aquest institut?
Sí que ho aprofiten, no en vénen tants com voldria, però hi ha molta gent que, potser ja només pel fet que un tutor o un professor veu alguna coseta o algun problema, l’adreça cap a mi, li diuen “pots anar allà, que t’assessorin..." segons el problema que tingui, doncs acaba venint.
Què et visiten més, nois o noies?
Em visiten més noies que nois, això sí.
Quines menes de preguntes et fan més?
Bé... moltes vegades, a part de tipus de preguntes sobre dieta i problemes d’alimentació, sobretot de sexualitat, em pregunten molts dubtes de sexualitat, inicis de la sexualitat, inicis d’acció de l’activitat de risc..., són les coses que més pregunten, del que tenen més dubtes.
T’ha passat alguna vegada que t’hagin fet una pregunta i tu no has sabut respondre a l’alumne?
Sí que me n’han fet alguna vegada, i el que he fet jo és intentar buscar la resposta, sigui investigant o esbrinant pel meu compte, sigui consultant amb un altre professional. Llavors ho he contestat. Et pot passar, és clar.
T’han preguntat alguna vegada com deixar de fumar?
Bé... més que deixar de fumar, m’han preguntat els problemes del tabac, si enganxa o no enganxa, perquè en aquestes edats normalment porten poc fumant, fumen molt poquet.
I de les relacions sexuals?
Sí, em pregunten molt.
Creus que els pares han de parlar més amb els seus fills sobre el tema de relacions sexuals?
Sí, això és orientatiu, els pares han de estar lliures i a gust amb la pregunta perquè a vegades es queden una mica com dient : ‘’Ostres, ara no sé què contestar’’. Clar que han de parlar, però en el moment idoni. Però sí que és bo.
Creus que la teva professió ajuda en aquest institut?
Jo crec que sí, perquè intento donar solució als dubtes que puguin tenir els alumnes.

Mónica Arce i Cela Novac

dimarts, 13 de març del 2012

29 DE FEBRER: JORNADA DE MOBILITZACIÓ

La vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants va mobilitzar estudiants arreu de l’Estat.
Multitud de gent per la Ronda Universitat. FOTO: Alexia Aguilar

Parlem de Barcelona,
La convocatòria per a la manifestació era a les 12.30 hores a la plaça Universitat, això sí, els universitaris més matiners van tallar l’autopista AP-7 a l’altura de Bellaterra (Universitat Autònoma) i l’avinguda Diagonal a Barcelona, la intenció era una mobilització pacífica en tots els sentits. Unes 30.000 persones segons fonts externes van assistir al acte.
Nosaltres, un petit grup de gent que ens havíem assabentat de la convocatòria, vam arribar a la plaça Universitat cap a les 12.15 del migdia, on hi havia un munt de gent esperant que la manifestació donés el tret de sortida.
La marxa va començar enfilant la Ronda Universitat, plaça Catalunya i a partir d’aquest punt vam començar a pujar el Passeig de Gràcia amunt, on, a les portes de la Borsa de Barcelona, hi havia un fort dispositiu de mossos.

La marxa enfilant el Passeig de Gràcia. FOTO: Juan Antonio Fernández
Aquí va ser quan un grup de persones van començar a llençar totxos de pedres i altres objectes contra la seu bancària “Banco Popular”, justament al costat de la Borsa. Van aconseguir trencar el vidres i causar diversos desperfectes.
Els mossos van actuar ràpidament, van dispersar la gent (alguns corrien, d’altres es ficaven en botigues…), finalment eren ja les 3 del migdia i nosaltres vam tornar cap al poble.

Cal dir que la cosa no va acabar aquí, a la tarda hi va haver una concentració a la Pl. Espanya on s’estava celebrant el “Mobile World Congress” , per sort no va haver-hi afectacions greus tret d’algun cas, remarquem també els diversos incendis i crema de contenidors a diferents punts de l’Eixample.
Moment de la detenció d’un jove a la Pl. Espanya (a la tarda)  FOTO: Diari ABC
Com es comenta al subtítol, el 29 de Febrer va ser una jornada de vaga i mobilitzacions  no solament aquí a Catalunya sinó també a diversos punts de la geografia espanyola com Madrid i València.

JUAN ANTONIO FERNANDEZ (1r Batx. B)

divendres, 9 de març del 2012


Us presentem a continuació l’entrevista que vam fer al César Arrizabalaga fa uns dies. Just després ha tingut un problema de salut del qual, afortunadament, s’està recuperant. Ens n’alegrem molt, esperem que torni aviat i li desitgem que pugui tirar endavant amb els projectes que ens explicava al final de l’entrevista... Fins ara, César!



“Jo no he deixat mai la política”

Hem parlat amb el professor de disseny gràfic, César Arrizabalaga, que havia estat en aquest institut fa molts anys, se’n va anar a fer alcalde a Montcada i ha tornat en aquest curs 2011-2012. En aquesta entrevista ens explica, entre moltes altres coses, els canvis que ha notat a l’institut.


  T’hem conegut com a professor de Disseny Gràfic i hem notat que t’agrada aquesta matèria. Per què?
R-  Perquè tota la meva vida he estat vinculat  el disseny gràfic. Però m’agrada més el disseny industrial .

On vas estudiar?
   R- Vaig estudiar a la Universitat de Huesca i Barcelona.

A quins instituts has treballat?
R- Montcada i la Llagosta.

Per què te’n vas anar a Montcada?
R- Perquè la ciutat on vivia no m’agradava, i vaig decidir anar-me’n a Montcada.

Per què et vas presentar per alcalde ?
R- Perquè jo des de petit vaig estar vinculat en  l’ambient polític. I volia transformar la meva           ciutat amb coses noves. 

Quant temps has estat alcalde de Montcada?
R- Vaig estar 17 anys a l’ajuntament, 4 de tinent d’alcalde i 12 d’alcalde.

Com va ser l’experiència?
R- Molt positiva.

Què t’agrada més, ser professor o alcalde?
M’agrada més professor, perquè la meva feina era ser professor.

Has notat moltes diferències entre com era l’institut abans i com és ara?
A l’institut no, però en els alumnes sí i en l’ambient també. El canvi ha sigut a pitjor. Però he notat molts canvis puntuals físics He notat coses que no existien en la meva època: càmeres a les escales, lavabos tancats a les torres, clausurats, hermèticament tancats, professors vigilant els patis quan abans no existien. Per tant he de dir que dóna la sensació que la societat en general hem anat endarrere, perquè la dels instituts no és una situació excepcional, és el mateix a tots els que hi ha a la zona, per això vull dir que hem anat a nivells d’educació i a nivells de comportament en el centre d’una manera regressiva.
Com són els alumnes a classe?
R- En les meves classes generalment els alumnes es comporten bastant bé.

Per al teu futur què esperes?
R- Fer moltes coses una vegada acabi la meva vida de professor. I tinc moltes il·lusions i moltes expectatives de futur.

   Aquestes expectatives inclouen, per exemple, viatjar, tornar a la política...?
   Jo no he deixat mai la política. Jo quan acabi la meva carrera...espero jubilar-me d’aquí a 3 o 4 anys. I  estic dedicat a temes de cooperació, també em dedico a treballar per a una ONG i per al Fons Català. Jo em dedico a treballar a Centreamèrica cada estiu. Al mes de juliol me’n vaig a Nicaragua i Hondures... Quan em jubili les meves expectatives són fer coses. Una de les coses que volia fer és estudiar, vull fer una carrera que no he fet abans, volia ser veterinari.   
 Gabriel Ñandauka

dilluns, 5 de març del 2012

UN TEATRE NEVAT

Els nois i les noies de 1r i 2n van assistir a una obra de teatre en anglès, nerviosos per la neu que queia fora.

Els alumnes de primer cicle d’ESO vam anar al Centre Cultural el dia 2 de febrer. Només sortir de l’institut ens vam fixar que encara nevava, i alguns no va resistir la temptació d’agafar la neu dels cotxes. Va ser un matí una mica caòtic... quan vam arribar al teatre vam deixar les motxilles i vam seure a les butaques.

Finalment els actors van sortir a escena, l’obra (Pigmalyon) tractava sobre una dona que era pobra i a la qual un home (professor d’angles) vol transformar en una dama anglesa abans del ball reial amb el príncep, com si fos un repte. Al final es va convertir en una veritable dama anglesa i va poder ballar amb el príncep.
Costava una mica entendre els actors parlar en anglès, però mes o menys vam poder seguir l’argument.
Finalment, quan vam sortir del teatre (després d’un enrenou amb les motxilles...) vam jugar amb la neu i alguns van anar a casa seva. A la tarda l’institut va estar tancat i no vam fer classe.
Ismael Chatón i Juanjo Jiménez

Foto de Gerard Alonso

I ara en anglès, però atenció! Hi ha cinc diferències, troba-les totes!! (si les trobes escriu-les en un comentari!!)

The students of 1st and 2nd ESO attended a play in French. We were very excited because of the snow that was falling outside.
The students of 1st cycle of ESO went to the “Centre Cultural” on the 2nd of February. When we left the institute, it was still snowing and some of us couldn’t resist the temptation of talking the snow from the cars. It was a chaotic afternoon... When we arrived at the beach we left our bags and we sat in our seats.
Finally the actors appeared on stape, the play (Pygmalion) was about a rich woman and an English teacher that wanted to turn her into on English lady before the Royal Ball with the prince. It was a challenge. In the end she became a real English lady and she could dance with the prince.
It was a bit hard to understand the actors speaking in English, but we could follow the plot.
Finally, when we went out of the theatre (after a mess with the bags) we played with the dogs and some of us went home. In the afternoon the institute was closed and we didn’t have any lessons.

dimarts, 28 de febrer del 2012

UNA CLASSE DE TECNOLOGIA MOLT CREATIVA

Avui hem fet una entrevista a uns alumnes de 3r d’ ESO de l’institut que han fet un treball una mica peculiar per a tecnologia (amb els professors Carlos i Estefania). Són el Juan Ramon, en Josep i el Kilian. Els  preguntarem una mica sobre el que han fet, com i per què.
 Muntatge de fotos a càrrec de Jon Fernández i Jorge Verdura
-Expliqueu-nos l’activitat que heu fet.
-Doncs el professor ens va deixar fer un treball lliure i vam decidir fer-lo sobre el joc al qual juguem, WarHammer
-Què heu construït?
-Hem fet un camp de batalla cadascú, el joc consisteix en destruir la base  de l’altre o conquerir-la.
-Ens han dit que heu comprat coses... podríeu separar el que heu fet vosaltres i el que heu comprat?
-Nosaltres hem fet tot el camp de batalla, els edificis... Només hem comprat els guerrers, però venien desmuntats, així que hem hagut de muntar-los i pintar-los nosaltres.
-Quant vau tardar a fer-ho tot?
-Doncs 5 hores, més o menys.
-Suposo que aquest treball també tindrà nota, no? Quina nota us han posat?
-Sí que té nota, però encara no ens l’han dit...
-Ara què esteu fent?
-Jo estic fent una caixa per guardar coses per al meu pare, exactament per guardar rellotges, ja que en fa col·lecció. (Juanra)
Doncs ja veieu, aquests nois han treballat molt per fer aquest camp de batalla. A continuació us posarem unes fotos sobre aquest treball, on podreu veure els guerrers i tot el camp de batalla. Esperem que els posin una bona nota!
Ismael Chatón

dimarts, 21 de febrer del 2012

MOSQUES AMB CÀNCER?

El passat vint-i-cinc de gener tots els companys i companyes de la classe de Biologia de quart d’ ESO, amb l’Imma Llobet i la María Català de professores, vam anar al Parc Científic de la Universitat de Barcelona a fer un taller que es diu “Mosques amb càncer?”

A primera hora del matí vam agafar el tren i ens en vam anar cap a Barcelona. Mentre fèiem el canvi al metro quasi se’ns escapa. Una vegada vam arribar al  Parc Científic, ens van deixar menjar l’entrepà i més tard vam pujar al laboratori, on ens esperava una monitora per fer-nos el taller.

Durant el taller vam experimentar amb unes mosques que des del laboratori havien demanat a una Universitat dels Estats Units. Aquest model és útil per als estudis ja que té una mutació en un gen que sol estar implicat també en el càncer en humans. Cada cop que reben un stock de mosques, han de comprovar que porten les mutacions que han demanat, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Així que vam comprovar que les mosques que han arribat porten la mutació d'interès, i ho vam fer analitzant les larves i els embrions amb dues possibles tècniques. La monitora era molt bona amb nosaltres i ens ajudava a fer qualsevol activitat que no ens sortia, com per exemple, treure les mosques del recipient on eren, i agafar els seus embrions per més tard mirar-los al microscopi.

Fotos cedides per Judit Navarro

La sortida va acabar molt bé i tots amb ganes de tornar un altre cop. La tornada amb el tren va ser una mica llarga però igualment vam arribar molt contents d’aquesta experiència.


Marina Marcos

dilluns, 13 de febrer del 2012

"M'AGRADARIA MILLORAR LES INSTAL·LACIONS"


Hem parlat amb l’Anabel Giménez, directora i professora de l’Institut Marina. Fa 18 anys que treballa a l’institut. Li hem fet l’entrevista perquè ens interessava la seva opinió sobre el centre: el funcionament, l’edifici, l’alumnat...
P: Quant temps fa que ets professora?
R: Fa 21 anys.
P: Per què vas decidir  treballar de  professora?
R: Per què? No era la meva idea quan vaig fer la carrera, la meva idea era ser investigadora científica , però vaig començar a fer classes en un laboratori i veia que m’agradava i m’ho passava bé, i a partir de aquí , vaig preparar oposicions i em vaig convertir en professora .
P: Quant temps fa que ets directora?
R: Aquest serà el tercer curs.
P: Per què vas decidir presentar-te a ser directora?
R: Ben bé va ser una mica... no va ser preparat des del principi, jo formava part de l’equip directiu, llavors l’altre director va haver de marxar, i algú havia de fer-se càrrec de l’institut i vaig decidir ser jo, llavors després d’ uns mesos d’estar de directora, doncs vaig pensar que també m’agradava, no és el mateix que ser professora, és molt diferent, vaig demanar ajut de companys i vam fer un equip, i vaig presentar-me  com a directora.
P: T’agrada fer les dues coses?
R: Sí, m’agraden les dues coses, hi ha dies que m’agrada més ser professora  que directora, és més agradable ser professora que directora, però bé, m’agraden les dues coses, són diferents , però totes dues tenen coses interessants per aportar .
P: Creus que és molt difícil portar un institut?
R: Fàcil no és, tenim un equip de gent que treballen i que són bons professors , i els professors  del claustre són professionals; tenim les famílies que ens recolzen i si els alumnes són bons alumnes llavors és fàcil. Totes aquestes coses no es donen, però tampoc és tan difícil. Si tan sols és posar  ganes.
P: Què podria millorar de l’institut?
R: M’agradaria millorar les instal·lacions, reconstruir les formes de les  classes...
P:  Què opines del tema de les guàrdies?
R: El tema de les guàrdies ...Es pot dir que hi ha menys guàrdies que altres anys, però pot passar que hi hagi un cúmul de professors malalts i per això hi ha tantes guàrdies. Abans no hi havia feina per les guàrdies, ara es deixa una feina per als alumnes.
P: Hi ha bones relacions entre el professorat?
R: Entre el professorat? Sí, hi ha bones relacions, tant al l’equip directiu com en el claustre.
P: Es noten molt les retallades a l’institut?
R: És cert, com ja sap tothom, que ens han abaixat una mica el sou i que els professors aquest curs estem treballant una hora més. Tot i així , la meva opinió és que ens podem considerar afortunats de tenir feina. El que sí  em preocupa és el fet de rebre menys diners per part del Departament d’Educació per cobrir les despeses generals de funcionament del centre; els diners amb que hem de pagar la neteja, la llum, l’aigua l la calefacció, el telèfon etc. Estem  dissenyant un pla d’estalvi que passa per demanar la col·laboració de tota la comunitat educativa. En concret, vosaltres, l’alumnat heu de fer tot el possible per cuidar les instal·lacions al màxim . Això és també casa vostra i tots volem treballar en un lloc agradable i ben cuidat. Tots veieu que tenim alguns vidres de portes o finestres trencats, els anem arreglant a poc a poc , tot això val molts diners i cada vegada en tenim menys. Aprofito per demanar la vostra col·laboració en el manteniment  del centre, que torno a repetir, és també casa vostra.
Gerard Alonso i Iván Manzanal

dimecres, 8 de febrer del 2012

"SI NO FES MATEMÀTIQUES M'AGRADARIA FER EDUCACIÓ FÍSICA"

HEM PARLAT AMB JOSÉ MARÍA LACAMBRA, PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES D’AQUEST INSTITUT  DURANT MOLTS  ANYS,  I ENS HA EXPLICAT LA SEVA EXPERIÈNCIA EN AQUEST CENTRE.

Quants anys  fa que treballes en aquest institut?
-Doncs, jo crec que fa 16 o 17 anys.
Recordes el teu primer dia en aquest institut?
-El primer dia que jo vaig passar va ser quan em van nomenar, que vaig venir a parlar amb els companys del departament de Mates. El primer dia de classe no el recordo, perquè va ser com la resta de dies. 
T’agrada el teu treball?
-Sí , m’ agrada
T’agradaria impartir una altra  matèria que no sigui Matemàtiques?
-Doncs, si no fes Matemàtiques m’agradaria fer Educació Física, perquè com que jo he passat uns anys a primària i hi havia fet Educació Física... I és una assignatura que també m’agrada. 
 Et consideres  un bon professor?
-Jo crec que això ho hauríeu de dir els alumnes i els pares. Jo faig les coses el millor que sé. Si sóc un bon professor o no, això ho haureu de dir vosaltres.
Quina opinió creus  que tenen el alumnes de tu?
-Doncs, m’imagino que hi ha de tot. Hi haurà alumnes que tindran una bona opinió i n’hi haurà uns altres que no estaran tan contents amb mi. No sé, això tampoc no sabria dir-ho. Crec que molt mala no la tenen, crec... 
 Ha  canviat el comportament dels alumnes al llarg dels anys?
-Jo crec  que quant a l’activitat davant l’estudi, sí. Crec que ara treballen menys que fa uns quants anys. Abans treballaven més, feien els deures i crec que estudiaven més
Has notat el canvi dels directors?
-Clar, cada director té la seva manera de ser. Des  que jo estic aquí n’hi ha hagut tres o quatre i cadascun és diferent. No em pregunteu quin és millor que l’altre perquè això no crec que ho he de dir, però sí que es nota. Clar que es nota la diferència.
Quin ha sigut el teu millor any en aquest institut?
-Jo no diria que hagi tingut un any millor que un altre, més o menys tots han estat igual. Alguns anys tens més dificultats pels alumnes que tens , altres anys ... són una mica millor, però en definitiva no sabria quin és el millor.
Has tingut alguna discussió amb algun company teu sobre la feina?
-Discussions en pla de barallar-nos no. De no estar d’acord en algunes qüestions, doncs a vegades, sempre ens trobem qüestions en què no estem d’acord i per tant podem discutir però sempre... sense barallar-nos.
T’agradaria anar-te’n a un altre institut?
-Jo ja no penso canviar d’ institut, en principi, perquè com que ja em queda no massa anys per jubilar-me ... crec que ja no canviaré.
Vols fer algun comentari per als alumnes d’avui en dia?
-Doncs s’haurien d’implicar més en els estudis. Perquè el que facin ara ajudarà al seu futur.  

Mónica Arce i Cerasela Novac

dilluns, 6 de febrer del 2012

EL PARKOUR, UN ESPORT AMB EL COS COM A EINA

Aquest any a l´Institut Marina  nois de 3r fan un esport poc habitual al gimnàs.  L’Ivan Vila junt amb el Juanjo,  el Hamza i el Carles,  els dijous, a l’hora del pati, fan parkour. I això ens ha inspirat per fer aquest reportatge per a vosaltres!
El Parkour (o també Free running) va ser creat per David Belle. El parkour és un art de desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí de la forma més fluïda i eficient possible, fent servir únicament el cos.
L’equipament necessari són unes bones vambes, simplement han de ser còmodes, amb bon amortiment, que agafin bé el turmell i una sola que subjecti bé, per no relliscar, la roba únicament ha de ser còmoda, que permeti llibertat de moviment.
Existeixen moviments anomenats tricks que consisteixen en rotacions de cos en l’aire com back flips (mortal cap endarrere), front flips (mortal  cap endavant), aerials...
Back flip
Side flip


En el vídeo següent podreu veure els nostres companys Carles Lobato i Juan José Jiménez, de segon d’ESO, i Nico Vila i Ivan Vila, de tercer d’ESO,  fent  parkour a un gimnàs a prop de Barcelona. Els  veureu fent back flips, front flips, side flips. En el minut 1:10 surt unes de les acrobàcies més difícils, realitzada pel Carles Lobato.





 Juan José Jiménez Hernández i Ismael Chaton  Alsina.

dilluns, 30 de gener del 2012

RIHANNA "DISTURBIA" BARCELONA

La sempre exuberant caribenya ens ha deixat bocabadats en la seva primera actuació a Barcelona.


Eren les 7:00. Després de fer cua un dia sencer, a més de dormir allà, finalment obriren les portes. Quan ja ens han revisat les entrades comencem a córrer como si la nostra vida depengués d'això. Baixàrem escales i escales, i fent l'últim esforç, vam córrer fins la tanca de primera fila. Quan vam arribar ens hi vam agafar amb urpes i ungles. Encara faltaven tres quarts perquè comences el teloner, però ja es podia notar el nerviosisme de la gent. El temps passava lentament, i la gent aprofitava per conèixer més gent. Tots teníem un objectiu comú: gaudir del concert de la nostra ídol. Entre la gent del concert predominava el sexe masculí, i no perquè Rihanna estigués molt bona ni res d'això. La majoria de nois que hi eren allà, eren homosexuals, i això va cridar la nostra atenció. Però en aquell concert, massa coses cridaven la nostra atenció.


El teloner va ser prou puntual. A tres quarts de vuit, ja estàvem gaudint de la seva actuació.
Al ser música màquina se’ns va fer una miqueta pesat. Quan Calvin Harris, és a dir, el teloner, es va acomiadar, tothom va saltar i cridar, perquè...s'apropava el moment.


La diva caribenya es va fer esperar dos quarts. També hem d'afegir que en aquests dos quarts desmuntaven la taula de mescles del teloner. I finalment s'apagaren les llums.
Els nostres cors, i segurament de tothom que estigués al palau, també. I començà a sonar la primera cançó. Encara que ella no havia sortit, però unes pantalles gegants ens deixaven veure la seva imatge en vídeos. El moment en què la gran artista va sortir va ser inoblidable.
 
Va sortir asseguda a una cadira que es desplaçava sense que ningú l'empenyés cap endavant. Va ser una entrada impactant, tant per sobre. Això la va fer més espectacular. Portava el cabell arrissat i curt. Portava una jaqueta blava que no deixava molt a la imaginació, ja que, li arribava fins les calcetes. Aquesta peça va volar quan va començar la segona cançó ''Disturbia'', deixant-nos veure un pantaló de cintura alta amb un top de coloraines. Una de les cançons que més ens va impressionar va ser la cinquena, S&M. Aquesta cançó parla del sadomasoquisme, i la cantant, a la cançó anterior va sortir vestida amb un esmòquing i quan va començar S&M les seves ballarines se'l van arrencar i la caribenya va aparèixer amb un corsé negre i unes botes de taló que li arribaven fins els genolls. La van lligar amb unes manilles la mà dreta i el peu esquerre. La cançó va ser molt sensual, les ballarines ballaven en un barra de metall fent moviments pròpiament d'una stripper. El concert en general va ser molt sensual, massa per a nenes de dotze anys que hi eren a primera fila. Una de les coses impactants va ser que la Rihanna va pujar a un home del públic i va començar a ballar a sobre d'ell. El va fer estirar a una plataforma i ballava a sobre d'ell. La gent es va tornar boja. La veritat és que durant tot el concert la gent es tornava boja perquè aquesta dona en sap, de fer espectacle.


Montse Aguilar i Raúl Lancharro Román, 4t d'ESO