dimecres, 30 de maig de 2018

David Ruiz:"Prefereixo el pa amb tomàquet"

-QUANTS ANYS PORTES TREBALLANT EN AQUEST CENTRE?
Aquest és el tercer curs

-SI TINGUESSIS L’OPORTUNITAT DE TREBALLAR EN UN CENTRE MÉS A PROP DE
CASA, ACCEPTARIES? Si, però tampoc acceptaria a cegues perquè m’interessaria una mica abans saber
com és el centre. Perquè jo tinc una experiència de treballar a vora de casa però el que passa
és que és una mala experiència i de vegades jo el que prioritzo és per sobre de tot és treballar
amb gent amb qui t’entenguis i t’hi relacionis bé perquè he tingut l’experiència de treballar a prop de casa
i no sentir-me a gust treballant. Per tant a vegades la distància afecta menys.

-QUIN ÉS EL MÈTODE D’ENSENYAMENT QUE MÉS T’AGRADA I FUNCIONA A LA VEGADA?
Doncs per mi bàsicament faig servir dues estratègies:una que és poder aplicar mètodes així d’aprenentatges però que siguin jocs, funcionen bastant i m’agraden. I d’altre manera dons de tant en quant fer un projecte i si pot ser però de vegades és difícil, però també crec que és una bona manera que els alumnes aprenguin una mica a ser més autònoms(...)

-ELS PROFESSORS HAN D’AGUANTAR UN SAC PLE D’ESTRÈS, COM FAS PER DESCARREGAR
AQUESTA FATIGA? Jo sóc d’una manera que suposo que és de caràcter diferent. Hi ha gent que és carrega
per com porta la seva classe fa que s’estressi  i potser no és el meu cas. Potser el meu és minimitzar molt
les coses i suposo que d’aquesta manera no fa falta que arribi a casa a descarregar la meva ira amb un sac
de boxa.

-CREUS QUE LA TECNOLOGIA D’AVUI DIA ÉS UN BON MÈTODE D’ENSENYAMENT O PREFEREIXES
APLICAR ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE MÉS TRADICIONALS? Jo crec que la tecnologia es  molt
útil a l’aula. Perquè sempre estic connectat a les coses per poder aplicar i crec que és més atractiu per
l’alumnat treballar connectat que pas no utilitzar les tecnologies. Mètodes de correcció més ràpids. Tot
i que pot haver-hi inconvenients, com per exemple que no tothom no té mòbil, o no tots els centres disposen
dels avantatges tecnològics.

-QUINA VA SER LA RAÓ PER DEDICAR-TE A SER PROFESSOR? Doncs mira suposo
que va arribar un punt on treballava en un lloc on tenia la feina assegurada, però no em feia feliç
i em vaig plantejar una mica la vida i vaig rependre els estudis. Vaig fer el curs per poder fer ensenyament i
ara realment faig el que m’agrada. Cosa que sempre en la vida has de fer.

-CREUS QUE EL CENTRE NECESSITA REFORMES? Sí, jo crec que sí. En diversos aspectes, com per
exemple les escales, perquè ara mateix tinc un alumne que va amb crosses i no pot venir a l’institut perquè
no pot pujar ni una escala i això representa que hi ha una sèrie de canvis importants que s’han de fer
per coses així de simples. D’altres coses, l’ensenyament s’hauria de renovar-se també a fons.


-EL TREBALL D’UN PROFESSOR NO ACABA A LES 14.30 , LLAVORS QUE FAS EN ARRIBAR A
CASA? FAS PLANIFICACIÓ ? No,intento planificar moltes coses i no totes acaben sortint bé, és clar que de
vegades la meva manera de ser és buscar coses noves de fer a l’aula, innovar i tot això et fa gastar una
mica de temps i d’energia: Aquesta planificació evidentment hi ha temps de fer-la al centre amb unes hores
que tens lliures, però és clar com correcció dels exàmens, redaccions com planificar-lo que faràs i tot això
ho has de fer a casa i la veritat que és una cosa que intento tenir planificada, com per exemple si vull
realitzar un projecte o un mètode nou de fer a classe. No hi ha sempre temps de realitzar-les.

-QUÈ FAS PER AFRONTAR EL FINAL DEL CURS?
Doncs bé, amb la il·lusió que el temps passa ràpid i cada dia fer-ho el millor possible i, res,
que queda l’empenta final i després venen les vacances. Al final no ho ens agafem diferent de vosaltres els
alumnes.És el fet que ho intentes fer bé però també intentes tenir l’horitzó posat en el 30 de juny. Ja que vosaltres acabeu el 20 de juny i nosaltres hem de quedar-nos una mica més per tancar el curs adequadament i valorem com ha anat tot el curs.

-QUÈ PREFEREIXES PA AMB TOMÀQUET O TOMÀQUET AMB PA?
Jo, el pa amb tomàquet.





Alba García i Karina Aronescu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada