VR significa “virtual reality” i ara mateix aixó està canviant l’àrea d’entreteniment, i segurament
altres àrees també.
Història
La realitat virtual no és ni molt menys una idea nova, de fet, la seva història és remunta abans dels
anys 50, primer, amb il·lustracions i textos referents a una realitat alternativa i després amb
maquines que simulaven un viatge de l’usuari a altres móns.
Però, ja des del principi la VR es va presentar com endinsar l’usuari a móns alterns permetent fer
el que es vulgui al lloc on sigui. En definitiva, fer que l’usuari se senti al 100% en un altre món. Als
70 va haver-hi intents de ‘’teatres magics’’, però no van arribar a res.
Van ser els videojocs a finals dels anys 80 i a principis dels 90 que van començar el VR amb
ulleres com el Sega VR o el Virtual Boy de Nintendo però com eren dispositius molt rudimentaris
no van tenir gaire èxit. Però aquestes ulleres van fer que altres empreses fessin el mateix.
L’any 2000 Google va donar un pas endavant amb la realitat virtual, sense voler, amb l’Street View.
El que volia ser era una foto de carretera amb més informació que una foto normal i que permetia
als usuaris moure’s amunt i avall i esquerra i dreta.
Els mòbils tampoc es van quedar enrere incorporant giroscopis i aceleròmetres, que són els
sensors que detecten si el mòbil es mou cap a tots els costats.
Tipus d'ulleres VR
El principal element del VR són unes ulleres de realitat virtual, a mode de casc, quan l’usuari se’ls
col·loca només veu una pantalla.
El casc compta amb sensors de giroscopi i aceloròmetre, per la qual cosa quan l’usuari mou el cap la
imatge que veu també es mou a conseqüència d’això.
En el mercat hi ha dos tipus d’ulleres de realitad virtual. Per una banda, les que no tenen pantalla vinculada
a les ulleres i, per tant, necessiten un mòbil que faci de pantalla. Per una altra banda hi ha les ulleres que sí
tenen la pantalla vinculada.
Del primer tipus n’hi ha de tota mena de preus i capacitats. De fet, qualsevol ciutadà avui des de casa pot
muntar-se unes ulleres virtuals gràcies a una plantilla imprimible per fabricar aquest dispositiu.
Naturalment, la sensació no serà la mateixa que amb unes ulleres més sotisficades, però pot donar una idea
de la sensació que es pot experimentar.
Per gaudir de jocs només cal anar al Play store del mòbil i posar VR.
Per últim, trobem els cascos VR amb pantalles incloses. L’últim a presentar-se ha sigut el Playstation VR.
El casc es connecta a la PS4 per oferir videojocs i experiències úniques, gràcies a la seva pantalla OLED,
camp de visió de 100 graus i la seva baixa latència.
Un altre casc que promet sensacions fortes és el HTC Vive. La companyia taiwanesa és qui ha apostat
decididament per la realitat virtual, en tots els sentits.
I és que el HTC Vive no és només un casc, sinó també comandaments i sensors per col·locar a la
teva habitació i permetre l’usuari moure’s pels escenaris (Quan hi ha una paret al front, el joc mostrarà
una paret virtual perquè no hi hagi lesions).
Aquí us deixem un ellaç per a més informació:
Fet per Erick Lobo i Iván Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada