ENTREVISTA SOBRE L’ERASMUS+

“Aquí està l’entrevista a Raquel Abad i Marta Vellisca sobre la participació d’alumnes i professors de l’institut en una nova edició de l’Erasmus+”

Quins són els objectius que s’esperen complir amb l’Erasmus+?

Amb aquest Erasmus+ els objectius que tenim principalment són augmentar el nivell d’interès en les matèries de ciències, augmentar el coneixement d’alumnes, professors i pares en l’educació científica i el “Learning by Doing”, que és el mètode d’aprenentatge centrat en l’estudiant. Per últim, incrementar l’ús de les classes de ciències.

Quina diferència hi ha entre aquest Erasmus+ i el que realitza la Nati Castillo?

Els dos projectes són Erasmus+, és el mateix tipus de projecte. El que difereix és la temàtica. El nostre està més relacionat amb matèries científiques i amb la tecnologia, mentre que el de la Nati està relacionat amb altres matèries i treballa aspectes relacionats amb l’estrès. Però si fa no fa el sistema de treball és similar.

Quants països participen en el vostre Erasmus+? Quins són?

En l’Erasmus+ d’aquest any participen 4 països, que són Turquia, Itàlia, República Txeca i Hongria.

Quins són els requisits per anar-hi?

Jo crec que el requisit principal és tenir ganes, perquè és un projecte que no només fan els professors, sinó que l’alumnat també hi està implicat, en aquest cas 4t d’ESO. Evidentment hem de fer una selecció perquè només poden anar 6 alumnes, que seran els que tinguin millors notes en ciències i anglès.

Fareu més d’un viatge? On?

Primer vindran els partners, els altres països, aquí, a La Llagosta, i després, per aquest any tenim pensat dos trobades més. La primera serà al març, a Itàlia, on trobarem a altres professors, i la segona al 2017, a Hongria.

Quins resultats creieu que obtindreu a l’anar-hi?

Jo crec que són projectes on els alumnes poden conèixer altres cultures, però a banda d’això, el que volem és millorar els seus resultats relacionats amb matèries científiques; sobretot potenciar les noves tecnologies a classe; que els alumnes utilitzen tabletes i mòbils d’una manera conscient; augmentar també el treball cooperatiu; que siguin conscients de les seves habilitats… Els alumnes han de tenir l’oportunitat de sortir fora, de conéixer altres alumnes i altres sistemes educatius, en aquest cas, europeus.

Marina Rubert i Carla Rueda

UN MONSTRE EM VE A VEURE

Un monstre em ve a veure és la nova pel·lícula de Juan Antonio Bayona, una pel·lícula que ha tingut molta fama en els últims mesos. Tracta d’un nen, Connor, de 12 anys, la mare del qual està malalta de càncer. Ell, a sobre, pateix bullying a l’escola i no sap com afrontar els problemes…

S’aïlla dibuixant als seus quaderns com feia la seva mare de petita. La mare i ell observen molt sovint un bonic arbre que hi ha a uns quilòmetres de casa seva, fins que un dia, just 7 minuts després de la mitjanit, se li apareix a Connor un monstre a la finestra: és ell, l’arbre.

El monstre el visita cada dia a la mateixa hora, i promet explicar-li històries si després Connor li n’explica una a ell. La veritat que amaga, la veritat que somia.

Carla Rueda

Recordant la sortida a CosmoCaixa

SORTIDA AL COSMOCAIXA

    Divendres dia 21 d´octubre, els alumnes de 3r A i C van fer una sortida a CosmoCaixa, situat al carrer Isaac Newton, a Barcelona. La sortida es va fer a les 8 del matí.

    CosmoCaixa és un lloc científic i tecnològic. Compta amb diverses plantes, exactament 9, 6 subterrànies amb llum natural i una gran plaça amb vistes a la ciutat. El museu es divideix en diversos espais, tots dedicats a la ciència. A més, compta amb una cafeteria i aparcament propi.

    Després d’arribar a CosmoCaixa, vam esperar fora uns minuts, fins que finalment ens van obrir. Ens van separar en dos grups, de manera que un grup anava al taller i l’altre esperava fora. No hauria passat res si l’oratge hagués estat millor, però no va ser així: Feia molt de fred. Resumint, vam haver d’esperar fins que vam entrar.

     A l’entrar, vam baixar per unes escales mecàniques. Quan vam estar baix, es va poder veure una sala completa de diverses exposicions educatives. Ens van deixar anar sols durant unes hores i, després, ens trobaríem en un lloc determinat.

     El primer que vam observar va ser un gran pèndul que anava d’un costat a un altre; al nostre accès teníem una sala on hi havia exposicions tàctils, explicant diversos temes com l’espai, l’ADN i temes relacionats amb el món. També hi havia una petita urna on estaven exposats diversos insectes i alguns rèptils.

    D’altra banda, trobàvem tota una planta dedicada a exposicions de reaccions químiques o físiques, com per exemple: Un tub que expulsa aire i a sobre es posa una pilota que amb la força de l’aire es queda suspesa; també una urna de vidre gran plena de pilotetes que són llençades amb força pertot arreu; al fons, una espècie de llac dins d’una peixera enorme amb peixos grans. A més hi ha una exposició de cavernícoles on s’explica la manera de viure en aquella època, els costums, com s’alimentaven, etc.

Després, vam anar a fora a una petita cafeteria, per esmorzar i passar l’estona, fins que fos l’hora d’anar a la pròxima activitat.

En acabar, vam dirigir-nos a una sala, amb una taula gran en el mig, i enfront hi havia cadires posades en línia, de manera que tots poguéssim veure a la dona, que faria un seguit d'experiments.

En aquest taller, es van demanar diversos voluntaris que ajudarien a la científica a desenvolupar diverses reaccions químiques.

A l’acabar el taller, vam esperar en l’entrada del CosmoCaixa als autobusos per anar a casa.

FINS AQUÍ LA NOSTRA EXCURSIÓ 

Laura Angulo Via

Entrevistes sobre cinema i sèries actuals

En Pol Canet, alumne de 3r d'ESO B, ha estat entrevistant a alguns companys i membres del professorat de l'institut en què estudia. Així ha quedat el resultat:

Vídeo aquí

Aquesta entrevista ha sigut realitzada gràcies a:
Alumnes: Marc Benítez (3r A), Felipe Díaz (3r B), Andrea Hermosilla (3r B), Emma Carmona (3r C), Aaron González (3r C), Íker Martín (3r A).
Professors: Dolors Magaña i Fèlix Marco.
Càmera: Felipe Díaz.

A continuació trobareu una enquesta per saber els vostre gustos fílmics i televisius:

LES VEUS DEL FUTUR

Les veus del futur

La idea va sortir d’una activitat proposada per un grup que es diu “We clap”. Els “We clap” formen a professors perquè aquests ensenyin gospel als seus alumnes. En aquest cas la nostra professora de música, Miriam Franch, va portar la idea al nostre institut.

A final de curs es farà un concert conjunt de tots els instituts que participen en aquest projecte.

En aquest concert es cantaran 5 cançons de la pel·lícula “Sister Act”, amb coreografia inclosa.

Sister Act: La pel·lícula tracta sobre una noia que es diu Deloris i no quadra amb els ensenyaments catòlics… Era cantant de casino i estava casada amb Vince LaRoca, que sense que ella s’adonés, l’home la va involucrar en activitats criminals. Deloris va avisar al policia del que estava fent. Llavors van pensar a enviar a la Deloris a un lloc segur, i la van portar a un convent.

Ella, al principi, s’hi va negar, però va acabar acceptant. El seu sobrenom era Mary Clarence. La van fer directora de l’orquestra. Llavors gràcies a ella els cants van anar millorant i la gent anava recuperant la fe perduda. La coral fins i tot va arribar a les orelles del papa.

Mentre les monges assajaven per l’actuació, van segrestar a la Deloris. Les monges van anar a rescatar-la, ho aconsegueixen i canten totes per al papa.

We Clap: “We Clap” organitza tallers de cor tot treballant els estils de gospel i música moderna. Més informació: We Clap

Els primers dies es va fer un càsting per escollir als participants i el dia 20 d’octubre van començar a aprendre les cançons i les coreografies. Practiquen cada dilluns a l’hora del pati.

 PINXA AQUÍ PER VEURE EL VIDEO

Laura Martin i Cristian Antequera

Esports al Marina

Aquí us portem 3 entrevistes fetes pel nostre reporter Felipe Díaz.

En aquest vídeo el nostre entrevistador farà preguntes relacionades amb l’esport per una part a nivell personal i per una altra en un sentit més general com, per exemple: qui és millor: Messi o Ronaldo?

Els nostres entrevistats seran Pol Canet, Manel Maspoch i Carlos Guerrero.

PER VEURE EL VIDEO CLICA AQUÍ

I tu, com vesteixes?

 

Hola, companys i companyes!

Sóc una alumna de l'Institut Marina i estic fent el Treball de Recerca de Batxillerat sobre els gustos i les preferències que tenim els i les adolescents i joves de La Llagosta a l'hora de triar i comprar la roba que vestim. M'ajudeu responent aquesta petita enquesta? Hi accedireu a través de l'enllaç que hi ha avall.

Moltes gràcies!

https://goo.gl/forms/8Ee2jKMZifN0JxFQ2

Us presentem l'entrevista a Nati Castillo sobre el projecte Erasmus+

NATI CASTILLO, PROFESSORA D’ANGLÈS A L’INS MARINA

“Quan era jove, vaig fer un intercanvi, i com que em va agradar molt, vaig pensar que els meus alumnes haurien de viure també aquesta experiència.”

Nati Castillo, professora d’anglès d’ESO i batxillerat a l’institut Ins Marina, prepara un projecte d’Erasmus+ per als seus alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. Aquí tenim un petit resum de com serà aquest viatge.

Emma Carmona, Andrea Hermosilla i Manel Maspoch

-Quins creus que són els avantatges per als alumnes per participar en un Erasmus+?

“Els estudiants fan servir l´anglès en una situació real per comunicar-se. Tots som de països diferents i no parlem en castellà. A més aprenen cultura i a treballar en un projecte de recerca. Nosaltres, en aquest projecte, treballarem els motius de l’ansietat i la motivació dels alumnes en les classes de ciències i d’anglès.”

-Hi ha més oportunitats de treball per als joves si han fet un Erasmus+?

“Evidentment pel fet de participar en un Erasmus+, les empreses ho tindran en compte. En aquest sentit, els joves tindran més oportunitats en el món laboral.”

-Recomanes a tots els alumnes que tinguin l’oportunitat de fer un Erasmus+, que en facin un?

“Evidentment. Tanmateix, no tot el món pot anar-hi alhora. Per exemple, al proper Erasmus, que farem a Lituània, només poden anar-hi tres alumnes. Tres alumnes aquest any, l’any que ve tres alumnes més, i així successivament. En total hi aniran dotze o tretze. No obstant això, quan anem al febrer a Lituània, ens juntarem amb els alumnes d’altres països: hi participaran dotze nens de nacionalitats diferents.”

-Hi ha alguna cosa per la qual els pares dels alumnes s’hagin de preocupar a l’hora de fer l’Eramus+? És tot segur?

“Potser el nen o nena no s’avingui amb la família d’intercanvi. En aquest cas l’alumne ho hauria de comunicar i els professors hi buscaríem una alternativa. Però normalment no hi ha cap problema.”

-Quants projectes d’Erasmus hi ha?

“Actualment hi ha dos projectes: un el porto jo, i l’altre el porten la Marta Vellisca i la Raquel Abad.”

-En total quants viatges fareu?

“Com acabo de dir, hi ha dos projectes Erasmus+, els quals són diferents. En el meu projecte Erasmus+ es visita cada país. D’una banda, aquest any, al febrer, anirem a Lituània, i la primera setmana de maig vindran aquí. D’altra banda, el curs vinent, anirem a l’octubre a Sicília, al febrer a Finlàndia i al juny, quan acabi la selectivitat, anirem amb els de segon de batxillerat a Xipre.”

-D’on va sorgir aquesta idea de participar en Erasmus +?

“Quan era jove i era estudiant de batxillerat, vaig fer un intercanvi amb Anglaterra i em va agradar molt, de manera que vaig pensar que als alumnes també els agradaria. En aquest sentit, la direcció del centre s’hi ha implicat molt.”

-Qui proporciona els bitllets?

“Europa subvenciona aquests projectes, per la qual cosa no cal pagar res, excepte si els alumnes volen fer alguna activitat extra pel seu compte.”

-És difícil comunicar-se amb una persona d’un altre país?

“No. De fet, ja escollim alumnes que es puguin comunicar, que tinguin un bon nivell d’anglès; no fa falta un excel·lent, simplement que tinguis un cinc. L’important és que l’alumne tingui la ment oberta, que no li importi el país on va, que tingui ganes, que sigui extrovertit…”

-Qui decideix quins alumnes hi participen?

“Això depèn del que es demani. Evidentment s’ha de tenir un nivell bàsic d’anglès; això és un requisit. Així mateix, si l’erasmus és de ciències, matemàtiques -com els que tenim aquest any, si es situen en un àmbit de recerca, no és tan important la nota en aquestes assignatures. Però si hi haguessin molts alumnes que volguessin anar, es tindria en compte que la nota fos alta en aquestes assignatures (les de ciències).”

-Quin ha sigut el motiu del viatge a Xipre?

“Hi ha una pàgina web on hi ha un fòrum on, si als missatges que posem hi ha persones que ens contesten per estar interessades a treballar amb nosaltres el projecte, ens mantenim en contacte amb elles. Jo intento buscar cada any projectes de diferents assignatures: fins ara hem treballat l’esport, i aquest any els toca a les ciències.”

-Com van els preparatius?

“Els professors ja hem anat a Xipre per tenir una reunió sobre com ens organitzarem, i l’any vinent ja anirem tots amb els alumnes.”

-A quins acords heu arribat amb els altres professors?

“Hem parlat de l’organització, de com ens repartirem les feines i d'altres assumptes.”

-Creus que suposarà una gran despesa econòmica fer l’Erasmus+?

“Les famílies no han de pagar res. El projecte el subvenciona la Unió Europea.”

-Esteu nerviosos per aquesta nova experiència?

“En el cas dels alumnes, estan il·lusionats, perquè és maco. Tenen inquietuds com veure que trobaran allà, en quina casa els tocarà, com serà el clima... Sí, és bonic.”

-Vos imagineu què trobareu quan arribeu al vostre destí?

“Els nostres companys de projecte són amables. A Xipre, quan vam estar en contacte, va anar-hi tot bé. Volem que hi hagi un bon ambient. Si hi ha problemes, llavors s’ha de parlar i veure com ho solucionem.”

Una petita experiència

COSMOCAIXA

Divendres i dimecres passat vam anar al CosmoCaixa. Vam fer uns quants experiments de química i vam visitar el museu. Vam fer sis experiments.

El primer constava d’un plat ple de sorra i llimadures de metall. Ficaves les llimadures sobre la sorra i les barrejaves amb una cullera, després agafaves un imant i el passaves per sobre de la sorra; automàticament les llimadures s’enganxaven a l’imant. Vam aprendre que encara que hi hagi alguna substància enganxada a llimadures de ferro, l’imant actua igualment.

El segon tractava sobre “pasta de dents d’elefant”. Vam aprendre la reacció química que fa el iode amb el clorur de sodi.

Al tercer s’utilitzava un recipient d’aigua oxigenada. Havíem de ficar una figureta petita d’arbre de Nadal a dins una bona estona, per a veure què passava, ja que la figura era de metall. Vam aprendre la reacció que pot fer l’aigua oxigenada segons amb quins materials.

El museu era molt bonic. Tenia un pèndol, un jardi botànic, una plataforma que girava, un bosc verd, un aquari de peixos i una paret de diferents colors ideal per fer fotos. Ho vam passar molt bé.

Marina Rubert, Carla Rueda