Alba Oliveras: "Em van dir que parlar català a la Llagosta és ser /pijo/"

Li hem fet una entrevista a l'Alba Oliveras, la nostra professora de llengua catalana, i ens ha explicat una mica de tot, com per exemple les seves experiències a un altre institut.
 

-Quant de temps portes treballant com a professora de català?

Buf! uns tres mil anys (riu). Fa molts, molts anys perquè recordo que quan vaig acabar el que seria l’equivalent al que feu vosaltres ara, ESO, i el batxillerat, jo aquell any ja vaig començar a fer classes en una acadèmia, aquell estiu. Com si ara diguéssim, acabem el segon de batxillerat, doncs aquell estiu  em van contractar a una acadèmia per fer classe, imagina si fa anys que estic rodant i aprenent també dels alumnes.

-Quant de temps portes a l'Ins Marina?

Doncs jo crec que fa ben bé... uns 11 o 12 anys, potser.

-Explica’ns per què vas decidir ser professora de català.

Mm... a veure, suposo que quan estava acabant els estudis tenia clar que una cosa que m’agradava molt es deia Literatura, i una altra cosa que també m’havia sentit molt a gust eren las classes de Filosofia. Vaig tenir una persona... un professor que ens va fer estimar molt l’assignatura de Filosofia i la vaig trobar molt interessant. Llavors vaig haver com de triar, no? Dir, i ara què faig? Filosofia o Literatura? La que suposadament tenia més clar, també m'agradava molt el teatre però el veia com molt poètic, molt insegur. Llavors vaig optar penso jo perquè... mira, per això, per la lectura suposo, m’ha agradat sempre molt llegir per tant la literatura era allà on em sentia més a gust. I una cosa ha portat a l’altra. Jo quan vaig començar a fer classes així de repàs en aquesta acadèmia que us deia, tampoc ho tenia molt, molt clar, si acabaria al final sent profe, no? Però és una cosa que vas veient que et va agradant, que no fas del tot malament, llavors dius, doncs mira, aquí estem...

- Estàs contenta dels teus alumnes?

Sí, en general sí, perquè tot i que també tens els teus mals de cap, les teves coses,  el conjunt sortosament és positiu, sobretot quan pots veure l'evolució dels alumnes. El començament és més difícil, que potser estàs fent una substitució uns dies a algun lloc, no pots veure si aquests alumnes al cap d’un temps han anat a millor. Però quan comences a estabilitzar-te una miqueta i vas veient la gent a un lloc i a l’altre, també ho trobo maco, veus que aneu creixent com a persones i aneu també d’alguna manera avançant, i això ens dóna una certa satisfacció. 

-Abans de treballar a l'Ins Marina, vas treballar a algun altre institut?

Sí, sí sí... vaig fer substitucions i un interinatge i després em sembla que ja, com aquell que diu, vaig anar a unes oposicions que van anar bé.

- Explica la teva experiència a l’altre institut.

Jo recordo quan vaig arribar aquí a La Llagosta, perquè els altres llocs on jo havia estat treballant eren de la meva mateixa zona d'origen on havia jo nascuda. Va sorprendre molt La Llagosta perquè pràcticament no sentia parlar català, i a més a més els alumnes portaven una base terrible en català, s’expressaven francament malament, però fins i tot a nivell de professorat, hi havia molta mancança no se sentia català com ara. Molta gent d’aquí m’explicava que era que... era una zona molt industrial, amb molta gent vinguda de fora. Jo pensava que potser pels alumnes i el perfil de las famílies sí, però els professors... no tots vénen de lluny. I algú m’havia dit que hi ha una mica el concepte que parlar català a La Llagosta és ser pijo, i això està mal vist. Jo no ho vaig entendre. Llavors de mica en mica vaig anar veient en certa manera això, que hi havia aquesta imatge, per la qual parlar català semblava com si fossis d'un altre ambient. Però jo crec que amb els anys això s’ha anat llimant, sincerament. El que passa és que sou una comunitat bastant tancada.

-Què és el que més t’agrada d’aquest institut?

Jo crec que, en termes generals, la bona gent que hi treballa. A nivell de companys, per exemple, hi ha molt bona relació amb tothom. És un lloc agradable perquè jo al departament sempre estic molt bé. La gent és agradable, és una cosa bona saber que tens uns bons companys, per discutir les coses i per poder treballar, està bé.

-A part del català, fas alguna assignatura més?

Ara faig teatre com a optativa i estic aquí, a l’aula de acollida, que no deixa de ser llengua.

- T’agradaria fer-ne alguna més?

Mmm... no ho sé, o sigui, per continuar estant així en un institut, clar, hauria de fer alguns altres estudis, perquè si vols una altra especialitat, t’has de poder acreditar en aquests altres estudis. Jo estic a gust amb això, ara, si em diguessis “si no fessis classe faries una altra cosa?”, llavors és diferent, si fos el cas segurament diria que sí. 

Això és tot. Ens ha agradat fer-li l'entrevista a l'Alba. Hem hagut d'escriure molt però ha valgut la pena, perquè ens ha explicat una mica de tot.

Ilham el Ghalabzouri i Vane Ferreira