Els de l'AniraM us desitgem molt bon Nadal!!!!

Les Optatives de 3r d' ESO

Us anem a parlar sobre les optatives de 3r ESO.

-Cultura Clàssica:

·¿Als alumnes als agrada aquesta optativa?
Hi ha persones a qui els agrada i altres a qui no tant.

·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
La majoria no

·Informació sobre l'optativa.
En aquesta optativa es fa una introducció al món antic de Grècia i Roma. S'estudia la seva geografía, història i les seves llengües. I sobretot la mitologia (Déus i Deesses, Herois i mites). L'objectiu de l'assignatura és aprendre coneixements, però també millorar l'expressió escrita i oral en llengua catalana.

-Taller de Revista:

·¿Als alumnes els agrada aquesta optativa?
A els alumnes als agrada aquesta optativa.

·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
Aquesta optativa la tornarien a escollir la gran majoria d'alumnes.

·Informació sobre l'optativa.
En aquesta optativa es fan treballs interessants per a la revista online del nostre institut. L'objectiu de l'assignatura és aprendre a redactar textos periodistics, aprendre a buscar la informació, etc.

-Ciutadania:

·¿Als alumnes els agrada aquesta optativa?
A la gran majoria dels alumnes no els acaba d'agradar aquesta optativa.

·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
La majoria no.

· Informació sobre l'optativa.
En aquesta optativa miren pel·lícules sobre els drets humans, l'ètica, el racisme, els nazis, etc... També parlen i donen la seva opinió sobre aquests assumptes.












-Aula d'acollida:
·¿Als alumnes els agrada aquesta optativa?
Als tots els alumnes aquesta optativa els agrada.
·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
Aquesta optativa no era opcional, és a dir, era obligatòria. Hi van gent nova
al centre que encara no sap parlar en català.
·Informació sobre l'optativa.
En aquesta optativa  llegeixen en català, juguen en català, fan exersicis en català, etc...












-Francès:
·¿Als alumnes els agrada aquesta optativa?
A la gran majoria dels alumnes els agrada aquesta optativa.
·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
Aquesta optativa és obligatòria fins a 4t d' ESO.
·Informació sobre l'optativa.
Veure vídeos, fer activitats, parlar molt francès, fer algun examen escrit i/o oral, saber la cultura francesa, etc.











 
-Orientació profesional:
·¿Als alumnes els agrada aquesta optativa?
A la gran majoria els agrada.
·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
A la majoria li agradaria tornar a escollir-la, però a alguns no.
·Informació sobre l'optativa.
Parlen sobre el seu futur, veuen vídeos, fan textos, etc. Pero hi ha tres coses bàsiques: personalitat, capacitat i professionalitat, per fer un futur millor.












-Emprenedoria:
·¿Als alumnes als agrada aquesta optativa?
A la majoria dels alumnes sí que els agrada l'optativa. 
·¿Els alumnes tornarien a escollir aquesta optativa?
Sí, la tornarien a escollir 
·Informació sobre l'optativa.
Parlen sobre el seu futur,












Fet per: Manel Vilchez, Oscar Martin, Chema Fernández.

RESPECTEU ELS COMPANYS!

S'ha de respectar els companys i ajudar-los. I no burlar-se d'ells per una petita cosa que us podria haver passat a qualsevol de vosaltres. Però si ho feu de broma heu de pensar el que sentirà el company de qui us voleu burlar, abans que li digueu alguna cosa poseu-vos al seu lloc i penseu el que sentirà el company.

Sobretot els que vénen d’altres països. Que a un company vingut de fora li costi interpretar alguna frase o paraula o que digui malament alguna cosa no ha de ser motiu perquè li digueu res. Si fóssiu vosaltres els que anéssiu a un altre país també us costaria interpretar i aprendre les frases i les paraules. I tampoc us agradaria que imitessin la vostra llengua per burlar-se.

També heu de pensar en els companys que volen aprendre a classe. Si no voleu estudiar per a l’examen o si a classe no voleu escoltar el que estan dient els professors, almenys deixeu als altres estudiar i escoltar a classe .

Tampoc podeu agafar coses d’una altra persona i malgastar les coses  del company, perquè no sabeu els diners que va pagar per tenir-los. Potser per vosaltres no valen res uns quants diners però penseu en els països que són molt pobres o a els països que han tingut crisi, terratrèmols o tsunamis i que no tenen ni diners per comprar menjar o anar al metge; i penseu també en els nens i nenes que moren per gana o malalties en un any, també hi ha nens que acaben de néixer que es moren. 

No podeu robar les coses dels companys, penseu què sentiria el company i poseu-vos al seu lloc, si us robessin les coses a vosaltres. Si ho heu fet per broma no fa cap gràcia.  No està bé que agafeu coses d'un company sense permís i a sobre després digueu que l'bjecte és vostre. Si només ho feu perquè voleu les coses dels companys tampoc podeu robar, si no tindreu el costum de robar coses. Quan sigueu gran què passarà quan  vulgueu alguna cosa i no tingueu prou diners? Què fareu, també robar-los com quan éreu petits? Quan ets petit si robes coses els profes i els teus pares només et castiguen, renyant-te perquè tornis el que has agafat,  però quan sigueu grans ja no serà igual, ja és un delicte, us pot agafar eala policia i tancar-vos a la presó. La vida a l'escola i la vida a la realitat no és igual. Abans de fer alguna d'aquestes coses penseu-vos-ho bé.

Jingjing Zhu

Decoracions de Nadal: Cor nadalenc

A continuació us presentem una decoració que hem fet per al Nadal.

  
Materials necessaris
     Pintura, colors a elecció
     1 rotlle de cartró de paper higiènic
     1 rotlle de cartró de paper de cuina, tallat en dues peces de diferent alçada
     Paper de color per les cares i els guants
     Bolígraf o llapis negre i rosa
     cola
     Full de música (partitures)
     3 mitjons de nen vells
     Ràfia, quantitat necessària 

Pas a pas del Cor Nadalenc
Primer, pinteu completament els tubs de cartró i deixeu assecar. Mentrestant, podeu anar preparant les cares dels membres del cor. Per a això, talleu ovals i dibuixeu els ulls i les boques amb boli negre. Amb ajuda d'un llapis rosat, pinteu les galtes. Amb cura, talleu els petits guants que sostindran les partitures.

Talleu tres petits rectangles del full de música i plegueu-los pel mig, per formar els petits llibres de cançons. Enganxeu les cares als tubs de cartró i després, les partitures i els guants.

Per acabar, talleu els mitjons deixant intacta la part recta. Col · loqueu cada mitjó tallat a la part superior de cada ninot i feu un monyo amb ràfia per crear el barret. Així de fàcil tindreu un simpàtic ornament de Nadal.

Us agrada la idea? 

El nostre el podeu veure a l'entrada de l'institut, a la finestra lateral de Consergeria.

Ilham el Ghalabzouri,Vane Ferreira, Teresa Garcia. 

 

A L'ENTRADA D'AQUÍ BAIX PODEU VEURE COM HAN FET ELS NOSTRES COMPANYS UN ARBRE DE NADAL 

                                                                                                      

CONSTRUCCIÓ D'UN ARBRE DE NADAL.

 -Primer, agafem els trossos de cartró i el tallem amb unes tisores/cúter, en forma d'arbre, les seves parts estan fetes amb regle i són idèntiques.

 -Després, fem amb un cúter les puntes, amb forma de fulla d'arbre
nadalenc, i així successivament en els dos cartrons amb forma d'arbre.

-Després de llimar-lo, agafem les pintures i pintem l'arbre d'un color (verd) els dos cartrons, per un costat.

 -Després pintem, com en el pas anterior, l'altra part del cartró i esperem  que s'assequin les dues cares dels dos cartrons.

 -Quan s'assequin les dues parts, començem a pintar el tronc de l'arbre d'un color (marró), esperem que s'assequi una part i pintem l'altra.

-Quan el tronc està completament sec, agafem un regle d'uns 30cm.
Mesurem l'altura de l'arbre i en un dels cartrons, fem una línia justament a la meitat i en l'altre cartró de la meitat cap amunt.






-Després de fer una les línies, agafem un cúter i tallem l'arbre tal com
indiquen les línies marcades.

-Així queden les dues parts retallades.











-Per acabar l'arbre, encaixem les dues parts de cartró entre si mateixes.
Després el decores com tu vulguis.

-Nosaltrem l'hem decorat amb gomets de color vermell, groc i blau. I li hem fet un estel  de cartró l'hem pintat de color groc









Gràcies per tot, esperem que us agradi, TALLER DE REVISTA, Oscar, Ana, Laura,David.


*Si el voleu veure, el tenen al despatx de Direcció com a decoració de Nadal.

Concurs: feliciteu el Nadal amb un vídeo!

Ei! El vídeo guanyador serà publicat a la web de l'Institut, però aquí a la revista publicarem tots els vídeos participants!!

M. Josep Raïch: ''Se aprende mucho con los años''

Hemos decidido hacerle una entrevista a la María Josep Raïch, nuestra profesora de Lengua Castellana.

¿Por qué has decidido ser profesora de castellano?
Porque me gusta la literatura castellana.

¿Desde pequeña ya querías ser profesora?

Mmm... no.
 

¿Has estado trabajando en otro instituto aparte de este?

Sí.

Explica tu experiencia en el otro instituto. 

Bueno, pues es un instituto con alumnos como vosotros, o sea, la experiencia es buena en los demás institutos, se aprende mucho con los años, y vamos viendo alumnos distintos y compañeros distintos.

¿Cuántos años llevas en este instituto?

En este instituto... llevo 5 años.

A parte del castellano, ¿Haces alguna asignatura más?

Aquí no.

¿Estás contenta, en general, con tus alumnos?

Sí, aunque a veces me hacéis enfadar algunos, pero en general sí.

Di lo que más te gusta de este instituto.

Me gustan los compañeros y me gustan los alumnos también, porque sois alumnos simpáticos, agradecidos.

¿Qué haces en tu tiempo libre? 
Uy...preguntáis mucho eh (ríe). En mi tiempo libre, cuando no hago de mama ni de profe, pues intento nadar, intento leer, y como mucha gente, ir al cine, salir a cenar, ir en bicicleta...


Esta ha sido la entrevista, no ha sido muy larga al parecer, pero ha sido interesante y esperemos que os haya gustado.

 Vane Ferreira i Ilham el Ghalabzouri

Alumnes de 4t d'ESO al PARC DE RECERCA BIOMÈDICA

Fa uns dies els alumnes de 4t ESO de Biologia i Geologia vam fer una sortida al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Va ser una sortida molt emocionant.

Alumnes de 4t ESO de Biologia i Geologia

L’edifici impacta només de veure’l. El seu aspecte flotant a la vora del mar dóna una sensació de lleugeresa al gegant que amaga la tecnologia més puntera i els més de 1400 investigadors que treballen en ell. Per dins és encara més impressionant. Només travessar la porta és com entrar en un món futurista en el present.

La Laia, la nostra guia, ens estava esperant per portar-nos a la cinquena planta, destinada a la investigació genètica. Allà, ens vam dividir en dos grups. Un va entrar a la sala dels microscopis amb en Xavi, l’encarregat dels aparells. Ell, ens va explicar que al ser maquinària tan cara es va decidir comprar-la i compartir-la tots els investigadors en sales comunes com aquelles. En el centre tenen tot tipus de microscopis. Existeixen capaços de regular la temperatura, l’oxigen, etc. per tal de mantenir la mostra en les condicions que es vulgui. També tenen microscopis de llum infraroja per quan la llum normal  no es capaç de travessar el gruix de la mostra. Al PRBB compten amb l’únic microscopi d’alta resolució d’Espanya. En Xavi ens va ensenyar dues imatges, una feta amb un microscopi normal i l’altra amb el d’alta resolució i la veritat, era com posar-te ulleres. Així mateix ens va mostrar vídeos fets a partir de fotogrames. Els microscopis poden fer una gran quantitat de fotografies en un segon i això permet crear les seqüències d’imatges i fins i tot realitzar diversos plans per construir imatges 3D. Per últim vam aprendre que existeix una tècnica que consisteix a fer fluorescents els components a estudiar mitjançant el gen d’una medusa. En el PRBB estudien molt les mosques Drosophiles (conegudes com mosques del vinagre o de la fruita) i el peix zebra perquè són organismes models. És a dir, tenen trets semblants als dels humans però més senzills cosa que facilita el seu estudi i augmenta la rapidesa de les investigacions.

Desprès d’això, vam canviar de grup i la Laia ens va fer un petit “tour” per la planta ensenyant-nos les instal·lacions i els laboratoris. Ens va explicar les funcions de cada sala i també va parlar de les sortides professionals i els estudis que requeria aquest món.  Al finalitzar aquesta primera part de la sortida vam anar a esmorzar. Seguidament la Laia ens va portar a una sala de conferències on anàvem a realitzar l’última activitat. Allà, ens esperava la directora de l’estabulari, el lloc on es troben els animals amb els quals s’experimenta. Ens va fer una presentació amb la qual vam aprendre les funcions i les tasques que es duen a terme a l’estabulari i com és tot el procés que cal per investigar amb animals. Vam treballar amb l’exemple de la creació d’una nova vacuna i és que des de que un investigador té la idea fins a que surt al mercat ha de passar per moltes coses.

Durant aquesta activitat va estar present el canal de televisió “La Xarxa” que va gravar imatges i ens va fer algunes entrevistes per al programa “El problema de Gettier”. Quan va acabar la presentació ens vam disposar a fer un joc de rol. Aquest consistia en un debat sobre l’experimentació animal en el qual cadascú havia de defendre l’opinió del seu personatge convertint-se en ell. Ningú havia d’imaginar el que va passar a continuació. De cop va sonar pels altaveus un avís d’evacuació i vam haver de desallotjar l’edifici. Per sort només va ser un simulacre i passada una estona vam poder reprendre l’activitat. Fou un debat molt interessat i hi va haver un premi per als millors argumentadors.

Personalment, em va agradar molt l’excursió al PRBB i m’ho vaig passar molt bé.

Fotografia realitzada durant el simulacre d'evacuació

Ana Martínez-Alcocer

El gat, un felí molt independent.

¿Qué ès un gat?

Els gats són mamìfers, carnívors, vertebrats i pertanyen a la família dels felins. Un animal molt independent  i fàcil de mantenir perquè no requereix molta atenció.

MORFOLOGIA.

Solen pesar entre els 2,5 i 2,7 kg en l'estat adult, però algunes races poden arribar als 11 kg, i a mesura que es fan vells dormen molt més i no fan gairebé exercici. El sobrepès als gats és molt greu perquè poden provocar diferents malalties cardiovasculars com ara la diabetis o la lipidosi hepàtica.

Anatomia d'un gat mascle.

Pelatge

Els gats poden ser d'un color, bicolors, o tricolors. També gràcies a les tonalitats del pelatge es pot determinar de quina raça és el gat. Per exemple: si un gat és ros i negre parlem d'un gat carei.

Gata bicolor

Orelles.

Tenen més de 32 músculs a les orelles que els permeten moure-les cap on vulguin, també gràcies a aquest músculs poden moure el coll a una banda i les orelles per la banda contrària. També en els canvis d'actitud el gat mou les orelles de diferents formes. Quan el gat està enfadat o amenaçat plega les orelles cap a baix protegint els canals auditius. També fan això quan juguen.

DIFERENTS RACES DE GATS.

Es poden categoritzar en 4 tipus de gats segons com és el seu pelatge:

Gats de pèl curt: són els gats més nombrosos i els més variats. Podem trobar gats domèstics i també salvatges com ara el Bengalí, el Manx o el Mau Egipci.

Gats de pèl semillarg: en aquest grup hi ha les races més populars com el Ragdoll, el Maine Coon o el Somalí.

Gats de pèl llarg: en aquest grup de gats hi ha únicament 2 races de gats: el Persa i la seva versió colourpoint, el gat de l'Himalaya.

Gats de pèl arrisat : en aquest grup hi ha 4 races: Cornish Rex, Devon Rex, German Rex i el Selkirk Rex.

Gat Ragdoll de pèl semillarg

    Gat Selkirk Rex

Gat Siamès de pèl curt.

QUÈ S'HA DE TENIR EN COMPTE PER CUIDAR UN GAT?

Si volem adoptar un cadell necessitarem temps per entrenar-lo i educar-lo.

També necessitarem l'arener perquè el gat pugui fer les seves necessitats.

Caldrà raspallar diàriament el pelatge del gat perquè no s'endureixi el pèl i, com a resultat, la pell s'irriti.

El gat necessita estar en forma, per tant li donarem espai perquè jugui, o corri.,S'haurá de respectar l'espai del gat i les seves necessitats felines.

El cadell de gat el portarem al veterinari, que ens establirà un programa de vacunes perquè el gat gaudeixi d'una vida saludable.

Segons la constitució o la raça, el gat haurà de tenir una alimentació variada i equilibrada d'acord amb la seva edat.

Per Germán Ginés Gómez

EL GRAN RECAPTE A L'INSTITUT JA ESTÀ EN MARXA!

A les 8 del matí, quan els alumnes han entrat a l'institut, ja estava tot a punt per recollir els aliments: dues grans caixes col·locades a l'Àgora han començat a omplir-se amb els aliments que hi deixaven els alumnes que anaven passant.

Allà els ajuden tres alumnes dels Cicles Formatius i una mare que s'han ofert voluntàries per a aquesta tasca solidària.

El nostre reporter Axel Méndez ha parlat amb elles. Això és el que li han explicat:

¿PER QUÈ ESTEU AQUÍ?

Estem aquí perquè volem ajudar els més necessitats de la Llagosta i ens hem prestat voluntàries per la gran recol·lecta d'aliments.

¿ELS ALIMENTS ON VAN ?

Als més necessitats de la Llagosta. Els aliments que recollim aniran a l'Ajuntament, on tenen una llista de les famílies que no tenen prou diners i necessiten aquests productes. El que s'hagi recollit es repartirà entre totes aquestes famílies.

Gràcies i bona feina!

Dibuixos d'aire oriental

A la Jing-Jing Zhu, del nostre equip de redacció, li agrada molt dibuixar. Aquí teniu una mostra de les seves creacions:

 

Demà, el gran recapte a l'Ins Marina!!!

Recordeu, demà podeu ajudar aquelles famílies de la Llagosta que ho necessiten. Podeu portar:



UN ALUMNE/A, UN QUILO DE MENJAR

 1r ESO- 1kg CIGRONS

 2n ESO-1kg LLENTIES 

 3r ESO-1kg PASTA 

 4t ESO-1kg ARRÒS 

PQPI-1kg LLENTIES

                                                             

El 2012 l'institut ja va participar en el Gran Recapte

                                                               1r Batxillerat-1kg FARINA

                                                               2n Batxillerat-1kg SUCRE

                                                               1r CFGM-1kg MONGETES 

                                                               2n CFGM-1kg FARINA

                                                               CAS-1kg SUCRE

                                                               1r CFGS-1kg PASTA 

                                                               2n CFGS-1kg ARRÒS

El nostre Blog fa 2 anys!

Dimecres 16 de novembre de 2011 el primer equip de redacció del nou blog AniraM de l’institut Marina va fer la seva primera publicació donant la benvinguda a tothom al blog: Clica Aquí!

Aquesta iniciativa va ser per modernitzar una mica la revista del nostre institut ja que sempre havia sigut en paper. Els 15 que van fer que aixo comencés a funcionar van ser: Mimount, Joana, Manel, Nerea, Carlos, Cristina, Marta H., Samia, Ana, Marta S., Miriam, Alina, Uxía, Dana i Aida. Tots de 2n d’ESO en aquell any. Ara ja fan 4t! Ha passat dos anys des d' aquell moment i el bloc del nostre institut ha avançat moltíssim!

Aquí us deixo la informació de les nostres seccions i el que hem anat publicant fins ara: 

•Sortint de la rutina: En aquesta secció, com diu el seu títol, publiquem coses que no tenen molt a veure amb el nostre institut, com podria ser estrenes de pel·lícules, concerts, etc... 26 publicacions.

•Activitats: En aquesta secció podreu trobar un món d’activitats que hem fet al nostre institut, com un campionat de voleibol, concursos de Sant Jordi, manualitats, etc... 16 publicacions.

•Fotos de grup: En aquesta secció publiquem totes les fotos de grup que ens han fet al llarg dels cursos. (Aquesta secció és la més visitada de la revista). 20 publicacions.

•Entrevistes: En aquesta secció publiquem entrevistes que s’han fet a alumnes o professors que ens han semblat interessants. Aquesta secció és molt escollida pels redactors perquè és molt entretinguda i divertida. 19 publicacions.

•Excursions i sortides: En aquesta secció publiquem fotos d'excursions que hem fet o han fet els nostres companys d'altres cursos. També hi posem on hem anat , quan, etc. 16 publicacions.

•L'equip de redacció diu...: En aquesta secció publiquem informació que fem en el nostre institut, com pot ser la incorporació del nou equip de redacció, felicitacions, etc. 12 publicacions.

•Passatemps: En aquesta secció publiquem aquest tipus de jocs que ens semblen interessants i que us poden entretenir, com ara efectes òptics, sopes de lletres, endevinalles, etc. 10 publicacions.

•Enquestes: En aquesta secció publiquem enquestes de tot tipus, sobre l'institut, esports, jocs, etc. 6 publicacions.

•La secció dels artistes: En aquesta secció publiquem dibuixos i manualitats que han fet nois i noies del nostre equip de redacció i del nostre centre. 5 publicacions.

•Opinió: En aquesta secció publiquem opinions sobre assumptes interessants com el tabac, discriminacions, debats sobre consoles, etc. 5 publicacions.

•Treballs de Recerca: En aquesta secció expliquem els treballs i les exposicions que han fet els alumnes de 2n de Batxillerat sobre assumptes molt diversos i interessants. 5 publicacions.

•Aniram AirWays: En aquesta secció publiquem informació d'altres països que segurament coneixen poca gent i són molt curioses. 4 publicacions.

•Videojocs: En aquesta secció publiquem informació i història sobre jocs molt populars entre els joves i no tan joves. 3 publicacions.

•Manualitats: En aquesta secció publiquem manualitats que els nostres companys de redacció fan, com polseres, etc... Aquesta secció és molt nova, per aixo només hi ha una publicació, però ben aviat en tindreu més. 1 publicació.

En aquesta revista digital han treballat uns 65 alumnes al llarg de 2 anys (uns 12 o 13 alumnes per trimestre). Molts alumnes han escollit aquesta optativa un altre cop perquè els va agradar molt el primer cop que la van escollir.

 

En aquest moment AniraM és dirigida per alumnes de 3r d'ESO, però durant els dos primers cursos van ser alumnes de 2n d'ESO els qui van formar els diferents equips trimestrals de redacció.

Esperem que AniraM continuï publicant-se molt més temps i que els equips de redacció que vénen s'ho passin molt bé.

Chema Fernández

UNA HISTORIA DE VAMPIROS, por Dani García

Era un día normal menos en una cosa: llegaba tarde a mi primer día de instituto. Mi padre no me había despertado, se había ido a trabajar. Cuando  fui al colegio, por el camino me di cuenta de que me  había dejado algo, pero no sabía el qué. De golpe me acordé de que me había dejado a  mi hermana de 14 años, Carolina. Como hermano mayor la tenía que a acompañar  al cole. Cuando volví a casa vi que mi hermana no estaba, me asusté y llamé a mi padre, que es policía ,y me dijo que la había llevado  al instituto. Cuando fui al instituto llegué tarde, me castigaron a fuera,  donde había dos chicos más. Les pregunté por qué estaban fuera y me dijeron que habían llegado tarde.  Cuando nos dejaron entrar a clase nos pusimos juntos y estuvimos hablando. Cuando terminaron los clases fuimos hacia casa para hacer los deberes y jugar con las consolas.

Por el camino vimos un hombre en el suelo lleno de sangre, con agujeros en el cuello. La policía decía a todos que se apartasen. 

 

Seguimos caminando y hablando de lo que había visto. Carolina dijo que seguramente había sido un lobo, pero que nunca había visto un mordisco tan grande.

Cuando llegamos a casa estuvimos estudiando. Carolina puso la radio y dijeron que había una epidemia de gente  que, cuando mordían  a alguien, se  volvían locos, pero me dijo que estuviera tranquilo, que en esa emisora siempre hacían bromas.

De golpe se puso la tele en blanco y se apagaron las luces. Les dije que teníamos que salir a fuera a poner bien los fusibles, que había pasado muchas veces y sabía arreglarlo,  de repente se escuchó un ruido como si golpeasen la puerta y los cristales.

Sonó el teléfono, lo miramos fijamente y lo cogimos.

Era mi padre, me llamó al móvil y  dijo que no saliese de casa, que cerrase las puertas bien. Me dijo que si entraba alguien,  aunque lo conociera,  apuntara a la cabeza. Me dijo que me fijara si tenía sangre por los lados y mordiscos. Le pregunté qué estaba pasando.  Dijo que  la gente estaba infectada por un virus y que habían comenzado a comerse entre  otras  personas.  Como los zombis,  le dije asustado.

Me contestó que estuviera tranquilo, que le hiciera caso y  que todo iría bien. Pero que si pasaba algo que fuésemos  a casa del tío Jon, que tenía armas. Carolina bajó de su habitación y dijo que había visto  por el balcón a gente que parecían enfermos llenos de sangre y heridas como si fueran zombis. 

De golpe escuché un ruido que provenía de la  habitación de Calorina, subí a ver lo que pasaba, le dije que se quedara quieta, comenzamos a escuchar ruidos extraños, como si golpeasen en la pared y la puerta.

Fuimos poco a poco por la puerta de atrás para ir a casa del tío.  Cuando salimos vimos gente sangrando y cuerpos destrozados por la calle. 

Cuando llegamos a casa de mi tío, que estaba cerca, mis amigos preguntaron si podían ir a buscar a su familia, mi tío les contesto que ya irían al día siguiente, que tenían que reforzar la casa, tapando ventanas y puertas.

Pasaba el tiempo, pero  mi padre no venía, me preocupé y pensé en ir a buscarlo, pero mi tío me dijo que a mi padre no le iba a pasar nada, que estuviera tranquilo y que no olvidara que era el sargento de los policías. En ese momento se escuchó en la radio un mensaje del jefe del gobierno:

“Atención todo el  mundo que esté escuchando supongo que habrán visto lo que está pasando. Les quiero pedir que nadie salga de su casa. Cojan un arma para defenderse de esos monstruos,  el ejército militar pasará a buscar a los que no estén infectados cuando amanezca. Y si ven a alguien infectado no dejen que se les acerque,  mátenlo. Es un peligro tener a un infectado al lado.”

Cuando paró la radio nos pusimos a revisar si estábamos infectados.  Mi tío me dijo que buscase en el ordenador a ver si encontraba alguna información. Encontré un video de dos científicos y dos creyentes de Dioses:

 “Es el fin del mundo, los diablos han bajado a matar a todo los humanos“, decían los creyentes de Dioses.

“Lo que está pasando solo era un virus. Nosotros haremos todo lo posible para encontrar la cura de este virus”, decían los científicos.

Se podía curar, los religiosos decían que la ignorancia sería nuestra muerte por pecar y no arrepentirnos. Mi tío decía que esto es cosa del estado, que se les habría escapado un virus, pero que él estaba preparado para estos casos. Sacó 5 armas y dijo: “sabéis utilizarlas?” dijimos que sí y nos dijo que si mordían a algunos de nosotros les volásemos los sesos. Picaron a la puerta, mi tío miró por la mirilla, era mi padre. Nos contó que a las 6 de la mañana había que despertarse, que iríamos a la montaña, que allí tendríamos alimentos y ningún peligro,  ya que no había gente y no habría virus.

Mis amigos le dijeron que tenían que ir a buscar a sus padres, les dijo mi padre que les llamaran para quedar en la montaña. Pero el teléfono no daba señal. Mi padre tocó la antena. Llamaron, pero nadie contestaba. Mi padre nos dijo que fuéramos tirando hacia la montaña, que él iría a comprobar si los padres de mis amigos estaban vivos.

Por la noche nadie podía dormir, todos confusos, pensativos y asustados. Cuando salimos de casa no había ningún cuerpo. Era muy extraño. Mi padre fue en su coche de poli a buscar a los otros padres, y nosotros, en el coche de mi tío, íbamos en dirección a la montaña. Mis amigos por el camino estaban mudos, mi tío les dijo que tranquilos,  que sus padres no hubieran contestado al teléfono no significaba que hubiera pasado nada, que tenían que ser fuertes y tener esperanza.

A mitad de camino nos quedaba poca gasolina. Paramos en una gasolinera. Todo estaba muy tranquilo… y entonces vimos cuerpos tumbados y quemados. Lo más extraño era que tenían colmillos, como los vampiros. Mi tío iba a sacarle un colmillo a una de esas cosas cuando salió un hombre que le apuntaba, y le dijo “quieto, dame las llaves del coche”. Mi tío se llevó la mano al bolsillo, pero sacó una navaja y se la clavó al hombre en la cabeza.

Después de llenar el depósito seguimos por carreteras secundarias hasta llegar a la montaña. Por fin llegó mi padre. Mis amigos le preguntaron ansiosos por sus padres. Él les dijo que no los había visto,  pero que no se preocuparan, porque en sus casas no había signos de violencia. Quizá había pasado por allí el ejército y los había llevado a un campamento de refugio.

De repente por la noche se escuchó un ruido muy extraño, se apagaron las antorchas y la brisa del aire traía un olor desagradable, como a muerto y sangre. Miramos hacia arriba y cuando volvimos a mirar abajo vimos cómo unos seres se acercaban rápidamente hacia nosotros asustados y sin visión alguna. Intentamos escapar. Los pocos que llegamos al sitio acordado era como si hubiéramos muerto como ellos.  Pregunté por mi padre,  pero no lo habían visto. En el momento en que estaba más asustado que nunca apareció mi padre, pero detrás suyo estaban ellos.  No era el mismo de antes, estaba infectado. Cuando estábamos sin escapatoria nos atacaron, pero aparecieron unos helicópteros y un camión militar y dispararon. Después nos llevaron al campamento. Allí estaban los familiares de mi amigos. Ellos estaban contentos, pero yo no, porque había perdido a mi familia, solo me quedaba mi tío.

 

 

Escombraries

Reportatge fotogràfic de David Bernal i Óscar Palazón

 

Durant dos dies vam fer fotos al claustre i a la carpa després del pati. Com podeu veure, hi ha molta gent que llença coses al terra. Fem una reflexió sobre que la gent més sovint ha de llençar les escombreries a la paperera, perquè les  persones que recullen el pati han d'estar farts de recollir-lo. Entre tots hem de col·laborar que estigui net.  

La paret està plena de taques.

La gent llença les coses fora
de la paperera.

Les caques dels coloms fan l'institut  més brut 

Hi ha gent que, com ha de ser, llença les
escombraries a la paperera.

La gent que no té gana llença el seu entrepà
a terra, queda molt brut i lleig