QUÈ ÉS PER A MI EL JUDO?

El judo és un esport olímpic des de 1964, però per a mi és la meva vida des de 2006.

A mi el judo em serveix per posar-me bé quan ho necessito: hi vaig, i al començar a entrenar, em poso contenta. Quan tinc alguna cosa que necessito dir però no puc, m’estresso, però és posar-me a fer judo i se’m passa. 

És un gran medicament.

Aroa Silverio, 3r A

Els mòbils

ELS TELÈFONS MÒBILS

El segon dia d’optativa vam començar parlant dels mòbils, de la seva importància i de la utilitat que li donem nosaltres, els nens, i també els adults.

Ens vam posar en cercle al centre de la classe i vam començar parlant. La professora va deixar caure la  següent pregunta: “què són per a vosaltres els mòbils?”.

Ens vam quedar pensant i va començar una ronda de respostes amb moltes opinions. Van haver-hi dos grans respostes, que són les següents:

- Alguns companys deien que hi ha qui dóna molta importància al mòbil; alguns parlaven que hi ha qui està moltes hores al dia amb ell, que l’utilitzen per qualsevol cosa no necessària o que pot esperar; alguns juguen molt amb ell…

- Un segon punt de vista diu que hi ha qui no l’hi dóna tanta importància o cap; alguns companys deien que les necessitats bàsiques dels mòbils és el contacte, però no excessiu -el mínim possible, no com fa la majoria que cada dia l’utilitzen perquè sí. Els companys parlaven de persones que miren el mòbil molt poc al dia, que no n’abusen, i creuen que els que l’utilitzen més podrien estar com aquestes persones, utilitzant-lo menys.

Conclusió: la majoria de la gent, utilitzen el mòbil més del que toca, i l’utilitzen més per les xarxes socials com Instagram, Facebook, Twitter…

La meva següent notícia serà una enquesta que faré als alumnes d’aquest institut, per veure, per exemple, quantes hores passen amb el mòbil, quines xarxes socials utilitzen més…

Gerard Castillo, 3r B

NOU EQUIP DE REDACCIÓ!

A 3r d’ESO, avui, hem començat la nova optativa, la segona i l’última d’aquest curs.

L’optativa en la qual els meus companys i jo treballarem s’anomena “Treball de revista”, i ens hem compromès a treballar i complir els reptes però a la vegada divertir-nos i ajudar-nos.

Hem començat la classe del primer dia presentant-nos, dient el nostre nom, el que ens agrada i el que esperem d’aquesta optativa.

Seguidament, hem parlat dels temes dels quals volem parlar durant la nostra estada en aquesta optativa. Han sortit moltes opinions: alguns ens volem centrar en la cultura japonesa, altres en el tema d’esports, altres en esdeveniments importants segons la data,...

A l’acabar la classe, ens hem fet una fotografia perquè veieu els que formem aquesta nova optativa. Esperem que us agradin les nostres notícies!

                                                                                                                        El nou equip de redacció.

Una història trista (o esperançadora, depèn dels ulls de qui la miri) ens conta la nostra companya...

 La nena del gronxador

Conta la llegenda, que en una casa aïllada de la civilització, en unes muntanyes, no se

sap on, hi vivia una família. Una família molt alegre i humil; eren pare, mare i filla, de 7 anys.

Una tarda freda i amb núvols que tapaven el sol, amb vent que movia les fulles dels arbres i els animals s'amagaven, la mare estava preparant el dinar, el pare encara estava treballant, i la petitona jugant a la seva habitació.

Encara no se sap per què, uns lladres van decidir assaltar aquella caseta. Amb la mare en la cuina, van trencar la porta d’un sol cop, cridant l’atenció de la nena. Els dos lladres van inhabilitar a la mare i la nena jeia en un racó mirant tot el que passava. Li van sortir llàgrimes que descendien per la seva galta; la mare, amb un petit murmuri, li va dir “corre”. La petita, sense pensar-ho, va córrer, però plorant. Ja no podia més, i en el jardí on estava el gronxador, va decidir gronxar-se, plorant, gairebé sense alè.

Al final del bosc va veure una llum, i la nena, amb un somriure a la cara, va deixar de gronxar-se. Abans que arribés un dels lladres per matar-la, la nena va desaparèixer.

Quan el pare va arribar a casa, va trobar a la seva dona morta dessagnada a la cuina, i amb llàgrimes als ulls se'n va anar corrent a buscar a la seva filla, però no la va trobar; l’home, plorant, va arribar al gronxador, on va trobar escrit, en aquella vella fusta, el següent: “Pare, t’estimo molt. No pateixis, ara estic en un lloc millor”.

 

Jhuliana Rojas, 3r B 

GRÀCIES

Durant tot el temps que hem estat en aquesta optativa, taller de revista, tot l’equip hem treballat el millor que hem pogut amb diferents treballs que ens han plantejat fer. Hem treballat tots units i esperem que el pròxim grup que treballi en aquesta optativa ho faci el millor possible.

Gràcies.

P.D.: I la professora també està molt contenta. Gràcies a vosaltres.

L'equip de redacció

LES 10 PEL·LÍCULES MÉS TAQUILLERES AL 2016

• Warcraft: El origen: El regne d'Azeroth està a punt d'entrar en guerra per enfrontar-se a uns terribles invasors: orcs guerrers que han deixat el seu món per invadir-ne un altre. En obrir-se un portal que connecta tots dos móns, un exèrcit s'enfronta a la destrucció, i l'altre a l'extinció. Dos herois, un a cada banda, estan a punt de tenir un enfrontament que canviarà la vida de la seva família i el seu poble.

• Kung fu panda 3: Po es retroba amb Li. El seu pare biològic es va perdre fa molt de temps i reapareix per sorpresa. Pare i fill es reuneixen per viatjar a un paradís de pandes secret. Allà, Po coneix a nous amics animals, com Mei Mei, una óssa molt bonica.

• X-Men: Apocalipsi: Apocalipsi era el mutant més poderós, i un ser immortal. Va estar milers d’anys dormit, i va despertar en un món que no li agradava gens, per això va recultar al Magneto i al seu equip per acabar amb la humanitat i crear un nou món. Mentre succeeix això, Mistica i el Professor X intenten detenir-ho.

• Buscando a Dory: A Dory, una peix blava, li arriben records de la seva infantesa. Durant un somni, recorda detalls de la vida amb la seva família, i Nemo l’escolta dir: "La joia de Morro Bay". A partir d'aquí decideix buscar a la seva família. Però Dory té molt poca memòria i això li complica les coses.

• Mei ren yu: Xuan ha començat un projecte, que posa en perill de mort a totes les sirenes de la regió asiàtica. Shan, una de les sirenes, es dirigeix cap a la zona afectada per intentar aturar el projecte de Xuan. Tots dos s’enamoren, cosa que fa que Xuan intenti per tots els mitjans que l’obra es cancel·li dient que el projecte no està complet. Shan i les seves altres companyes són caçades per una organització, de manera que Xuan també intenta recuperar a Shan.

• Deadpool: Després d’allistar-se en l'exèrcit, Wade Wilson comença a realitzar treballs de mercenari, i acabarà sent agent de les Forces Especials. En la seva vida civil es dedica a ser un assassí, ajudant a gent que no pot defensar-se per si sola. La seva vida transcorre de forma normal, amb la seva nòvia Vanessa, fins que arriba la terrible notícia que està greument malalt.

• Batman vs Superman. El amanecer de la justicia: Per a l'influent Bruce Wayne, Superman és un perill per a la societat; però el govern no pot fer res respecte al seu poder. Per això, davant la por de les accions que pugui dur a terme un superheroi amb uns poders increïbles, decideix posar-se la màscara i la capa per posar a ratlla el superheroi de Metròpolis.

• El libro de la selva: Mowli és abandonat a la selva, i una família de llops el cria. Entre ells està la seva protectora mare, la lloba Raksha, i Akela. Gràcies a ells, Mowgli tira endavant fins a ser capaç d’enfrontar-se per si mateix als perills de la selva.

• Zootrópolis: Aquesta pel·lícula va sobre la vida de la petita conill Judy Hopps, que volia ser una policia -totalment estrany perquè tots el conills hi eren grangers, de manera que seria la primera conill policia. La petita conill va veure que ser una conill policia no hi era gens fàcil, i en el cos de policia la infravaloren. Però es va trobar una guineu, de la qual ningú es fiava perquè era un lladre i al final va resultar que era bona persona.

• Cazafantasmas: A Erin Gilbert (una professora d'universitat) la hi van expulsar perquè van trobar que va fer un llibre sobre vides ectoplasmàtiques (o metafísiques: existència de fantasmes, esperits i altres éssers), que en la seva joventut va ser una petita broma. Aquell llibre el va publicar una examiga d’Erin, que es deia Abby Yates. Erin va anar per dir-li que no volia publicar el llibre, però es va adonar que Abby seguia amb el tema dels fantasmes. Abby tenia una companya, Jilian, que era experta en caçar fantasmes i van crear un equip Antifantasmes. L’última integrant de l’equip va ser Patty Tolan, a qui van trobar al metro. Llavors totes juntes van a la caça dels fantasmes que va soltar Rowan North.    

Cristian Antequera, Laura Martín i Manu Marty

      Visita d’Arturo Padilla de Juan, per Laura Angulo i Pol Canet

Divendres passat va venir a visitar-nos al nostre institut l’escriptor Arturo Padilla de Juan. A la seva visita ens va parlar de molts temes interessants i sobretot vam parlar del seu llibre, el qual havíem llegit anteriorment: Ombres a la foscor. Sobre el llibre ens va explicar algunes curiositats i ens va poder respondre a alguns dubtes sobre aquest. A més, ens motivava a seguir els nostres somnis.

Arturo Padilla ens va explicar com va interessar-se sobre l’art de l’escriptura i algunes anècdotes de la seva vida relacionades amb el llibre.

Després de presentar-se, va explicar un fet molt emotiu: tractava d’un concurs literari que rep el nom de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, que consistia a presentar un petit llibre. Qui guanyés el concurs rebria 3.000 euros i la satisfacció de conèixer en persona al Fabra. Arturo, interessat al saber el premi, hi va participar, esperant, esperant i esperant…

…

Fins que un dia, mentre Arturo estava a la seva habitació, va escoltar una trucada, però li feia pal contestar. Un segon després va entrar la seva mare dient que era per a ell. En aquell moment Arturo no s’esperava que qui havia trucat era ni més mi menys que Sierra i Fabra, dient que havia guanyat el concurs. En aquell precís moment es va produir un enrenou a l'habitació, la mare cridant de felicitat i la germana saltant. 

A l’altre costat del telèfon Sierra i Fabra va anunciar que estava emocionat, per ser qui havia provocat tota aquella alegria en la seva família. 

 

La visita va ser emotiva, amena i ens va servir per conèixer millor aquest món immens i gran dipòsit de la imaginació humana que suposa la literatura. Perquè com a Ombres a la foscor, la ficció moltes vegades neix de la mateixa experiència humana. Qui sap, si l’Arturo ha inspirat als nostres companys alumnes a narrar les seves pròpies inquietuds o vivències del dia a dia? Qui sap si darrere d’una experiència anecdòtica hi ha una història que ens convidi a imaginar i a gaudir-ne a nosaltres, els lectors?

Hi ha diferència de gènere a l’esport?

Fa poc la nostra professora d’Educació Física, Alícia, va plantejar a uns alumnes una pregunta molt interessant i complicada. Hi ha diferència de gènere a l’esport?

Els alumnes es van quedar sense paraules, i jo també, per això des d’aquest article volem saber l’opinió d’alguns alumnes i dels professors.

 

Alícia, per la seva part, ens va donar la seva opinió de tot el que ha vist com a professora. Ens va dir que l’instint primitiu de l’home sol ser més agressiu i més competitiu. En canvi, el de les noies sol ser més passiu. Ens va posar un clar exemple amb el joc clàssic de matar. Fent aquest exercici ens vam adonar que els nois eren molt més agressius intentant matar a tothom. També anaven sense compte als balons dividits, podent-se fer malbé; mentre que la majoria de les noies intentaven passar desapercebudes. Podem trobar-hi alguna excepció, ja que un grup de noies sí que participaven molt en el joc.

També ens va dir que en la part col·lectiva les noies eren més manyoses, ja que eren capaces de treballar molt bé col·lectivament. En canvi, als nois els costava més entendre’s entre ells i cadascun anava pel seu costat al principi.

Per últim, Alícia va parlar sobre el món de l’esport professional. Ella creu que la dona cada vegada té més protagonisme que abans, però tot i així l’home té més expectació en aquest món.

Després de saber l’opinió de la professora d’Educació Física, vaig voler saber l’opinió dels alumnes. El nostre primer entrevistat va ser l’alumne de tercer Cristian.

Hi ha diferència de gènere a l’esport?

No. Diferència no hi ha, però tant nois com noies poden preferir una cosa o l’altra. Això de les diferències pot venir que antigament hi havia més masclisme, i les noies no podien jugar als esports. Però ara que estem al segle XXI, penso que no hi ha diferència de gènere.

I l’actitud?

Jo penso que en general els nois són mes agressius, però sempre hi ha excepcions.

Després d’entrevistar a Cristian, li tocava el torn a Manu.

Hi ha diferència de gènere a l’esport?

No. No hi ha diferència perquè actualment hi ha molta mena d’esports que tenen els dos gèneres, com futbol, basquetbol, handbol… Això de les diferències poden ser degudes a les preferències de la gent, a qui agrada més veure als homes que a les dones. Penso que la dona queda en un segon pla.

I en l’actitud?

No és la mateixa. Ens trobem que els homes són més agressius. Les dones nno s'ho prenen tan seriosament, però després hi ha les típiques dones que arrasen amb tot el que pillen i altres nois que no són tan bruts.

Ara tenia curiositat sobre l’opinió de les noies, així que vaig entrevistar-ne a una de molt amable, Andrea Hermosilla.

Hi ha diferència de gènere a l’esport?

Sí. Als esports femenins els mitjans de comunicació mai els donen importància; mai donen notícies ni informació. No els donen subvencions, només es centren en els nois i en el futbol masculí, perquè en el femení, no.

I en l’actitud?
No té res a veure. És un estereotip imposat per la societat: com que els nois han de ser sempre “els millors”. Les noies se suposa que hem de ser més sensibles, però no té res a veure, perquè cada persona és com és.

Després de fer les entrevistes ens vam adonar de la diversitat d’opinions dels alumnes: i curiosament els nois deien que no hi havia diferència mentre que les noies sí que deien que hi havia diferència. I tu què creus, hi ha diferència?

Felipe Díaz