La nena del gronxador
Conta la llegenda, que en una casa aïllada de la civilització, en unes muntanyes, no se
sap on, hi vivia una família. Una família molt alegre i humil; eren pare, mare i filla, de 7 anys.
Una tarda freda i amb núvols que tapaven el sol, amb vent que movia les fulles dels arbres i els animals s'amagaven, la mare estava preparant el dinar, el pare encara estava treballant, i la petitona jugant a la seva habitació.
Encara no se sap per què, uns lladres van decidir assaltar aquella caseta. Amb la mare en la cuina, van trencar la porta d’un sol cop, cridant l’atenció de la nena. Els dos lladres van inhabilitar a la mare i la nena jeia en un racó mirant tot el que passava. Li van sortir llàgrimes que descendien per la seva galta; la mare, amb un petit murmuri, li va dir “corre”. La petita, sense pensar-ho, va córrer, però plorant. Ja no podia més, i en el jardí on estava el gronxador, va decidir gronxar-se, plorant, gairebé sense alè.
Al final del bosc va veure una llum, i la nena, amb un somriure a la cara, va deixar de gronxar-se. Abans que arribés un dels lladres per matar-la, la nena va desaparèixer.
Quan el pare va arribar a casa, va trobar a la seva dona morta dessagnada a la cuina, i amb llàgrimes als ulls se'n va anar corrent a buscar a la seva filla, però no la va trobar; l’home, plorant, va arribar al gronxador, on va trobar escrit, en aquella vella fusta, el següent: “Pare, t’estimo molt. No pateixis, ara estic en un lloc millor”.
Jhuliana Rojas, 3r B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada