divendres, 16 de desembre de 2016

ARRIBA EL NADAL!!

papa noel to molon.gifAvui som aquí per explicar una història de Nadal. Aquesta història té com a protagonista el nostre estimat Pare Noel. Disfruteu-la.

Hi havia una vegada, un senyor a qui tothom amonenava Pare Noel. El seu nom real era Nicólas de Bari. Aquesta és la seva història.

Quan ell era petit, estava sempre molt trist perquè al Nadal mai rebia regals. Un dia, quan tenia 15 anys, anava passejant pel bosc i va veure un llum vermell a la llunyania, molt estrany. Amb una mica de por es va apropar i va veure un ren amb el seu nas de llum vermell. Es van fer amics, i ell va decidir anomenar-lo Rodolf.

Vint anys després, ja era conegut per tot el món com a Pare Noel. El seu treball consistia a repartir regals a tots els nens del món, el 24 de desembre de cada any. Aquest treball estava incentivat pel que ell va passar de petit, perquè no volia que cap nen del món fos trist, com ell ho va ser de petit.

Molts anys després…

Un dia estava a la seva oficina -com cada any per aquelles dates, però aquest any estava més irritat de l’habitual, ja que no tenia tots els elfs necessaris per fer tots els regals a temps.
Ja era molt molt vell i estava fart que cada any hi hagués més problemes a l’hora de fer i repartir els regals, ja que també Rodolf i els altres rens estaven molt vells i volaven molt lents.

Pare Noel va dimitir del seu treball i va parlar amb la seva esposa Mare Noel. Els dos junts van decidir donar-li aquest treball al seu fill: Fill Noel. No volien que els nens no tinguessin regals, encara que Pare Noel ja no pogués treballar. 

Però el seu fill, que era un passota i un maleducat, no volia treballar, perquè deia que si ell ja tenia regals, no feia falta que la resta de nens també en tinguessin. Però el Pare Noel el va obligar. Llavors es va vestir amb el vestit del seu pare (que li quedava una mica gran), es va pujar al trineu -que el conduïen uns altres rens més joves, entre ells la filla de Rodolf: Rodolfa, i se’n va anar a repartir els regals.

Com que no tenia molt d’interès en aquesta feina, els va llençar sense cap cura i al dia següent, quan els nens els van obrir, molts estaven trencats. Al sentir-los plorar, es va conscienciar de la importància del Nadal i de la seva feina.

FI   

Andrea Hermosilla i Emma Carmona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada