"Es fan classes de dilluns a dissabte" (a Italia)

Aixó és una entrevista feta a dues noies i a un noi de batxillerat sobre l'Erasmus+ Let's the

Science. :v

Per què heu anat a Itàlia?

Salma: Hem anat a Itàlia perquè aquest era l’últim viatge d’aquest Erasmus i d’aquesta mobilitat.

Llavors, hauríem d’haver anat a Turquia però com que era una miqueta perillós es va canviar la

mobilitat i vam anar a Itàlia.

Hi ha alguna mobilitat més en aquest projecte o ja no?

Núria: Vam fer una l’any passat que vam anar a la República Txeca però ja s’ha acabat.

Com ha anat el projecte Erasmus? Quina valoració en feu?

Albert: Jo crec que ens ha sortit bastant bé, sobretot el grup de la nostra escola en comparació

amb els dels altres països. Vam fer una bona presentació.

Salma: És una experiència molt bonica, que recomanem a totes les persones

que vulguin fer l’Erasmus, i s’aprenen moltes coses.

Núria: Hem conegut bastant gent, encara que ens va costar comunicar-nos prou

amb els altres alumnes ja que eren una mica vergonyosos i nosaltres érem molt

oberts però ho vam passar molt bé. Va ser una experiència inoblidable.

Què heu fet a Itàlia?

Salma: Vam fer diferents excursions, vam veure diferents museus, menjàvem

tots junts, anàvem a tots els instituts diferents, viatjàvem a altres pobles o

ciutats que estaven a prop.

Albert: A banda d’això, també vam fer una presentació un dia que és el que

vam preparar ja aquí abans d’anar sobre un tema de ciència. Hi havia molts

grups i cada un de nosaltres pertanyíem a un grup amb gent d’altres països.

Salma: Els grups eren mixtos.

Com era l’institut d’allà?

Núria: Allà l’institut era més o menys com els de aquí. La gent era molt

amable, ens van acollir d’una forma molt amable, eren molt simpàtics

amb nosaltres i els alumnes també. Pel que fa als estudis, tenien més

hores de pràctiques que de teoria.

Salma: Feien moltes pràctiques i el seu institut era com… nosaltres

només estudiem o fem molt poques pràctiques i en canvi allà era

quasi tot pràctiques; practicaven, per exemple, la moda i feien teixits.

Ens van explicar que van guanyar un premi de robots perquè feien

ells els robots i…

Els programaven també ells?

Salma: Sí, els programaven també.

Sabeu l’horari escolar d’allà?

Núria: Sí, es fan les classes de dilluns a dissabte

Albert: I les hores, el mateix que nosaltres, només que els dissabtes

també hi van.

Núria: Fins les 12:30 h., els dissabtes.

Albert: I és més pràctic que aquí

Salma: Els dissabtes només feien pràctiques no feien classes

teòriques.

Núria: O gimnàstica o…

Marta Vellisca: També sabeu que és una escola tècnica (semblant al

cicles formatius d’aquí), per això era més pràctic.

A quina part d’Itàlia heu anat?

Tots: Florència, la Toscana.

Quant temps heu estat?

Albert: Hem estat una setmana, de dilluns a dissabte. Vam arribar el

dilluns a la nit i desprès també ens en vam anar el dissabte per la nit.

On us heu allotjat?

Albert: Una residència que hi havia, on ens estàvem amb tots els

dels altres països.

Era un bon lloc?

Tots: Sí

Què heu menjat?

Núria: Molta pizza

Salma: Si anàvem a Florència, doncs escolliem un restaurant o quan

no teníem molt de temps agafàvem un trosset de pizza en algun lloc i

el menjàvem pel camí, o, per exemple, el primer dia que vam estar

allí vam anar al macdonalds, hi vam comprar menjar i vam sopar al tren.

Que, hi ha moltes zones on venen pizza?

Tots: Sí

Núria: A quasi tots els llocs.

Estava bo el menjar?

Salma: Sí

Albert: Majoritàriament sí

Heu estat còmodes allà?

Tots: Sí

Els llits bé?

Salma: Sí

Núria: La residència estava molt bé

El coixí era...?

Núria: Molt còmode, sí

Salma: Va passar un anècdota que us podem explicar i és que un noi anava

amb claus i es va deixar les claus dins de la habitació i vam pensar tots en

dormir tots junts en una habitació, però al final vam aconseguir una altra

clau.

Heu fet amics italians?

Salma: Sí

Núria: Italians, Turcs…

Salma: Ara en agost o a final de juny…

Núria: Vam fer una amiga que es deia Yursla

Salma: Eren dues. Són Italianes, són de l’Erasmus però no eren de la

mobilitat d’aquest any, eren de la mobilitat de la República Txeca de l’any passat

Fet per Erick Lobo i Iván Sánchez

6 de juny: Erasmus Day al Marina

Per tal de donar a conèixer els projectes, els nostres estudiants dels diferents Erasmus+, professors i membres de l’equip de direcció s’han involucrat en l’organització del nostre “Erasmus day” que serà el dia 6 de juny de 2018. Al llarg d’aquesta jornada, s’ensenyà als habitants de la Llagosta com s’ha estat treballant, el resultat dels dos projectes que estan a punt d’acabar, a més de les accions implementades en Erasmus + project GoFor durant el seu primer any. Pares, estudiants, famílies, professors i autoritats seguiran un itinerari on els nostres estudiants de Erasmus explicaran amb els companys de altres països com permanents “Erasmus corner”, on ells poden fer-se una foto de record de l’esdeveniment.

Segons les nostres fonts d'informació de l'institut:

Aquest dia consistirà a donar a conèixer el que és el projecte d'Erasmus. El que hem fet, com ens ho hem passat i donar informació. El que realitzarà al dia d'Erasmus Day serà fer Skypes amb professors dels països que participen en els projectes, explicar el viatge, ensenyar vídeos i un Kahoot per veure si s'ha entès el concepte del projecte, a més es farà un sorteig (tasses, samarretes, etc.) Es faran diferents activitats de manera que l'explicació sigui amena.

Us convidem a gaudir de l'Erasmus Day!!

Karina Aronescu i Alba García

David Ruiz:"Prefereixo el pa amb tomàquet"

-QUANTS ANYS PORTES TREBALLANT EN AQUEST CENTRE?

Aquest és el tercer curs

-SI TINGUESSIS L’OPORTUNITAT DE TREBALLAR EN UN CENTRE MÉS A PROP DE

CASA, ACCEPTARIES? Si, però tampoc acceptaria a cegues perquè m’interessaria una mica abans saber

com és el centre. Perquè jo tinc una experiència de treballar a vora de casa però el que passa

és que és una mala experiència i de vegades jo el que prioritzo és per sobre de tot és treballar

amb gent amb qui t’entenguis i t’hi relacionis bé perquè he tingut l’experiència de treballar a prop de casa

i no sentir-me a gust treballant. Per tant a vegades la distància afecta menys.

-QUIN ÉS EL MÈTODE D’ENSENYAMENT QUE MÉS T’AGRADA I FUNCIONA A LA VEGADA?

Doncs per mi bàsicament faig servir dues estratègies:una que és poder aplicar mètodes així d’aprenentatges però que siguin jocs, funcionen bastant i m’agraden. I d’altre manera dons de tant en quant fer un projecte i si pot ser però de vegades és difícil, però també crec que és una bona manera que els alumnes aprenguin una mica a ser més autònoms(...)

-ELS PROFESSORS HAN D’AGUANTAR UN SAC PLE D’ESTRÈS, COM FAS PER DESCARREGAR

AQUESTA FATIGA? Jo sóc d’una manera que suposo que és de caràcter diferent. Hi ha gent que és carrega

per com porta la seva classe fa que s’estressi  i potser no és el meu cas. Potser el meu és minimitzar molt

les coses i suposo que d’aquesta manera no fa falta que arribi a casa a descarregar la meva ira amb un sac

de boxa.

-CREUS QUE LA TECNOLOGIA D’AVUI DIA ÉS UN BON MÈTODE D’ENSENYAMENT O PREFEREIXES

APLICAR ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE MÉS TRADICIONALS? Jo crec que la tecnologia es  molt

útil a l’aula. Perquè sempre estic connectat a les coses per poder aplicar i crec que és més atractiu per

l’alumnat treballar connectat que pas no utilitzar les tecnologies. Mètodes de correcció més ràpids. Tot

i que pot haver-hi inconvenients, com per exemple que no tothom no té mòbil, o no tots els centres disposen

dels avantatges tecnològics.

-QUINA VA SER LA RAÓ PER DEDICAR-TE A SER PROFESSOR? Doncs mira suposo

que va arribar un punt on treballava en un lloc on tenia la feina assegurada, però no em feia feliç

i em vaig plantejar una mica la vida i vaig rependre els estudis. Vaig fer el curs per poder fer ensenyament i

ara realment faig el que m’agrada. Cosa que sempre en la vida has de fer.

-CREUS QUE EL CENTRE NECESSITA REFORMES? Sí, jo crec que sí. En diversos aspectes, com per

exemple les escales, perquè ara mateix tinc un alumne que va amb crosses i no pot venir a l’institut perquè

no pot pujar ni una escala i això representa que hi ha una sèrie de canvis importants que s’han de fer

per coses així de simples. D’altres coses, l’ensenyament s’hauria de renovar-se també a fons.

-EL TREBALL D’UN PROFESSOR NO ACABA A LES 14.30 , LLAVORS QUE FAS EN ARRIBAR A

CASA? FAS PLANIFICACIÓ ? No,intento planificar moltes coses i no totes acaben sortint bé, és clar que de

vegades la meva manera de ser és buscar coses noves de fer a l’aula, innovar i tot això et fa gastar una

mica de temps i d’energia: Aquesta planificació evidentment hi ha temps de fer-la al centre amb unes hores

que tens lliures, però és clar com correcció dels exàmens, redaccions com planificar-lo que faràs i tot això

ho has de fer a casa i la veritat que és una cosa que intento tenir planificada, com per exemple si vull

realitzar un projecte o un mètode nou de fer a classe. No hi ha sempre temps de realitzar-les.

-QUÈ FAS PER AFRONTAR EL FINAL DEL CURS?

Doncs bé, amb la il·lusió que el temps passa ràpid i cada dia fer-ho el millor possible i, res,

que queda l’empenta final i després venen les vacances. Al final no ho ens agafem diferent de vosaltres els

alumnes.És el fet que ho intentes fer bé però també intentes tenir l’horitzó posat en el 30 de juny. Ja que vosaltres acabeu el 20 de juny i nosaltres hem de quedar-nos una mica més per tancar el curs adequadament i valorem com ha anat tot el curs.

-QUÈ PREFEREIXES PA AMB TOMÀQUET O TOMÀQUET AMB PA?

Jo, el pa amb tomàquet.

Alba García i Karina Aronescu

Sant Jordi 18: diada cultural i cooperativa

Sant Jordi 18: diada cultural i cooperativa

Com cada any l'Institut Marina ha celebrat Sant Jordi per la porta gran, realitzant tot

tipus d'activitats i tallers creats  pels alumnes dels cursos de la institució per oferir un

temps divertit entre els alumnes i els professors, a més d'un concurs literari premiat

amb una recompensa magnífica d'un val per comprar a l'Abacus. I gràcies a l'esforç

realitzat pels alumnes de 4t vam poder veure un musical molt entretingut.

L’ombra de l’ésser  creat pel Dr. Víctor Frankenstein segueix projectant-se amb força sobre una societat incapaç d’assumir la diferència i un món que viu lligat als avenços científics i tecnològics.   

Per recordar aquest gran monstre i també per reivindicar el paper de grans dones com

Mary Shelley en la literatura universal, es va proposar que els temes del

Concurs Literari

fossin el terror, el misteri i la ciència-ficció.

A més també es va fer un concurs d’instagram sobre el mateix tema.

Al final del dia, es va procedir al lliurament de premis dels diferents

concursos, amb la presencia

de l’alcalde de la Llagosta i del regidor de cultura.

Durant la cerimonia del lliurament hi va haver les actuacions musicals de

Silvia Sánchez, Anna Martínez i Sara Varón amb altres participants del musical.

 

                                        

Més fotografies
https://drive.google.com/open?id=1MePi3JSwTlBgzYAyP396i2TpX9NMISo1

https://drive.google.com/open?id=1ajK5ZdDZg9mdS2bB47l5gZ8sYfrrAdha

https://drive.google.com/open?id=1BmjatH

https://drive.google.com/open?id=1pvii_3wmWyFdWGDfbZ5X9puMybrHXKEF

Lolita Bosch: "hi ha una cosa que es trenca si et humilien tant quan sobres"

L'escriptora i periodista Lolita Bosch presenta La ràbia. La novel·la,

guanyadora del premi Roc Boronat, enfoca des de diferents angles un tema complex i de vegades

silenciat: l'assetjament escolar.

T'ajuda aquest llibre a superar la ràbia?

Novel·lar sempre ajuda. És agafar el temps i fer-lo passar d'una manera, és lenta i comprensible. I amb el

temps, les coses s'ordenen. Encara així, el dolor està curat des de fa anys. Si no, no podria escriure

aquest llibre. De tota manera, vull aclarir que hi ha una escriptora novel·lada al darrera.

Quina és la part real de la teva història?

Tots els episodis que tenen a veure amb l'assetjament. La història de la meva família i alguns episodis són

novel·lats, però tot el que té a veure amb el passat dins l'escola és cert, encara que el context s’hagi canviat

en alguna ocasió.

L'assetjament ha existit sempre o és fruit d'aquesta època?

Sempre. Per sort, ara ens sembla un dret per als menors i per als adolescents que no passi. Però encara

no hem inventat els recursos per aturar-lo. De fet, augmenta any rere any.

I les seqüeles, poden reparar-se?

Moltes sí, com tot a la vida. Jo sóc una víctima afortunada de l'assetjament escolar perquè, malgrat que el

cas va ser sever, no he conviscut mai més amb ningú vinculat a la meva etapa escolar. Però hi ha una cosa

que es trenca si t’humilien tant quan et fas gran. O alguna cosa que arrela de forma equivocada.

Què li diries als assetjadors? I als qui en sofreixen?

Uf, què no els diria! Buscaria la manera que les escoles i les famílies fessin entendre les brutals

conseqüències  dels seus actes. No crec que siguin conscients. Als que el pateixen, malauradament, no

se'ls pot dir gaire. Dir-los que aguantin és insultant. I la veritat és que poques escoles posen remei o estableixen protocols per a evitar-lo. No crec que la societat sigui conscient fins a quin punt mirem cap a un altre lloc quan algú pateix i practica la violència. Sobretot, en el cas d’un adolescent que encara no té plens drets com ciutadà, no vota i, per tant, sembla que tingui menys a dir.

Com han d’afrontar aquest problema els pares i els mestres?

Assumint que la labor de sensibilització, desgraciadament, s’està fent malament. Que abans d’instaurar un

protocol escolar de la Generalitat, per exemple, cal buscar recursos i maneres d’entendre exactament què

significa el fet de patir bullying.

Hi ha diferencies entre el bullying de nens i de nenes?

Sí, en general els nens es peguen més entre ells i les nenes apliquen molt més la <<llei del silenci>>.

Creus que l’aparició cada vegada més freqüent a les notícies de els casos de bullying pot

conscienciar les administracions públiques?

Crec que l’aparició tal i com s’està fent no funciona. Alerta a les administracions, però  no mostra el bullying

tal i com és en realitat. Els grans mitjans els estan dient als adolescents que són covards si no intervenen,

dèbils si en pateixen, dolents si en fan o herois si protegeixen a algú. Cap d’aquestes quatre coses és veritat.