UNA LECTURA: PLUJA ALS LLAVIS

LA PLUJA ALS LLAVIS:

Fa un temps a l’escola vaig llegir un llibre que es deia ‘La pluja als llavis’. L’altre dia, ordenant la meva prestatgeria el vaig veure i em va entrar molta curiositat de tornar-lo a llegir.

En dues nits el llibre ja me l’havia acabat. No té moltes pàgines però em va semblar un dels millors llibres que he llegit, no per com estava escrit, sinó pell que volia transmetre..

A l’arribar a classe de matèria optativa, li vaig explicar a en Gerard Castillo el llibre que m’havia llegit i ell em va dir que també se l’havia llegit fa poc perquè el va veure a la biblioteca municipal i com que li havien parlat bé d’aquest llibre, el va agafar.

Per tant, vam decidir fer-ne un resum i una valoració junts.

No coneixíem a aquesta escriptora i com que jo havia llegit ja uns quants llibres, al tornar a trobar-me’n amb un altre, vaig decidir saber una mica més sobre ella.

El seu nom és Eulàlia Canal. Va nèixer a Granollers el 6 de març de 1963. És autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp de la música i el teatre, i escrivint lletres per cançons infantils. Amb l’ajut dels seus llibres ha guanyat diversos premis de literatura infantil, i han estat traduïts a l'espanyol.

Alguns dels seus llibres:

• (2016) En Roc i l´escala de les portes secretes
• (2016) No surtis de nit…, amb Glòria Marín
• (2016) Els fantasmes no truquen a la porta
• (2015) La Gina dins del mirall
• (2014) La nena que només es va poder endur una cosa
• (2013) La Tocanassos
• (2012) Cargol, i que faràs dins un iglú?
• (2011) Un poema a la panxa
• (2010) La pluja als llavis
• (2010) El fantasma de casa els avis
• (2010) La Palangana i el cas de l'àvia Hortènsia
• (2010) El viatge terrífic del Patufet
• (2009) L'arbre de les històries
• (2009) Un Cargol fabufantàstic
• (2008) Un somni dins el mitjó
• (2006) Un Petó de mandarina
• (2005) Les Set dents de la Palangana
• (2003) Emocions i sentiments
• (2005) Qui enviava petons a l'Estrella?
• (1999) Andana blanca

*Els llibres marcats amb negreta han sigut llegits per nosaltres.

BREU RESUM:

El llibre tracta sobre la Jana, una adolescent òrfena de pare des de feia uns nou mesos. La seva mare no estava molt bé des de que el seu pare els va deixar.

El dia de halloween, el grup d’amics de la Jana va voler anar al cementiri, ja que era la nit que suposadament els esperits sortien.

A l’arribar, va començar a ploure i els nens van decidir donar la volta. La Jana va veure alguna cosa darrere de l’arbre, com una persona i aquella persona li semblava familiar. De sobte, allò va desaparèixer.

Van anar a un bar on el cambrer era el seu veí, l’Alexis. Ella no havia parlat mai amb ell però li agradava molt com vestia i la seva forma de ser.

Al dia següent, la Jana va decidir unir-se a una pàgina de buscar parella per a la seva mare, encara que la mare no ho sabia. Tot just quan es va registrar, van trucar a la porta, era la Nicole, venia a estudiar uns quants mesos a Espanya. Era la filla d’una amiga de la mare. El seu origen era francès, de mare espanyola.

A la tarde, va decidir anar al cementiri a veure si veia aquell home. Un cop allà va anar a la tomba on es trobava el seu pare i aquell home va tornar-hi. La Jana li va explicar tots els seus problemes i preocupacions. De sobte va començar a ploure i l’home se’n va anar.

Va tornar al bar on treballava el seu veí i ell li va dir que tornarien junts a casa, que no volia que tornés sola. Ells dos, amb el temps, es van fer molt amics, tant, que van començar a sortir.

Per altra banda, van quedar amb l’Enric, el pretendent de la seva mare. A la cita els hi va fer un truc de màgia. A la mare li va agradar bastant, així que li va demanar el seu g-mail i van anar parlant. La seva mare es sentia molt a gust amb ell, i va voler seguir parlant amb ell i conèixer-se.

La Nicole, als tres mesos, se’n va anar a Nova York a veure a la seva nòvia.

La Jana no va tornar a anar al cementiri, ja que havia trobat a l’Alexis, un nen que li ajudava en tot.

Al final del llibre, ens explica que aquell noi que la Jana veia al cementiri era el seu pare de jove. Ho va saber perquè va trobar una foto dels seus pares junts.

CONCLUSIÓ:

Aquest llibre, et demostra que per molt que perdis a una persona essencial per a tu, has de seguir endavant, ja que has de viure la teva vida disfrutant el màxim possible i envoltat de les persones amb qui estiguis més còmode i feliç, perquè la vida són dos dies.

YAIZA RUBIO I GERARD CASTILLO, 3rB.

ELS PROFESSORS, per Mireia Pubill

Durant les primeres setmanes de Matèria Optativa vaig estar interessada en la vida del professor; vaig voler saber una mica més enllà de com es senten els professors al fer el que fan, per què ho fan i les seves inspiracions. Ho he fet a través d’un qüestionari, amb preguntes  al voltant de com són les seves vides. M’ha agradat bastant l’experiència. Aquí us deixo el meu treball acompanyat de part del buidatge del qüestionari.

Què et va inspirar a ser professor/a? Alguns professors que van tenir, a alguns altres els agradava ensenyar, hi ha altres van decidir el seu futur a la recta final de la seva formació.

T'agrada fer el teu treball? A tots els hi agrada.

Com et sents fent de professor?  Tot i que de vegades hi ha moments difícils es senten bé amb el seu treball.

És complicada la vida d'un professor? En general transmeten que no ho és, però alguns matisen que depèn del dia.

Quants anys portes exercint? Hi ha qui porta 1 any i hi ha qui en porta fins 30.

Quina sensació vas tenir la primera vegada que et vas posar davant d'un aula amb persones? És una barreja de estats, alguns tenien nervis i d’altres s’ho van prendre amb tranquil·litat.

Va ser difícil estudiar la teva carrera? Per què? La majoria diu que no perquè els agradava el que estudiaven i la gran minoria va dir que algunes coses els costaven més que unes altres.

Sents satisfacció quan saps que els teus alumnes aprenen coses noves? Tots diuen que sí, que els omple de satisfacció veure com aprenem.

Com a professor/a, et definiries… Alguns es defineixen com a treballadors, i d’altres una barreja entre estrictes, treballadors, simpàtics o normals.

Ets la mateixa persona dins que fora de classe? Alguns professors sí i d’altres no perquè fora de classe no han de fer callar als alumnes.

Aprens coses dels teus alumnes? Tots aprenen coses dels seus alumnes i diuen que mai deixaran de fer-ho.

Remuntada històrica al Camp Nou

Tot va començar el dia 8 de març a París. El Barcelona va caure derrotat per un resultat de 4-0. El 14 de març el Barcelona hauria de fer la major remuntada en el seu estadi, el Camp Nou.

L’equip blaugrana va sortir a l’atac amb una formació de 3-4-3. Tota l’afició va estar animant cada segon del partit. Luis Suárez va començar marcant en el minut 2. En aquell moment la gent estava molt confiada. El segon gol va venir d’una gran jugada d’Iniesta, en la qual Kurzawa va fer-se gol en pròpia porteria. La part va acabar i ja quedaven menys gols per aconseguir la remuntada.

A la segona part, després de passar uns minuts,el Barça va començar a jugar la pilota; se la van llençar llarga a Neymar a qui van fer un penal, la qual cosa va fer que Messi pugès el marcador. Tot el camp estava eufòric fins que Cavani, el jugador del Paris Saint Germain, va marcar. Això va fer que els culés es desanimessin: però els jugadors van seguir donant-ho tot.

Uns minuts després, el PSG va fer una falta a la frontal de l’àrea on Neymar la va col·locar per l’escaire. Molts dels aficionats ja havien marxat després del gol de Cavani; pensaven que ja no es podria fer res…

Dos minuts després de la falta a Neymar, Luis Suárez va provocar un altre penalt, el qual va llençar Neymar: no els hi valia aquest resultat.

Ja era el minut 90. L’àrbitre va afegir-hi 5 minuts en els quals Neymar va ficar una pilota a l’àrea petita i Sergi Roberto es va llençar per tocar la pilota i fer-la entrar. Tot el camp va començar a cridar, ningú ho podia creure. Era la major remuntada feta en la Copa de Campions.

Èric Roquet

Un clar exemple de superació: Carolina Marín

CAROLINA MARÍN

Carolina va començar a jugar a bàdminton a l’IES la Orden club de bàdminton de la seva ciutat natal, Huelva. A ella li agradava bastant aquest esport, així que a poc a poc va anant dedicant-li més temps, cosa que li va fer agafar molta més pràctica.

Al 2009 va ser la primera jugadora espanyola d’aquest esport en guanyar una medalla de plata a l’Europeu Junior i una medalla d’or a l’Europeu sots 17 de bàdminton aquell mateix any.

Dos anys més tard va aconseguir la medalla de bronze al campionat Mundial Junior. Per a ella va ser tot un orgull ja que no és gens fàcil perdre una final i voler seguir endavant, i ella ho va aconseguir des de ben petita.

Al 2012, va participar als Jocs Olímpics de Londres, on va guanyar tots els partits fins arribar a la final, en la qual va perdre contra Li Xuerui.

El 31 d’agost del 2014, va derrotar a la xinesa Li Xuerui a la final individual dels Campionats mundials. Carolina va ser la primera espanyola en guanyar un campionat mundial i la tercera jugadora europea en aconseguir la medalla d’or. També cal esmentar que ella ha sigut la jugadora més jove de la història en ser campiona mundial, als 21 anys.

Als Jocs Olímpics d'estiu de 2016, celebrats a Rio de Janeiro, es va proclamar campiona olímpica després de vèncer l'índia Pusarla Sindhu en la final.

Carolina Marín ens ha demostrat que no hi ha límits si tenim clara quina és la nostra meta, encara que a la vida mai ningú ens regalarà res. Per tant, si volem aconseguir alguna cosa, haurem d’esforçar-nos dia a dia i, a poc a poc, amb molt de treball, podrem dir que tot el nostre esforç té la seva recompensa.

Personalment, ens sembla una jugadora excepcional i un clar exemple a seguir.

Yaiza Rubio i Gerard Castillo. 3rB

Benvinguda a l'Erasmus

BENVINGUDA A L’ERASMUS

El passat dimarts 2 de maig, els vam donar la benvinguda als alumnes i professors de l’Erasmus d’una manera especial.

Després del pati, els alumnes i professors de l’Erasmus junt amb alguns professors i  alumnes de segon,tercer i quart d’ESO, van anar al gimnàs del nostre institut.

Els alumnes i professors de l’Erasmus, van seure a la zona de fusta mentre que els alumnes de segon van començar a fer una gran batucada que va durar uns 10 minuts.

Seguidament, quan van acabar aquesta espectacular batucada, els alumnes de tercer van ballar la cançó de Despacito amb el ball inventat per ells mateixos.

Va estar molt bé, va ser espectacular i els va agradar molt!

Sense esperar-ho, per sorpresa, alguns alumnes de quart van vindre i van fer zumba. En aquest moment, els alumnes de l’Erasmus, es van treure la vergonya i van començar a gaudir amb nosaltres, tots plegats, sense tenir en compte les dificultats de comunicació!

Després d’estar ballant una bona estona tots junts, ja tocava tornar a classe i ens vam acomiadar dels alumnes de l’Erasmus.

Per finalitzar, cal dir que els alumnes de batxillerat que participen a l’Erasmus tinguin una molt bona setmana!

Gerard Castillo i Yaiza Rubio, 3r B.

La cultura japonesa i el coneixement sobre ella, per Piero Espejo i Sílvia Sánchez

Cultura japonesa

Encara que a tothom li ve al cap el manga i l’anime, la cultura japonesa és molt més. La gent que en coneix i li agrada aquest camp, tendeix a saber bastant del tema, però no tothom a qui no li interessa no en sap. L’enquesta que hem realitzat tenia com a objectiu saber quin era el coneixement sobre aquesta cultura.

Per fer aquesta tasca hem anat a una classe de cada curs i escollíem a tres persones les quals responien a una divisió que havíem establert prèviament. La divisió la féiem de la següent manera.

1. Les persones que a simple vista podem considerar que sí que són coneixedors del tema. Ells eren els blaus.
2. Un grup entre els coneixedors i els ignorants. Podem dir que és un grup amb un coneixement bàsic del tema. Els verds.
3. Les persones que, aparentment, no en saben res. Els morats.

L’enquesta constava de les següents preguntes:

-Què et ve a la ment quan dic “Japó”?

-Saps el que significa “kimono”? I “sekaifu”?

-Saps què és el “kanamara matsuri”?

-Què significa “weaboo”? Et consideres un d’ells?

-Saps algunes paraules en japonès i el seu significat? Quina o quines?

-D’on és el calendari on apareix la rata, el bou, el gall, el conill, el cavall, el drac, el mico i la serp com a animals simbòlics?

-Saps què és un futó?   

Respostes correctes a les preguntes

-Què et ve a la ment quan dic Japó?

Opinió personal.

-Saps el que significa “kimono”? I “sekaifu”?

“Kimono” pot ser o bé la peça de roba tradicional que utilitzen les dones en algunes cerimònies o bé l'uniforme que s’utilitza en algunes arts marcials, com judo o karate.

I “sekaifu” es el típic uniforme escolar de mariner.

-Saps què és el “kanamara matsuri”?

El “kanamara matsuri” és un festival que celebra la fertilitat. Es sol fer el primer diumenge de maig. El principal element d’aquesta celebració és un penis i encara que pot sonar grotesc, forma part de la cultura general d'aquell país i hi participen fins i tot nens. Ve d’una llegenda que explica que un dimoni amb dents esmolades s’amagava rere la vagina d’una dona jove la qual estava enamorada i mossegava els penis dels homes en la seva nit de bodes. La dona va anar a buscar l’ajuda d’un ferrer, que va formar una planxa en forma de fal per trencar les dents del dimoni, cosa que va portar a la consagració d’aquest element.

 

-Què significa “weaboo”? Et consideres un?

“Weaboo” és la manera correcta de referir-se a una persona a la qual  li agrada la cultura japonesa i vol pertànyer a ella, ja sigui anant a Japó a viure, o aprenent japonès, el que els blaus solen denominar “otaku”.

-Saps algunes paraules en japonès i el seu significat? Quines?

“Konichiwa” és ‘bona tarda’ i “arigato”, 'gràcies'. Ho poso aquí ja que han sigut les paraules més espontànies a les preguntes, les quals solien confundir-les. Una altra paraula que apareixia entre els nostres enquestats era “Ni hao”, que  no és japonès, sinó xinés, i vol dir 'hola'.

-D’on és el calendari on apareixen els animals: rata, bou, gall, conill, cavall, drac, mico i serp?

És el calendari de Xina. El calendari xinés es divideix per anys, i depenent de l'any que neixes, se t'identifica amb un animal o un altre.

-Saps què és un futó?  

És el matalàs típic que posen els japonesos per a dormir a les típiques cases nipones. Solen sortir en sèries com “Doraemon” i “Shin chan” (que són les més conegudes).

Percentatges dels resultats

Els morats han encertat el 38% de les respostes.

Els verds, el 47%.

I, per últim, els blaus, el 45%.

Resultat i conclusions de l’enquesta

Pel que hem vist, alguns dels morats en sabien més del que esperàvem, encara que hi ha alguns que ho han fet just com crèiem. De morats, hi havia a piles. En canvi, en algunes classes no hi havia blaus. 

Alguns verds també ens han sorprès. També ho han fet els blaus, encara que una mica en negatiu, ja que pràcticament tenien el mateix nivell que alguns verds, tot i que la diferència és mínima.

Per la nostra part no ens ha agradat els resultats, perquè no té massa sentit que el verds superin als blaus, que són els que es suposa que saben, però allò només són els resultats d’unes preguntes concretes.

Una curiositat que volem destacar és que tot i que l'enquesta es feia individualment, la gent s’agrupava al voltant de qui tenia el paper.

Amb tot això explicat, la conclusió que hem extret és que la cultura japonesa és poc coneguda al nostre institut, tot i que per cultures és de les més conegudes. No considerem que això sigui dolent, però sí que estaria bé que tothom en sapigués més. La veritat és que la gent que semblava que en sabia potser ens imaginàvem que dominaven més el tema. Però ens sorprèn que fins i tot alguns morats sabien paraules en japonès (normalment eren “arigato” i “konichiwa”).

Comunament es confon el xinès amb el japonès. És cert que és bastant similar pel que fa a la grafia i fonèticament per als europeus, però això esta lluny de ser realitat.

Itineraris de 4t d'ESO

SETMANA DEL 24 AL 30

Aquesta setmana els alumnes de tercer d’ESO, decidiran un camí del seu futur.

Els alumnes de tercer han de decidir les seves matèries optatives curriculars de 4t d’ESO. Aquestes tenen a veure amb el que faran en un futur al batxillerat o als cicles formatius.

Depenent d’un futur o altre hauran de fer diferents optatives:

*A L’ITINERARI CIENTÍFIC, la matèria obligatòria és biologia i després has de triar dos entre informàtica, física i química i francès.

*A L’ITINERARI TECNOLÒGIC, la matèria obligatòria és tecnologia i després has de triar dos entre informàtica, física i química i francès.

*A L’ITINERARI HUMANÍSTIC, la matèria obligatòria és el llatí i després has de triar dos entre cultura italiana, informàtica, francès i música.

*A L’ITINERARI SOCIAL/ARTÍSTIC, la matèria obligatòria és visual i plàstica i després has de triar dos entre cultura italiana, francès, informàtica i música.

Gerard Castillo i Yaiza Rubio, 3r B.

EL PETIT PRÍNCEP

EL PETIT PRÍNCEP

El passat divendres va anar tot com estava planificat. Després del pati, els alumnes de segon i de tercer van anar al Centre Cultural de La Llagosta a veure l’obra de teatre de la qual parlarem, El petit príncep.

El Petit Príncep és un conte en el qual el narrador és un aviador a qui se li espatlla el motor del seu avió i va haver de fer un aterratge al mig del desert.

Al dia següent del seu aterratge forçat, d'una manera inesperada, va conèixer al Petit Príncep. L'aviador va sentir curiositat per la procedència d'aquesta criatura i dia rere dia, el Petit Príncep li va revelar la seva història a l'aviador:

El petit príncep venia d’un petit asteroide. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat.

Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un home de negocis, un geògraf…

El Petit Príncep no entenia el concepte de serietat que té la gent gran i prosseguint la recerca va arribar al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb l'aviador, que també patia de solitud. Coneix altres personatges, un del quals li regala el seu secret:  “L’essencial és invisible als ulls”.

El narrador, l'aviador, ens explica la història d'El Petit Príncep, amb totes les reflexions que li provoca, fins que aquest marxa de nou cap el seu planeta.

Aquesta obra de teatre la representaven intercanviant estils de dansa i oralment.

Generalment ens va agradar molt, ja que mai havíem vist una història explicada a través de balls. D’aquesta manera, el públic estava més atent del que passava.

A continuació us deixem fotografies sobre aquest gran espectacle:

Gerard Castillo i Yaiza Rubio, 3r B.

TEEN TECHNOLOGIES

  


      Aquí tenim la revista creada per un dels nostres companys de taller de revista, que tracta sobre les notícies més recents i més interessants sobre la tecnologia per a adolescents.



     A continuació trobem l'enllaç per accedir a la revista:

 https://docs.google.com/presentation/d/19dOzoIzVMtMes4VMW1Z5UyN1v1Z2fo0IHBnllvv3h6M/edit?ts=59007c2a#slide=id.p3