diumenge, 15 de gener del 2017

Internet acabarà dominant la televisió

En aquesta publicació parlarem sobre l’Internet i la televisió. Concretament parlarem del tema que alguns pensen que pot ser molt veritable i d’altres que no: que Internet acabarà superant a la televisió.

Des del meu punt de vista com a adolescent, la televisió ja no és el que era. Ara, quan poses la televisió, sempre et trobes amb el mateix: amb males notícies -perquè quasi sempre són dolentes. Ara mateix a la televisió només trobo interessant alguna sèrie, però molt poques. En canvi, Internet -o millor dit, Youtube, que és la principal plataforma que s’utiliza per a veure vídeos, és molt més eficient com a entreteniment.

A Youtube les persones tenen l’oportunitat de trobar contingut de tot tipus: des de música o vídeos que fan riure, fins a tutorials de com fer alguna cosa, etc. Ja sabem que a la televisió podem trobar programes que fan riure, però sempre acaba sent el mateix: no hi ha massa varietat de contingut. En canvi, a Youtube podem trobar un ventall de possibilitats infinites, amb molta més facilitat i quan volem.


Manu Marty

Aprendre del Nadal a través del cine. Dos pel·lícules molt emotives.

Sabent que el Nadal va ser fa poc, els nostres redactors Felipe i Pol han escollit dos de les pel·lícules nadalenques que ens han captivat a tots en els nostres cors. A continuació en tindreu les sinopsis acompanyades d’opinions personals dels redactors.

.Malsons abans de Nadal

Sinopsi:
És una pel·lícula musical animada de 1993, dirigida per Henry Selick i produïda per Tim Burton, mentre que la banda sonora és de Danny Elfman.
El malson abans de Nadal succeeix en un món de ficció on les celebracions són creades i organitzades pels habitants dels diferents pobles. La història és la de Jack Skellington, el "rei carbassa" del poble Hallowen, on es prepara cada any la celebració del Halloween per al món mortal. Jack està cansat d'haver de preparar cada any la mateixa festivitat i desitja trobar alguna cosa més. L'oportunitat se li presenta quan descobreix el poble Nadal i la seva festivitat.
Jack queda enamorat del Nadal. És així que convenç als habitants del poble Halloween per preparar-lo, però com que no hi estan acostumats, fabriquen una sèrie de joguets monstruosos. Sally, una admiradora de Jack, intenta dissuadir-lo inútilment dels seus plans que consisteixen a segrestar el Pare Noel (deixant-lo en mans del misteriós Oogie Boogie, una mena d'home del sac) per a reemplaçar-lo la nit del 25 de desembre. És així que la nit de Nadal en Jack horroritza el món amb la seva versió de la festa fins que, finalment, el seu trineu és abatut per l'exèrcit americà. Aquesta treva li dóna temps per reflexionar, adonar-se del seu error i alliberar a Santa Claus, just a temps per a arreglar la nit.
Opinió:
Aquesta és una pel·lícula molt típica d’animació musical adreçada als més petits de la casa. És divertida de veure i ens ensenya una lliçó: el vertader significat del Nadal. La seva animació, tenint en compte l’època en què es va crear, és espectacular. Té un guió molt interessant, donant-li a l’espectador una trama entretinguda i sorprenent.

.Conte de Nadal

Sinopsi:
Ebenezer, un prestador d'edat amarga i miserable, en una casa de 1843 a Londres, té tot el que encarna l'alegria i l'esperit del Nadal en rebel·lia, i es nega a visitar al seu nebot alegre Fred en el sopar de Nadal amb la seva família i nega al seu mal pagat empleat Bob Cratchit el dia lliure. Aquesta nit, Scrooge és visitat pel fantasma del seu antic soci, Jacob Marley. Aquest adverteix Scrooge que patirà una destí dolent si no es penedeix de tot el que ha fet a la seva vida, i prediu que serà perseguit per tres esperits que l'ajudaran a reflexionar i a guiar-lo.

El primer esperit, l'Esperit del Nadal Passat, mostra visions a Scrooge del seu propi passat que tenen lloc al voltant de l'època de Nadal, recordant com va acabar sent l'avar que és ara. Ell havia passat gran part de la seva infància oblidat pel seu pare durant les vacances nadalenques en un internat fins que va ser portat finalment a casa de la seva germana Fan, que va morir prematurament després de donar a llum al seu nebot, Fred. Scrooge, més tard, va començar una reeixida carrera en els negocis i el préstec de diners i es va comprometre amb una bella dona anomenada Belle, encara que més tard ella va cancel·lar el compromís quan Ebenezer va començar a créixer obsessionat amb acumular la seva pròpia riquesa. Incapaç de suportar haver de presenciar aquests records una altra vegada, Scrooge fa desaparèixer l’esperit.

El segon esperit, l'Esperit del Nadal Present, mostra a Scrooge la felicitat dels seus semblants el dia de Nadal. Entre ells es troben el seu nebot Fred, qui en broma es burla amb la seva família a costa de Scrooge, i Bob Cratchit i la seva família, que són tot just capaços de sortir-se'n amb el poc que Scrooge li paga a Cratchit. Scrooge és tocat pel fill malalt de Cratchit, Tim, i el seu compromís amb l'esperit del Nadal, i l'esperit li revela que no té gaire temps de vida. Abans de morir, l'esperit de Scrooge adverteix sobre els mals de la ignorància i la necessitat.

El tercer i últim esperit, l'Esperit del Nadal venidor, mostra a Scrooge les últimes conseqüències de la seva ambició i fins i tot juga amb ell un parell de vegades. Scrooge veu en aquest futur que ell ha mort, tot i que hi ha més alegria que dolor després de la seva mort. Els homes que assisteixen al seu funeral només van per a un dinar gratis. A més, Scrooge és robat per la seva ex-minyona, i fins i tot desposseït de la roba amb què va ser enterrat. El petit Tim també ha mort, deixant a Bob Cratchit i la seva família plorant per Nadal. No disposat a permetre que aquest futur ombrívol pugui succeir, Scrooge demana que li fos donada una segona oportunitat.

Scrooge desperta per trobar el seu llit el matí de Nadal i, immediatament, es disposa a expiar els seus pecats, fent donacions als pobres, assistint al sopar del seu nebot Fred, i donant a Cratchit un augment de sou per tenir cura de la seva família, la qual cosa permet a Tim viure. Scrooge es passa la resta de la seva vida com un home nou que incorpora l'esperit del Nadal.

Opinió:
La pel·lícula reflecteix molt bé la idea i la intenció del llibre de l’autor, Charles Dickens. És una pel·lícula familiar amb una profunda història que inculca als més petits de la casa els valors de la generositat i de l’amabilitat. També en ensenya el significat del Nadal i que l’hem de passar amb la família i amics i sempre gaudint de les vacances.


Pol Canet i Felipe Díaz

divendres, 16 de desembre del 2016

TIÓ TIÓ, CAGA TORRÓ...

EL TIÓ
TIÓ.jpgQuè és el tió? El tió és una tradició catalana. És un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa. 

Es tracta d’un tronc. Hi ha de tot tipus: amb potes, nas, boca, etc. Però un tió és característic per portar un barret vermell. Normalment es tapa amb una manta perquè no passi fred.

Les famílies que practiquen aquesta tradició, li comencen a donar menjar el dia de la Immaculada Concepció -el dia 8 de desembre, fins la nit de Nadal.

El tió cagarà regals si li cantem aquesta cançó mentre li donem cops amb un bastó o un pal. Cada comarca, poble o fins i tot família té la seva pròpia cançó. Aquesta és només un exemple:

08e691d56635660a7d9b2c14bd2ac429.jpgAra ve Nadal,
posarem lo porc en sal,
la gallina a la pastera
i lo pollí dalt del pi,
toca, toca violí.
Ara venen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
els capons amb sabatons,
lo vicari fa torrons,
la Margendona els ha tastat,
diu que són un poc salats,
Marieta, posa-hi sucre,
                                                                           que seran un poc millors.
                                                                           Caga tió, caga tió,
                                                                           si no, et fotré un cop de bastó. 


 Normalment es presenta a les llars catalenes sense avisar o es troba al bosc, també el podem fabricar amb les nostres pròpies mans. 



BONES FESTES!


Manel Maspoch i Marc Benítez
ARRIBA EL NADAL!!

papa noel to molon.gifAvui som aquí per explicar una història de Nadal. Aquesta història té com a protagonista el nostre estimat Pare Noel. Disfruteu-la.

Hi havia una vegada, un senyor a qui tothom amonenava Pare Noel. El seu nom real era Nicólas de Bari. Aquesta és la seva història.

Quan ell era petit, estava sempre molt trist perquè al Nadal mai rebia regals. Un dia, quan tenia 15 anys, anava passejant pel bosc i va veure un llum vermell a la llunyania, molt estrany. Amb una mica de por es va apropar i va veure un ren amb el seu nas de llum vermell. Es van fer amics, i ell va decidir anomenar-lo Rodolf.

Vint anys després, ja era conegut per tot el món com a Pare Noel. El seu treball consistia a repartir regals a tots els nens del món, el 24 de desembre de cada any. Aquest treball estava incentivat pel que ell va passar de petit, perquè no volia que cap nen del món fos trist, com ell ho va ser de petit.

Molts anys després…

Un dia estava a la seva oficina -com cada any per aquelles dates, però aquest any estava més irritat de l’habitual, ja que no tenia tots els elfs necessaris per fer tots els regals a temps.
Ja era molt molt vell i estava fart que cada any hi hagués més problemes a l’hora de fer i repartir els regals, ja que també Rodolf i els altres rens estaven molt vells i volaven molt lents.

Pare Noel va dimitir del seu treball i va parlar amb la seva esposa Mare Noel. Els dos junts van decidir donar-li aquest treball al seu fill: Fill Noel. No volien que els nens no tinguessin regals, encara que Pare Noel ja no pogués treballar. 

Però el seu fill, que era un passota i un maleducat, no volia treballar, perquè deia que si ell ja tenia regals, no feia falta que la resta de nens també en tinguessin. Però el Pare Noel el va obligar. Llavors es va vestir amb el vestit del seu pare (que li quedava una mica gran), es va pujar al trineu -que el conduïen uns altres rens més joves, entre ells la filla de Rodolf: Rodolfa, i se’n va anar a repartir els regals.

Com que no tenia molt d’interès en aquesta feina, els va llençar sense cap cura i al dia següent, quan els nens els van obrir, molts estaven trencats. Al sentir-los plorar, es va conscienciar de la importància del Nadal i de la seva feina.

FI   

Andrea Hermosilla i Emma Carmona

divendres, 2 de desembre del 2016

Maneres de treballar, maneres de millorar. L'escola.

Les alumnes de 3r d'ESO Laura Angulo i Marina Rubert tenen la inquietud de saber què pensen alumnes i professors de la seva tasca, i han realitzat unes entrevistes a diferents membres tant del professorat com de l'alumnat, del qual se n'ha extret el que ve a continuació.

  • Per a professors

-Quin creus que és el major canvi que notem els alumnes al passar de l’escola a l’institut?
  • Que hi ha més professors; que és un edifici diferent, amb més classes, amb molts canvis d’aula i de professors i sobretot tenen classes amb diferents companys respecte als que tenien abans.

-Creieu que els nostres pares poden arribar a ser molt durs amb nosaltres quan suspenem un examen?
  • El més important és que els alumnes aprenguin. Els pares i els professors hem d’ajudar en el procés d’aprenentatge, observant com evolucioneu. Els pares decideixen com tractar als seus fills respecte al seu rendiment acadèmic, sempre amb lògica i vetllant pel seu benestar.

-Què faríeu per ajudar-nos si suspenem un examen?
  • Escoltar també el que opinen els nostres alumnes i saber quins problemes teniu. Donar-vos suport en el que ens sigui possible i donar-vos una segona perspectiva des del nostre punt de vista.

-Creieu que és necessari posar deures? Per què?
  • Cal que n’hi hagi alguns, però no massa. Alguns són perquè un tingui consciència que té una obligació i així ser rigorós i curós amb les seves coses.

-Quant temps ens recomanaries als alumnes per estudiar abans d’un examen?
  • El temps que necessiteu per repassar el que s’ha explicat cada dia. S’ha d’atendre el tema i després llegir-ho a casa, i amb un parell d’hores al dia, ja tindries suficient per superar un examen.

-Creieu que tots els alumnes tenim capacitat per aprovar l’ESO?
  • Sí. En aquest cas, hi ha algunes persones a qui se’ls dóna millor unes matèries que altres, però tots teniu la capacitat necessària per poder aprovar.

-Quin és el motiu principal pel qual aprovaries a un alumne, encara que en l’examen no hagués tret la nota esperada?
  • El motiu seria que un professor coneix al seu alumne i sap si aquest examen no ha anat tan bé com s’esperava. Hi ha molts factors, con el comportament, l’actitud i si s’ha estudiat o no que condicionen la decisió del professor d’aprovar o no l’alumne.

-I el motiu pel qual ens suspendries en cas que l’examen hagués anat bé?
  • Per a un professor el més important és que aprengueu, i això es demostra quan treballem a classe: en les presentacions, etc. Hi ha moltes formes per comprovar si els alumnes heu après. També la falta d’atenció a classe o interès influeix molt en la nota de classe, que repercuteix en la global.

-Des del teu punt de vista, quin creus que és el motiu pel qual un alumne deixa d’estudiar?
  • Per la falta de motivació, que ha pogut anar abandonant al llarg del curs. Per les preguntes que alguns alumnes es fan com: Per a què serveix això? Veritablement necessito aprendre? L’únic que fas es qüestionar les teves habilitats i desaprofitar l’esforç dels teus pares.

-Creus que la tecnologia beneficia a les generacions vinents d’alumnes? Per què?
  • Sí. Beneficia perquè tenim major accés a qualsevol tipus d’informació; també facilita la comunicació a distància entre nosaltres, cosa que ens pot ajudar a compartir qualsevol tipus d’informació, com per exemple, en el cas dels professors, pot ser un mitjà per fer diverses activitats. Però solament és útil quan fem un ús responsable d’ella.

  • Per a alumnes

-Què creus que necessiten els professors, en les seves classes, per augmentar el nombre d’alumnes que com a mínim atenguin a classe?
  • El que necessiten alguns professors en les seves classes és tenir una mica més d’autoritat, així els alumnes serien més respectuosos. També el que ens agrada als alumnes és tenir unes classes més divertides que faciliten el nostre interès i comprensió, a través, en aquest cas, d’utilitzar exemples quotidians.

-Quina materia és la que més et costa? Per què?


E.F









F.Q









Tecno.









CC.SS









Mates









Cast.









Cat.









CC.NN









Anglès









Música









VyP










  • La majoria dels alumnes van respondre alguna F.Q, mates o anglès. Van expressar que són matèries difícils, que costen d’entendre, però també que depèn del professor, de la seva forma d’ensenyar i fer-se entendre.

 -Creieu que els professors haurien de millorar la seva forma d’explicar? Per què? Com?
  • Sí, però no tots. Perquè s’enrotllen molt parlant, o expliquen molt ràpid. Això sí, també pot tenir part de culpa la matèria, ja que la majoria la podem detestar. El que podrien fer seria posar exemples fàcils que acompanyin al tema, o posar -no sempre- vídeos relacionats amb el que s’està tractant. També caldria fer activitats fora del comú, o fer exercicis orals que siguin divertits.

 -Què creieu que han de fer els professors per ajudar-vos en les        matèries que us costen?
  • Tenir-nos presents en les seves classes, és a dir, assegurar-se que anem entenent el tema fent-nos participar, i donar-nos una empenta per poder avançar.

  -Què faríeu vosaltres?
  • Per la nostra part posar més empeny, esforçar-nos i deixar de parlar a classe. Hem de deixar de banda les ximpleries i enfocar-nos en el nostre futur.  

  -Quants dies o temps dediques per estudiar abans d’un examen?
  • La majoria dediquem un dia o dos abans de l’examen.

  -Quin mètode utilitzes per estudiar? Et funciona?
  • Molts el que fan és llegir-se el tema. Si a l’examen surt teoria, l’estudien de memòria, encara que no entenguin res. Si es tracta de fórmules, el mateix, i si veuen que ja està, ho deixen. Molts necessiten alguna cosa més ja que no dóna bons resultats. L’essencial és entendre el tema.

   -T’agrada l’escola? Per què?
  • No, perquè em fa nosa despertar-me a les 8 del matí per fer coses que no necessites -o almenys la majoria.
  • Sí, perquè és millor que estar en casa sense fer res. A més, aconsegueixes més coneixements i experiència per a un futur.

    -Què faries si no hi hagués escola?
  • Em quedaria a casa jugant a la “play” o quedaria amb els meus amics: faria coses divertides.
  • Al principi seria divertit, però estar tots els dies de l’any fent el mateix, cansa. L’escola tampoc és tan dolenta i és on es fan molts amics.


Laura Angulo i Marina Rubert