BONES VACANCES A TOTHOM

Els contes uneixen petits i grans

Poden passar-s’ho bé els alumnes de P5 amb els de 4t d’ESO? La resposta és que sí i així es va poder comprovar el divendres 8 de juny. Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Marina van organitzar un contacontes per als petits de l’escola Maragall.

L’activitat va tenir lloc al pati de l’institut on els nens i nenes van trobar muntats tres escenaris. En cadascun, un grup d’alumnes de quart els explicava contes, un total de 6 en cada escenari! Els nens van poder gaudir d’històries protagonitzades per mussols, porquets, papallones, cucs, ratolins...històries fascinants que els van tenir ben encisats.

Els mateixos alumnes de 4t d’ESO eren els autors dels contes i també els havien il·lustrat i havien creat dibuixos i titelles per poder-los explicar.

Després de dibuixar una estona, de pintar-se la cara i de poder contemplar els contes il·lustrats amb deteniment, els alumnes de P5 van rebre un llapis amb el cap d’un animal de record i, ben contents, van tornar cap a l’escola.

Ester Pascual

Muntatge de fotos realitzat per Jennifer Sotoca

AQUESTS SÓN ELS EQUIPS GUANYADORS DEL TORNEIG DE VÒLEI!

CAMPIONS

SUBCAMPIONS

3r LLOC

L'ENHORABONA A TOTS!

EL VIATGE A POLÒNIA VIST PER UNA ALUMNA

Recordareu que vam fer una entrevista a la Nati Castillo sobre l’intercanvi amb alumnes polonesos. Ara hem volgut conéixer l’altra cara de la moneda: hem volgut saber com s’ho van passar els alumnes que van anar a Polònia. És per això que hem parlat amb l’Ana Cerezo.

L'Ana Cerezo amb una noia polonesa

P:Us va agradar el poble?               

R: El poble estava bé, però era molt gran, havies d’agafar molts mitjans de transport i això era bastant incòmode, que estigués tot molt lluny, però, això sí, hi havia molts centres comercials i coses a fer, però ells són una mica antipàtics i, allò que diu la Nati de que no hi havia moltes coses a fer no és veritat, és que tot estava molt lluny. I tot era molt més barat.

P: L’últim dia què vau fer?
R: Vam anar a un aquaparc molt gran per només 6€ i hi havia moltes piscines amb tobogans. Després també vam anar a la bolera i de festa sempre anàvem a un pub estrany on posaven música.
P: Era molt diferent el menjar?
R: La veritat més sincera és que jo només vaig menjar pa amb mantega i frankfurts. El menjar era molt barat, vaig menjar un panini molt gran per 2€ i beguda inclosa.
P: Però hi havia menjar normal com aquí?
R: Sí, hi havia hamburgueses i aquestes coses... Per exemple, en el Mc Donald’s hi havia més varietats i era molt més barat, hi havia Wok i moltes coses més d’aquest tipus. 
P: I després de dinar ja no menjàveu res més?
R: Jo sincerament, no he sopat cap dia, perquè clar, per sopar per a nosaltres era com berenar a les cinc de la tarda, però ens menjàvem uns entrepans molt grans, un Mc Donald’s i després ja ni me’n recordava de sopar. Després un dia ens van invitar a un sopar d’institut  i per a res era en pla carn i tot això, era tot verd, amanides...I el que més estrany em sembla és que nosaltres per dinar bevem una Coca-Cola o aigua i ells es prenen un te o un cafè. 

P: A les classes també hi havia càmeres?

R: No, a les classes no. Les classes eren perfectes, les taules no estaven gens pintades, estava tot molt ben decorat. Tenien gespa i tot era molt bonic. Tenien fins un gimnàs, però no un gimnàs com aquí, tenien peses i tot això. També tenien Wi-Fi per a tot, fins i tot per al Facebook.

P: Els alumnes dormien allí?

R: No, no dormien allí.

P: Vau conèixer molta gent?

R: Sé, a molta, sobretot als nois, que eren tots iguals, rossos amb els ulls blaus, però això no significa que tots siguin macos. I els nois eren més oberts que les noies, en el nostre grup hi havia més polonesos que poloneses, de noies només n’hi havia tres i elles tres no volien sortir amb nosaltres perquè algunes de les nostres noies són molt escandaloses, llavors ens separàvem en grups.

P: La gent era simpàtica?

R: Els nois eren més simpàtics que les noies, els nois eren més oberts, les noies només ens miraven amb cares rares, només ens parlaven per dir-nos un “ hola” quan ens vèiem i ens donaven la mà massa serioses.

P: Els vau ensenyar català o castellà? I ells a vosaltres?

R: Home, prefereixo no dir-vos les paraules que els vaig ensenyar, perquè eren paraulotes. Els vam ensenyar frases amb moltes paraulotes perquè ells ho repetissin, i ells a nosaltres també.

P: Et va agradar el viatge?

Sí, és una experiència nova i molt bonica i tant com als alumnes i a mi, ens va agradar molt i va ser molt divertida.

Denisa Raduca i Xènia Bernal

COMIAT DE 2n de BATXILLERAT

BONA SORT A TOTS!!!

La Coca-Cola.

Com tots sabeu, la Coca-Cola és un refresc molt conegut i té molts anys. Va sortir a la venda en el segle XX, l'any 1886. La Cocacola es ven en restaurants, en màquines, en supermercats,...en més de 200 països. Està produïda per the cocacola company. L'inventor es diu Jhon Pemberton, és un farmacèutic que va començar comercialitzant-la com una medicina que alleujava el maldecap i dissimulava les nàusees. La medicina estava feta d'unes fulles de coca i també de cola, i el va vendre a la farmàcia i després el va vendre a 5 centaus el got als Estats Units. Durant un temps es va repartir per tot el món i així doncs es va crear the cocacola company. 

                                                                                          AIDA ABDEL 2nD

‘’Vaig començar fent Filosofia’’

Hem entrevistat l’Agustí, professor d’Educació Física, i ens ha parlat sobre la seva trajectòria des que va començar a estudiar. Actualment, és en aquest institut i és un professor molt pacient i tranquil. Està llicenciat en Filosofia i en Psicologia encara que no doni classes d’aquestes matèries.

 

 

Vas anar a la universitat ? En cas afirmatiu, què vas estudiar, quan vas començar i quant temps t’hi vas estar?

-Vaig començar fent Filosofia, a la Facultat de Barcelona, fins a 4t de Filosofia. Després se’m va despertar la vocació de fer Psicologia fins que vaig acabar aquesta carrera, encara que no doni classe estic llicenciat en Psicologia. 

Quan vas acabar quin va ser el teu primer treball ? En una escola ? Te’n recordes del seu nom?

-Vaig acabar la meva carrera en l’any 2000 aproximadament. Sempre he estat treballant i estudiant a la vegada. I el meu primer treball va ser de llibreter. La meva primera escola va ser a Santa Coloma, com a professor i tutor de 6è.

Ara et trobes aquí,  en el nostre institut. Prèviament en quantes escoles has estat?

-He estat en 5 o 6 escoles abans d’aquesta.

Quina va ser la més significativa per a tu?

-Sense cap mena de dubte, el Marina, perquè aquesta escola té projectes molt macos i és una escola adient per a mi i per a la meva  forma de treballar.

Per què vas elegir venir al Marina ? Hi estàs a gust?

-Això es una loteria, et posen en una llista i tu vas on et toca, he tingut molta sort d’estar aquí ara. Sí, perquè tinc uns companys molt macos i uns alumnes molt bons.

Al Marina quantes classes dónes?

-Faig dues optatives, una a segon, una altra a tercer i sóc tutor de quart d’UMA.

Te n’aniràs de l’institut ?

-Home, la meva intenció és estar aquí, perquè encara tenim molts treballs per fer.

Sempre has fet optatives o has fet Educació Física  com a assignatura ?

-No, aquest és el segon any que faig Educació Física, encara que sempre he sigut un amant de l’esport

T’ho has passat bé quan estàvem nosaltres a l’optativa ?

-Sí, molt bé, però a vegades em fèieu  emprenyar, però sí, sou molt bons alumnes

Com és que tens tanta paciència ?

-En realitat això depèn de cada persona, cadascú és com és i jo sóc així

Quin és l’esport que més t’agrada ?

-Em divideixo en dos: el tenis i el basquet, els dos són els meus preferits.

Has jugat alguna vegada en un equip, com per exemple del teu poble o ciutat ?

-Sí, quan era petit jugava al meu poble una mica a bàsquet i quan tenia la vostra edat feia judo.

Com et va això de la crisi ?

-Bueno, de moment no ens podem queixar, que tenim molta feina i anem tirant cap endavant, però també cal dir que les retallades afecten una mica a tothom.

Ferran Macías i Àlex Pérez

LLIGA BBVA

Com ja sabeu, el passat 13 de maig, es va jugar l’última jornada de lliga on molts equips es jugaven moltes coses:

- El Reial Saragossa CD es jugava el mantenir-se a primera, si guanyava es salvava, si perdia baixava un altre cop a segona i va guanyar 0-2 contra el Getafe C.F..  Els gols van ser de Apoño en el minut 56 i de Postiga H. En el minut 88.
- El Rayo Vallecano també es jugava mantenir-se a primera, eren necessaris els tres punts per no baixar i no van fallar, van guanyar per la mínima contra el Granada C.F.. El gol va ser de Tamudo en el minut 89.
- Les coses del Vila-real C.F. van ser molt distintes, necessitava guanyar i que el Rayo Vallecano perdés per poder salvar-se però van perdre per la mínima. El gol va ser de Falcao en el minut 87. L’esperança del Vila-real és tornar a pujar l’any que ve.
- L’Atlético de Madrid necessitava guanyar per jugar la Champions i que el Málaga C.F. perdés. Ells van fer la seva feina, van guanyar per la mínima amb gol de Falcao, però el Málaga C.F. també va fer la seva feina i va guanyar 1-0 contra el Sporting de Gijón amb gol de Rondon G. en  el minut 49.

Al final la classificació va quedar així:

Posició	Partits jugats	Punts
RMD	38	100
BAR	38	91
VAL	38	61
MAG	38	58
ATL	38	56
LEV	38	55
OSA	38	54
MLL	38	52
SEV	38	50
ATH	38	49
GET	38	47
RSO	38	47
BET	38	47
ESP	38	46
RAY	38	43
ZAR	38	43
GRA	38	42
VLL	38	41
SPO	38	37
RAC	38	27

Champions: RMD, BAR, VAL, MAG
UEFA: ATL, LEV
Descens: VLL, SPO, RAC

El R.C. Deportivo, Celta i R. Valladolid són els equips de segona que pugen a primera i substitueixen al Vila-real, Sporting i Racing.

Manel Cruz

ELS DE 4t D, acompanyats de famosos!!!

Avui els de 4t D hem anat a visitar Catalunya Ràdio. Després d'una visita guiada per les diferents redaccions, estudis i locutoris de l'emissora, hem entrat a l'estudi 1 a veure en directe el programa dirigit pel Manel Fuentes, i hem coincidit també amb el Mag Lari, la Judit Mascó i la Carolina Ferre, que, després de fer-nos passar una bona estona amb la seva tertúlia, s'han prestat amablement a fer-se una foto amb nosaltres. Aquí la teniu:

COMENIUS, UNA MAGNÍFICA EXPERIÈNCIA

El Comenius és un programa europeu que té com a objectiu reforçar la dimensió europea, promovent la mobilitat i la cooperació entre centres educatius. L'idioma de comunicació acostuma a ser l'anglès. Poden participar alumnes d'educació infantil,  primària i secundària. L'INS Marina està realitzant el projecte actual amb alumnes de 1r batxillerat, ja que els països participants també aporten alumnes de 16 anys o més.

El programa Comenius té una durada de dos anys, i el nostre acaba al 2013. Els països participants, juntament amb el nostre, són Itàlia, França, Alemanya, Polònia i Eslovàquia.

L'INS Marina ha escollit els alumnes pels seu nivell d'anglès, interès en el viatge i actitud a classe. Tots s'han mostrar molt col·laboradors /es, venint les tardes del dimarts i del dimecres per a fer la feina encomanada per al viatge a Estrasburg. Aquest treball consistia en preparar una sessió de jocs que havia de durar 90 minuts i una actuació sobre "Working and living in your contry", que havia de durar una hora. Cada país va fer el mateix, i vam poder veure els jocs i les actuacions dels altres països a Estrasburg. La experiència va ser genial, i els alumnes volen tornar a marxar el curs vinent, a Alemanya. Ja veurem!

Cap alumne no ha hagut de pagar res, ja que el viatge està subvencionat amb els diners que l'Organisme Autònom de Programes Europeus ha enviat a l'INS Marina.

Nati Castillo



El grup que va anar a Polònia

Aquest any els estudiants de primer de Batxillerat han fet un intercanvi a Polònia. Hem estat entrevistant la professora, Nati Castillo, que ens ha explicat com va anar l'experiència.

P: Us va agradar el poble?

R: Sí, s’ho van passar bé, però com a Barcelona no hi ha res, perquè, clar, allò, és `petit, no hi ha tantes coses per a veure i per fer...

P: Era molt diferent el menjar?

R: Sí, a més ells deien que no tenien “lunch”, que no tenien menjar al migdia, i es menjaven entrepans i per a ells el menjar més important era el “diner”, que li deien així, o sigui el sopar, que era sobre les 7.

P: I després de les cinc de la tarda sopaven i no menjaven res més?

R: Bé, després és clar que havien de menjar alguna cosa més, era una distribució diferent. A casa menjaven l’esmorzar, després tenien un segon esmorzar, que ells ho deien així, i després d’això una mena de sopar més “ light”, a la tarda.

P: Sempre hem tingut aquesta curiositat: tenien la mateixa tecnologia que nosaltres?

R: Sí, la veritat és que els adolescents feien el mateix que nosaltres fem, a les escoles també tenien el mateix. Per exemple, a classe només entrar a l’aula, vosaltres que us queixeu tant de les càmeres, estava tot controlat per les càmeres.

P: A les classes també hi havia càmeres?

R: A dintre de les classes no sé, però només entrar a l’institut hi havia una pantalla gran... –Saps com la que hi ha aquí a l’entrada? I es veia com a quadradets de diferents sales. Hi havia una sala perquè els alumnes es relaxin però estava controlada per càmeres, perquè si no és clar, si es donen conflictes, baralles i tal...

P: I allí vau conèixer molta gent?

R: Sí, bé a la gent de l’intercanvi. No se si després van conèixer a més amics, perquè es clar, com els alumnes sortien entre ells a les estones lliures no sé si van venir amics d’ells...

P: I els vau ensenyar castellà o català ?

R: Ells ja sabien algunes paraules, i ens van ensenyar polonès, paraules així com insults o coses així... és això el que sempre ensenyen els alumnes, millor que els pregunteu a ells “quines paraules sabeu dir en polonès?” te quiero, i altres paraules que no són tan maques...

P: Agafàveu molt l’autobús per desplaçar-vos?

R: Sí, sempre agafàvem el tramvia o l’autobús per desplaçar-nos.

P: I allí vau visitar moltes coses?

R: Vam anar a visitar un parc molt gran, també vam anar a veure una mena de parc aquàtic interior i un museu d’antiguitats on els polonesos van patir molt, entre l’opressió dels russos i els alemanys, tothom volia Polònia i... bé, vam anar a un museu que era sobre això, la sublevació de Polònia, i també vam anar a un museu contra els comunistes.

Xènia Bernal i Denisa Raduca







Homes sense cap ja tenen cap!