dimarts, 28 de febrer del 2012

UNA CLASSE DE TECNOLOGIA MOLT CREATIVA

Avui hem fet una entrevista a uns alumnes de 3r d’ ESO de l’institut que han fet un treball una mica peculiar per a tecnologia (amb els professors Carlos i Estefania). Són el Juan Ramon, en Josep i el Kilian. Els  preguntarem una mica sobre el que han fet, com i per què.
 Muntatge de fotos a càrrec de Jon Fernández i Jorge Verdura
-Expliqueu-nos l’activitat que heu fet.
-Doncs el professor ens va deixar fer un treball lliure i vam decidir fer-lo sobre el joc al qual juguem, WarHammer
-Què heu construït?
-Hem fet un camp de batalla cadascú, el joc consisteix en destruir la base  de l’altre o conquerir-la.
-Ens han dit que heu comprat coses... podríeu separar el que heu fet vosaltres i el que heu comprat?
-Nosaltres hem fet tot el camp de batalla, els edificis... Només hem comprat els guerrers, però venien desmuntats, així que hem hagut de muntar-los i pintar-los nosaltres.
-Quant vau tardar a fer-ho tot?
-Doncs 5 hores, més o menys.
-Suposo que aquest treball també tindrà nota, no? Quina nota us han posat?
-Sí que té nota, però encara no ens l’han dit...
-Ara què esteu fent?
-Jo estic fent una caixa per guardar coses per al meu pare, exactament per guardar rellotges, ja que en fa col·lecció. (Juanra)
Doncs ja veieu, aquests nois han treballat molt per fer aquest camp de batalla. A continuació us posarem unes fotos sobre aquest treball, on podreu veure els guerrers i tot el camp de batalla. Esperem que els posin una bona nota!
Ismael Chatón

dimarts, 21 de febrer del 2012

MOSQUES AMB CÀNCER?

El passat vint-i-cinc de gener tots els companys i companyes de la classe de Biologia de quart d’ ESO, amb l’Imma Llobet i la María Català de professores, vam anar al Parc Científic de la Universitat de Barcelona a fer un taller que es diu “Mosques amb càncer?”

A primera hora del matí vam agafar el tren i ens en vam anar cap a Barcelona. Mentre fèiem el canvi al metro quasi se’ns escapa. Una vegada vam arribar al  Parc Científic, ens van deixar menjar l’entrepà i més tard vam pujar al laboratori, on ens esperava una monitora per fer-nos el taller.

Durant el taller vam experimentar amb unes mosques que des del laboratori havien demanat a una Universitat dels Estats Units. Aquest model és útil per als estudis ja que té una mutació en un gen que sol estar implicat també en el càncer en humans. Cada cop que reben un stock de mosques, han de comprovar que porten les mutacions que han demanat, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Així que vam comprovar que les mosques que han arribat porten la mutació d'interès, i ho vam fer analitzant les larves i els embrions amb dues possibles tècniques. La monitora era molt bona amb nosaltres i ens ajudava a fer qualsevol activitat que no ens sortia, com per exemple, treure les mosques del recipient on eren, i agafar els seus embrions per més tard mirar-los al microscopi.

Fotos cedides per Judit Navarro

La sortida va acabar molt bé i tots amb ganes de tornar un altre cop. La tornada amb el tren va ser una mica llarga però igualment vam arribar molt contents d’aquesta experiència.


Marina Marcos

dilluns, 13 de febrer del 2012

"M'AGRADARIA MILLORAR LES INSTAL·LACIONS"


Hem parlat amb l’Anabel Giménez, directora i professora de l’Institut Marina. Fa 18 anys que treballa a l’institut. Li hem fet l’entrevista perquè ens interessava la seva opinió sobre el centre: el funcionament, l’edifici, l’alumnat...
P: Quant temps fa que ets professora?
R: Fa 21 anys.
P: Per què vas decidir  treballar de  professora?
R: Per què? No era la meva idea quan vaig fer la carrera, la meva idea era ser investigadora científica , però vaig començar a fer classes en un laboratori i veia que m’agradava i m’ho passava bé, i a partir de aquí , vaig preparar oposicions i em vaig convertir en professora .
P: Quant temps fa que ets directora?
R: Aquest serà el tercer curs.
P: Per què vas decidir presentar-te a ser directora?
R: Ben bé va ser una mica... no va ser preparat des del principi, jo formava part de l’equip directiu, llavors l’altre director va haver de marxar, i algú havia de fer-se càrrec de l’institut i vaig decidir ser jo, llavors després d’ uns mesos d’estar de directora, doncs vaig pensar que també m’agradava, no és el mateix que ser professora, és molt diferent, vaig demanar ajut de companys i vam fer un equip, i vaig presentar-me  com a directora.
P: T’agrada fer les dues coses?
R: Sí, m’agraden les dues coses, hi ha dies que m’agrada més ser professora  que directora, és més agradable ser professora que directora, però bé, m’agraden les dues coses, són diferents , però totes dues tenen coses interessants per aportar .
P: Creus que és molt difícil portar un institut?
R: Fàcil no és, tenim un equip de gent que treballen i que són bons professors , i els professors  del claustre són professionals; tenim les famílies que ens recolzen i si els alumnes són bons alumnes llavors és fàcil. Totes aquestes coses no es donen, però tampoc és tan difícil. Si tan sols és posar  ganes.
P: Què podria millorar de l’institut?
R: M’agradaria millorar les instal·lacions, reconstruir les formes de les  classes...
P:  Què opines del tema de les guàrdies?
R: El tema de les guàrdies ...Es pot dir que hi ha menys guàrdies que altres anys, però pot passar que hi hagi un cúmul de professors malalts i per això hi ha tantes guàrdies. Abans no hi havia feina per les guàrdies, ara es deixa una feina per als alumnes.
P: Hi ha bones relacions entre el professorat?
R: Entre el professorat? Sí, hi ha bones relacions, tant al l’equip directiu com en el claustre.
P: Es noten molt les retallades a l’institut?
R: És cert, com ja sap tothom, que ens han abaixat una mica el sou i que els professors aquest curs estem treballant una hora més. Tot i així , la meva opinió és que ens podem considerar afortunats de tenir feina. El que sí  em preocupa és el fet de rebre menys diners per part del Departament d’Educació per cobrir les despeses generals de funcionament del centre; els diners amb que hem de pagar la neteja, la llum, l’aigua l la calefacció, el telèfon etc. Estem  dissenyant un pla d’estalvi que passa per demanar la col·laboració de tota la comunitat educativa. En concret, vosaltres, l’alumnat heu de fer tot el possible per cuidar les instal·lacions al màxim . Això és també casa vostra i tots volem treballar en un lloc agradable i ben cuidat. Tots veieu que tenim alguns vidres de portes o finestres trencats, els anem arreglant a poc a poc , tot això val molts diners i cada vegada en tenim menys. Aprofito per demanar la vostra col·laboració en el manteniment  del centre, que torno a repetir, és també casa vostra.
Gerard Alonso i Iván Manzanal

dimecres, 8 de febrer del 2012

"SI NO FES MATEMÀTIQUES M'AGRADARIA FER EDUCACIÓ FÍSICA"

HEM PARLAT AMB JOSÉ MARÍA LACAMBRA, PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES D’AQUEST INSTITUT  DURANT MOLTS  ANYS,  I ENS HA EXPLICAT LA SEVA EXPERIÈNCIA EN AQUEST CENTRE.

Quants anys  fa que treballes en aquest institut?
-Doncs, jo crec que fa 16 o 17 anys.
Recordes el teu primer dia en aquest institut?
-El primer dia que jo vaig passar va ser quan em van nomenar, que vaig venir a parlar amb els companys del departament de Mates. El primer dia de classe no el recordo, perquè va ser com la resta de dies. 
T’agrada el teu treball?
-Sí , m’ agrada
T’agradaria impartir una altra  matèria que no sigui Matemàtiques?
-Doncs, si no fes Matemàtiques m’agradaria fer Educació Física, perquè com que jo he passat uns anys a primària i hi havia fet Educació Física... I és una assignatura que també m’agrada. 
 Et consideres  un bon professor?
-Jo crec que això ho hauríeu de dir els alumnes i els pares. Jo faig les coses el millor que sé. Si sóc un bon professor o no, això ho haureu de dir vosaltres.
Quina opinió creus  que tenen el alumnes de tu?
-Doncs, m’imagino que hi ha de tot. Hi haurà alumnes que tindran una bona opinió i n’hi haurà uns altres que no estaran tan contents amb mi. No sé, això tampoc no sabria dir-ho. Crec que molt mala no la tenen, crec... 
 Ha  canviat el comportament dels alumnes al llarg dels anys?
-Jo crec  que quant a l’activitat davant l’estudi, sí. Crec que ara treballen menys que fa uns quants anys. Abans treballaven més, feien els deures i crec que estudiaven més
Has notat el canvi dels directors?
-Clar, cada director té la seva manera de ser. Des  que jo estic aquí n’hi ha hagut tres o quatre i cadascun és diferent. No em pregunteu quin és millor que l’altre perquè això no crec que ho he de dir, però sí que es nota. Clar que es nota la diferència.
Quin ha sigut el teu millor any en aquest institut?
-Jo no diria que hagi tingut un any millor que un altre, més o menys tots han estat igual. Alguns anys tens més dificultats pels alumnes que tens , altres anys ... són una mica millor, però en definitiva no sabria quin és el millor.
Has tingut alguna discussió amb algun company teu sobre la feina?
-Discussions en pla de barallar-nos no. De no estar d’acord en algunes qüestions, doncs a vegades, sempre ens trobem qüestions en què no estem d’acord i per tant podem discutir però sempre... sense barallar-nos.
T’agradaria anar-te’n a un altre institut?
-Jo ja no penso canviar d’ institut, en principi, perquè com que ja em queda no massa anys per jubilar-me ... crec que ja no canviaré.
Vols fer algun comentari per als alumnes d’avui en dia?
-Doncs s’haurien d’implicar més en els estudis. Perquè el que facin ara ajudarà al seu futur.  

Mónica Arce i Cerasela Novac

dilluns, 6 de febrer del 2012

EL PARKOUR, UN ESPORT AMB EL COS COM A EINA

Aquest any a l´Institut Marina  nois de 3r fan un esport poc habitual al gimnàs.  L’Ivan Vila junt amb el Juanjo,  el Hamza i el Carles,  els dijous, a l’hora del pati, fan parkour. I això ens ha inspirat per fer aquest reportatge per a vosaltres!
El Parkour (o també Free running) va ser creat per David Belle. El parkour és un art de desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí de la forma més fluïda i eficient possible, fent servir únicament el cos.
L’equipament necessari són unes bones vambes, simplement han de ser còmodes, amb bon amortiment, que agafin bé el turmell i una sola que subjecti bé, per no relliscar, la roba únicament ha de ser còmoda, que permeti llibertat de moviment.
Existeixen moviments anomenats tricks que consisteixen en rotacions de cos en l’aire com back flips (mortal cap endarrere), front flips (mortal  cap endavant), aerials...
Back flip
Side flip


En el vídeo següent podreu veure els nostres companys Carles Lobato i Juan José Jiménez, de segon d’ESO, i Nico Vila i Ivan Vila, de tercer d’ESO,  fent  parkour a un gimnàs a prop de Barcelona. Els  veureu fent back flips, front flips, side flips. En el minut 1:10 surt unes de les acrobàcies més difícils, realitzada pel Carles Lobato.





 Juan José Jiménez Hernández i Ismael Chaton  Alsina.

dilluns, 30 de gener del 2012

RIHANNA "DISTURBIA" BARCELONA

La sempre exuberant caribenya ens ha deixat bocabadats en la seva primera actuació a Barcelona.


Eren les 7:00. Després de fer cua un dia sencer, a més de dormir allà, finalment obriren les portes. Quan ja ens han revisat les entrades comencem a córrer como si la nostra vida depengués d'això. Baixàrem escales i escales, i fent l'últim esforç, vam córrer fins la tanca de primera fila. Quan vam arribar ens hi vam agafar amb urpes i ungles. Encara faltaven tres quarts perquè comences el teloner, però ja es podia notar el nerviosisme de la gent. El temps passava lentament, i la gent aprofitava per conèixer més gent. Tots teníem un objectiu comú: gaudir del concert de la nostra ídol. Entre la gent del concert predominava el sexe masculí, i no perquè Rihanna estigués molt bona ni res d'això. La majoria de nois que hi eren allà, eren homosexuals, i això va cridar la nostra atenció. Però en aquell concert, massa coses cridaven la nostra atenció.


El teloner va ser prou puntual. A tres quarts de vuit, ja estàvem gaudint de la seva actuació.
Al ser música màquina se’ns va fer una miqueta pesat. Quan Calvin Harris, és a dir, el teloner, es va acomiadar, tothom va saltar i cridar, perquè...s'apropava el moment.


La diva caribenya es va fer esperar dos quarts. També hem d'afegir que en aquests dos quarts desmuntaven la taula de mescles del teloner. I finalment s'apagaren les llums.
Els nostres cors, i segurament de tothom que estigués al palau, també. I començà a sonar la primera cançó. Encara que ella no havia sortit, però unes pantalles gegants ens deixaven veure la seva imatge en vídeos. El moment en què la gran artista va sortir va ser inoblidable.
 
Va sortir asseguda a una cadira que es desplaçava sense que ningú l'empenyés cap endavant. Va ser una entrada impactant, tant per sobre. Això la va fer més espectacular. Portava el cabell arrissat i curt. Portava una jaqueta blava que no deixava molt a la imaginació, ja que, li arribava fins les calcetes. Aquesta peça va volar quan va començar la segona cançó ''Disturbia'', deixant-nos veure un pantaló de cintura alta amb un top de coloraines. Una de les cançons que més ens va impressionar va ser la cinquena, S&M. Aquesta cançó parla del sadomasoquisme, i la cantant, a la cançó anterior va sortir vestida amb un esmòquing i quan va començar S&M les seves ballarines se'l van arrencar i la caribenya va aparèixer amb un corsé negre i unes botes de taló que li arribaven fins els genolls. La van lligar amb unes manilles la mà dreta i el peu esquerre. La cançó va ser molt sensual, les ballarines ballaven en un barra de metall fent moviments pròpiament d'una stripper. El concert en general va ser molt sensual, massa per a nenes de dotze anys que hi eren a primera fila. Una de les coses impactants va ser que la Rihanna va pujar a un home del públic i va començar a ballar a sobre d'ell. El va fer estirar a una plataforma i ballava a sobre d'ell. La gent es va tornar boja. La veritat és que durant tot el concert la gent es tornava boja perquè aquesta dona en sap, de fer espectacle.


Montse Aguilar i Raúl Lancharro Román, 4t d'ESO

dimarts, 24 de gener del 2012

CONTINUEM TREBALLANT...

L'equip del segon trimestre continuem treballant en nous continguts que esperem que us siguin interessants. Ha costat una mica engegar després de les vacances de Nadal, però aviat publicarem tot de coses:

-crònica del concert de Rihanna
-entrevista a l'Anabel Giménez, directora de l'institut
-entrevistes als professors Josep M. Lacambra i César Arrizabalaga
-reportatges sobre el parkour i el teatre
-reportatge sobre MARINERGO, l'empresa virtual de l'institut

I recordeu que ens podeu enviar escrits o fotos i us els publicarem!!!!

L'Ismael, el Juanjo, el Gabriel, l'Ivan M., el Gerard, l'Ibrahim,
la Mónica, la Cela, el Jason, el Jon, el Jorge i l'Ivan R.

dimecres, 11 de gener del 2012

LES DEU DIFERÈNCIES

Aquí teniu dues fotografies de l'Ins Marina. Una d'elles ha estat retocada. Heu de trobar-hi deu diferències. Si no les trobeu, d'aquí a uns dies publicarem les solucions, però si les trobeu, podeu escriure-les en un comentari i us publicarem.

Per veure les imatges en gran, cliqueu-hi a sobre.


Ibrahim Ouchen, 2n D

dijous, 22 de desembre del 2011

ÉS NADAL!!!!!!!!!!!!!!

Nadales
Avui dia 22 de desembre, la coral de professors de l'institut ha ofert un concert de Nadal que ha estat tot un èxit. Volem compartir-lo amb tots vosaltres i desitjar-vos MOLT BON NADAL!!!



Desitjos de l’INS Marina
L’institut ha posat un arbre de Nadal perquè posem el nostres desitjos en un paper i els pengem a l’arbre. Això esta inspirat en una creença japonesa, que si s’ajunten molts desitjos es faran realitat, així que ja sabeu, omplim tot l’arbre!. Aquí us posem uns quants desitjos que ja s'hi han penjat:

-Que sortim de la crisi i quedar-me amb els meus familiars.
-Que la meva millor amiga torni a ser com abans i que no se’n vagi.
-Que se’n vagi la crisi i que em toqui la loteria.
-Que el profe no cridi a classe, MISSIÓ IMPOSSIBLE!

A part de l’arbre de desitjos, la casa d’oficis ens ha fet un arbre per a la entrada a l’insti, amb moltes llums per decorar-lo! I alumnes d'ESO han penjat uns treballs de papiroflèxia al costat de la torre de l’aire, on hi ha una bola molt gran de paperines, aneu a veure-la!

















Ismael i Mònica




Estigueu ben atents, perquè a partir del gener publicarem tot de coses interessants:
- crònica del concert de Rihanna
- reportatges sobre l'activitat de parkour i teatre
- entrevistes a la directora i a alguns professors
- passatemps: les 10 diferències


Fins llavors... bones festes i bona entrada d'any!!