L’handbol a fons

A nosaltres ens agrada molt l’handbol i per aquesta raó hem volgut escriure aquest article per introduir-vos en aquest esport.

Equips que participen en la lliga segona catalana cadet masculí:

HANDBOL LLEIDA PARDINYES

JOVENTUT HANDBOL LA LLAGOSTA "B"

CLUB HANDBOL IGUALADA ATHLETIC

 CLUB HANDBOL ODENA

OAR GRACIA SABADELL

HANDBOL TERRASSA

HC VALLAG SDE

HANDBOL SANT CUGAT D

H SANT QUIRZE

HANDBOL SANT JOAN DESPI "C"

HANDBOL SANTPEDOR

BM BARBERÀ

HANDBOL BERGA

LA SALLE MONTCADA

EQUIPAMENTS PER JUGAR A HANDBOL

Pilotes: Són l’element clau a l’handbol, si la pilota llisca has d’agafar-ne una  altra. N’hi ha de diferents mides (1,2,3). Normalment s'utilitzava SELECT però la Federació Catalana d’Handbol (FCH) ara només deixa utilitzar KEMPA.

Bambes jugadors: Són necessàries per jugar, ja que si no en tens unes, pots lliscar i fer-te mal. Tenen una sola per adherir-se a la pista. Estan dissenyades per a jugadors. Aquí us posem dues de les millors bambes de jugadors.

Bambes porters: Són necessàries per a porters, alguns porters decideixen no posar-se bambes de porters i no els va bé. La sola esta disenyada per lliscar quan calgui. Són bones per lliscar i llençar-se a per la pilota. Us em posem dos exemples més.

Samarreta i dessuadora: Serveixen per estar més còmodes a l’hora de jugar, també és important per la transpiració del cos humà.       

Un exemple d’una samarreta per jugador i un altre de porter.

Proteccions jugadors: N’hi ha de tots tipus (braços,cames,espatlla,etc…)

Aquí en posem dos exemples.

Proteccions de porter: N’hi ha diversos  tipus però fonamentalment s’utilitza una coquillera per cobrir la part genital masculina.

Aquí us en deixem una imatge de com és.

Resines: Serveixen per agafar millor la pilota i tenir més facilitat a l’hora de tenir la pilota en les mans i fer algunes maniobres.

Albert Malvarez i Oscar Safón

Álvaro Monterrubio: "M'agradaria fer més vídeos amb la meva classe."

Álvaro Monterrubio és l'alumne de 1rA que ha proposat i dut a terme la realització d'un vídeo per donar la benvinguda al Nadal i que hem pogut veure als televisors del centre. Aficionat a la vídeoproducció, té un canal de youtube on penja les seves creacions, com el vídeo Per art de màgia.

Aniram: Com se t’ha acudit la idea de fer un vídeo?

Álvaro Monterrubio: Com que l’assignatura era visual i plàstica i només feiem plàstica vaig voler fer un vídeo sobre el Nadal.

A: Hi ha algun profesor implicat? Qui?

A.M.: Sí, l’Assumpta Ferran.

A: Quins alumnes van participar?

A.M.:Gairebé tota la classe de 1r A.

A: Amb quins problemes us vau trobar ? Com els vau resoldre?

A.M.: Ens vam trobar amb que faltava llum i ho vam solucionar portant llum de casa meva.

A: Des de la idea inicial fins al final van haver molts canvis?

A.M.: Sí amb la idea del vídeo perquè al principi era una idea molt senzilla però va acabar sent molt xulo.

A: Has participat en algun projecte semblan aquí al centre ? N’hi has fet alguns abans?

A.M.: Aquí al centre no, sí a la meva escola.

A: De quins altres temes t’agradaria fer un vídeo?

A.M.: Doncs ara mateix no ho sé.

A: Quant temps heu trigat en fer tot el procés?

A.M.: En total unes dues setmanes.

A: Com heu fet el fons?

A.M.: Amb la pantalla verda que es diu croma, després amb un editor de vídeo hem tret el fons i hem ficat el que volíem.

A: Quina part t’agrada més de el muntatge de video: preproducció, producció o postproducció?

A.M.: La postproducció, és a dir, la part d’edició, perquè permet més joc.

A: Quins projectes tens per el futur?

A.M.: Fer més videos sobre la meva classe.

A: Què t’agradaria ser de gran?

A.M.: M’agradaria estudiar so o imatge i so. Ser director de cinema és molt complicat, hi ha massa gent.

A: Gràcies per haver-nos atès.

Aquí us deixem l'enllaç al vídeo:


https://www.youtube.com/watch?v=8s1Ho71mpG0

Álvaro Monterrubio 

Equip de redacció

"Per art de màgia", el making off

Álvaro Monterrubio dirigeix la classe de 1r A per felicitar-nos el Nadal amb un vídeo.
Potser aquests dies heu vist a les teles de l'institut el vídeo de 1r A Per art de màgia, aquí teniu unes fotos que ens apropen al procés de realització. A més, us deixem l'enllaç de youtube on a més de veure'l el podreu escoltar:
https://www.youtube.com/watch?v=8s1Ho71mpG0

Preparant el croma

Amb el croma a punt

Álvaro Monterrubio

Acció!

Acció!

Saps d'on ve la tradició de decorar un arbre pel Nadal? Coneix l'origen de les tradicions nadalenques

És difícil saber quan va començar el Nadal, tal com avui coneixem. La veritat és que els costums i llegendes que es van anar sumant al llarg dels segles provenen d’una varietat molt gran de països diferents.

Així van aparèixer el Pare Noël també anomenat, Santa Claus, la tradició de l'arbre de Nadal o la represensaciò del pessebre. Tots aquests costums provenien tan de llegendes com de la realitat. Ara us farem cinc cèntims d’aquestes tradicions.

L’ARBRE

A l’hivern els arbres perdien les seves fulles, i els germànics els “vestien” perquè els esperits que habitaven dins de l’arbre toressin aviat. Les decoracions que més posaven eren pomes o pedres pintades. Això va ser l’origen de les decoracions, com per exemple les boles de vidre d’avui dia.

Bona part de la tradició de l’arbre de Nadal, va tenir el seu origen en una llegenda Europea. Es diu que durant una freda nit d’hivern, un nen va buscar refugi a casa d’un llenyataire i la seva dona, que el van rebre i li van donar de menjar. Durant la nit el nen es va convertir en un àngel vestit d’or: era el nen Déu. Per recompensar la bondat dels avis, va agafar una branca de pi i els va dir que la sembressin, va dir que cada any donaria fruits. I així va ser, aquell arbre va donar pomes d’or i nous de plata.

EL PESSEBRE

És l’escena que representa el naixement de Crist.

Crist en un pesebre on hi havia només una vaca i un ase. A finals del segle IV, es van afegir un estel i  la Verge Maria. I posteriorment es van anar afegint moltes més elements.  

ELS REIS D’ORIENT

El papa Sant Lleó va establir qui eren els reis d’orient que van anar a adorar el nen guiats per un estel. Melcior, Gaspar i Baltasar. Els tres reis d’orient van portar regals al nen, com or, encens i mirra.

CAGA TIÓ

A Catalunya existeix una antiga tradició que se celebra en aquestes festes de Nadal, és el caga tió o també dit com fer cagar al tió. Consisteix en un tronc al qual s’hi han dibuixat uns ulls, unes celles, i se li han posat dues potes davanteres i un nas fets de branquillons.

És coronat amb la típica barretina catalana i vestit amb una manta perquè no agafi fred.

Durant els dies d’hivern, els més petits de la casa li van donant de menjar, quant més millor, perquè així será més generós.

Normalment els petits li donen de menjar el que ha anat sobran del seu propi plat, encara que en algunes comarques el tió és alimentat amb els restes de fruita, pells de taronja, poma, plàtan, etc. En els seus orígens, la Nit de Nadal després del sopar i abans d’anar a la “misa del gall” com marcava la tradició, la família es col·locava al voltant del tió i era colpejat per un bastó, mentre es cantava una cançó popular. Sota la manta el tió anava “cagant” petits regals (normalment dolços, torró, etc.) que deixaria ben tips als nens per a totes les festes.

SANTA CLAUS

Sembla com si aquest personatge gros i amb cara de bo (que actualment anomenem Pare Noël) ens acompanyés des que el món és món. No obstant això, la seva imatge no arriba a intervenir a les festes nadalenques sinó fins fa poc temps.
No hi ha dubte que el tipus té carisma; en tot just un segle, la figura del bon home de la bossa, ha aconseguit acaparar l'atenció de la festa que els catòlics realitzen commemorant el naixement del nen Jesús. Així, tots els nens del món, somien amb un Nadal nevat en què el trineu estirat per rens sobrevola la ciutat.

No importa si en aquesta ciutat, el 24 de desembre fa 45º graus a l'ombra. L’ancià grassonet que ha vingut del pol nord farà la seva aparició per la xemeneia (si és que la casa té una) i deixarà els regals prop de l'arbre .

Caridad Miguela i Ainhoa Amor

2016: Rio de Janeiro, capital olímpica

Els Jocs Olímpics, considerats el major esdeveniment multiesportiu del món, organitzat pel Comitè Olímpic Internacional cada quatre anys, se celebraran entre el 5 i el 21 d'agost de 2016, a la ciutat de Rio de Janeiro, Brasil. De manera conjunta es realitzaran en aquesta ciutat els XV Jocs Paralímpics d'Estiu de 2016 , entre el 7 i el 18 de setembre del mateix any.

Set ciutats van presentar oficialment davant del Comitè Olímpic Internacional la seva aspiració d'albergar aquest esdeveniment esportiu, però després d'una primera etapa d'avaluació, la llista va ser reduïda a quatre ciutats: Chicago, Rio de Janeiro, Madrid i Tòquio. Finalment va ser Rio escollida per ser la seu dels jocs.

Es per això que el equip de revista ha volgut conèixer una mica aquest país.

La capital de Brasil és Brasilia amb més de dos milions d'habitants i el seu idioma oficial es el portuguès. Es va declarar la independencia el 7 de setembre de 1822 i va ser reconeguda el 29 d’agost de 1825.

                                                               

                 

Bandera                                       Escut

On és Brasil?

Brasil està situat a la part sud del continent americà. Com podeu veure a la imatge que hi 
ha a continuació:

Gastronomia

La gastronomía brasilera inclou gran varietat de plats i sabors. Un dels plats més  típics és acarajé que consisteix en pastes de pa gruixut fet de fesols blancs i ceba que es deixen reposar des de la nit anterior. Posteriorment es fregeixen en oli de palma i se serveixen amb salsa.

Esports

Al Brasil es practiquen molts esports diferents, però el més practicat és el futbol, ja que la seva selecció nacional ha estat la més exitosa en la història dels mundials. Un dels altres esports populars es el futvòlei, que és una barreja entre futbol i vòlei, es va originar a les platges de Copacabana, a Rio de Janeiro.

Actualment, un dels esportistes brasilers que està tenint ressò mundial és el futbolista Neymar.

                                             

Monuments

Aquest monument és un dels més importants, ja que va ser dedicat a la independència de Brasil de Portugal.

Aquest es el crist Redemptor una de les set meravelles del món i es troba a Rio de Janeiro.

Selva Amazònica

Una de les grans riqueses naturals del Brasil és que acull la selva que creix a vora i vora del riu Amazones i que contitueix el pulmó del planeta Terra. La selva Amazònica cobreix més de la meitat del Brasil i és la selva humida més gran del món. El seu nom prové del riu Amazones , amb una conca d'aproximadament 4.320.000 quilòmetres quadrats i 15.000 tributaris , que el converteix en el sistema hídric major del món. A dins d'aquesta selva hi viuen tribus de persones que mai no han tingut cap contacte amb la resta de la humanitat. L'Amazònia és, per tant, un bé que tothom ha de protegir per tal de preservar-lo.

Marc Martín, Marina Sánchez i Sandra Sánchez

Per què hi ha disfresses de bruixes en la celebració del Halloween?

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.

Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos

Amb l'arribada del cristianisme s'establí el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve), és a dir: "vigília de Tots Sants", ja que hallow és un mot que en anglès antic significa "sant" o "sagrat" i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag), d'on va sortir la paraula Halloween.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat (literalment, "broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures (o, en algunes cultures, diners) fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

Mario Arnijo i Manel Martinez

font: viquipèdia

Un somni mig real

David era un noi que vivia al centre de Barcelona. David era molt lleig, ell era una persona molt bona amb tothom però els altres quan el veien se n’anaven cap a un altre lloc. Una nit, David va tenir un somni, al principi del somni David estava estirat al llit, feia mitja volta i veia una pistola, una bosseta petita i una nota que deia:

"David, tothom es porta malament amb tu, per això et dono aquesta arma i aquestes dues bales màgiques. Ja sé que ets molt bona persona i que no voldràs matar ningú, per això si no has gastat aquestes dues bales abans de 24 hores ocorrerà alguna cosa molt dolenta per a tot al món. Et recordo que són màgiques i que, per tant, ningú s’assabentarà mai que tu has estat l’assassí."

En aquell moment, David va agafar una bala de la bosseta, la va ficar a la pistola, s’apunta a si mateix al pit i, molt angoixat, dispara. Es va despertar i va pensar que havia estat un simple somni, però, es va girar i va veure el mateix que al seu somni. Va obrir la bosseta i va veure que només quedava una de les dues bales.

Asier Gil. 2n B

La nit d'ànimes

La Nit d’Ànimes correspon a la nit de l’1 de novembre, el pas dels temps ha desplaçat la major part de les celebracions d’aquest caràcter a la nit anterior, en la forma americanitzada d’aquesta festa anomenada Halloween.

La nit d’ànimes a la Llagosta

A la Llagosta es va celebrar la nit d’ànimes fent un passatge del terror al Centre Cultural, hi col·laboraven les persones que estaven dins del grup Tell. Quasi tota la  gent de la Llagosta va assistir a aquest esdeveniment, ja que el grup Tell és un grup de teatre bastant famós i aquí té molt èxit. Quan entraves dins del passatge explicaven una mena d’història per fer por, i seguidament feien seguir un camí ple de gent disfressada queespantaven fins la sortida.

I, com cada any els nens petits es disfressaven de personatges diferents i es dedicaven a anar casa per casa dient la famosa frase de: “Truc o tracte?” per aconseguir llaminadures i caramels. 

També hi ha algunes persones que segueixen la tradició i la nit de la nit d’animes van al cementiri per visitar els seus familiars, amics…

Marc Martín, Marina Sánchez i Sandra Sánchez