"SI NO FES MATEMÀTIQUES M'AGRADARIA FER EDUCACIÓ FÍSICA"

HEM PARLAT AMB JOSÉ MARÍA LACAMBRA, PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES D’AQUEST INSTITUT  DURANT MOLTS  ANYS,  I ENS HA EXPLICAT LA SEVA EXPERIÈNCIA EN AQUEST CENTRE.

Quants anys  fa que treballes en aquest institut?

-Doncs, jo crec que fa 16 o 17 anys.

Recordes el teu primer dia en aquest institut?

-El primer dia que jo vaig passar va ser quan em van nomenar, que vaig venir a parlar amb els companys del departament de Mates. El primer dia de classe no el recordo, perquè va ser com la resta de dies. 

T’agrada el teu treball?

-Sí , m’ agrada

T’agradaria impartir una altra  matèria que no sigui Matemàtiques?

-Doncs, si no fes Matemàtiques m’agradaria fer Educació Física, perquè com que jo he passat uns anys a primària i hi havia fet Educació Física... I és una assignatura que també m’agrada. 

 Et consideres  un bon professor?

-Jo crec que això ho hauríeu de dir els alumnes i els pares. Jo faig les coses el millor que sé. Si sóc un bon professor o no, això ho haureu de dir vosaltres.

Quina opinió creus  que tenen el alumnes de tu?

-Doncs, m’imagino que hi ha de tot. Hi haurà alumnes que tindran una bona opinió i n’hi haurà uns altres que no estaran tan contents amb mi. No sé, això tampoc no sabria dir-ho. Crec que molt mala no la tenen, crec... 

 Ha  canviat el comportament dels alumnes al llarg dels anys?

-Jo crec  que quant a l’activitat davant l’estudi, sí. Crec que ara treballen menys que fa uns quants anys. Abans treballaven més, feien els deures i crec que estudiaven més

Has notat el canvi dels directors?

-Clar, cada director té la seva manera de ser. Des  que jo estic aquí n’hi ha hagut tres o quatre i cadascun és diferent. No em pregunteu quin és millor que l’altre perquè això no crec que ho he de dir, però sí que es nota. Clar que es nota la diferència.

Quin ha sigut el teu millor any en aquest institut?

-Jo no diria que hagi tingut un any millor que un altre, més o menys tots han estat igual. Alguns anys tens més dificultats pels alumnes que tens , altres anys ... són una mica millor, però en definitiva no sabria quin és el millor.

Has tingut alguna discussió amb algun company teu sobre la feina?

-Discussions en pla de barallar-nos no. De no estar d’acord en algunes qüestions, doncs a vegades, sempre ens trobem qüestions en què no estem d’acord i per tant podem discutir però sempre... sense barallar-nos.

T’agradaria anar-te’n a un altre institut?

-Jo ja no penso canviar d’ institut, en principi, perquè com que ja em queda no massa anys per jubilar-me ... crec que ja no canviaré.

Vols fer algun comentari per als alumnes d’avui en dia?

-Doncs s’haurien d’implicar més en els estudis. Perquè el que facin ara ajudarà al seu futur.  

Mónica Arce i Cerasela Novac

EL PARKOUR, UN ESPORT AMB EL COS COM A EINA

Aquest any a l´Institut Marina  nois de 3r fan un esport poc habitual al gimnàs.  L’Ivan Vila junt amb el Juanjo,  el Hamza i el Carles,  els dijous, a l’hora del pati, fan parkour. I això ens ha inspirat per fer aquest reportatge per a vosaltres!

El Parkour (o també Free running) va ser creat per David Belle. El parkour és un art de desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí de la forma més fluïda i eficient possible, fent servir únicament el cos.

L’equipament necessari són unes bones vambes, simplement han de ser còmodes, amb bon amortiment, que agafin bé el turmell i una sola que subjecti bé, per no relliscar, la roba únicament ha de ser còmoda, que permeti llibertat de moviment.

Existeixen moviments anomenats tricks que consisteixen en rotacions de cos en l’aire com back flips (mortal cap endarrere), front flips (mortal  cap endavant), aerials...

Back flip

Side flip

En el vídeo següent podreu veure els nostres companys Carles Lobato i Juan José Jiménez, de segon d’ESO, i Nico Vila i Ivan Vila, de tercer d’ESO,  fent  parkour a un gimnàs a prop de Barcelona. Els  veureu fent back flips, front flips, side flips. En el minut 1:10 surt unes de les acrobàcies més difícils, realitzada pel Carles Lobato.

 Juan José Jiménez Hernández i Ismael Chaton  Alsina.

RIHANNA "DISTURBIA" BARCELONA

La sempre exuberant caribenya ens ha deixat bocabadats en la seva primera actuació a Barcelona.

Eren les 7:00. Després de fer cua un dia sencer, a més de dormir allà, finalment obriren les portes. Quan ja ens han revisat les entrades comencem a córrer como si la nostra vida depengués d'això. Baixàrem escales i escales, i fent l'últim esforç, vam córrer fins la tanca de primera fila. Quan vam arribar ens hi vam agafar amb urpes i ungles. Encara faltaven tres quarts perquè comences el teloner, però ja es podia notar el nerviosisme de la gent. El temps passava lentament, i la gent aprofitava per conèixer més gent. Tots teníem un objectiu comú: gaudir del concert de la nostra ídol. Entre la gent del concert predominava el sexe masculí, i no perquè Rihanna estigués molt bona ni res d'això. La majoria de nois que hi eren allà, eren homosexuals, i això va cridar la nostra atenció. Però en aquell concert, massa coses cridaven la nostra atenció.

El teloner va ser prou puntual. A tres quarts de vuit, ja estàvem gaudint de la seva actuació.

Al ser música màquina se’ns va fer una miqueta pesat. Quan Calvin Harris, és a dir, el teloner, es va acomiadar, tothom va saltar i cridar, perquè...s'apropava el moment.

La diva caribenya es va fer esperar dos quarts. També hem d'afegir que en aquests dos quarts desmuntaven la taula de mescles del teloner. I finalment s'apagaren les llums.

Els nostres cors, i segurament de tothom que estigués al palau, també. I començà a sonar la primera cançó. Encara que ella no havia sortit, però unes pantalles gegants ens deixaven veure la seva imatge en vídeos. El moment en què la gran artista va sortir va ser inoblidable.

 

Va sortir asseguda a una cadira que es desplaçava sense que ningú l'empenyés cap endavant. Va ser una entrada impactant, tant per sobre. Això la va fer més espectacular. Portava el cabell arrissat i curt. Portava una jaqueta blava que no deixava molt a la imaginació, ja que, li arribava fins les calcetes. Aquesta peça va volar quan va començar la segona cançó ''Disturbia'', deixant-nos veure un pantaló de cintura alta amb un top de coloraines. Una de les cançons que més ens va impressionar va ser la cinquena, S&M. Aquesta cançó parla del sadomasoquisme, i la cantant, a la cançó anterior va sortir vestida amb un esmòquing i quan va començar S&M les seves ballarines se'l van arrencar i la caribenya va aparèixer amb un corsé negre i unes botes de taló que li arribaven fins els genolls. La van lligar amb unes manilles la mà dreta i el peu esquerre. La cançó va ser molt sensual, les ballarines ballaven en un barra de metall fent moviments pròpiament d'una stripper. El concert en general va ser molt sensual, massa per a nenes de dotze anys que hi eren a primera fila. Una de les coses impactants va ser que la Rihanna va pujar a un home del públic i va començar a ballar a sobre d'ell. El va fer estirar a una plataforma i ballava a sobre d'ell. La gent es va tornar boja. La veritat és que durant tot el concert la gent es tornava boja perquè aquesta dona en sap, de fer espectacle.

Montse Aguilar i Raúl Lancharro Román, 4t d'ESO

CONTINUEM TREBALLANT...

L'equip del segon trimestre continuem treballant en nous continguts que esperem que us siguin interessants. Ha costat una mica engegar després de les vacances de Nadal, però aviat publicarem tot de coses:

-crònica del concert de Rihanna
-entrevista a l'Anabel Giménez, directora de l'institut
-entrevistes als professors Josep M. Lacambra i César Arrizabalaga
-reportatges sobre el parkour i el teatre
-reportatge sobre MARINERGO, l'empresa virtual de l'institut

I recordeu que ens podeu enviar escrits o fotos i us els publicarem!!!!

L'Ismael, el Juanjo, el Gabriel, l'Ivan M., el Gerard, l'Ibrahim,
la Mónica, la Cela, el Jason, el Jon, el Jorge i l'Ivan R.

SOLUCIONS A "LES DEU DIFERÈNCIES"

LES DEU DIFERÈNCIES

Aquí teniu dues fotografies de l'Ins Marina. Una d'elles ha estat retocada. Heu de trobar-hi deu diferències. Si no les trobeu, d'aquí a uns dies publicarem les solucions, però si les trobeu, podeu escriure-les en un comentari i us publicarem.

Per veure les imatges en gran, cliqueu-hi a sobre.

Ibrahim Ouchen, 2n D

ÉS NADAL!!!!!!!!!!!!!!

Nadales

Avui dia 22 de desembre, la coral de professors de l'institut ha ofert un concert de Nadal que ha estat tot un èxit. Volem compartir-lo amb tots vosaltres i desitjar-vos MOLT BON NADAL!!!

Desitjos de l’INS Marina

L’institut ha posat un arbre de Nadal perquè posem el nostres desitjos en un paper i els pengem a l’arbre. Això esta inspirat en una creença japonesa, que si s’ajunten molts desitjos es faran realitat, així que ja sabeu, omplim tot l’arbre!. Aquí us posem uns quants desitjos que ja s'hi han penjat:

-Que sortim de la crisi i quedar-me amb els meus familiars.

-Que la meva millor amiga torni a ser com abans i que no se’n vagi.

-Que se’n vagi la crisi i que em toqui la loteria.

-Que el profe no cridi a classe, MISSIÓ IMPOSSIBLE!

A part de l’arbre de desitjos, la casa d’oficis ens ha fet un arbre per a la entrada a l’insti, amb moltes llums per decorar-lo! I alumnes d'ESO han penjat uns treballs de papiroflèxia al costat de la torre de l’aire, on hi ha una bola molt gran de paperines, aneu a veure-la!

Ismael i Mònica

Estigueu ben atents, perquè a partir del gener publicarem tot de coses interessants:

- crònica del concert de Rihanna

- reportatges sobre l'activitat de parkour i teatre

- entrevistes a la directora i a alguns professors

- passatemps: les 10 diferències

Fins llavors... bones festes i bona entrada d'any!!

EL MODERNISME. L’ART CATALÀ A SITGES

El Modernisme es fica en les ments d’un grup de joves de la Llagosta.

El passat dimarts 22 de Novembre del 2011, 50 alumnes aproximadament  i 4 professors de l’Institut Marina de la Llagosta, vam anar a Sitges a veure alguns monuments modernistes. Vam agafar el tren a las 8:35 del matí a l’estació de la Llagosta, que estava en obres. Ens vam aturar a la estació de tren del Prat de Llobregat per agafar un altre tren que ens portés cap a Sitges. Vam arribar a les 10:30 aproximadament amb moltes ganes de menjar o passar-lo bé.

Fotos cedides per Tomàs Carrasco i muntatge a càrrec de Jon Fernández

El primer que van fer va ser esmorzar al costat de la platja i l’església del poble, era una bona sensació. A les 11 del matí va començar la excursió per Sitges. Ens vam dividir en dos grups: un on érem el alumnes de 4t D i un altre per els alumnes del C i el E.  El grup D vam anar amb un noi que es deia Josep Muñoz. El primer monument que vam anar a veure va ser el palau Maricel. El rebedor tenia moltes plantes i una gran porta blava que cridava l‘atenció. Hi havia molts llums i les parets estaven fetes de rajoles. Vam pujar per unes escales i vam arribar al terrat de la casa. Ja havia passat la meitat de la cansada excursió.

Vam començar a contestar algunes preguntes del dossier. Vam baixar una altra vegada les escales i vam arribar  a una mena de sala que semblava un pati on hi havia moltes columnes i plantes i amb uns bancs molt llargs. Les parets tenien dibuixats animals i menjar. La majoria de les habitacions de la casa eren molt grans i blaves. A continuació, vam passar a una habitació fosca que estava plena de quadres. En Josep ens va explicar alguns d’aquests però la majoria de la classe ens vam fer fotos a una finestra on es veia el mar de fons.

A les 13:00 vam marxar al carrer i abans d’anar a veure algunes cases modernistes que hi havia vam passar per una mena de passadís que es deia la 5a Avinguda. En Josep ens va explicar que aquest nom li van posar per riure’s d’un estranger americà que no li queia molt bé a Rusiñol. Una cosa que va impactar a algunes persones de la classe va ser la casa Bacardí. La majoria de les cases modernistes tenien detalls vegetals i estaven treballades per ferro forjat. A les 13:45 tots el alumnes de tots el grups ja estavem a la estació per tornar cap a casa després d’haver passat un bon i cansat dia a Sitges per al nostre grup de joves.

Tomás Carrasco i Estela Panicello 4tD

LA SOMBRA DEL CASTILLO

Eran más de las doce de la noche, el castillo se erguía con la luna llena de fondo. Jordán se sentó con la espalda apoyada al árbol que se encontraba tras de sí.   —Tanto si vuelvo ahora como si no, me ganaré una bronca, ¿debería echar un vistazo a ese castillo? —echó la cabeza hacia atrás, el sueño empezaba a poder con él. De repente, oyó una risa. Se levantó de un salto y con una rápida zancada se plantó delante del puente. —Siempre me han dicho que el cementerio está lleno de valientes pero…—dijo mientras mostraba una amplia sonrisa—“quien no arriesga no gana”. Dicho esto se internó en el castillo pasando por aquello que antaño había sido un gran portón del cual ahora, tras haber soportado cientos de batallas, apenas quedaban unas bisagras oxidadas. Pero Jordán no era consciente del peligro que se cernía sobre él. En el interior del castillo había una gran sala que, en el pasado, podía haber sido una capilla, aunque ya no quedaba rastro de bancos donde se sentaran los creyentes, ni atriles desde donde predicaran los evangelios. Grandes columnas sostenían la bóveda. En ese momento, Jordán oyó un sonido de pasos. Se dio la vuelta y solo pudo ver una silueta encapuchada en la entrada. — ¿Quién …—no acabó de pronunciar las palabras que estaban en su mente cuando vio la guadaña que empuñaba su contrincante. Estuvo a punto de decir algo, pero no le dio tiempo. Aquel sujeto dio un salto sobrehumano, colocándose a un metro por encima de él. Jordán abrió los ojos más de lo que los había abierto en la vida mientras aquel ser caía hacia él. Sus reflejos le salvaron la vida, en el último segundo consiguió echarse a un lado y esquivar la guadaña, pero aquel individuo era más rápido que él y con una increíble velocidad, se giró sobre sí mismo y le golpeó con el antebrazo. Jordán salió volando y se estrelló contra una columna. Aquel ser se volvió para recoger su guadaña, que había quedado clavada en el suelo, al tirar de ella no consiguió (arrancarla) sacarla. En ese momento Jordán vio unas escaleras, se levantó tan rápido como pudo y corrió hacia ellas. Una vez arriba se dio cuenta de su error: aquel camino no tenía salida, conducía a una torre del castillo. Jordán llegó a la cúspide de la torre. Era un espacio circular coronado por unas almenas. Con una rápida zancada se plantó al otro lado de la torre, justo en el borde del precipicio. Si intentaba saltar sería una muerte segura. Se dio la vuelta y aquel ser volvía a estar allí. Esta vez Jordán no tenía escapatoria, así que dio un salto en el vacío mientras miraba hacia atrás. Ese fue su último error. Cuando volvió a mirar a aquel ser, este estaba trazando un corte vertical hacia él. ***************** Jordán abrió los ojos. Estaba sentado en el suelo con la espalda apoyada en un árbol: todo había sido un sueño, suspiró aliviado… Pero cuando volvió a abrir los ojos, aquella criatura volvía a estar allí; justo enfrente, la luna llena recortaba su siniestra silueta. A Jordán se le heló la sangre mientras aquel ser se descubría la cabeza echando hacia atrás la capucha. Siempre había oído decir que los ojos son las ventanas del alma. Si eso era cierto, aquel ser no tenía alma; pues mientras su ojo derecho era negro como la noche misma, el izquierdo era rojo como la sangre. Le mostró una sombría sonrisa. A Jordán se le paró el corazón cuando sobre él cayó una terrible sospecha. Bajó la mirada a su pecho, y allí había un corte que iba desde el hombro izquierdo hasta la cintura. BLACK WOLF (4t d'ESO) 

CAP AL TEATRE!

L’obra de teatre que vam veure els alumnes de tercer i quart el passat divendres  quatre de novembre és l’adaptació de l’obra Rimas y leyendas de  Gustavo Adolfo Bécquer,  el llibre que els alumnes de quart estem llegint a l’assignatura de castellà i que va costar una mica d’entendre a alguns.

Arribàrem a l’entrada del teatre cap a les nou del matí. Allà vam romandre més de mitja hora esperant a poder entrar ja que érem molts i ens havíem d’organitzar. Tot i a així hi va haver alguns despistats que es van quedar els últims del seu curs i van entrar per separat al seu grup.

Fotos cedides per Kenia Villarreal i 

muntatge musical a càrrec de Cristina Sánchez (2n d'ESO)

En començar l’obra era difícil distingir el que deien els actors perquè hi havia una mica d’enrenou a la sala, però quan els professors van aconseguir posar ordre ja no va ser un problema escoltar. Van fer una interpretació molt amena de llegendes com: “Maese Pérez, el organista”, “Los ojos verdes”, “El monte de las ánimas”, ... Les interpretacions anaven acompanyades d‘efectes com fum, llums de colors i una pantalla en la qual apareixien imatges d’acord amb l’obra i també música.

Quan va acabar la interpretació, els actors van deixar que els alumnes els fessin preguntes relacionades amb el muntatge teatral.

En sortir del teatre vam anar a una plaça que va ser el punt de trobada on ens havíem de reunir per marxar una hora més tard. Vam caminar fins on ens havia deixat l’autocar aquell matí i vam estar una bona estona esperant, però no va ser gens avorrit perquè vèiem moltes coses i edificis.

Alexia  Aguilar i Judit Navarro,  4t d’ESO C (text adaptat)