TIÓ TIÓ, CAGA TORRÓ...

EL TIÓ

Què és el tió? El tió és una tradició catalana. És un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa. 

Es tracta d’un tronc. Hi ha de tot tipus: amb potes, nas, boca, etc. Però un tió és característic per portar un barret vermell. Normalment es tapa amb una manta perquè no passi fred.

Les famílies que practiquen aquesta tradició, li comencen a donar menjar el dia de la Immaculada Concepció -el dia 8 de desembre, fins la nit de Nadal.

El tió cagarà regals si li cantem aquesta cançó mentre li donem cops amb un bastó o un pal. Cada comarca, poble o fins i tot família té la seva pròpia cançó. Aquesta és només un exemple:

Ara ve Nadal,

posarem lo porc en sal,

la gallina a la pastera

i lo pollí dalt del pi,

toca, toca violí.

Ara venen bous i vaques,

les gallines amb sabates,

els capons amb sabatons,

lo vicari fa torrons,

la Margendona els ha tastat,

diu que són un poc salats,

Marieta, posa-hi sucre,

                                                                           que seran un poc millors.

                                                                           Caga tió, caga tió,

                                                                           si no, et fotré un cop de bastó. 

 Normalment es presenta a les llars catalenes sense avisar o es troba al bosc, també el podem fabricar amb les nostres pròpies mans. 



BONES FESTES!

Manel Maspoch i Marc Benítez

ARRIBA EL NADAL!!

Avui som aquí per explicar una història de Nadal. Aquesta història té com a protagonista el nostre estimat Pare Noel. Disfruteu-la.

Hi havia una vegada, un senyor a qui tothom amonenava Pare Noel. El seu nom real era Nicólas de Bari. Aquesta és la seva història.

Quan ell era petit, estava sempre molt trist perquè al Nadal mai rebia regals. Un dia, quan tenia 15 anys, anava passejant pel bosc i va veure un llum vermell a la llunyania, molt estrany. Amb una mica de por es va apropar i va veure un ren amb el seu nas de llum vermell. Es van fer amics, i ell va decidir anomenar-lo Rodolf.

Vint anys després, ja era conegut per tot el món com a Pare Noel. El seu treball consistia a repartir regals a tots els nens del món, el 24 de desembre de cada any. Aquest treball estava incentivat pel que ell va passar de petit, perquè no volia que cap nen del món fos trist, com ell ho va ser de petit.

Molts anys després…

Un dia estava a la seva oficina -com cada any per aquelles dates, però aquest any estava més irritat de l’habitual, ja que no tenia tots els elfs necessaris per fer tots els regals a temps.

Ja era molt molt vell i estava fart que cada any hi hagués més problemes a l’hora de fer i repartir els regals, ja que també Rodolf i els altres rens estaven molt vells i volaven molt lents.

Pare Noel va dimitir del seu treball i va parlar amb la seva esposa Mare Noel. Els dos junts van decidir donar-li aquest treball al seu fill: Fill Noel. No volien que els nens no tinguessin regals, encara que Pare Noel ja no pogués treballar. 

Però el seu fill, que era un passota i un maleducat, no volia treballar, perquè deia que si ell ja tenia regals, no feia falta que la resta de nens també en tinguessin. Però el Pare Noel el va obligar. Llavors es va vestir amb el vestit del seu pare (que li quedava una mica gran), es va pujar al trineu -que el conduïen uns altres rens més joves, entre ells la filla de Rodolf: Rodolfa, i se’n va anar a repartir els regals.

Com que no tenia molt d’interès en aquesta feina, els va llençar sense cap cura i al dia següent, quan els nens els van obrir, molts estaven trencats. Al sentir-los plorar, es va conscienciar de la importància del Nadal i de la seva feina.

FI   

Andrea Hermosilla i Emma Carmona

Maneres de treballar, maneres de millorar. L'escola.

Les alumnes de 3r d'ESO Laura Angulo i Marina Rubert tenen la inquietud de saber què pensen alumnes i professors de la seva tasca, i han realitzat unes entrevistes a diferents membres tant del professorat com de l'alumnat, del qual se n'ha extret el que ve a continuació.

• Per a professors

-Quin creus que és el major canvi que notem els alumnes al passar de l’escola a l’institut?

• Que hi ha més professors; que és un edifici diferent, amb més classes, amb molts canvis d’aula i de professors i sobretot tenen classes amb diferents companys respecte als que tenien abans.

-Creieu que els nostres pares poden arribar a ser molt durs amb nosaltres quan suspenem un examen?

• El més important és que els alumnes aprenguin. Els pares i els professors hem d’ajudar en el procés d’aprenentatge, observant com evolucioneu. Els pares decideixen com tractar als seus fills respecte al seu rendiment acadèmic, sempre amb lògica i vetllant pel seu benestar.

-Què faríeu per ajudar-nos si suspenem un examen?

• Escoltar també el que opinen els nostres alumnes i saber quins problemes teniu. Donar-vos suport en el que ens sigui possible i donar-vos una segona perspectiva des del nostre punt de vista.

-Creieu que és necessari posar deures? Per què?

• Cal que n’hi hagi alguns, però no massa. Alguns són perquè un tingui consciència que té una obligació i així ser rigorós i curós amb les seves coses.

-Quant temps ens recomanaries als alumnes per estudiar abans d’un examen?

• El temps que necessiteu per repassar el que s’ha explicat cada dia. S’ha d’atendre el tema i després llegir-ho a casa, i amb un parell d’hores al dia, ja tindries suficient per superar un examen.

-Creieu que tots els alumnes tenim capacitat per aprovar l’ESO?

• Sí. En aquest cas, hi ha algunes persones a qui se’ls dóna millor unes matèries que altres, però tots teniu la capacitat necessària per poder aprovar.

-Quin és el motiu principal pel qual aprovaries a un alumne, encara que en l’examen no hagués tret la nota esperada?

• El motiu seria que un professor coneix al seu alumne i sap si aquest examen no ha anat tan bé com s’esperava. Hi ha molts factors, con el comportament, l’actitud i si s’ha estudiat o no que condicionen la decisió del professor d’aprovar o no l’alumne.

-I el motiu pel qual ens suspendries en cas que l’examen hagués anat bé?

• Per a un professor el més important és que aprengueu, i això es demostra quan treballem a classe: en les presentacions, etc. Hi ha moltes formes per comprovar si els alumnes heu après. També la falta d’atenció a classe o interès influeix molt en la nota de classe, que repercuteix en la global.

-Des del teu punt de vista, quin creus que és el motiu pel qual un alumne deixa d’estudiar?

• Per la falta de motivació, que ha pogut anar abandonant al llarg del curs. Per les preguntes que alguns alumnes es fan com: Per a què serveix això? Veritablement necessito aprendre? L’únic que fas es qüestionar les teves habilitats i desaprofitar l’esforç dels teus pares.

-Creus que la tecnologia beneficia a les generacions vinents d’alumnes? Per què?

• Sí. Beneficia perquè tenim major accés a qualsevol tipus d’informació; també facilita la comunicació a distància entre nosaltres, cosa que ens pot ajudar a compartir qualsevol tipus d’informació, com per exemple, en el cas dels professors, pot ser un mitjà per fer diverses activitats. Però solament és útil quan fem un ús responsable d’ella.

• Per a alumnes

-Què creus que necessiten els professors, en les seves classes, per augmentar el nombre d’alumnes que com a mínim atenguin a classe?

• El que necessiten alguns professors en les seves classes és tenir una mica més d’autoritat, així els alumnes serien més respectuosos. També el que ens agrada als alumnes és tenir unes classes més divertides que faciliten el nostre interès i comprensió, a través, en aquest cas, d’utilitzar exemples quotidians.

-Quina materia és la que més et costa? Per què?

E.F
F.Q
Tecno.
CC.SS
Mates
Cast.
Cat.
CC.NN
Anglès
Música
VyP

• La majoria dels alumnes van respondre alguna F.Q, mates o anglès. Van expressar que són matèries difícils, que costen d’entendre, però també que depèn del professor, de la seva forma d’ensenyar i fer-se entendre.

 -Creieu que els professors haurien de millorar la seva forma d’explicar? Per què? Com?

• Sí, però no tots. Perquè s’enrotllen molt parlant, o expliquen molt ràpid. Això sí, també pot tenir part de culpa la matèria, ja que la majoria la podem detestar. El que podrien fer seria posar exemples fàcils que acompanyin al tema, o posar -no sempre- vídeos relacionats amb el que s’està tractant. També caldria fer activitats fora del comú, o fer exercicis orals que siguin divertits.

 -Què creieu que han de fer els professors per ajudar-vos en les        matèries que us costen?

• Tenir-nos presents en les seves classes, és a dir, assegurar-se que anem entenent el tema fent-nos participar, i donar-nos una empenta per poder avançar.

  -Què faríeu vosaltres?

• Per la nostra part posar més empeny, esforçar-nos i deixar de parlar a classe. Hem de deixar de banda les ximpleries i enfocar-nos en el nostre futur.  

  -Quants dies o temps dediques per estudiar abans d’un examen?

• La majoria dediquem un dia o dos abans de l’examen.

  -Quin mètode utilitzes per estudiar? Et funciona?

• Molts el que fan és llegir-se el tema. Si a l’examen surt teoria, l’estudien de memòria, encara que no entenguin res. Si es tracta de fórmules, el mateix, i si veuen que ja està, ho deixen. Molts necessiten alguna cosa més ja que no dóna bons resultats. L’essencial és entendre el tema.

   -T’agrada l’escola? Per què?

• No, perquè em fa nosa despertar-me a les 8 del matí per fer coses que no necessites -o almenys la majoria.
• Sí, perquè és millor que estar en casa sense fer res. A més, aconsegueixes més coneixements i experiència per a un futur.

    -Què faries si no hi hagués escola?

• Em quedaria a casa jugant a la “play” o quedaria amb els meus amics: faria coses divertides.
• Al principi seria divertit, però estar tots els dies de l’any fent el mateix, cansa. L’escola tampoc és tan dolenta i és on es fan molts amics.

Laura Angulo i Marina Rubert

PROJECTE ARQUEO. L'ARQUEOLOGIA EN 1r i 2n ESO

“M’HA SEMBLAT MOLT INTERESSANT I DIVERTIT”

“Aquestes són algunes entrevistes a nens de 1r d’ESO, que han treballat al voltant d’un projecte sobre arqueologia. El primer que van fer va ser anar d’excursió al museu d’Arqueologia de Palau. Aquí teniu les entrevistes sobre aquesta excursió.”

Aritx Jorge, alumne de primer d’ESO, ens explica com ha sigut la seva experiència en el museu d’arqueologia de Palau.

 

Emma Carmona i Andrea Hermosilla

-T’ha agradat l’excursió al museu d’arqueologia de Palau?

“Sí. M’ha semblat molt interessant i divertit.”

-Que és el que més t’ha agradat?

“L’excavació. Ha sigut molt divertit, sobretot quan trobàvem al “mort”, que era una mòmia.”

-Recomanaries anar-hi?

“No, perquè ja hi havia anat.”

-T’han semblat interessants les activitas?

“Sí, han sigut molt entretingudes.”

-Quines coses noves has aprés?

“Com es feien les tombes dels morts. “

Antonio Rísquez, també alumne de primer d’ESO, ens explica una mica com ha sigut la seva visita al museu d’arqueologia de Palau.

-T’ha agradat l’excursió al museu d’arqueologia de Palau?

“Sí, perquè m’ho vaig passat molt bé i m’ha semblat molt interessant tot el que han explicat. Ha estat bé.”

-Recomanaries anar-hi?

“Sí, perquè ha sigut una experiència molt divertida i interessant, que m’agradaria que altres persones també tinguin. Així que sí que recomanaria a la gent anar-hi.”

-Quines coses noves has aprés?

“Quan morien als morts -obviament no m’he aprés totes les dates, però algunes sí!”

PAU CORTÉS, ALUMNE DE PRIMER D’ESO

“Ha sigut una experiència molt divertida i interessant.”

Pau Cortés també ens explica com ha sigut la seva experiència en l’excursió al museu d’arqueologia de Palau.

-T’ha agradat l’excursió al museu d’arqueologia de Palau?

“Si, m’ha agradat molt. Ha sigut molt interessant.”

-Que és el que més t’ha agradat?

“La part d’excavació i la de trobar una mòmia. Va ser molt divertit.”

-Recomanaries anar-hi?

“Sí, perquè va ser molt divertit i m’ho he passat molt bé.”

-Quines coses noves has aprés?

“Que per entrar al món dels morts havien de passar per un portal. És una mica estrany, però molt interessant.”

Carlos Segura, professor de l’IES Marina, ens explica una mica més sobre l’excursió al museu d’arqueologia de Palau.

-Don va sorgir l’idea de fer aquesta excursió?

“La idea ha sorgit per aquest projecte que s’està fent al centre a primer i segon d’ESO i per fer alguna cosa relacionada amb l’assignatura de ciències socials.”

-Com va ser el comportament dels alumnes?

“Hi va haver de tot. La majoria dels alumnes es va comportar bé i uns altres van estar més moguts, però al final els va interessar bastant.”

-La resposta dels alumnes al fer l’excursió ha estat positiva?

“Sí, molt positiva. Jo crec que els ha interessat perquè van participar en el descobriment dels morts i sobretot van aprendre quines coses es poden deduir del que van trobant; dels atuells, de quina època són, o que la postura indica unes determinades coses. Alguns alumnes mai hi havien anat i ha sigut una experiència que s’ha disfrutat.”

Aquests són alguns dels resultats del projecte que han estat fent els nens i nenes de 1r i 2n ESO durant dos setmanes, després de la visita al museu: