Catalunya Ràdio
És la ràdio més important de tota Catalunya
El dia 14 de febrer els alumnes de 4t D’ESO C vam anar d’excursió a Catalunya Ràdio. Vam sortir de la Llagosta a les 8:10 del matí. Per poder arribar al nostre destí vam haver agafar el tren i després vam agafar el metro.
Quan vam sortir de l’estació de metro vam caminar fins a arribar a Catalunya Ràdio. Vam haver d’esperar uns minuts per entrar, que alguns vam aprofitar per esmorzar. Quan vam entrar vam veure que hi havia un petit cartell en què posava “Benvinguts INS MARINA”. Després ens van fer passar a un petit estudi on la noia que ens va atendre ens va explicar les diferents emissions que feien i les diferents ràdios que tenien (icat.fm , Catmúsica.... )
Després d’aquesta explicació ens van portar a veure les instal·lacions, ens van fer entrar en un locutori i ens van explicar els procediments per poder gravar un programa de ràdio. També ens van fer saber algunes curiositats, com per exemple que la publicitat pot arribar a costar uns 300 euros per cada emissió; o que en cada locutori hi havia un llum a fora i, si estava encès, volia dir que a dins s’estava emetent un programa; o que tenen una petita habitació on s’emmagatzema la informació i les emissions, que es mantenen durant uns 2 anys...
També ens van mostrar l’espai on es graven les cançons en directe i era en un espai totalment insonoritzat. L’ últim que vam fer es gravar una petita emissió en la qual alguns del meus companys i jo vam fer de locutors. Després la vam escoltar i ens va sortir bé, però també vam riure de com ho havíem fet .
I així va acabar l’excursió, ja que vam tenir una mica de mala sort perquè en realitat hauríem d’haver vist el programa en directe de Manel Fuentes, però precisament aquell dia estava fent el programa des de Madrid.
Però això no va ser cap inconvenient per poder passar-nos-ho bé , ja que l’excursió va estar molt bé . Va ser tot molt agradable i, un cop acabada, vam agafar el metro i el tren per tornar a l’institut.
Laura González González, 4t C Muntatge fet per Alison Ávila i Jhoselin Ávila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada