dimarts, 15 de desembre de 2015

Saps d'on ve la tradició de decorar un arbre pel Nadal? Coneix l'origen de les tradicions nadalenques


És difícil saber quan va començar el Nadal, tal com avui coneixem. La veritat és que els costums i llegendes que es van anar sumant al llarg dels segles provenen d’una varietat molt gran de països diferents.
Així van aparèixer el Pare Noël també anomenat, Santa Claus, la tradició de l'arbre de Nadal o la represensaciò del pessebre. Tots aquests costums provenien tan de llegendes com de la realitat. Ara us farem cinc cèntims d’aquestes tradicions.


L’ARBRE


A l’hivern els arbres perdien les seves fulles, i els germànics els “vestien” perquè els esperits que habitaven dins de l’arbre toressin aviat. Les decoracions que més posaven eren pomes o pedres pintades. Això va ser l’origen de les decoracions, com per exemple les boles de vidre d’avui dia.


Bona part de la tradició de l’arbre de Nadal, va tenir el seu origen en una llegenda Europea. Es diu que durant una freda nit d’hivern, un nen va buscar refugi a casa d’un llenyataire i la seva dona, que el van rebre i li van donar de menjar. Durant la nit el nen es va convertir en un àngel vestit d’or: era el nen Déu. Per recompensar la bondat dels avis, va agafar una branca de pi i els va dir que la sembressin, va dir que cada any donaria fruits. I així va ser, aquell arbre va donar pomes d’or i nous de plata.
EL PESSEBRE



És l’escena que representa el naixement de Crist.
Crist en un pesebre on hi havia només una vaca i un ase. A finals del segle IV, es van afegir un estel i  la Verge Maria. I posteriorment es van anar afegint moltes més elements.  


ELS REIS D’ORIENT
El papa Sant Lleó va establir qui eren els reis d’orient que van anar a adorar el nen guiats per un estel. Melcior, Gaspar i Baltasar. Els tres reis d’orient van portar regals al nen, com or, encens i mirra.



CAGA TIÓ
A Catalunya existeix una antiga tradició que se celebra en aquestes festes de Nadal, és el caga tió o també dit com fer cagar al tió. Consisteix en un tronc al qual s’hi han dibuixat uns ulls, unes celles, i se li han posat dues potes davanteres i un nas fets de branquillons.
És coronat amb la típica barretina catalana i vestit amb una manta perquè no agafi fred.
Durant els dies d’hivern, els més petits de la casa li van donant de menjar, quant més millor, perquè així será més generós.
Normalment els petits li donen de menjar el que ha anat sobran del seu propi plat, encara que en algunes comarques el tió és alimentat amb els restes de fruita, pells de taronja, poma, plàtan, etc. En els seus orígens, la Nit de Nadal després del sopar i abans d’anar a la “misa del gall” com marcava la tradició, la família es col·locava al voltant del tió i era colpejat per un bastó, mentre es cantava una cançó popular. Sota la manta el tió anava “cagant” petits regals (normalment dolços, torró, etc.) que deixaria ben tips als nens per a totes les festes.


SANTA CLAUS
Sembla com si aquest personatge gros i amb cara de bo (que actualment anomenem Pare Noël) ens acompanyés des que el món és món. No obstant això, la seva imatge no arriba a intervenir a les festes nadalenques sinó fins fa poc temps.
No hi ha dubte que el tipus té carisma; en tot just un segle, la figura del bon home de la bossa, ha aconseguit acaparar l'atenció de la festa que els catòlics realitzen commemorant el naixement del nen Jesús. Així, tots els nens del món, somien amb un Nadal nevat en què el trineu estirat per rens sobrevola la ciutat.
No importa si en aquesta ciutat, el 24 de desembre fa 45º graus a l'ombra. L’ancià grassonet que ha vingut del pol nord farà la seva aparició per la xemeneia (si és que la casa té una) i deixarà els regals prop de l'arbre .

Caridad Miguela i Ainhoa Amor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada