dilluns, 4 de març de 2013

L'EXPOSICIÓ DE JUAN ANTONIO FERNÁNDEZ. TR: "Una nova Barcelona. El Camp de la Bota i el barri de la Mina."


Com tots sabem, els alumnes de segon de Batxillerat han estat fent les exposicions dels treballs de recerca que amb tant d’esforç han hagut de preparar durant molt de temps. Uns quants alumnes de primer del Batxillerat humanístic vam tenir l’ocasió de veure l’exposició d’en Juan Antonio el passat dilluns 11 de febrer i aprofitant l’avinentesa  hem escrit aquesta crònica amb l’objectiu de donar a conèixer  el que vam veure.

En Juan ens va transportar fins la Barcelona del S.XX  recordant-nos que els avis de la majoria de nosaltres van haver d’immigrar des de diversos llocs de la Península en uns trens que deixaven molt a desitjar fins a Barcelona per poder guanyar-se la vida treballant majoritàriament en la indústria.

Algunes d’aquestes persones, els esforços de les quals a dia d’avui han quedat desprestigiats, es van anar establint en barris de barraques, com per exemple el Camp de la Bota, el Carmel, Montjuïc,  el Somorrostro o la Perona, per intentar tirar endavant en condicions deplorables.

 

A més de conscienciar-nos sobre la situació d’aquelles persones ens va explicar com en certs moments de la història  el barraquisme ha estat  un problema estètic per a la ciutat. L’última vegada que va passar això va ser arran dels els jocs olímpics i per això es van anar eradicant a poc a poc a base de construir edificis de protecció oficial i d’embellir els carrers. Ens va parlar de com els habitants del camp de la Bota van passar al nou barri de la Mina, des d’una visió molt personal, i va recalcar la gran labor social que encara avui en dia s’està fent per tal d’esborrar la imatge de marginalitat que pesa sobre aquest barri

Cal destacar que el tema i els continguts que apareixien a l’exposició eren molt interessants. La nostra conclusió és que s’ha de procurar que els nervis no ens traeixin a l’hora d’exposar-lo ni ens facin reiterar-nos, excedir-nos en el temps o perdre el fil sortint-nos de l’esquema, tot això per tal de poder fer una exposició a l’altura merescuda del treball.


Alèxia Aguilar i Tiburcio (article) i Raul Roman Lancharro (fotos)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada