dimarts, 26 de febrer de 2013

Els de 1r d'ESO a la Biblioteca de la Llagosta: una visita molt especial.


Un dia a l’hora de Taller de Llengües ens van donar un paper dient que el dia 14 de desembre teníem la primera sortida fora de l’institut. La sortida era a la biblioteca de la Llagosta. En aquesta sortida l’Ester i la Míriam ens van dir que unes senyores ens llegirien textos de la seva infància a l’escola.
Va arribar el dia 14 de desembre, a les 9:00 del matí ens dirigíem cap a la biblioteca. En arribar l’Ester i la Míriam ens van dir que a dins no es podia fer soroll perquè era un lloc de treball. Vam pujar a dalt a la sala d’adults i en la taula rodona ens esperaven les sis senyores. Van començar a llegir i jo em quedava cada vegada més al·lucinat perquè per a l’edat que tenien llegien molt bé. Em vaig fixar molt en el sentiment que hi posaven en llegir aquelles senyores. Més o menys totes tenien el mateix tipus de text, menys una que va passar la seva infància a França. De tot el que deien les altres ella deia el contrari perquè en aquells temps a França tenia més diners que Espanya.
Una d’elles va dir que com que no tenien estufes a les classes, elles mateixes s'havien de portar les seves "estufes" (pots grans de llauna amb brases a dins) per posar-les a sota del pupitre.
Després d'haver-les escoltat nosaltres a elles ens van demanar que vinguéssim una altra vegada però no perquè elles ens llegeixin, sinó perquè nosaltres els llegim a elles. D’aquestes sortides així es poden aprendre lemes com per exemple el d’aprendre a valorar el que tens.

ERIC OLMO HORCAS 1rB





Quan vam anar a la biblioteca, quan vaig escoltar les senyores que estaven allà a la biblioteca, ens van explicar quan eren petites quin futur tenien. Jo crec que ens estaven intentant d’explicar que com era el passat. Però aquell passat de cadascuna em sonava molt, i aquelles coses que ens explicaven, tot allò, passa en el meu país, per això em sonava molt.
Quan van parlar de l’escola del passat era molt semblant, que abans quan jo era petita. A la nostra escola, al Pakistan, si no fèiem la feina o xerràvem a la classe ens pegaven amb pals. I jo no tenia ni idea que a Catalunya el passat era molt semblant al meu país.
Em vaig sorprendre molt.

Iram Ilyas

Curs: 1r d’ESO C



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada