dijous, 14 de juny de 2012

EL VIATGE A POLÒNIA VIST PER UNA ALUMNA


Recordareu que vam fer una entrevista a la Nati Castillo sobre l’intercanvi amb alumnes polonesos. Ara hem volgut conéixer l’altra cara de la moneda: hem volgut saber com s’ho van passar els alumnes que van anar a Polònia. És per això que hem parlat amb l’Ana Cerezo.

L'Ana Cerezo amb una noia polonesa


P:Us va agradar el poble?               
R: El poble estava bé, però era molt gran, havies d’agafar molts mitjans de transport i això era bastant incòmode, que estigués tot molt lluny, però, això sí, hi havia molts centres comercials i coses a fer, però ells són una mica antipàtics i, allò que diu la Nati de que no hi havia moltes coses a fer no és veritat, és que tot estava molt lluny. I tot era molt més barat.
P: L’últim dia què vau fer?
R: Vam anar a un aquaparc molt gran per només 6€ i hi havia moltes piscines amb tobogans. Després també vam anar a la bolera i de festa sempre anàvem a un pub estrany on posaven música.
P: Era molt diferent el menjar?
R: La veritat més sincera és que jo només vaig menjar pa amb mantega i frankfurts. El menjar era molt barat, vaig menjar un panini molt gran per 2€ i beguda inclosa.
P: Però hi havia menjar normal com aquí?
R: Sí, hi havia hamburgueses i aquestes coses... Per exemple, en el Mc Donald’s hi havia més varietats i era molt més barat, hi havia Wok i moltes coses més d’aquest tipus. 
P: I després de dinar ja no menjàveu res més?
R: Jo sincerament, no he sopat cap dia, perquè clar, per sopar per a nosaltres era com berenar a les cinc de la tarda, però ens menjàvem uns entrepans molt grans, un Mc Donald’s i després ja ni me’n recordava de sopar. Després un dia ens van invitar a un sopar d’institut  i per a res era en pla carn i tot això, era tot verd, amanides...I el que més estrany em sembla és que nosaltres per dinar bevem una Coca-Cola o aigua i ells es prenen un te o un cafè. 
P: A les classes també hi havia càmeres?
R: No, a les classes no. Les classes eren perfectes, les taules no estaven gens pintades, estava tot molt ben decorat. Tenien gespa i tot era molt bonic. Tenien fins un gimnàs, però no un gimnàs com aquí, tenien peses i tot això. També tenien Wi-Fi per a tot, fins i tot per al Facebook.
P: Els alumnes dormien allí?
R: No, no dormien allí.
P: Vau conèixer molta gent?
R: Sé, a molta, sobretot als nois, que eren tots iguals, rossos amb els ulls blaus, però això no significa que tots siguin macos. I els nois eren més oberts que les noies, en el nostre grup hi havia més polonesos que poloneses, de noies només n’hi havia tres i elles tres no volien sortir amb nosaltres perquè algunes de les nostres noies són molt escandaloses, llavors ens separàvem en grups.
P: La gent era simpàtica?
R: Els nois eren més simpàtics que les noies, els nois eren més oberts, les noies només ens miraven amb cares rares, només ens parlaven per dir-nos un “ hola” quan ens vèiem i ens donaven la mà massa serioses.
P: Els vau ensenyar català o castellà? I ells a vosaltres?
R: Home, prefereixo no dir-vos les paraules que els vaig ensenyar, perquè eren paraulotes. Els vam ensenyar frases amb moltes paraulotes perquè ells ho repetissin, i ells a nosaltres també.
P: Et va agradar el viatge?
Sí, és una experiència nova i molt bonica i tant com als alumnes i a mi, ens va agradar molt i va ser molt divertida.

Denisa Raduca i Xènia Bernal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada