divendres, 9 de març de 2012


Us presentem a continuació l’entrevista que vam fer al César Arrizabalaga fa uns dies. Just després ha tingut un problema de salut del qual, afortunadament, s’està recuperant. Ens n’alegrem molt, esperem que torni aviat i li desitgem que pugui tirar endavant amb els projectes que ens explicava al final de l’entrevista... Fins ara, César!



“Jo no he deixat mai la política”

Hem parlat amb el professor de disseny gràfic, César Arrizabalaga, que havia estat en aquest institut fa molts anys, se’n va anar a fer alcalde a Montcada i ha tornat en aquest curs 2011-2012. En aquesta entrevista ens explica, entre moltes altres coses, els canvis que ha notat a l’institut.


  T’hem conegut com a professor de Disseny Gràfic i hem notat que t’agrada aquesta matèria. Per què?
R-  Perquè tota la meva vida he estat vinculat  el disseny gràfic. Però m’agrada més el disseny industrial .

On vas estudiar?
   R- Vaig estudiar a la Universitat de Huesca i Barcelona.

A quins instituts has treballat?
R- Montcada i la Llagosta.

Per què te’n vas anar a Montcada?
R- Perquè la ciutat on vivia no m’agradava, i vaig decidir anar-me’n a Montcada.

Per què et vas presentar per alcalde ?
R- Perquè jo des de petit vaig estar vinculat en  l’ambient polític. I volia transformar la meva           ciutat amb coses noves. 

Quant temps has estat alcalde de Montcada?
R- Vaig estar 17 anys a l’ajuntament, 4 de tinent d’alcalde i 12 d’alcalde.

Com va ser l’experiència?
R- Molt positiva.

Què t’agrada més, ser professor o alcalde?
M’agrada més professor, perquè la meva feina era ser professor.

Has notat moltes diferències entre com era l’institut abans i com és ara?
A l’institut no, però en els alumnes sí i en l’ambient també. El canvi ha sigut a pitjor. Però he notat molts canvis puntuals físics He notat coses que no existien en la meva època: càmeres a les escales, lavabos tancats a les torres, clausurats, hermèticament tancats, professors vigilant els patis quan abans no existien. Per tant he de dir que dóna la sensació que la societat en general hem anat endarrere, perquè la dels instituts no és una situació excepcional, és el mateix a tots els que hi ha a la zona, per això vull dir que hem anat a nivells d’educació i a nivells de comportament en el centre d’una manera regressiva.
Com són els alumnes a classe?
R- En les meves classes generalment els alumnes es comporten bastant bé.

Per al teu futur què esperes?
R- Fer moltes coses una vegada acabi la meva vida de professor. I tinc moltes il·lusions i moltes expectatives de futur.

   Aquestes expectatives inclouen, per exemple, viatjar, tornar a la política...?
   Jo no he deixat mai la política. Jo quan acabi la meva carrera...espero jubilar-me d’aquí a 3 o 4 anys. I  estic dedicat a temes de cooperació, també em dedico a treballar per a una ONG i per al Fons Català. Jo em dedico a treballar a Centreamèrica cada estiu. Al mes de juliol me’n vaig a Nicaragua i Hondures... Quan em jubili les meves expectatives són fer coses. Una de les coses que volia fer és estudiar, vull fer una carrera que no he fet abans, volia ser veterinari.   
 Gabriel Ñandauka

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada